Prejudicialitat civil (1000270/2017)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000067/2020 ORIGEN: 1000270/2017 - 00

NIG: 5300542120170001134

PARTS:

Apel·lant : Srs. Arnau i Ricart

Procurador : Sra. Daza

Advocat : Sra. Blasco

Apel·lat : Srs. Álvarez, Palau, Ferreras, Zapata, Somoza i Puig

Procurador : Sra. Martin

Advocat : Sr. Garzón

AUTE 150-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 9 de novembre del 2020

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 19-5-2017, la representació processal dels Srs. Álvarez i Palau, Ferreras, Zapata, Somoza i Puig formulava demanda pel procediment ordinari contra els Srs. Arnau i Ricart per la qual sol·licitava es dictés Sentència condemnant aquests darrers a satisfer als seus representats la suma global de 12.842.500.- EUR que en aquell escrit desglossa, més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i la totalitat de les costes ocasionades.

Segon.- El 21-6-2017, la representació processal dels Srs. Arnau i Ricart, sense contestar el fons de la demanda plantejava excepcions dilatòries de prescripció de l'acció, de manca de legitimació activa, prejudicialitat penal i manca de litisconsorci passiu necessari, tot i sol·licitant es dictés Resolució acollint les excepcions que articulava amb expressa imposició de les costes a la part demandant.

Per Providència de data 21-7-2017 es requeria la part actora per tal de que en el termini de vuit dies es pronunciés exclusivament en relació a la qüestió de prejudicialitat penal que era plantejada.

Per Aute de 1-8-2018, el Tribunal de Batlles decidia no donar lloc a la suspensió del procediment per prejudicialitat penal, ordenant la prossecució de les actuacions pels seus tràmits tot i imposant a la part demandada el pagament de les costes ocasionades.

Contra aquesta Resolució, la representació processal dels Srs. Arnau i Ricart articulava incident de nul·litat d'actuacions, i aquest resultava desestimat per Aute de 8-10-2018.

Tercer.- El 12-11-2018, la representació processal de la part demandant contestava les excepcions plantejades per la representació processal dels Srs. Arnau i Ricart, oposant-se a les mateixes tot i sol·licitant es dictés Aute desestimant-les i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.

Quart.- Per Aute de data 17-1-2019 s'obria l'incident a proves i durant la pràctica d'aquestes, el dia 11-7-2019, la representació processal dels Srs. Arnau i Ricart articulava qüestió prèvia de prejudicialitat civil, tot i demanant la suspensió de les presents actuacions fins a definitiva resolució del procés civil instat per Y (20000114/2019) contra els seus representats i terceres persones, el tot amb expressa imposició de les costes ocasionades a la part actora.

Cinquè.- En data 18-9-2019, la representació processal dels Srs. Álvarez, Palau, Ferreras, Zapata, Somoza i Puig contestava oposant-se als arguments de la contrapart, sol·licitant es dictés Resolució desestimant la qüestió de prejudicialitat civil plantejada, ordenant la prossecució de les presents actuacions i imposant als promotors de l'incident plantejat el pagament de les costes ocasionades.

Sisè.- Per Aute de 14-10-2019, el Tribunal de Batlles decidia:

"No donar lloc a la suspensió del present procediment per una qüestió de prejudicialitat civil, havent-se de continuar les presents actuacions una volta la present resolució esdevingui ferma i imposar les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a la part defenent (senyors Arnau i BC)".

Setè.- Contra aquesta darrera resolució, la representació processal dels Srs. Arnau i Ricart planteja recurs d'apel·lació i per escrit de conclusions de 26- 6-2020 interessa la seva revocació i en el seu lloc es dicti Resolució per aquesta Sala donant dret a la suspensió sol·licitada en mèrits de la qüestió prèvia de prejudicialitat civil plantejada per aquesta representació.

La part demandant s'ha oposat al recurs articulat interessant la íntegre confirmació de la Resolució recorreguda amb imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- L'objecte de la present Resolució passa per determinar si concorre un supòsit de prejudicialitat civil de les actuacions civils iniciades pels Srs. Álvarez contra els Srs. Arnau i Ricart en relació al procediment civil 20000114/2019 instat per la societat Y, SA contra els mateixos Srs. Arnau i Ricart i terceres persones.

El Tribunal de Batlles considera que no concorrien els requisits necessaris per a suspendre el present procediment i és contra aquesta decisió que s'alça la representació processal dels Srs. Arnau i Ricart plantejant els motius de recurs següents.

SEGON.- En primer terme sosté que no tenia coneixement de la postura de la part demandant en relació a la qüestió de prejudicialitat civil que havia plantejat i que el Jutge d'instància havia d'haver-los lliurat una còpia de l'escrit de contesta que havia estat presentat.

D'altra part considera que la prèvia resolució de l'assumpte civil iniciat per Y (procediment civil 2000114/2919) era absolutament imprescindible per a resoldre el present litigi: en aquell procediment la societat Y, SA reclamava als seus anteriors administradors l'import equivalent al valor total del grup (482,8 milions d'euros que es recolzava en l'informe M encarregat pels seus propis representats per a fonamentar la demanda administrativa que desitjaven interposar contra el Govern), mentre que en el present litigi, la família Álvarez, Palau, Ferreras, Zapata, Somoza i Puig pretenia la condemna dels Srs. Arnau i Ricart a alçada del 2,66 % sobre el valor assenyalat que corresponia a la seva participació en l'accionariat de la societat en base al mateix peritatge. En aquest context considera que la reclamació que en el present procés s'exercitava ja quedava inclosa en la reclamació efectuada per Y, SA d'on la necessitat d'acordar la prejudicialitat civil tal i com es pretenia i això amb independència de que les accions articulades, arguments i causes de demanar poguessin resultar diferents en ambdós processos, atès que en definitiva el que es reclamava als Srs. Arnau i Ricart era idèntic (el valor de les accions), s'imputa als seus representats els mateixos fets i es fonamenten en la mateixa valoració econòmica.

També discrepa del raonament del Tribunal de Batlles quan posa de relleu la manca d'identitat subjectiva i objectiva entre ambdós procediments, amb el benentès però que la doctrina d'aquesta Sala havia descartat la seva necessitats els efectes de la prejudicialitat civil (TSJC- 309/2016). Destaca que la pròpia resolució recorreguda admetia la connexió entre ambdós procediments i aquesta en el supòsit que s'examina havia de traduir-se per l'admissió de la qüestió plantejada (TSJC-335/2017). Ressalta que la resolució recorreguda, considerava prematura la qüestió de prejudicialitat penal introduïda referint que els demandants negaven que la reclamació aquí articulada integrava la reclamació evacuada en el procediment iniciat per Y, SA sense però justificar la base probatòria en que fonamentava tals afirmacions.

Destacava que la qüestió prèvia de prejudicialitat civil es plantejava en el present procediment i no en aquell que Y, SA havia iniciat malgrat ser aquest darrer posterior en el temps per quan l'eventual dany derivat de la pèrdua de valor de les accions, només el podia reclamar la societat atès que seria qui l'hauria patit.

En darrer lloc considera que ateses les circumstàncies que concorrien en el cas que s'examinava i les quantitats econòmiques que els eren reclamades, i la manca de temeritat dels seus representats resultava prudent recórrer a la regla de la mitigació en costes introduïda per Justinià. En l'eventualitat que aquesta Sala considerés procedent ratificar el criteri del venciment objectiu considera que la seva execució resultaria prematura en aquest estadi del procés i que s'hauria de relegar al període d'execució definitiva, destacant en aquest sentit que la condemna en costes que havia resultant de la desestimació de la qüestió de prejudicialitat penal plantejada va comportar que per un sol escrit de contesta a aquesta qüestió presentada pels demandants els seus representats abonessin la quantitat de 64.167,24.-EUR.

TERCER.- En primer lloc i quant a la manca de trasllat de l'escrit de 18-9- 2019 presentat per la representació processal dels Srs. Álvarez, Palau, Ferreras, Zapata, Somoza i Puig, aquesta realitat no ha comportat cap tipus d'indefensió efectiva a la part recurrent. En efecte es tractava de l'escrit d'al·legacions que es presentava en seguiment a la sol·licitud dels Srs. Arnau i Ricart sense que aquests res poguessin afegir en relació a la pretensió inicial. En tot cas s'infereix de les actuacions que l'absència de trasllat de dit escrit va ser el fruit d'una omissió involuntària i que la part podia haver reclamat a la Batllia corresponent.

QUART.- Quant a la concreta suspensió del procés que es demana, en la Sentència TSJC 306/15 dèiem: "Quant a la prejudicialitat civil que addueix la part recurrent, la mateixa no pot esser acollida. Aquesta Sala ja ha tingut ocasio de pronunciar-se respecte de l'admissio de la prejudicialitat civil en l'ordenament juridic andorra. En aquest sentit, tant l'Aute de 23-12-2010 com el de 31-05- 2011, si be posen de relleu que la Llei Qualificada de la Justicia solament fa esment a la prejudicialitat penal, s'ha d'admetre tambe la prejudicialitat civil quan "en consonancia amb la doctrina ja establerta per aquesta Sala en el seu Aute de 23-12-2010, la finalitat que cerca la prejudicialitat civil rau en que per a la resolucio d'un litigi esdeve adequada la resolucio d'una questio o extrem d'un altre litigi. I en el cas que ens ocupa, al marge que no s'escau la identitat objectiva i subjectiva que predica la part recurrent, sino que es suficient que la resolucio del litigi requereixi que un extrem o questio que s'esta dilucidant en un altre proces sigui resolt"».

En definitiva, la suspensió d'un procediment per prejudicialitat civil haurà de ser admesa en aquells supòsits en que en altre procediment es jutgi un aspecte que resulta necessari per poder resoldre el present.

Si aquesta doctrina es trasllada al supòsit que aquí examinem, escau destacar que en els present procediment i aquell que es segueix sota el número de registre 2000114/2019 es ventilen dues accions de naturalesa diferent. En aquest darrer s'articula per part de la societat Y, SA una acció social en responsabilitat contra els administradors en que es persegueix rescabalar-se dels danys per la pèrdua de valor de la societat de resultes de la invocada gestió indeguda (mala praxis) que se'ls atribueix i que quantifiquen en la suma de 479 milions d'euros. Aquí, la família Álvarez, Palau, Ferreras, Zapata, Somoza i Puig interposa una acció individual en responsabilitat contra els Srs. Arnau i Ricart, administradors de la societat, en que el que es pretén és una indemnització equivalent a la pèrdua experimentada per les accions de que disposaven en la societat (2,6%) calculada sobre l'import abans assenyalat.

La Llei 20/2007, del 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada preveu diferents accions en responsabilitat contra els administradors. En primer lloc una acció social en responsabilitat quina legitimació activa correspon a la pròpia societat amb l'acord previ de la junta general (art. 51) i d'altra banda una acció individual de responsabilitat (art. 52) que es reconeix als socis o als creditors pels danys que els hagin ocasionat els actes o les omissions dels administradors que infringeixin els deures que la Llei o els estatuts preveuen i que lesionin directament els interessos d'aquells. Ambdues accions són independents (cfr. art. 52) de tal manera que l'acció individual de responsabilitat que en el present litigi ha estat interposada ha de considerar-se a totes llums com una acció directa, principal i no subsidiària en el sentit que el seu exercici efectiu no es troba vinculat a l'acció en responsabilitat social. En conseqüència ambdues accions poden substanciar-se de manera totalment autònoma l'una al respecte de l'altra. En conseqüència des d'aquesta perspectiva no es pot considerar que l'acció en responsabilitat individual que ha estat articulada requereixi de jutjar prèviament l'acció social en responsabilitat plantejada per la societat Y, SA.

En atenció a tot l'exposat escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal dels Srs. Arnau i Ricart.

CINQUÈ.- Pel que es refereix al recurs articulat sobre les costes, en el dret andorrà, la seva imposició no es regeix pel criteri subjectiu de la temeritat sinó per l'objectiu del venciment, tret que circumstàncies especials permetin al Tribunal fer ús de les facultats de mitigació que li confereix la NOVEL·LA 82 Capítol 10.

En el present supòsit no s'aprecia la confluència de circumstàncies que permetin recórrer a la regla de la mitigació. Ens trobem davant d'una petició articulada per la part dins d'un procediment amb un connotació econòmica i que ha estat rebutjada. En aquesta eventualitat no esdevindria ni just ni equitatiu deixar a càrrec de la part demandant el pagament de les costes associades a la seva direcció lletrada i representació processal.

Pel que es refereix a la relegació de la seva quantificació a la fase d'execució, tampoc aquesta pretensió podrà prosperar. En efecte, la taxació de les costes ha d'intervenir en execució de la decisió que la decideix i de conformitat amb els paràmetres que en aquells moments es donin.

SISÈ.- La desestimació del recurs articulat comportarà que les costes ocasionades en aquesta alçada, hagin de ser imposades a la part recurrent en mèrits de la regla del venciment objectiu.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació plantejat per la representació processal dels Srs. Arnau i Ricart contra l'Aute de data 14-10- 2019 que es confirma íntegrament.

Segon.- Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-