Defecte en la formulació de la súplica (0169/09)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-169/09

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de desembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 15 de juliol del 2008 la representació processal de la Sra. Ferreras va formular demanda contra el Sr. Ruiz i la companyia "A.Y." en reclamació de la suma que resultés acreditada en les actuacions per tal de compensar a la seva mandant pel perjudici que li va ocasionar l'accident del què entenia responsable al defenent tant pel que fa a la desatenció del seu negoci mentre no es va recuperar, com en relació a les lesions sofertes per ella, acompanyant aquests escrits dels documents que entenia que acreditaven aquest perjudici.

II.- La representació processal de la companyia "ORG_1 S.A." va contestar a la demanda el dia 30 de setembre del 2008 plantejant l'excepció dilatòria de defecte greu en la formulació de la súplica, ja que l'agent no havia quantificat en la seva demanda el perjudici que afirmava haver patit com a conseqüència del sinistre del què entenia responsable al Sr. Ruiz, i demanant l'obertura d'un incident per tal de resoldre aquesta excepció. Subsidiàriament, va contestar al fons de la demanda i es va oposar a ella negant la responsabilitat del seu assegurat en el sinistre que va ocasionar danys a l'agent i, en relació a la responsabilitat civil derivada del mateix, defensant quines eren les sumes màximes que, en tot cas, es podrien reclamar pels diferents conceptes, atesos els documents aportats amb la demanda.

III.- La representació processal de la Sra. Ferreras va contestar a l'excepció dilatòria plantejada per l'adversa argumentant que la seva reclamació era indeterminada, però determinable en funció del resultat del període probatori, trobant-se correctament identificades les parts i la causa de reclamar.

IV.- L'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 26 de maig del 2009 va estimar l'excepció dilatòria plantejada per la companyia "ORG_1 S.A." de defecte en la formulació de la súplica, imposant les costes de l'incident a la defenent incidental.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Ferreras i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i la imposició de les costes de l'incident a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 20 de setembre del 2004 la Sra. Ferreras va patir diverses lesions com a conseqüència d'haver envaït la vorera per la qual ella transitava el vehicle conduït pel Sr. Ruiz i assegurat per "ORG_1 S.A." i que, com a conseqüència d'aquest sinistre, es va seguir un procediment penal resultant absolt el Sr. Ruiz per haver prescrit l'acció dirigida contra ell, ja que l'accident es va produir el dia 13 d'octubre del 2003 i la querella es va presentar el dia 20 de setembre del 2004.

Com a conseqüència d'aquest fet la Sra. Ferreras va formular la demanda que dóna origen al present procediment reclamant que li fossin abonats els perjudicis que havia patit arrel del sinistre del què entenia responsable al Sr. Ruiz, aportant amb demanda la Sentència de la Secció penal de la Batllia d'Andorra que absolia al citat senyor del delicte menor de lesions per imprudència greu que se li imputava i en la què s'enumeraven les sumes reclamades per la querellant en concepte de responsabilitat civil en aquell procediment. Amb la demanda aportava igualment els documents que acreditaven la realitat del perjudici sofert, però manifestant que el quantum que reclamava quedaria acreditat al tràmit de proposició de proves, tant pel que fa a les lesions que se li van ocasionar, com en relació al lucre cessant que va patir.

La representació processal de la companyia d'assegurances "ORG_1 S.A." va contestar a la demanda plantejant l'excepció dilatòria de defecte en la formulació de la súplica, ja que l'agent no havia valorat els perjudicis que al·legava haver patit, i, subsidiàriament, negant que el Sr. Ruiz fos responsable del sinistre i en tot cas argumentant quines eren les sumes màximes que l'agent podria reclamar pels danys que manifestava haver sofert d'acord amb els documents que aportava.

II.- Contra la decisió de l'Aute d'instància d'estimar l'excepció de defecte en la formulació de la súplica plantejada per la defenent s'alça la recurrent argumentant que el quantum reclamat no està determinat en la demanda, però és determinable.

Argumenta la recurrent, en primer lloc, que es va acompanyar a la demanda no sols els documents que acreditaven la veracitat dels perjudicis soferts per la Sra. Ferreras, sinó també la Sentència de la Secció penal de la Batllia en la què es posava de relleu quina va ser la valoració d'aquests perjudicis feta per la querellant en aquell procediment, valoració que la defenent coneixia per haver estat part en les actuacions penals. D'altra banda, defensa que l'adversa no s'ha trobat en situació d'indefensió, ja que al contestar la demanda no sols ha plantejat l'excepció que ha donat origen al present incident, sinó que s'ha oposat a compensar a l'agent més enllà d'unes sumes determinades que es deriven de la valoració feta a l'informe forense de les lesions que va patir la Sra. Ferreras que s'aporta amb la demanda i dels altres documents adjuntats a la mateixa.

En resposta als arguments de la recurrent cal posar de relleu que el fet de formular una demanda deixant que es determini la suma reclamada d'acord amb les proves que es portin a terme en les actuacions sols està justificat quan en el moment de formular-la no sigui possible fer aquesta valoració pel fet de desconèixer l'abast concret del dany. No obstant, el que és imprescindible per entendre correctament formulada la demanda és que el quantum que es sol·licita sigui com a mínim determinable en virtut dels paràmetres que en ella es fixin per tal de no produir indefensió en l'adversa que, en cas contrari, no tindria arguments per oposar-se a una reclamació que no coneix.

III.- En el cas present, la part agent podia conèixer els danys que havia patit en la seva persona i també els que li hagués pogut ocasionar la desatenció que, segons el seu parer, havia afectat el negoci que regentava mentre es curaven les seves lesions. En aquest sentit, s'ha de posar de relleu que l'accident que va ocasionar lesions a la Sra. Ferreras va tenir lloc el dia 13 d'octubre del 2003 i que en data 20 de setembre del 2004 la citada senyora va presentant prop dels Tribunals penals del Principat una querella en la què es reclamava una indemnització pels danys que havia patit en la seva persona com a conseqüència del sinistre i pel fet d'haver tancat el negoci que regentava degut a la impossibilitat d'atendre'l, valorant econòmicament aquests perjudicis.

D'altra banda, quan es va formular la demanda que dóna origen al present procediment, el dia 15 de juliol del 2008, la Sra. Ferreras coneixia perfectament quin era l'abast de les lesions patides, ja que l'informe del Dr. Gomila, metge en exercici del Servei de Medicina Forense del Govern d'Andorra, és de data 25 d'abril del 2005, moment en el què les lesions ja estaven consolidades, i el mateix es pot dir respecte del perjudici sofert com a conseqüència de la desatenció del seu negoci que al·legava i que havia de conèixer ja en aquell moment, raons per les quals entenem que no estava justificada la manca de concreció de les sumes reclamades en la demanda i no s'entén la raó per la qual no es va precisar la petició.

IV.- No obstant, aquesta manca de concreció dels imports reclamats sols pot suposar l'estimació de l'excepció de defecte greu en la formulació de la súplica si aquest fet hagués comportat una indefensió per la defenent atès que el quantum que es demanava no era determinable d'acord amb els paràmetres que es deduïen en la demanda, perquè sols en aquest supòsit seria greu i justificaria la seva desestimació i en el cas present entenem que no va ser així.

En efecte, en la demanda es descrivien les lesions que va patir la Sra. Ferreras com a conseqüència del sinistre del qual ella afirmava que va ser responsable el defenent i els perjudicis que, segons el seu parer, va patir per lucre cessant i s'aportaven la Sentència penal en la què aquests danys es van quantificar, l'informe forense final en el què es valoraven els perjudicis personals soferts per la citada senyora i els documents en els quals fonamentava la seva reclamació del cost dels desplaçaments efectuats i dels guanys deixats d'obtenir pel seu negoci.

Per aquesta raó, entenem que el defenent al contestar a la demanda disposava dels elements suficients per oposar-se a les reclamacions de l'adversa, fossin finalment quines fossin, sempre que superessin el límit que es derivava de la documentació aportada amb la demanda, que no es pot dir a més que li eren desconegudes, com així ho va fer. En aquest sentit cal destacar que, en període probatori es podien aportar altres proves, a més d'aquelles aportades amb la demanda, però el quantum indemnitzatori continuaria lligat com a màxim a les que acompanyaven aquest escrit de conclusions.

Aquests consideracions porten a aquesta Sala a entendre que desestimant aquesta excepció no es vulnera el principi de contradicció, que la defenent ha pogut exercitar, ni el de preclusió, perquè el quantum reclamat era determinable en virtut d'allò exposat a la demanda i als documents que l'acompanyaven, ni el de congruència, que en tot cas vindrà determinada per allò que es deriva dels paràmetres continguts en els documents acompanyats amb la demanda, i que, pel contrari, en cas d'estimar-la per un defecte que no ha produït indefensió a l'advera, estaríem causant un perjudici injustificat a l'agent.

V.- Malgrat estimar-se el recurs, ateses les circumstàncies del litigi i els dubtes de dret que podia generar la manera de formular la súplica, no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes de la instància, ni tampoc sobre les causades per aquesta alçada en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Ferreras contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 26 de maig del 2009, que REVOQUEM íntegrament, desestimant l'excepció de defecte legal en la formulació de la súplica plantejat per la representació processal de la companyia "ORG_1 S.A.", sense fer especial pronunciament ni respecte de les costes de la instància, ni respecte de les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.