FAMILIA: mesures provisionals, conseqüències de la manca de motivació de la resolució judicial d'instància: nul·litat i retroacció (5000257/2020)

Aute

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000200/2022 ORIGEN: 5000257/2022 - 00

NIG: 5300515120220000032

PARTS:

Apel·lant: Sr. Vall

Advocat: Sr. Castillo

Apel·lat: Sra. Araujo

Advocat: Sra. Rius

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: FAMILIA: mesures provisionals, conseqüències de la manca de motivació de la resolució judicial d'instància: nul·litat i retroacció.

AUTE 175-2022

Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 27 de juny de 2022, la senyora Araujo interposà demanda de mesures paternofilials urgents i, subsidiàriament, demanda de mesures paternofilials contra el senyor Vall, tot sol·licitant que es decretés la separació de cossos, l'atribució de la guarda i custòdia de la filla menor conjunta, Duque nascuda el XXXX, a la senyora Araujo, així com l'atribució al seu favor de l'ús del domicili familiar i el pagament per part del senyor Vall d'una pensió d'aliments d'un import de 350 EUR i del 50% de les despeses extraordinàries, a banda de l'establiment d'una ordre d'allunyament, de l' impediment de les comunicacions del progenitor amb la seva filla ja que considera que no està en condicions de comunicar-s'hi ni de tenir-la en la seva companyia, i que se l'obligués a sotmetre's a un tractament psicològic i/o psiquiàtric, concretament, que se l'obligués a seguir el programa d'atenció per la promoció de relacions no violentes, dins del Servei d'Atenció a les Víctimes de violència de gènere, de l'Àrea de polítiques d'igualtat del M.I. Govern (mesures aquestes darreres previstes a l'article 23.2 de la Llei 1/2015).

2.- El Ministeri Fiscal, per escrit de data 27 de juny de 2022, s'oposà a l'adopció de les mesures urgents sol·licitades per no concórrer, precisament, la urgència que exigia l'article 300 del Codi de procediment civil, sense perjudici de què es continués la tramitació del procés fins a l'adopció de les mesures provisionals que corresponguessin.

3.- Per Aute de data 28 de juny de 2022, el Batlle d'instància decidí, de conformitat al sol·licitat pel Ministeri Fiscal, continuar la tramitació del procediment per a l'adopció de les mesures provisionals que es consideressin escaients.

4.- Després de practicada, en data 7 de juliol de 2022, l'audiència de les parts i del Ministeri Fiscal, en data 11 de juliol de 2022 el Batlle d'instància dictà Aute, amb entre altres, la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X :

Primer.- Estimar la demanda presentada pe la Sra. Araujo i adoptar les següents mesures provisionals:

Establir un règim de guarda i custòdia a favor de la mare Sra. Araujo

Atorgar l'ús del domicili a la Sra. Araujo, concedint al Sr. Vall el termini prudencial d'un (1) mes, establint com a data límit el dia 7 d'agost del 2022, per tal que abandoni dit domicili.

Establir a càrrec del progenitor una pensió d'aliments per un import de 350,- euros que haurà d'ingressar a un compte titularitat de la Sra. Araujo, entre els dies 1 a 5 de cada mes.

Establir una repartició de les despeses extraordinàries a raó del 50% a càrrec del progenitor i del 50% a càrrec de la progenitora.

Establir l'impediment de comunicacions entre ambdues parts, no efectuant menció a l'ordre d'allunyament peticionat.

Segon.- No hi ha lloc a efectuar cap pronunciament en costes judicials".

5.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació el senyor Vall en base, en síntesi, a què considera que l'Aute impugnat incorre en una defectuosa aplicació de les normes aplicables i en un error en la valoració de les proves, tot sol·licitant la seva revocació i l'estimació del seu recurs, sense demanar especial condemna al pagament de les costes processals.

6.- El Ministeri Fiscal, tot i compartir les mesures adoptades per l'Aute impugnat, com sigui que el mateix no les motiva, considera que vulnera l'article 10 de la Constitució, procedint la seva declaració de nul·litat.

En quant al fons considera que el context de violència de gènere existent, la mala relació entre els progenitors, la manca d'interès del senyor Vall per veure a la menor des de que la mare va abandonar el domicili conjugal i fins a la data de l'audiència de les mesures provisionals (des del 9 de maig i fins al 7 de juliol de 2022) i trobant-se la causa en seu de mesures provisionals, porta a confirmar l'atribució de la guarda i custòdia de la menor a favor de la mare. I en relació al motiu de recurs articulat de forma subsidiària i relatiu a l'establiment del règim de visites a favor del progenitor, sol·licita que aquest, donades les circumstàncies que exposa, s'efectuï de forma supervisada al servei de trobada familiar un cop a la setmana i es vagi normalitzant.

7.- La senyora Araujo s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i sol·licita que el mateix sigui desestimat, confirmant-se el contingut de l'Aute recorregut.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- De la lectura de l'Aute impugnat, així com de l'Acta de l'audiència celebrada en data 7 de juliol de 2022 a on ja es fa menció de les mesures provisionals que adoptà el Batlle d'instància, es constata que no apareix cap justificació en relació a la decisió adoptada i relativa a l'atribució de la guarda i custòdia de la menor a favor de la seva progenitora.

Manca de motivació que, si bé és cert que hem declarat reiteradament que en el concret àmbit cognitiu en que ens situem, els principis dispositiu i de congruència operen de manera més flexible que en els processos declaratius generals, en aquest cas la manca de cap mena de justificació converteix a la resolució en incongruent. En la mateixa no només no s'especifiquen els motius que, a criteri del Batlle d'instància, justifiquen l'atribució de la custòdia de la menor a la mare, sinó que tampoc explica els motius pels que en aquest supòsit considera que la custòdia compartida sol·licitada pel progenitor no és beneficiosa per la menor. I és a manca d'altra explicació i considerant que gaudeix de les mateixes capacitats i habilitats parentals que la mare, que el progenitor entén que l'únic motiu d'atribució de la guarda i custòdia de la filla en exclusiva a la mare ha de ser el de discriminació per raó de sexe a favor de la progenitora.

Segon.- En relació a la necessitat de motivació de les resolucions judicials, a banda del contingut de l'article 17.2 del Codi de procediment civil, diu el Tribunal Constitucional en la Sentència data 13 de juny de 2022, Causa 2022- 13-RE:

"3.2. Aquest Tribunal Constitucional s'ha pronunciat en reiterades ocasions sobre el deure de motivació (veg. per ex. la sentència del 2 d'abril del 2012, recaiguda en la causa 2011-37-RE, la sentència del 12 d'octubre del 2018, recaiguda en la causa 2018-21-RE, i, la sentència del 9 de setembre del 2019, recaiguda en la causa 2019- 34-RE).

La doctrina del Tribunal Constitucional ha estat constant en destacar que el deure de motivar les resolucions judicials, no només present a l'article 10, sinó també a l'article 86.2 de la Constitució ("2. En tot cas, les sentències seran motivades, fonamentades en l'ordenament jurídic i notificades fefaentment"), deriva de la necessitat que els jutges expliquin el raonament emprat per tal que els justiciables puguin entendre els motius pels quals les seves pretensions han estat totalment o parcialment rebutjades.

La motivació és una conseqüència de la bona administració de Justícia (veg. la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans recaiguda en la causa García Ruiz c/ Espanya, GC núm. 30544/96, del 21 de gener de 1999, §26), alhora que requereix que es recolzi en criteris objectius derivats del dret. A més, i no es pot oblidar, la motivació de les resolucions judicials i, per tant, l'explicitació de l'aparell argumentari per acollir o refusar les pretensions de les parts és aquell que possibilita que els tribunals superiors, els quals han de resoldre els recursos contra les resolucions judicials, puguin conèixer les raons en què s'ha fonamentat l'òrgan judicial a quo en la seva resolució.

Per últim, però no menys important, el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha assenyalat que la motivació ha de contenir una exigència de rigor i de qualitat. I, en aquest sentit, s'han equiparat a les denegacions de justícia aquelles fonamentacions estàndards, esquelètiques o vagues (veg. la sentència recaiguda en la causa Georgiadis c/ Grècia, núm. XXXX/93, del 29 de maig de 1997, §42-43, i la sentència recaiguda en la causa Higgins c/ França, núm. XXXX/1996/753/952, del 19 de febrer de 1998, §42-43).

Tercer.- Conseqüència de la inexistència de la més mínima motivació que recolzi la seva decisió i per tal d'assegurar el doble grau de jurisdicció, com hem pogut repetir en nombroses resolucions, escau anul·lar la resolució dictada i retornar les actuacions a la instància per tal de que el Batlle en dicti una de nova que contingui la suficient justificació de la seva decisió.

Quart.- La naturalesa de la present resolució i dels interessos que es ventilen en el procediment comportarà que no hagi de fer-se pronunciament en relació amb les costes ocasionades en aquesta alçada

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Anul·lar l'Aute dictat en data 11 de juliol de 2022 i retornar les actuacions a la instància, als efectes de què en dicti una de nova que motivi degudament les decisions que contingui en relació a la menor Duque, sense perjudici de què les mesures adoptades pel mateix es mantinguin vigents fins a l'adopció de la nova resolució que es dicti i que caldrà adoptar amb la màxima urgència, a fi de no alterar la situació de fet existent en base a l'interès superior de l'infant, que requereix d'una regulació transitòria de la seva situació.

Segon.- No efectuar pronunciament especial en relació a la imposició de les costes judicials ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.