Menor en risc: modificació de mesura protectora, canvi de centre residencial per prevenir malmajor

Aute

Magistrats

Alexandra Cornella Solà Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sra. F

Defensor Jud.: Sr. Bernat

Apel·lat: Sr. Vilar

Representant: Sra. Julián

Advocat: Sra. Peña

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: MENORS EN RISC. Modificació mesura de protecció. Canvi de centre residencial, del CRAE al CREI, per necessitat d'evitar un mal major en la seva integritat

AUTE 000150/2024

Andorra la Vella, 26 de setembre del 2024

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per Aute de data 16 de maig de 2022, en execució de l'Ordenança penal dictada el 14 de maig de 2022 en la que es condemnava al senyor Vilar com autor d'un delicte major continuat de maltractament en l'àmbit domèstic i de lesions doloses sobre la seva filla menor, F, nascuda el XXXX, es va efectuar una deducció de testimoni a menors, en existir indicis de situació de risc envers la mateixa i per Providència de data 17 de maig, es va admetre a tràmit la sol·licitud d'obertura d'expedient judicial per la seva protecció.

2.- En data 27 de gener de 2023 i segons havia peticionat anteriorment el SEAIA, la senyora Batlle de menors va dictar Aute declarant a la menor F en situació de desemparament, acordant la suspensió de la pàtria potestat exercida pel seu progenitor, atribuint la seva tutela al Ministeri d'Afers Socials i el seu acolliment provisional per part dels seus avis paterns, senyors Cañete i Briones, amb els que ja convivia des del 16 de maig de 2022.

3.- En data 23 de març de 2023, el President de la Comissió d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència comunicava a la Batllia de menors que la Comissió que presidia havia acordat aprovar la proposta del SEAIA de substituir la mesura d'acolliment familiar de la menor F per la d'acolliment residencial al Centre d'Acció Educativa G, donada la situació d'impossibilitat de continuar amb l'acolliment familiar per part dels avis paterns.

4.- Per Aute de data 8 d'abril de 2024, la senyora Batlle de menors va decidir autoritzar el canvi de mesura de protecció que proposava el SEAIA, autoritzant l'ingrés de la menor F al Centre Residencial d'Educació Intensiva (CREI), tot establint un termini de revisió d'aquesta mesura, de 6 mesos.

5.- Contra l'esmentada decisió ha interposat recurs d'apel·lació la defensa judicial de la menor F, en considerar que la interpretació de dret duta a terme per l'Aute apel·lat per fonamentar les decisions adoptades s'efectua de forma no ajustada a dret i inadequada. En síntesi, afirma que el mateix no aplica de manera apropiada el principi de favor filii o benefici de l'infant per sobre de qualsevol altre, ja que la mateixa és contrària al dret al lliure desenvolupament de la seva personalitat. Afirma que és conscient de les seves fugides del CRAE, dels seus comportaments disruptius, de les seves absències escolars i de les seves conductes sexuals inapropiades i perilloses per la seva salut, però tot i així la submissió a un control excessivament rígid com el que pateix al CREI no li permet gestionar les seves emocions, demanant que se la torni a ingressar al CRAE amb el seguiment dels recursos educatius i d'atenció psicològica i psiquiàtrica de què disposava quan s'hi trobava ingressada. Manifesta un ferm compromís de seguir la normativa del Centre al que vol reingressar. Demana la revocació de la resolució apel·lada i que es mantinguin les mesures que l'afecten amb l'excepció de l'acolliment al CREI, ja que sol·licita que se l'ingressi al CRAE i que, Serveis Socials proposi i el Batlle autoritzi, l'establiment de mesures de control de la seva persona que consideri pertinents i compatibles amb la resta de mesures que insta en el seu recurs.

6.- Tant el Ministeri Fiscal com el Ministeri d'Afers Socials i el seu progenitor s'oposen al recurs d'apel·lació interposat. El primer considera que el seu ingrés al CREI resulta imprescindible per poder rebre un tractament intensiu que li permeti adquirir les eines necessàries per pal·liar i controlar les seves fortes davallades emocionals i evitar les situacions de risc greu en què es col·locava la pròpia menor, tot posant de relleu que el CRAE no disposa de cap servei de teràpia intensiva. El Ministeri d'Afers Socials considera que la mesura d'ingrés al CRAE es va evidenciar com insuficient i inidònia per garantir la seguretat integral de la menor, justificant-se el seu ingrés al CREI. El senyor Vilar, per la seva banda, considera que aquesta mesura és l'única que permetrà revertir les conductes disruptives de la menor i la contenció de les crisis emocionals que la mateixa pateix.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- A conseqüència de la seva situació de desemparament, fonamentada entre moltes altres causes, en l'actitud del seu propi progenitor que manté una mesura de prohibició d'entrar en contacte amb la F per causa d'haver-se'l condemnat penalment per haver-la agredit físicament en diferents ocasions quan la mateixa tenia menys de 14 anys i fins que ho va exposar en arribar als 14 anys; i per tenir el seu pare una manca d'estratègies psicoemocionals, un estil educatiu permissiu i dificultats per establir límits, en un primer moment es va imposar a la F la mesura d'acolliment amb els seus avis paterns. Mesura que va haver de ser substituïda per la del seu ingrés al CRAE, per quan els avis es van sentir esgotats i superats per la conducta de la F.

Tot i que en un primer moment va semblar que la F s'adaptava bé al seu ingrés al CRAE, que és un centre obert, i seguia les mesures educatives i d'assistència psicològica i psiquiàtrica que li havien de permetre mantenir la seva estabilitat i aconseguir el seu correcte desenvolupament, finalment en va promoure diferents fugides que van requerir fins i tot l'ajuda d'Interpol per conèixer el seu parador, ja que se n'havia anat a viure a la S, on se la va trobar en pèssimes condicions d'higiene i després d'haver mantingut actituds sexuals que posaven en greu perill la seva salut. Durant aquestes fugides la mateixa, evidentment, no assistia ni a la formació professional d'estètica a la que estava matriculada, ni molt menys no es prenia ni tan sols la medicació pautada, provocant-se una greu desestabilització emocional.

Segon.- La proposta d'ingrés provisional al CREI efectuada pel SEAIA (foli 215 i ss.) es fonamenta en què el CRAE no presenta les característiques estructurals per poder contenir la seva inestabilitat emocional i les seves conductes de risc, iniciades per les seves fugides, fins que es recondueixi la seva situació personal.

Així mateix, l'Aute de la Batlle de menors que autoritzà el seu ingrés en el Centre de protecció intensiva parteix de la necessitat de garantir la seva seguretat integral i poder evitar-li un mal major en la seva integritat física.

Tercer.- Poc més es pot afegir a la decisió de la senyora Batlle de menors d'autoritzar l'ingrés de la menor F al CREI, que compartim plenament, malgrat la mateixa no sigui compartida per la pròpia menor.

Ja es va posar de relleu en autes que la F té dificultats per complir amb les normes que se li imposen i que aquesta dificultat es veu agreujada per la manca de presa de la medicació psiquiàtrica i anticonceptiva que li ha estat receptada, sobre tot durant els episodis en què efectuava les fugides de l'antic centre residencial on es trobava ingressada. Per això, al compromís manifestat per la menor, expressat ara en el seu escrit de recurs, abans al personal del CRAE i encara abans al seus avis, no li podem donar validesa a hores d'ara, ja que no és la primera vegada que efectua afirmacions similars i les incompleix. I manca de validesa que es fonamenta en el perill en què ella mateixa es situa de forma inconscient.

Quart.- El principi d'interès superior de l'infant no es pot fonamentar en prendre decisions en base a la seva voluntat, sinó en base a allò que li sigui més beneficiós per aconseguir el seu correcte desenvolupament. Així ho hem posat de relleu de forma reiterada, entre altres en la Sentència dictada en data 26 de juliol de 2019, en el marc del rotlle TSJC-150-19:

"Hem pogut repetir de manera constant que el paràmetre rector a l'hora de decidir qualsevol mesura judicial que incideixi en els interessos d'un menor consistia en el seu interès superior entès com "(···) un concepte jurídic indeterminat que cal relacionar amb el desenvolupament lliure i integral de la personalitat del menor i la supremacia de tot el que el beneficiï més en enllà de les pròpies preferències dels seus pares, guardadors o àdhuc administracions publiques en ordre tant al seu desenvolupament físic, ètic i cultural com de la seva salut, benestar psíquic i afectiu, juntament amb altres aspectes de tipus material o fins i tot simplement amb la protecció dels seus interessos fonamentals" (Sentència de 4-12-2018, rotlle TSJC-257/18). Esmenant la llacuna legal que fins ara concorria, la Llei 14/2019 qualificada dels Drets dels Infants i els Adolescents, regula el principi de l'interès superior de l'infant i l'adolescent disposant en el seu article 13:

"1. L'interès superior de l'infant i l'adolescent ha de regir qualsevol disposició normativa o resolució administrativa o judicial que es refereixi als infants i els adolescents, així com qualsevol actuació duta a terme en el si de la seva família, el seu centre educatiu o el seu entorn social.

2. S'ha d'entendre per interès superior de l'infant i l'adolescent la consideració i la supremacia imperativa de les condicions més adients per garantir el ple respecte i l'acompliment efectiu dels drets de cada infant o adolescent, així com de les circumstàncies que afavoreixin el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

3. D'acord amb les Observacions generals del Comitè dels Drets de l'Infant, s'ha d'aplicar de manera primordial el principi de l'interès superior dels infants i els adolescents, des de la triple vessant:

a) Com a dret substantiu, fet que suposa una garantia per a l'infant i l'adolescent, ja que tota decisió que l'afecti ha de considerar fonamentalment els seus millors interessos.

b) Com a principi interpretatiu i de resolució de conflictes, en el sentit que si una disposició jurídica admet diverses interpretacions, s'ha d'escollir la que sigui més favorable des de la perspectiva de la garantia dels drets dels infants i els adolescents.

c) Com a regla processal, en el sentit que qualsevol decisió que s'hagi de prendre en relació amb un infant o adolescent ha de seguir el raonament i la fonamentació basats en el seu interès superior, i ha de comptar, sempre que sigui possible, amb la seva opinió".

En definitiva, l'interès superior del menor opera com una noció d'ordre públic, de manera que ha de ser observada necessàriament pels Batlles i tribunals en les decisions que es puguin adoptar quan afectin a menors. En aquest sentit, hem pogut precisar que el principi dispositiu i de congruència es veu atenuat, de manera que els Tribunals poden àdhuc d'ofici, adoptar totes les mesures necessàries per a la protecció d'aquest interès, considerant sempre les circumstàncies personals del menor en cada cas, podent fins i tot amb aquesta finalitat, substituir la voluntat dels titulars de la pàtria potestat.

Des de la perspectiva de les relacions personals, és el benefici dels menors què s'ha de valorar en cada cas, amb el benentès que no es tracta d'un benefici genèric i difús, sinó que s'ha de materialitzar i determinar a través d'una valoració judicial que ha de tenir com límits: la racionalitat en l'apreciació dels fets i la protecció del benestar espiritual i material del menor; i és amb aquesta finalitat que el jutjador, com abans hem recollit, disposa d'un ampli ventall de facultats discrecionals per fixar el règim de comunicació, convivència i visites, així com per resoldre en cada cas i moment concret el més convenient pel menor."

I en aquest cas, la protecció de l'interès superior de la F passa per mantenir el seu ingrés al CREI, als efectes d'aconseguir la seva estabilització i evitar la realització per la seva part de les conductes de risc que ha vingut mantenint durant aquests darrers temps, amb l'esperança que aquesta estabilització es mantingui una vegada la mateixa ja assoleixi la majoria d'edat.

En tot cas, compartim també el pronunciament de la instància de què al cap de 6 mesos del seu ingrés es revisi la procedència del seu internament en aquest Centre.

Cinquè.- No hi ha lloc a efectuar cap especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la defensa judicial de la menor F contra l'Aute dictat per la senyora Batlle d'instància en data 8 d'abril de 2024, que confirmem.

SEGON.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.