Inadmissió al tràmit execució (TSJC 307/14)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000307/2014 ORIGEN: 7001702/2013

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- L'Aute de la Batllia del 13-12-2013 resolia les mesures provisionals dels consorts B.M. i atribuïa provisionalment la guarda i custòdia del fill menor J.A. a la Sra. Puga junt amb l'ús de l'habitatge familiar i sense fixar un règim de visites a favor del Sr. Palomo. Aquest Aute fou íntegrament confirmat per l'Aute d'aquest Tribunal Superior del 22-07-2014.

El Sr. Palomo va presentar escrit de data 30-04-2014, en virtut del qual formulava demanda d'execució respecte de l'Aute del 13-12-2013 i reclamava l'import de 142,83 euros en concepte de despeses de consum d'aigua i energia elèctrica del primer trimestre de l'any, amb més els interessos i la suma de 236,88 euros, en concepte de costes judicials.

La Sra. Puga va manifestar, per escrit de data 20-05-2014, que les peticions del Sr. B. ultrapassaven l'objecte de les mesures provisionals ja que cap pronunciament de l'Aute del 13-12-2013 fa esment de les despeses de consum.

En data 22-08-2014 el Sr. B.F. va presentar altre escrit pel qual insistia en la demanda d'execució i indicava que des del dia 21-07-2014 havia canviat la domiciliació de les despeses d'energia elèctrica, de manera que les assumiria la Sra. M. En conseqüència demanava que es donés lloc a l'execució per import de 1.617,61 euros, que es donés trasllat de la documentació relativa a la facturació del consum d'aigua i que es requerís a la Sra. M. per tal que prengui directament en càrrec tot allò relatiu als consums corrents del Xalet.

II.- Per Aute del 3-09-2014 l'Hble Batlle va resoldre: "DECIDEIX:

Primer.- Inadmetre a tràmit la demanda d'execució de l'Aute de mesures provisionals plantejada pel Sr. B. per quant no té cabuda en el present procediment de mesures provisionals i demanda de separació, sense perjudici que les parts, i així ho encoratgem, ho tractin extra judicialment i, si més no, en el marc d'una demanda judicial separada dels presents autes.

Segon.- No donar lloc a les dues peticions efectuades pel Sr. B. per altressí i altressí segon en el seu escrit de data 22 d'agost de 2014.

Tercer.- Donar trasllat a la Sra. M. del darrer escrit presentat pel Sr. B. en data 22 d'agost de 2014, als efectes escaients".

III.- La representació processal del Sr. Palomo ha interposat recurs contra la resolución d'instància i, en data de registre 31-10-2014, ha presentat llur escrit de conclusions, en virtut del qual demana la revocació de l'Aute d'instància.

El Mgfc. Ministeri Fiscal ha emès informe, de data 26-11-2014, en virtut del qual deixa al criteri del M.I. Tribunal Superior la resolució del recurs.

La representació processal de la Sra. Puga ha formulat escrit de contesta a les conclusions, de data 1-12-2014, en virtut del qual la desestimació íntegra del recurs amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part executant fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, sustenta que no es va efectuar cap petició concreta respecte dels consums, atès que aquesta esdevé inherent a l'atribució de l'ús de l'habitatge, com així ho va admetre l'Aute d'aquesta Sala del 18-12-2006. En segon terme, entén que la pretensió que la beneficiària de l'ús de l'immoble prengui en càrrec les despeses corrents generades per dit ús no s'ha pogut resoldre extrajudicialment ni tampoc ha de ser objecte de cap procediment específic, a la vegada que el tracte atorgat a la demanda d'execució (inadmissió de la mateixa) vulnera el dret a la jurisdicció d'aquesta part. I, en darrer terme, manifesta que l'oposició de la part contrària a l'abonament del que es reclama descansa en extrems formals més que de fons i es demana, per tant, la revocació de la inadmissió a tràmit i, per economia processal, que l'estimi íntegrament, amb imposició de les costes processal, degut a la manca de bona fe que ha impedit la resolució extrajudicial de la reclamació.

II.- El present recurs ha de ser estimat en part i en atenció a les consideracions que s'efectuen a continuació. Les despeses derivades de l'ús de l'habitatge i referents al seu manteniment, com són, entre altres partides, els consums dels subministres, encara que no hagin estat objecte d'un pronunciament explícit en la resolució judicial, la qual es limita a atribuir l'ús a un dels consorts i, en el seu cas, als fills, no precisen d'una nova demanda judicial per a determinar a qui corresponen, sinó que s'han de ventilar en seu d'execució com una més de les incidències que genera la resolució judicial que determina les mesures, ja siguin provisionals o definitives, de la crisi matrimonial (cfr. Aute TSJA 18-12-2006). Per tant, s'ha de concloure que, malgrat la manca de pronunciament concret sobre les despeses relatives al manteniment de l'immoble que ha estat atribuït a un dels consorts, les discussions sobre a qui correspon l'abonament de les partides relatives als consums d'energia o a altres partides, com assegurances, despeses de comunitat, alarmes, tributs, etc... s'han de vehicular pel procediment d'execució, en ares a que el jutjador que ha conegut a la instància del procés matrimonial pugui examinar i resoldre la procedència de les partides i quanties reclamades.

Les anteriors consideracions comporten que s'hagi de revocar la inadmissió a tràmit de la demanda d'execució, de tal manera que, front a la pretensió de percebre determinades quantitats pels consums de l'habitatge quan l'ús d'aquest el té atribuït l'altre consort en virtut d'una resolució judicial de mesures provisionals, s'hagi de tramitar el procés d'execució amb, en el seu cas, l'incident que es pugui promoure per la part contra que s'adreça l'execució i després de la prova practicada es determini si s'ha de despatxar execució per la totalitat o part de les quanties reclamades o si l'execució ha de ser refusada.

En canvi, malgrat les raons d'economia processal que argumenta la part recurrent, aquesta Sala no pot substituir a l'òrgan judicial i, sense haver- se tramitat el procés d'execució, resoldre la demanda d'execució, tota vegada que aquesta actuació privaria a les parts d'una instància i situaria en indefensió a la part executada, qui, sense haver pogut plantejar un incident d'execució i prova respecte de les seves al·legacions veuria estimada la demanda d'execució.

III.- L'estimació parcial del recurs motiva la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). No procedeix atendre la pretensió d'imposició de les costes processals a la part contrària, demanda per la recurrent, perquè la manca de bona fe que addueix en no adoptar una solució extrajudicial, precisa la determinació de la viabilitat de les seves pretensions, quan a partides i quantum i aquest extrem ha de ser examinat en l'oportú procés d'execució.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal del Sr. Palomo contra l'Aute, de data 3-09-2014 i revocar la seva part decisòria, en el sentit de declarar que procedeix admetre a tràmit la demanda d'execució de l'Aute de mesures provisionals, de data 30-04-2014. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-