Mesures provisionals: règim de guarda i custòdia dels menors i import de la pensió d'aliments (2000950/2020 )

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIPalmer DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000182/2021 ORIGEN: 2000950/2020 - 00

NIG: 5300542120200003673

PARTS:

Apel·lant: Sr. Miró

Representant: Sra. Mercader

Advocat: Sra. Pino

Apel·lat: Sra. Palmer

Advocat: Sra. Campillo

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Mesures provisionals: règim de guarda i custòdia dels menors i import de la pensió d'aliments.

AUTE 171-2022

Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 3 de desembre de 2020, la senyora Palmer va interposar demanda de mesures provisionals a l'empara del contingut dels articles 63 i 51 de la Llei qualificada del matrimoni contra el senyor Miró, tot sol·licitant la citació de les parts per a una conciliació i/o contesta i proposició de proves i que es dictés Aute decretant les mesures provisionals interessades al Fet Cinquè del seu escrit, tals com l'atribució del domicili familiar al seu marit; l'establiment de la pàtria potestat compartida sobre els fills menors comuns; que li fos atribuïda la guarda i custòdia sobre els mateixos; l'establiment del règim de visites que detalla a favor del progenitor no custodi; una pensió per aliments a favor dels menors d'un import global de 700 EUR, a raó de 350 EUR per fill i el repartiment de les despeses extraordinàries generades pels mateixos a raó del 50% per cadascun els progenitors. També demanava que es repartissin les vacances escolars per meitats i els dies aniversaris i onomàstiques de cada pare i de cada fill.

2.- En data 18 de desembre de 2020 es realitzà el tràmit de conciliació de les parts i en el marc del mateix s'acordà mantenir la pàtria potestat compartida sobre els infants, atribuir provisionalment l'ús del domicili familiar al senyor Miró, un repartiment concret de les vacances escolars dels fills, la distribució de la companyia dels mateixos els dies d'aniversaris i onomàstiques; el règim de comunicació amb cadascun d'ells en cas de malaltia així com la comunicació telemàtica dels menors amb el progenitor que no els tingués en la seva companyia; i el repartiment del pagament de les despeses extraordinàries generades pels mateixos a raó del 50%.

Per contra, la part defenent no es mostrà d'acord amb atribuir la guarda i custòdia dels menors a la progenitora, sol·licitant la guarda i custòdia compartida o, subsidiàriament una ampliació del règim de visites acordat en el sentit de què els dimarts els pogués tenir des de la sortida de l'escola fins l'endemà, així com els caps de setmana alterns des del divendres des de la sortida de l'escola i fins els dilluns a l'entrada de l'escola. Tampoc no es trobava d'acord amb l'import de la pensió d'aliments sol·licitat.

3.- En data 22 de desembre de 2020, l'Hble. Batlle d'instància dictà un Aute de mesures provisionalíssimes tot recollint les mesures acordades els progenitors i atribuint la guarda i custòdia dels menors a la mare i fixant una pensió per aliments al seu favor a raó de 300 EUR mensuals per cadascun dels fills, que s'havia d'incrementar anualment amb l'IPC.

4.- Una volta practicades les proves proposades i declarades pertinents i evacuats els tràmits de conclusions, l'Hble. Batlle d'instància dictà Aute amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIX:

Primer- Aprovar, de conformitat amb les disposicions dels articles 51.1 i 63 de la Llei Qualificada del Matrimoni, les mesures provisionals següents, les quals romandran vigents fins per tot el moment en què recaigui sentència en el marc del present procediment:

Separació provisional dels consorts.

Mantenir la pàtria potestat dels menors Gaya i Daza, de forma compartida entre ambdós progenitors.

Atribuir la guarda i custòdia dels menors Gaya i Daza a la mare.

En quant al règim de visites:

Atenent a la circumstàncies actuals, i concretament a la situació de presó provisional del progenitor, s'escau establir únicament que els menors podran efectuar videotrucades o trucades telefòniques amb el progenitor un parell de cops per setmana.

Una volta el progenitor obtingui la llibertat, i sempre i quan acrediti que disposa d'un domicili adequat a les necessitats dels menors:

El pare podrà gaudir de la companyia dels seus fills menors els caps de setmana alterns, des de divendres a la sortida de l'escola i fins al dilluns, que els reintegrarà a l'escola, i un dia intersetmanal, que a manca d'acord, serà els dimecres des de la sortida de l'escola i fins al dijous que els reintegrarà a l'escola.

Les vacances escolars es repartiran per meitats iguals entre ambdós progenitors, sempre tenint en compte els calendaris i horaris laborals, a manca d'acord correspondrà el següent règim:

. Vacances d'estiu: es repartiran per meitat entre els pares i en períodes quinzenals durant els mesos de juliol, agost i la part de setembre que correspongui fins a l'inici de les classes, de forma que els anys parells correspondrà iniciar el període a la mare i els anys senars al pare i així successivament.

. Vacances de Nadal: es repartiran per meitats consistents en el període comprès entre els darrer dia de l'escola fins al 30 de desembre i del dia 30 fins al primer dia d'escola, correspondrà iniciar el període a la mare els anys parells i al pare els anys senars i així successivament.

. Vacances de Setmana Santa: els repartiments s'efectuaran per setmanes senceres, de forma que correspon el primer període a la mare els anys parells i al pare els anys senars i així successivament.

. Vacances de Carnestoltes, Tots Sants i altres d'una setmana: els progenitors faran el repartiment alternatiu de manera que els anys parells correspondrà a la mare les de Carnestoltes i al pare les de Tots Sants i els anys senars a la inversa.

En situacions de malaltia, el progenitor que tingui els menors en la seva companyia haurà de notificar-ho al més breu termini a l'altre, qui podrà visitar-los quan ho estimi convenient.

En cas de desplaçaments dels fills fora del Principat, hauran de ser comunicats recíprocament pels progenitors per tal que el que no estigui en la seva companyia conegui l'adreça i el telèfon del lloc on es trobaven.

Les onomàstiques i aniversaris dels pares, els menors hauran de poder compartir-los amb el progenitor de que es tracti independentment del règim de visites establert.

Els aniversaris i els sants dels fills, aquests hauran de poder compartir-los conjuntament amb els seus pares, o bé la meitat del dia amb cada progenitor, i pel que fa referència al dia de la mare i del pare, els menors passaran aquestes dates amb cadascun dels seus progenitors

Establir una pensió per aliments a càrrec del progenitor de 300.- euros mensuals, per cada un dels fills menors, en favor de la progenitora, el qual es veurà incrementat anualment segons IPC.

Així mateix s'estableix l'obligació dels progenitors de satisfer el 50% de les despeses extraordinàries generades pels menors.

Segon.- Notificar la present resolució a les parts interessades.

5.- La representació processal del senyor Miró ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució en no trobar-se d'acord amb l'import de la pensió per aliments que li ha estat fixada en favor dels seus fills, en considerar, en síntesi, que els seus ingressos no li permeten fer-la efectiva; tot sol·licitant l'estimació del seu recurs i la reforma parcial de l'Aute impugnat, sense fer especial condemna en costes.

6.- El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat considerant que l'import de la pensió d'aliments és perfectament proporcional tant a les necessitats dels menors com als ingressos dels seus progenitors.

7.- La senyora Palmer també s'oposa al recurs d'apel·lació formulat i sol·licita la íntegra confirmació de l'Aute impugnat.

8.- Per Aute de data 3 de febrer de 2022 es va donar lloc a les pretensions probatòries d'ambdues parts litigants en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- L'únic greuge que el senyor Miró oposa a la resolució d'instància és l'import de la pensió d'aliments que la mateixa fixa al seu càrrec i en favor dels dos fills menors comuns, Gaya i Daza, nascuts, respectivament, en dates 13 de desembre de 2004 i 24 d'agost de 2016, i que ascendeix a la suma de 300 EUR per cadascun d'ells.

Considera al respecte que l'import del seu salari actual, 1.083,33 EUR, no li permet fer front als esmentats imports i que la suma -que no acredita- que va percebre per la venda d'una unitat immobiliària de la seva propietat no s'ha de tenir en compte pel càlcul de la pensió, havent-ne ja disposat d'una part per adquirir una vivenda i que no s'ha acreditat que els fills menors tinguin despeses per un import de 300 EUR cadascun d'ells.

Per contra, la senyora Palmer li oposa que en cap cas no ha acreditat la seva realitat laboral, ni econòmica, ni tan sols haver efectuat una inversió per la compra d'una vivenda, i que és ella la que es fa càrrec dels deutes de l'empresa.

SEGON.- Constitueix constant jurisprudència d'aquesta Sala que l'import de la pensió d'aliments s'ha de calcular en funció de les necessitats dels menors i dels ingressos dels progenitors.

Concretament en la resolució de data 29 de març de 2021, rotlle número TSJC-369/2020, vam dir: "El pare manté que la pensió d'aliments hauria de ser de 200EUR al mes i no la fixada per la sentència. Com ja es doctrina reiterada per aquesta Sala i que recull la sentència d'instància, l'estàndard ordinari de despeses d'un menor d'edat, sense requeriments especials i que assisteixi a una escola pública i estigui emparat pel sistema públic de salut, està fixada entre 600 i 800EUR mensuals i que compren totes les necessitats d'alimentació, roba, habitatge, despeses previsibles. Com ja sabem també a mesura que els fills es van fent grans, les seves necessitats derivades d'una major integració social, també augmenten. Des d'aquest punt de vista, convé advertir que quan s'indica que les necessitats mínimes d'un menor es situen entorn als 600/800.- euros mensuals, això no significa que aquesta quantitat hagi de ser sufragada pel progenitor que no ostenta la guarda, sinò que ha de ser valorada i ponderada la determinació de la pensió que es fixa, també tenint en compte que el progenitor custodi satisfà també les despeses de roba, alimentació, habitatge, previsió, formació i lleure mentre els menors es troben en la seva companyia (TSJC 031/20).

També es criteri ja sostingut que la fixació d'una pensió d'aliments ve configurada per un binomi imprescindible: les necessitats de l'aliment i les possibilitats econòmiques de l'alimentista, tot i que amb un límit ineludible per aquest últim que en denominem mínim vital que ha de satisfer un progenitor, sigui quina sigui les seves possibilitats econòmiques, doncs el deure d'alimentar a un fill està per damunt de les pròpies necessitats."

Si apliquem aquesta jurisprudència al cas concret d'espècie arribem a la conclusió que la quantificació que efectua l'Hble. Batlle d'instància en l'Aute impugnat es troba perfectament equilibrada tant amb els estàndards ordinaris de les despeses d'un menor d'edat com amb les possibilitats econòmiques dels seus progenitors.

TERCER.- A més, el senyor Miró aporta només la informació que considera que acredita l'import dels seus revinguts mensuals. Ara bé, com sigui que ell mateix té reconegut que ha cobrat una important quantitat econòmica per la venda del seu domicili, és evident que aquesta -que com hem dit no ha acreditat- juntament amb els revinguts salarials que percep, li permeten abonar sobradament l'import de la pensió d'aliments dels seus dos fills menors que, tot i ajustar-se perfectament als límits jurisprudencialment fixats, aquesta rossa el mínim, tenint en compte l'edat del Gaya.

A banda de què aquesta pretesa insuficient i no acreditada situació econòmica del senyor Miró de cap manera no justifica que la senyora Palmer hagi de sufragar un import superior per la cura dels infants, pel fet de cobrar un salari més elevat, tal i com pretén l'agent en voler reduir la seva aportació a la suma de 150 EUR mensuals.

QUART.- Procedeix en conseqüència, la desestimació del recurs d'apel·lació interposat i la confirmació de la resolució d'instància, sense que s'hagi d'efectuar cap pronunciament especial en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada, donat el caràcter familiar de la matèria tractada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMMiró el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Miró contra l'Aute de mesures provisionals dictat per l'Hble. Batlle d'instància en data 31 de març de 2021, que confirmem.

Segon.- NO fer especial imposició del pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.