Jurisdicció parelles estables (4000233/2016)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000210/2017 ORIGEN: 4000233/2016 - 00

NIG: 5300542120160001802

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 d'octubre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Ruiz va interposar demanda, de data 15-09-2016, envers el Sr. Benitez, segons la qual interessava una modificació de mesures paterno- filials, consistents en la suspensió del règim de visites del fill menor i l'atribució exclusiva de la pàtria potestat a la mare del menor.

La part defenent ha estat declarada en situació de rebel·lia processal per Aute de 23-09-2016.

II.- L'Hble. Batlle ha dictat sentència, de data 12-04-2017, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: apreciar d'ofici la incompetència territorial dels Tribunals andorrans per conèixer de la demanda promoguda en data 15 de setembre de 2016 per la Sra. Ruiz a l'atenció del Sr. Benitez. No efectuar especial condemna en costes".

III.- La part agent ha interposat recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 30-06-2017, va articular escrit de conclusions, segons el qual i en mèrits dels arguments exposats, demana la revocació de la resolució d'instància.

El Ministeri Fiscal va emetre informe, de data 6-07-2017, en el que exposava el seu aparell argumental per a fonamentar la desestimació del recurs interposat per la part agent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part agent justifica el seu recurs són els que segueixen.

En primer terme, al·lega que els articles 49.2 i 49.3 LQM fan referència a la separació i divorci mentre que en aquest cas el protagonista és el menor. A més, considera que el pare pot ésser localitzat mitjançant el domicili de la seva mare, però com es va exposar s'ignora el domicili del pare i l'àvia materna li diu al menor que es pot localitzar al pare per a tranquil·litzar-lo.

En segon terme, sustenta que va demanar la pàtria potestat complerta a Espanya i se li va denegar perquè el menor era andorrà i vivia a Andorra, i ara els tribunals andorrans tampoc tenen competència.

II.- En relació al domicili del pare, s'ha d'indicar que mentre la recurrent manifesta que el desconeix i que l'àvia paterna solament li diu al net que sap on viu el seu pare per a la seva tranquil·litat, el cert és que consta a les actuacions, com refereix el Ministeri Fiscal i la resolució recorreguda, que es va cursar una comissió rogatòria a Espanya, en data 13-03-2014, als efectes de notificació de diverses resolucions judicials amb resultat positiu i que la mare i germana de la part agent indiquen que, a instància del defenent, s'està tramitant a la Seu d'Urgell un procediment de modificació de mesures paterno- filials.

Pel que es refereix al tipus de demanda exercitada i a les pretensions que es sol·liciten, als efectes de determinar la competència dels tribunals andorrans, s'han de tenir en compte les següents consideracions.

En primer terme, la demanda que s'interposa és una demanda de modificació de mesures paterno-filials i en aquesta es sol·licita la suspensió del règim de visites i que la pàtria potestat li sigui atribuïda únicament a la mare. I com es pot veure la demanda s'adreça envers el pare del menor en relació a aquestes pretensions i per a modificar els pronunciaments obtinguts per part de la jurisdicció espanyola, una vegada fou obtingut l'exequàtur a Andorra per sentència d'aquest Tribunal Superior de 25-02-2013.

Pel que fa a aquest tipus de pretensions, els criteris per atribuir la competència als òrgans judicials andorrans provenen, segons aplicació analògica, d'allò que es disposa als apartats 2 i 3 de l'article 49 LQM, que exigeix que la part demandada tingui, en el moment de la interposició de la demanda, el domicili i la residència al Principat. Extrem que no es compleix en el present cas.

Malgrat això, encara que es prescindís del criteri d'atribució competencial que es recull per a les demandes relatives a les crises matrimonials i a les modificacions de les seves mesures, resulta també que el criteri general, en defecte d'altre, d'atribució de competència és el domicili del demandat (cfr. Codi 3,12,3 i SSTSJA de 12-10-1995, 20-12-2005, 30-05-2017)

i tampoc, des d'aquesta òptica, es compleix la present exigència.

Finalment, s'argumenta ara en aquesta alçada que el protagonista del procediment és el menor, atès que es sol·licita la privació de la potestat, encara que es demani d'una altra forma, com és l'atribució plena de la potestat a la mare. Doncs bé, en aquest supòsit, la demanda a interposar no podia ésser una demanda de modificació de mesures de resolucions judicials relatives a l'adopció de mesures paterno-filials, sinó que, de conformitat amb el que es preveu a la Llei qualificada de l'adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat (arts. 39 i ss), calia seguir el procediment i els tràmits que, per a assolir aquesta conseqüència tan rellevant, disciplina la referida llei qualificada.

En conseqüència, pels arguments exposats, s'ha de procedir a la confirmació de la resolució dictada a la instància.

III.- L'especial natura dels interessos en conflicte justifica, malgrat la desestimació del recurs, la no imposició de les costes processals (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Ruiz contra la sentència, de data 12-04-2017, dictada per l'Hble. Batlle, que confirmem íntegrament. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.