FAMILIA.determinar qui ha de contribuir en el pagament del lloguer de l'immoble en que s'ubicava el domicili familiar quan el seu ús ha resultat atribuït a l'esposa (4000122/19)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Albert Andrés Pereira Vincent Aniére

TSJC.- 0000221/2019 ORIGEN: 4000122/2019 - 00

NIG: 5300542120190000869

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre del 2019

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del Magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, que ho és del Tribunal, i els Magistrats Srs. Vincent Anière i Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de 18-3-2019, la representació processal del Sr. Pla va formular demanda de mesures provisionals, contra la Sra. Moliner, tot interessant s'adoptessin les següents mesures provisionals: separació dels cossos i de domicili, atribució del domicili familiar a la Sra. S, si així ho desitjava, amb obligació per part d'aquesta de satisfer el lloguer i sense establir cap mena de pensió d'aliments.

II.- En data 28-3-2019 es celebrava l'acte de conciliació legalment previst, quin concloïa sense avinença, contestant la Sra. Moliner la demanda en la qual si bé no s'oposava a les pretensions de la part demandant, interessava que el pagament del lloguer de l'apartament que havia estat familiar continués assumint-se des del compte conjunt que entre els litigants existia.

III.- Practicats els mitjans de prova proposats per les parts i evacuats els respectius escrits de conclusions, per Aute de 15-5-2019, es decidia:

"Estimar substancialment la demanda presentada pel Sr. Pla a l'atenció de la Sra. Moliner i, adoptar les següents mesures provisionals:

La separació provisional dels esposos;

L'Atribució de l'ús del domicili familiar a la Sra. Moliner, devent-se assumir el cost del seu lloguer com a càrrega del matrimoni, sense perjudici de les eventuals compensacions per al seu ús individual i, que pugui intervenir en fase de liquidació del règim econòmic matrimonial;

No hi ha lloc a efectuar cap pronunciament en costes judicials".

IV.- Contra aquesta Resolució s'alça la representació processal del Sr. Pla, i mitjançant escrit de conclusions de 2-9-2019, interessa la seva revocació parcial i en el seu lloc s'acordi que el lloguer del pis que havia estat conjugal i que únicament ocupava la Sra. S vagi a càrrec exclusiu d'aquesta i subsidiàriament que el pagament del pis es satisfaci a càrrec del patrimoni comú, i per tant per meitats entre les parts, sense imposició de les costes d'aquesta alçada a cap de les parts.

La representació processal de la Sra. S s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, interessant l'íntegre confirmació de l'Aute dictat amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades.

Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Jaume Tor Porta.

FONAMENTS DE DRET

I.- La representació processal del Sr. Q s'alça contra l'Aute dictat per l'Òrgan judicial a quo sostenint que el mateix no permetia determinar qui havia de pagar la renda del lloguer del pis que havia estat domicili familiar. Referia que el mateix incorria en contradicció doncs tant aviat semblava sostenir que el pagament de la renda havia d'intervenir des del patrimoni comú com que aquest pagament s'havia de fer de la mateixa forma com es venia fent fins ara, és a dir des del compte de la farmàcia titularitat exclusiva del demandant insistint que no es podia pretendre que els fons del negoci de Farmàcia passessin a ser comuns pel sol fet que fins la data de la separació, els fons transitessin per un compte pont amb l'única finalitat de pagar el lloguer del pis que el matrimoni ocupava.

En tot cas, defensava que el pagament del lloguer no podia provenir de rendes del patrimoni del Sr. Q atès que la Sra. S percebia uns revinguts de l'ordre de 5.000.- EUR mensuals, sense que la mateixa fes front a cap despesa dels fills comuns ja majors d'edat, i especialment quan el domicili que havia estat conjugal apareixia a totes llums com extravagant per a la seva ocupació per una sola persona, especialment quan els fills del matrimoni es desplaçaven al domicili matern de manera molt puntual en residir a l'estranger.

II.- La Sra. Batlle fonamenta la seva decisió en la nostra Sentència de 30-10-2018 dictada en el rotlle TSJC-179/2018. Aquesta però intervenia en un supòsit de fet i davant una problemàtica diversa a la present de manera que les seves previsions no resulten extrapolables al supòsit examinat. En efecte, es tractava allí de determinar si, quan un dels consorts gaudia en exclusiva del domicili familiar titularitat indivisa d'ambdós cònjuges, sense que aquest atribució quant a l'ús obeís a raons assistencials (en aquell supòsit s'atribuïa l'ús del domicili a l'esposa només per l'intens vincle emocional que mantenia amb l'apartament derivat del record que hi associava per un fill premort), la compensació econòmica per a l'altre espòs podia intervenir en el propi expedient de crisis familiar (es tractava allí del divorci). En aquesta eventualitat la decisió d'aquesta Sala, establia que era "(···) un debat que no correspon als expedients de crisis familiar a partir del moment en que la legislació aplicable no ho preveu, sinó que haurà d'intervenir exclusivament en fase de liquidació del règim econòmic matrimonia, de tal manera que ultra les eventuals compensacions que puguin resultar per raó d'eventuals adjudicacions entre esposos de béns comuns també hagi de valorar- se compensacions per a l'ús que un dels consorts pugui haver realitzat de manera individual".

Efectuada la puntualització precedent i endinsant-nos en l'anàlisi del greuge articulat per la representació processal del Sr. Q, hem de recordar que l'art. 51.1 de la LQM que en definitiva delimita les mesures que poden ser adoptades en el marc d'un procediment de mesures provisionals de l'art. 63 preveu: "La jurisdicció civil, a instància del cònjuge que ha formulat demanda de nul·litat, de separació o de divorci, o que es proposi formular-la, apreciant la necessitat i la urgència del cas i tenint en compte els interessos familiars més necessitats de protecció, pot disposar les mesures provisionals que consideri oportunes en relació amb la separació dels cònjuges, amb l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar i, oït el Ministeri Fiscal, amb la guarda i cura dels fills menors d'edat i el règim de visites, amb la contribució dels cònjuges a les càrregues del matrimoni i a les despeses extraordinàries dels fills, i la fixació de la pensió per als fills. L'òrgan jurisdiccional pot igualment prohibir a un dels cònjuges entrar en contacte amb l'altre o amb els propis fills, en cas de perill greu per a la seva integritat física o psicològica".

De l'àmbit objectiu d'aquesta disposició legal s'infereix que l'eventual contribució en el pagament del lloguer per part d'un espòs en relació a la renda de l'immoble en que s'ubicava el domicili familiar, quan el seu ús ha resultant atribuït a l'altre, sols podria intervenir cas de configurar- se aquesta contribució com tractant-se de càrregues del matrimoni.

En la nostra resolució rotlle TSJC-182/2019 indicàvem que "la noció de càrregues del matrimoni, ha de ser assimilada a la idea de sosteniment de la família que recordarem ha de ser assumida per ambdós cònjuges doncs comprèn totes les obligacions i despeses que exigeixen la conservació i manteniment adequat dels béns del matrimoni i aquells contrets en interès de la unitat familiar. És en aquest sentit que en les nostres anteriors decisions que esmenta l'òrgan judicial d'instància (Autes de 23-9-2010 i 15-11-2012, rotlles TSJC-81/10 i TSJC- 152/12) precisàvem que la noció de càrregues del matrimoni comprenia "el conjunt de despeses que ocasiona la família (assistents a la llar, manteniment d'altres parents ···) el manteniment dels propis consorts (alimentació, vestimenta, llar, assistència mèdica, formació ···) i de la llar (quotes hipotecàries, tributs, assegurances ···) mentre subsisteix el règim econòmic matrimonial".

En el concret supòsit examinat s'infereix de les actuacions que els fills del matrimoni són majors d'edat i resideixen respectivament a Palma de Mallorca (ENTITY_6) i Barcelona (ENTITY_7). La filla gran malgrat treballar continua percebent una ajuda de part del pare de 550.- EUR mensuals i ensems el Sr. Q també satisfà el rebut dels estudis que cursa (96.- EUR mensuals) i l'assegurança del vehicle (550.- EUR) pel vehicle que també el pare va adquirir per a ella. Pel que es refereix a en Viñas, el mateix cursa estudis (primer any de carrera de Màrqueting), el Sr. Q assumeix el cost de la matrícula (7.619,33.- EUR anyals) més el rebut de residència (1.051.- EUR mensuals). El pare també assumeix el rebut de l'assegurança del vehicle (uns 450.- EUR anyals) i finalment realitza una transferència de 400.- EUR mensuals per a fer front a les seves despeses. En aquest context, i malgrat que quan els fills pugin a Andorra (caps de setmana i vacances) puguin residir amb la mare, és el pare qui assumeix la major part de les seves necessitats, sense que la mare hagi pogut desautoritzar les al·legacions del Sr. Q sobre aquest extrem.

D'altra part s'infereix també del material probatori divers obrant en les actuacions que la mare percep una retribució mensual d'uns 5.000.- EUR (3.300.- EUR fruit del rendiment obtingut per la inversió realitzada en l'àmbit de l'energia fotovoltaica a Espanya i les rendes d'un apartament a Encamp, més altres 1.600.- EUR mensuals derivats de la seva activitat professional, encara que actualment pugui trobar-se de baixa). Tampoc pot obviar-se que si bé durant el matrimoni s'han adquirit diferents béns immobles mitjançant préstecs hipotecaris, els crèdits concertats amb aquesta finalitat han estat amortitzats.

Finalment també justifica el Sr. Q que la Sra. S ha disposat de la suma de 275.000.- EUR d'un compte bancari titularitat conjunta.

III.- Els elements que acaben de ser indicats, valorats de conformitat amb el paràmetre de la sana crítica porten a considerar no tant sols que, atesa l'edat dels fills del matrimoni i la contribució específica que realitza envers els mateixos el Sr. Q, les necessitats familiars són reduïdes, sinó que endemés la Sra. S disposa de mitjans econòmics que li permeten assumir el cost del lloguer de l'apartament que en definitiva ocupa en exclusiva, encara que circumstancialment durant alguns caps de setmana puguin també trobar-s'hi els fills.

En conseqüència escaurà revocar parcialment l'Aute dictat per l'òrgan judicial d'instància en el sentit de fixar que la renda de l'apartament que havia constituït el domicili familiar haurà de ser assumida en exclusiva per la seva ocupant.

V.- Atesa la naturalesa del procediment no es fa expressa imposició de costes malgrat la desestimació del recurs, en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Pla contra l'Aute de data 15-5-2019 que revoquem en el sentit d'establir que la renda de l'apartament que havia constituït el domicili familiar haurà de ser assumida en exclusiva per la seva ocupant, tot i confirmant per la resta la seva part dispositiva.

No escau efectuar especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-