Recurs d'apel·lació de l'entitat bancària contra l'aute de nul·litat d'actuacions i imposició de costo

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Anna Estragués Armengol Elsa Puig Muñoz

AUTE 000013-2026 DE 11/02/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 11/02//2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000026/2025

Nig : 5300542120180001264

AUTE 000013/2026

PARTS:

Apel·lant: ORG_0

Representant: Sra. Escolano

Advocada: Sra. Bernat

Apel·lat: Sra. Águila

Representant: Sra. Miró

Advocat: Sr. Viñas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

OBJECTE: Recurs incident de nul·litat d'actuacions (18 quater LTPJ), desestimació.

Andorra la Vella, 11 de febrer del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 09/07/2025, aquesta Sala dictava Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Águila contra la Sentència dictada en data 13/12/2024 pel Tribunal de Batlles, en el sentit de condemnar a l'entitat ORG_0 a abonar-li l'import global de 437.000EUR, majorat amb els interessos legals produïts des del dia en què s'efectuaren cadascuna de les quatre transferències realitzades.

Segon.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada.

Tercer.- IMPOSAR a l'entitat bancària ORG_0 el pagament de les costes processals generades en la instància."

2.- La representació processal de l'entitat ORG_0 formulava incident de nul·litat d'actuacions contra aquesta Sentència, que era desestimat per aute de 12/11/2025, imposant a la part que el promovia el pagament de les costes ocasionades.

3.- La representació processal de ORG_0 ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant es dictés nova resolució en aquesta alçada que revocant la d'instància, confirmés íntegrament la Sentència dictada per la Batllia desestimant el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Águila, imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades.

Subsidiàriament, demanava que es modifiqués l'Aute impugnat en el sentit de no imposar les costes processals atenent el principi de proporcionalitat i bona fe.

4.- La representació processal de la Sra. Águila s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, demanant es dictés Resolució confirmant íntegrament la resolució impugnada, amb imposició a la societat recurrent de les costes ocasionades.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- la societat recurrent s'alça contra la resolució de 12/11/2025, segons els següents motius de greuge.

En primer lloc, sosté que aquesta incorria en una errònia valoració de la prova i vulnerava el dret fonamental a un procés degut i a la tutela judicial efectiva, en el seu vessant del dret a obtenir una resolució judicial prou motivada, fonamentada en dret i no arbitrària, atès que quan desestimava l'incident de nul·litat, ho feia sense una anàlisi raonada, extensa i coherent dels elements probatoris aportats. Refereix per això que la resolució impugnada parteix d'una apreciació incorrecta segons la qual el gestor bancari hauria actuat de manera passiva davant unes ordres de transferència presumptament anòmales, quan de la prova practicada resulta acreditat que el gestor va actuar de forma activa i diligent, validant ordres, sol·licitant documentació complementària, mantenint comunicacions constants amb la clienta i confirmant almenys una de les transferències mitjançant trucada telefònica. Afegia que el Tribunal no havia valorat adequadament el context extraordinari en què es van produir les ordres de transferència, marcat per la intervenció de BPA i el bloqueig prolongat dels fons de la clienta, circumstància que justifica tant la inexistència d'operativa prèvia com la urgència i concentració de les ordres, sense que això pogués generar sospites raonables al gestor.

Afegia que s'ha ignorat prova documental essencial, especialment els correus electrònics remesos des de l'adreça autoritzada contractualment, que contenien dades personals que només podia conèixer la titular del compte, així com la documentació signada i la còpia del passaport aportada, elements tots ells que reforcen la inexistència de qualsevol indici de suplantació detectable pel banc.

L'Aute no analitza ni valora la prova consistent en la gravació de la conversa telefònica entre el gestor i la clienta, malgrat que aquesta va ser aportada i no va ser impugnada per la part contrària, invertint indegudament la càrrega de la prova i apartant-se de la valoració efectuada en la sentència de primera instància.

Sostenia, d'altra part, que la resolució impugnada manté erròniament que el gestor no coneixia la clienta ni havia tingut contacte previ amb ella, quan consta acreditat que havien mantingut converses telefòniques anteriors, fet reconegut per la mateixa demandant en la seva denúncia policial, la qual cosa exclou qualsevol confusió sobre la identitat de la persona amb qui es comunicava el gestor.

El Tribunal no ha tingut en compte que la clienta era conscient del "hackeig" del seu correu electrònic i, malgrat això, no va advertir el banc fins després d'executades les transferències, omissió rellevant a efectes d'imputació de responsabilitats, especialment tenint en compte que el canal de comunicació utilitzat havia estat l'expressament pactat. En efecte, la clienta havia autoritzat expressament l'ús del correu electrònic com a mitjà per donar ordres, assumint de manera clara i voluntària els riscos associats a aquest sistema, inclosa la possible suplantació d'identitat, exonerant l'entitat de responsabilitat per aquests riscos.

L'Aute desestima l'incident de nul·litat sense concretar quina diligència específica era exigible al gestor bancari ni quins protocols s'haurien incomplert, mantenint una resolució que manca de precisió, coherència interna i motivació, convertint-la en arbitrària i contrària a les exigències constitucionals.

Finalment, amb caràcter subsidiari, es combat la condemna en costes imposada en l'incident de nul·litat, per resultar desproporcionada i contrària al principi de bona fe processal, atès que l'incident estava objectivament justificat per l'existència de dues resolucions judicials amb criteris radicalment divergents sobre la mateixa qüestió.

Segon.- L'incident de nul·litat d'actuacions regulat a l'article 18 quater de la Llei qualificada de la Justícia constitueix un mecanisme de caràcter extraordinari, destinat exclusivament a reparar vulneracions efectives de drets fonamentals produïdes en una resolució judicial ferma, quan aquestes no hagin pogut ser denunciades amb anterioritat. La seva naturalesa excepcional impedeix que pugui ser utilitzat com una via indirecta de revisió del fons de l'assumpte o com una tercera instància encoberta.

En particular, la invocació del dret a la tutela judicial efectiva, en el seu vessant del dret a obtenir una resolució motivada, no pot convertir-se en un instrument per qüestionar la correcció del raonament jurídic o la valoració probatòria efectuada pel Tribunal, sinó únicament per denunciar l'absència de motivació, la seva manifesta insuficiència o l'existència d'un raonament arbitrari, il·lògic o incongruent: en aquest sentit, la doctrina constitucional ha estat constant en afirmar que el dret fonamental reconegut a l'article 10 de la Constitució no garanteix un determinat resultat del procés ni la conformitat de la part amb la solució adoptada, sinó la possibilitat d'obtenir una resposta judicial raonada, fonamentada en dret i coherent amb les pretensions exercitades. En aquest sentit, la discrepància amb la conclusió assolida o amb el pes atribuït a determinats elements probatoris no equival, per si sola, a una vulneració del dret a obtenir una resolució motivada en fet i en dret.

Tercer.- En el cas examinat, una lectura atenta del recurs articulat posa de manifest que, malgrat la invocació formal d'una suposada manca de motivació i d'arbitrarietat, l'argumentació desplegada se centra essencialment a reiterar els mateixos raonaments ja resolts, amb la finalitat d'obtenir una nova valoració del comportament del gestor bancari i de les proves practicades. Aquesta finalitat excedeix de manera clara l'àmbit propi de l'incident de nul·litat.

La Sentència de 09/07/2025 ofereix una motivació extensa, estructurada i comprensible, en la qual s'exposen de forma precisa els motius pels quals la Sala discrepa de la valoració probatòria efectuada en la instància i aprecia la concurrència d'una manca de diligència suficient per part del gestor del compte. La resolució identifica els elements que considera determinants (el nombre d'ordres, la seva concentració temporal, el caràcter urgent d'aquestes, l'afectació pràcticament íntegra dels saldos disponibles i la destinació a entitats bancàries de diferents països) i explica per què aquest conjunt de circumstàncies exigia una actuació més prudent per part de l'entitat bancària.

Contràriament al que sosté la part promotora de l'incident, el dret a una resolució motivada no obliga el Tribunal a detallar de manera exhaustiva totes les possibles actuacions alternatives que el gestor hauria pogut dur a terme per considerar-se diligent, fonamentalment perquè aquestes han de ser conegudes per un operador bancari especialment avesat en el tractament de les ordres remotes i amb la prevenció extrema que ha de seguir-se ateses les freqüents usurpacions d'identitat que ja en aquelles dates es produïen per aquesta via. El deure de motivació segons el cànon de constitucionalitat exigeix l'exposició raonada dels criteris que condueixen a la conclusió adoptada. En aquest cas, la Sala explica amb claredat per què entén que les actuacions acreditades no van ser suficients davant uns indicis objectius de risc.

Quart.- Pel que fa a la denúncia relativa a una suposada omissió de valoració de determinades proves, cal recordar que la jurisprudència constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans ha establert de manera reiterada que els òrgans judicials no estan obligats a fer una menció expressa i individualitzada de tots i cadascun dels elements probatoris aportats per les parts. És suficient que de la motivació global de la resolució es desprengui que la prova ha estat valorada en el seu conjunt i que els elements invocats no han estat considerats determinants per alterar el criteri adoptat.

En aquest sentit, la Sentència analitza expressament qüestions com l'ús del correu electrònic com a mitjà de comunicació, l'existència d'una trucada telefònica de confirmació i el fet que algunes transferències no arribessin a materialitzar-se, explicant per què aquests elements no exclouen la responsabilitat apreciada. El desacord de la part amb aquesta valoració no transforma la resolució en arbitrària, sinó que reflecteix una diferent apreciació del grau de diligència exigible en un context determinat.

Especialment rellevant és el fet que la Sala raoni que l'autorització contractual per operar mitjançant correu electrònic no eximeix l'entitat bancària del seu deure general de diligència en la custòdia dels fons i en la verificació de la identitat del remitent, deure que deriva de la seva condició de professional del sector financer. Aquest raonament és jurídicament coherent, no contradictori i perfectament intel·ligible, i s'inscriu dins del marge d'interpretació que correspon als tribunals ordinaris.

Cinquè.- Tampoc pot apreciar-se arbitrarietat en la valoració de la conversa telefònica aportada, ja que la Sala explica per què, del seu contingut, no es desprèn una confirmació clara i inequívoca de totes les operacions realitzades ni una advertència expressa sobre els moviments del compte, sense que aquesta apreciació pugui qualificar-se d'il·lògica o no raonable.

En definitiva, la resolució objecte de l'incident ofereix una motivació suficient, coherent i fonamentada en dret, que permet conèixer els criteris seguits pel Tribunal. No es constata, per tant, cap dèficit de motivació, ni cap raonament aparent, ni cap arbitrarietat manifesta que justifiqui l'estimació de l'incident de nul·litat.

En conseqüència, l'incident promogut ha de ser desestimat, en tant que pretén utilitzar un mecanisme excepcional per reobrir un debat ja resolt sobre el fons de l'assumpte, sense que concorrin els pressupòsits constitucionals exigits per a la declaració de nul·litat d'una resolució judicial ferma.

Sisè.- Amb caràcter subsidiari, la part recurrent impugna el pronunciament relatiu a la imposició de les costes processals derivades de la desestimació de l'incident de nul·litat d'actuacions, al·legant la vulneració dels principis de proporcionalitat i de bona fe processal.

Aquest motiu del recurs tampoc pot ser acollit.

En primer lloc, cal recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions constitueix un mecanisme processal de naturalesa excepcional, regulat per una normativa específica i dotat d'un règim jurídic propi, diferenciat del procés declaratiu ordinari dins del qual s'insereix. Tanmateix, aquesta singularitat no altera el règim general aplicable en matèria de costes processals, llevat que la norma expressament disposi el contrari, cosa que no succeeix en el supòsit examinat.

En absència d'una previsió normativa específica que estableixi un criteri diferent, la imposició de les costes en l'incident de nul·litat d'actuacions es regeix pel principi general del venciment objectiu, que vol que siguin suportades per la part les pretensions de la qual han estat íntegrament desestimades.

La invocació dels principis de proporcionalitat i de bona fe processal no pot, per si sola, desvirtuar l'aplicació del criteri objectiu del venciment. Aquests principis operen com a límits a l'exercici abusiu o temerari de les facultats processals, però no constitueixen una regla autònoma de distribució de les costes ni habiliten el Tribunal a prescindir del criteri legalment establert quan no concorren circumstàncies excepcionals degudament acreditades.

En el present cas, l'incident de nul·litat ha estat desestimat íntegrament, sense que s'hagi constatat l'existència de cap dubte seriós de fet o de dret que pogués justificar una excepció al règim ordinari de les costes. Ans al contrari, com s'ha exposat anteriorment, l'incident ha estat utilitzat per la part promotora amb la finalitat de reobrir un debat ja resolt sobre el fons de l'assumpte, excedint l'àmbit estrictament delimitat d'aquest mecanisme excepcional.

En aquestes circumstàncies, la imposició de les costes derivades de l'incident a la part promotora no només resulta ajustada a dret, sinó que apareix com a conseqüència necessària i coherent amb la seva desestimació, sense que pugui apreciar-se cap vulneració dels principis de proporcionalitat o de bona fe processal.

Setè.- costes

La desestimació del recurs articulat comporta en mèrits de la regla del venciment objectiu que les costes s'imposin a la part recurrent.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de ORG_0 contra l'aute de 12/11/2025 que es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de els costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Contra aquesta resolució no s'hi pot interposar cap recurs.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.