Mesures provisionalíssimes. Naturalesa i finalitat. Pensió aliments (2000054/2021)

Aute

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000117/2021 ORIGEN: 2000054/2021 - 00

NIG: 5300542120210000204

PARTS:

Apel·lant: Sra. Palmer

Representant: Sra. Arnau

Advocat: Sr. Calatayud

Apel·lat: Sr. Guerrero

Advocat: Sra. Téllez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Mesures provisionalíssimes. Naturalesa i finalitat. Pensió aliments

AUTE 237-2021

Andorra la Vella, el 29 d'octubre del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 11.5.21 el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Aute amb la següent decisió :

"Primer- Aprovar, de conformitat amb les disposicions dels articles 51.1 i 63.6 de la Llei Qualificada del Matrimoni, i en relació amb els Srs. Palmer i Guerrero, les següents mesures provisionals:

Mantenir la pàtria potestat del menor de forma compartida entre ambdós progenitors.

Guarda i custòdia del menor s'atorga a la progenitora.

Atribuir l'ús del domicili familiar a la progenitora.

Les despeses extraordinàries es reparteixen entre els progenitors al 50%.

Fixar una pensió a favor del menor a càrrec del progenitor en l'import de 350- euros mensuals, incrementat anualment d'acord amb l'índex de preus al consum fixat pel M.I. Govern d'Andorra, pagadores dins dels 5 primers dies de cada mes.

Segon.- No fer especial imposició de les costes judicials.

Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades."

2.- Contra l'esmentat Aute la representació processal de la Sra. Palmer va interposar recurs d'apel·lació.

En data 6.5.2021 la representació processal de la Sra. Palmer va presentar el seu escrit de conclusions i en virtut del que s'hi exposa demana que es revoqui la resolució d'instància i es fixi que el pare contribuirà a les despeses del menor, des del dia 22.1.2021, en la suma de 500.-EUR mensuals, a favor de la mare, incrementada anualment atenent a l'increment de l'IPC, i a les despeses extraordinàries en un 55%, un 45% la mare.

3.- D'una part, en data 7.6.2021 el Sr. Guerrero va aportar el corresponent escrit de contesta a les conclusions, i segons l'argumentat sol·licita que es confirmi l'Aute dictat el 11.5.21 pel tribunal a quo i es condemni a la part recurrent al pagament de les costes processals d'ambdues instàncies inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

D'altra part, en data 27.5.21 el MINISTERI FISCAL va manifestar que no s'oposa al recurs formulat per la Sra. Palmer.

4.- per escrit de data 15.7.21, la representació processal de la Sra. Palmer efectua les manifestacions que considera adient, tot aportant l'extracte de targeta de crèdit de la mateixa a fi que li sigui atorgat valor probatori. En data 21.9.21 aquest Tribunal va dictar Aute.

5.- En data 21.9.21, aquest Tribunal va dictar Aute amb la següent decisió:

"No admetre a tràmit l'escrit presentat per la Sra. Palmer de data 15-07-2021."

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment incoat a l'empara de l'article 63 de la LQM, s'ha resolt per Aute unes mesures provisionalíssimes que en gran part varen ser consensuades entre els progenitors en compareixença davant la Batlle i que fan referència al seu fill menor de 17 anys d'edat.

Ara la mare discrepa de la pensió d'aliments que se li ha imposat de manera provisional al pare per import de 350EUR al mes.

SEGON.- Hem de començar per dir que les mesures que s'han acordat judicialment són de caràcter provisional i no provisionalíssim perquè es varen demanar conjuntament amb la demanda (com preveu la possibilitat l'article 63 de la LQM) i no en caràcter previ doncs no concorrien motius d'urgent necessitat, com preveu l'article 64 de la mateixa llei qualificada en relació l'article 51 de la pròpia llei.

Ja recordàvem en la nostra STJC 352/16 que "...Aleshores, s'ha de diferenciar entre les mesures provisionals que no requereixen l'acreditació de cap situació d'urgència o de necessitat, sinó que s'adrecen a protegir els interessos dels menors i fixar unes mesures en tant es desenvolupa el procediment principal que clourà amb les mesures definitives, i aquelles contemplades a l'article 64 LQM, que sí que requereixen la situació d'urgència o de necessitat i que s'adopten inaudita parte ("En casos de necessitat o urgència, i a demanda expressa de part, el Batlle pot adoptar les mesures de tipus personal previstes a l'article 51, i acordar els auxilis econòmics imprescindibles, abans de donar trasllat de la demanda a l'altra part o en qualsevol moment posterior a aquest i anterior a la compareixença") i, en tot cas, abans de la compareixença."

TERCER.- Aclarida la qüestió, cal dir que la pensió d'aliments fixada de manera prudent per la Sra. Batlle està plenament ajustada a dret, doncs no es pot perdre de vista que estem en un moment inicial del procediment de divorci i s'ha escoltat en la compareixença a les dues parts que han exposat els seus punts de vista sobre la qüestió de la pensió d'aliments. Hem de tenir present que la prova encara és inicial i encara ha de desplegar tota la seva eficàcia i la Batlle ja ho ha tingut en compte. Però hi ha un enfoc de la qüestió per part de la mare que sembla està desviat. La mare sembla que el que pretén és que s'equiparin els ingressos dels dos progenitors, oblidant-se de justificar la despesa del fill de 17 anys. Cal primer establir quina despesa té en D i un cop determinada examinar les possibilitats econòmiques de cada progenitor i les pròpies despeses que han de suportar. Determinats aquests dos components de l'equació és quan cal fixar l'import. No es tracta d'igualar ingressos en base a la pensió d'aliments i d'altres mesures de caràcter patrimonial sinó d'assegurar els aliments del fill menor.

Dit això entenem que a la vista de les manifestacions del pare sobre els seus ingressos (i despeses) en la compareixença i no constant cap referència a despeses especials d'en D, resulta raonable que en aquest moment processal, la decisió de la instància s'hagi referenciat amb la despesa que en general ha vingut considerant la jurisprudència per a un menor d'edat.

I el mateix cal dir sobre el repartiment de despeses extraordinàries (que encara no estan ni prefigurades) i confirmar el repartiment per meitats.

Pel que fa al moment inicial del pagament de la pensió fixada, tot i que no es diu expressament, cal tenir per determinat que ha de ser des de la demanda, doncs el menor ja estava en guarda exclusiva de la mare.

En conseqüència, el recurs ha de ser desestimat.

QUART.- Atesa la naturalesa d'aquesta classe de litigis, no fem imposició de les costes en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Palmer contra l'Aute de l'Hble. Sra. Batlle de data 19 de febrer de 2021 que confirmem íntegrament. No fem pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Aquesta aute és ferma i executiva.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.