PROCEDIMENT CONTRA AFORATS. Arxiu de les diligències prèvies (6000199/2016)

Aute

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Penal

Rotlle núm. TSJP-0000052/2017

Causa núm. Procediments contra aforats 6000199/2016

AUTE 101-2017

PARTS:

Recorrent: Sr. Amorós

Advocats: Srs. Tejera i Pulido

Recorregut: MINISTERI FISCAL

Recorregut: Sr. Jover

Sr. Andrade

Advocats: Srs. Valverde i Capellà

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-set de novembre de dos mil disset.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 31 de juliol de 2017 dictat per el Tribunal de Corts en el marc de les diligències prèvies incoades amb el núm. 6000199/2016m, procediment aforats, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M.I. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que per escrit presentat en data 16 de novembre de 2016, el Sr. Amorós va formular querella criminal per la comissió d'un delicte d'administració deslleial de l'article 240 del Codi Penal, en concurs real amb un delicte d'apropiació indeguda de l'article 213 i altre delicte de blanqueig de l'article 409 del Codi Penal vigent, contra els Srs. Jover i Andrade, enunciant que:

L'empresa ORG_0, fundada l'any 1994 amb seu social a Andorra, sent president el mateix querellant Sr. Amorós, i accionista originari juntament amb el Sr. Andrade i el Sr. Pérez, tenia com a objecte social la compravenda d'or, realitzant dita activitat en diversos països del continent Africà, primer Mali, després Costa de Marfil i posteriorment Libèria, on era adquirit i traslladat posteriorment a Andorra per, una vegada fos i refinat, procedir a la seva venda, majoritàriament, a Europa.

L'any 1995, el Sr. Jover, entrà en la societat (de la que es desvinculà l'any 2000) com a director financer i alhora com a soci, amb un 10% de les accions, qui al seu torn va contractar el Sr. Andrade com a màxim gestor de les empreses filials del grup creades a Àfrica: "F." a Mali, "N." a Costa de Marfil i "B." i "D." a Libèria, països on aquest es va establir i residir. Fou en el marc d'aquesta organització i amb una operativa descrita de manera confusa, que s'imputa als querellats haver-se apropiat en benefici propi de part dels lingots d'or adquirits, apropiació que es produïa durant el seu trasllat des del lloc de procedència fins l'arribada al Principat.

Se'ls imputa, també, la desaparició concreta de 25 lingots d'or de dins de la caixa forta del "comptoir" de Costa de Marfil, fet que provocà desavinences amb el soci local i motivà la seva marxa precipitada del país en direcció Libèria. La fallida de la societat fou a conseqüència d'aquesta activitat d'apropiació i desviament de lingots.

Paral·lelament i pel fet d'haver estat nomenat apoderat d'altra empresa filial, la societat W. que va permetre al Sr. Jover juntament amb el Sr. Andrade controlar tota l'activitat de grup, els acusa de crear tot un entramat de societats B, des d'on gestionaven dita activitat il·lícita, fets que serien el seu entendre constitutius d'administració deslleial, a més del fet de l'adquisició de bens inútils i obsolets com era tota la maquinària destinada a la societat "B." de Libèria.

El delicte de blanqueig vindria derivat d'un costat dels beneficis il·lícits obtinguts, d'altre (foli 25 de la querella) dels diners que rebien, -de l'ordre d'un milió d'euros mensuals (francs CFA)-, de la part d'un personatge dit "K.", testaferro d'empresaris libanesos, diners que eren entregats a B. que s'encarregava del seu trasllat des d'Abidjan a Monròvia, gràcies a la connivència d'un tal "T.", Cap de Policia de l'Aeroport de Abijdjan, i de F., diners que servien bé per comprar diamants a Libèria, bé per ser blanquejats en un compte d'una entitat bancària andorrana rebent a canvi una comissió del 3%.

La representació lletrada del querellat Sr. Jover presenta escrit d'al·legacions mostrant la seva disconformitat amb l'escrit de querella, exposant que els fets denunciats són absolutament falsos, responent aquesta acció judicial a estímuls espuris de tercers, atesa la condició de Ministre del Govern d'Andorra del Sr. Jover, i sol·licitant l'arxiu immediat de les diligències prèvies i subsidiàriament la pràctica de determinades diligències d'investigació.

Practicades les actuacions que s'han considerat pertinents (declaracions del querellant, d'un dels querellats, examen per corda fluixa del procediment de fallida de la societat Z. SA, etc...) es convocà el Ple del Tribunal de Corts de conformitat amb les disposicions de l'article 42 del Codi de Procediment Penal en relació amb l'article 78.2 de la Llei qualificada de la Justícia, i l'article 3.4 del Codi de Procediment Penal, atès el caràcter d'aforat del Sr. Jover.

II.- RESULTANT: que mitjançant aute de data 31 de juliol de 2017, el Ple del Tribunal de Corts va decidir l'arxiu de les diligències prèvies 6000199/2016, procediment aforat, per no ser els fets denunciats constitutius de delicte, imposant a la part querellant el pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat generats per la defensa als querellats.

III.- RESULTANT: que contra l'esmentat aute va interposar recurs d'apel·lació la representació lletrada del Sr. Amorós demanant la revocació de l'aute d'arxiu amb el retorn de les actuacions a la magistrada instructora perquè es procedeixi a la prossecució de la instrucció i es practiquin les diligències sol·licitades per la part querellant.

Manifesta que:

Si la Sala Penal considera que no és d'aplicació el Codi Penal de 2005, la reforma del Codi Penal de 1997 ha vinculat el delicte de blanqueig al tràfic d'armes.

En l'escrit de querella ha estat posat de manifest, així com en l'escrit de data 1 de juny de 2017, que el Sr. Ayuso es dedicava a la indústria de la fusta i el seu vincle en el fet que les empreses fusteres a Libèria eren un actor important en el comerç d'armes, fet que l'instructor hauria d'haver aprofundit en la seva investigació, doncs el Ministeri Fiscal i el magistrat instructor poden donar als fets denunciats una altra qualificació jurídica.

Ens trobaríem, en conseqüència, que el delicte de blanqueig de diners tindria el seu origen en el delicte de tràfic d'armes.

No s'escau admetre la prescripció, atès que el delicte de blanqueig de diners pot quedar constituït malgrat el delicte origen hagi prescrit.

De la documentació que s'adjunta a l'escrit de querella i a l'escrit de data 1 de juny de 2017 se'n desprèn una activitat probatòria suficient per justificar la prossecució de la instrucció de la causa.

que:

IV.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs observant

No és aplicable el Codi Penal de 2005.

La pretensió de que el delicte de blanqueig tindria l'origen en un delicte de tràfic d'armes és incompatible amb les pretensions relatives amb l'origen amb una activitat d'apropiació indeguda o administració deslleial.

V.- RESULTANT: que també s'oposa al recurs la representació lletrada dels querellats Srs. Jover i Andrade considerant, pels motius que desenvolupa en el seu escrit, com ajustada a dret la decisió recorreguda.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que la part querellant sustenta la seva imputació sobre uns fets presumptament comesos entre els anys 1995 i 2000 i que serien constitutius dels delictes majors d'apropiació indeguda, d'administració deslleial i de blanqueig de diners.

El Tribunal de Corts ha estimat encertadament que els delictes majors d'apropiació indeguda i d'administració deslleial són prescrits, havent transcorregut el termini de 6 anys previst per l'article 30 del Codi Penal de 1990, hagut compte que la seva comissió es fixa entre els anys 1995 i 2000 i que la querella no fou presentada fins el mes de novembre de 2016.

Pel que fa el delicte major de blanqueig de diners -quin origen seria un delicte d'apropiació indeguda i altre d'administració deslleial tal i com va ser denunciat pel querellant en el seu escrit de querella de data 16 de novembre de 2016- la sentència recorreguda va descartar, amb bon criteri, l'aplicació del Codi Penal de 2005, element que no ha estat contestat pel querellant, per estimar que l'article 145 del Codi Penal de 1990 en la seva redacció segons la reforma del 27 de novembre de 2017, no contemplava ni el delicte d'administració deslleial ni el delicte d'apropiació indeguda com a delicte origen o subjacent del delicte de blanqueig, que no es pot fer una aplicació retroactiva de la llei de caràcter perjudicial, i que per tant, en absència d'element legal de la infracció, aquesta no s'ha constituït.

II.- CONSIDERANT: que l'avui recurrent, tot i reconeixent que "podria" ser d'aplicació el Codi Penal de 1990 amb la posterior reforma de 1997, argumenta que el suposat delicte de blanqueig tindria el seu origen en el tràfic d'armes, quan amb caràcter previ, en cap moment havia mantingut aquesta argumentació.

Aquesta Sala observa en primer lloc que l'article 39 del Codi de Procediment Penal imposa expressar en l'escrit d'interposició de la querella, en particular, l'exposició detallada dels fets amb la seva qualificació jurídica, que el Sr. Amorós en la seva querella no va detallar ni qualificar els fets com a constitutius del delicte de blanqueig de diners provinents del tràfic d'armes, i que ha modificat o adaptat, en el marc del seu recurs, els fets denunciats i la seva qualificació pels articles a fi de superar l'obstacle de que l'aplicació del Codi Penal de 1990 no contempla el delicte d'administració deslleial ni el delicte d'apropiació indeguda com a infracció origen del delicte de blanqueig de diners.

Convé d'altra part posar en relleu que el suposat delicte de tràfic d'armes, tal com ho raona la resolució recorreguda, es fonamenta en al·legacions genèriques de l'existència de vincles amb persones quina identificació no és únicament inversemblant, sinó d'impossible fórmula d'investigació.

La instrucció practicada i la documentació aportada acredita que els aspectes i vincles que es pretenen acreditar no es poden considerar emmarcables en el concepte jurídic de meres sospites.

D'altra banda, la pràctica de diligències pel magistrat instructor ha d'estar sustentada en algun indici de la comissió d'un delicte, sense perjudici de que puguin ser sol·licitades per les parts.

En el cas d'espècie, l'examen dels documents números 49 i 54 invocats per la part querellant no permet acreditar cap vincle entre els querellats i un tràfic d'armes atribuït a Peña i una persona no identificada denominada "Duque".

El dret a la jurisdicció reconegut a l'article 10 de la Constitució no inclou el dret a pretendre la prossecució de la instrucció d'un sumari en base a simples asseveracions i conjectures de la comissió d'un delicte sense aportar cap incidí susceptible de donar lloc a qualsevol investigació o diligència concreta.

III.- CONSIDERANT: que convé, en aquestes condicions, desestimar el recurs i confirmar íntegrament l'aute recorregut.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Amorós.

2.- Confirmar l'aute de 31 de juliol de 2017 dictat pel Ple del Tribunal de Corts en la causa de referència.

3.- Peñamnar la part recurrent al pagament de les costes processals causades pel recurs, inclosos els honoraris d'advocat de la part querellada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Manem que, una vegada notificada la present resolució a totes les parts, es retorni la causa al Tribunal de Corts, amb certificació de la present resolució, per al seu compliment i execució.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Amorós.

2.- Confirmar l'aute de 31 de juliol de 2017 dictat pel Ple del Tribunal de Corts en la causa de referència.

3.- Peñamnar la part recurrent al pagament de les costes processals causades pel recurs, inclosos els honoraris d'advocat de la part querellada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Manem que, una vegada notificada la present resolució a totes les parts, es retorni la causa al Tribunal de Corts, amb certificació de la present resolució, per al seu compliment i execució.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.