Pensió d'aliments (1000246/2016)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000206/2017 ORIGEN: 1000246/2016 - 00

NIG: 5300542120160001877

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'octubre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació a judici de data 8-6-2016, en l?Audiència del dia 11-7-2016 la representació processal de la Sra. Vendrell va formular demanda en judici verbal civil, pel procediment abreujat, en demanda de separació, contra el Sr. Alfaro, tot sol·licitant que es dictés Sentència acordant atribuir a la seva representada l'ús del domicili familiar, i fixant una pensió per aliments en favor de les filles dels litigants en un import mínim de 600.- EUR.

II.- El Sr. Alfaro no va comparèixer a contestar la demanda, malgrat haver estat degudament citat a tal efecte, essent declarat en rebel·lia processal per Aute de data 12-9-2016.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 31 de març del 2017 va decidir:

"Que estimant la demanda interposada per la Sra. Vendrell contra el Sr. Alfaro, he de declarar i declaro la separació matrimonial dels esposos, establint les mesures reguladores de la separació següents:

1.- Atribuir l'ús del domicili que fou conjugal a l'esposa.

2.- Fixar una pensió d'aliments a càrrec del pare i en benefici de cadascuna de les filles a concurrència de la suma de 300.- EUR per a cadascuna a satisfer dins dels 5 primers dies de cada mes al compte que sigui assenyalat.

3.- Declarar dissolt el règim econòmic matrimonial. 4.- Sense fer especial imposició de costes judicials."

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Alfaro i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es fixi la pensió d'aliments en favor de les seves dues filles de la què s'ha de fer càrrec el seu mandant en 200 euros mensuals per cadascuna d'elles, imposant a l'adversa les costes del procediment, incloent dins d'elles els honoraris d'advocat i procurador intervinents.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que en data 18 de març del 2016 la representació processal de la Sra. Vendrell va formular una demanda de mesures provisionals prèvies a la demanda de separació matrimonial que es proposava interposar contra el Sr. Alfaro, ni que a l'acte de conciliació subsegüent els litigants van arribar a un acord pel que respecta a la pensió d'aliments a abonar pel Sr. Alfaro en favor de les seves dos filles, fixant- la en 200 euros mensuals per cadascuna d'elles, mesures que van caducar, atès que la Sra. Vendrell no va presentar la corresponent demanda de separació dins el termini preceptiu.

Ressurt igualment de les actuacions que el dia 11 de juliol del 2016 la representació processal de la Sra. Vendrell va formular demanda de separació matrimonial contra el Sr. Alfaro sol·licitant, pel que fa a la pensió d'aliments a càrrec del defenent i en favor de les seves filles, que es fixés aquesta en 300 euros mensuals per cadascuna, petició que va ser estimada per la Sentència objecte del present recurs .

II.- Contra la citada resolució s'alça la representació processal del Sr. Alfaro i, com argument per tal de fonamentar el seu recurs, manifesta que l'agent no ha acreditat que s'hagués produït cap canvi de circumstàncies en relació als ingressos dels progenitors, o pel que fa a les necessitats de les seves filles, des del moment en què aquests van arribar a un acord en el marc del procediment de mesures provisionals, en data 1 d'abril del 2016 i fins aquell en què es va presentar la demanda que dóna origen al present procediment, el dia 11 de juliol del mateix any, que justifiqués que fos modificat l'import de la pensió que ell estava obligat a pagar de 200 a 300 euros mensuals per cadascuna d'elles, però aquest motiu no es pot estimar.

En efecte, en la demanda de mesures provisionals que la representació processal de la Sra. Vendrell va formular en data 18 de març del 2016, aquesta va sol·licitar que es fixés una pensió d'aliments en favor de les seves dues filles de 300 euros mensuals per cadascuna d'elles i sols va acceptar que aquesta es disminuís a 200 euros en l'acte de conciliació celebrat el dia 1 d'abril del 2016 i l'Aute dictat el dia 4 d'aquell mes i any va aprovar el dit acord, entenent que les mesures adoptades apareixien com suficientment protectores dels interessos de les parts, així com de les filles dels litigants. D'altra banda, en la demanda que dóna origen al present procediment, de data 11 de juliol del 2016, la Sra. Vendrell torna a sol·licitar que es fixi la pensió d'aliments en favor de les seves filles en 300 euros mensuals per cadascuna d'elles, petició que estima la Sentència objecte del present recurs .

És cert que entre el citat pacte i l'esmentada demanda sols van transcórrer tres mesos i també ho és que la demandant no ha acreditat que s'hagués produït un canvi de circumstàncies entre una i altra data, ni pel que fa als ingressos dels progenitors, ni en relació a les necessitats de les seves filles. No obstant, per un cantó, les mesures acordades van caducar en no presentar la Sra. Vendrell la demanda de separació en el termini fixat legalment i, per un altre, el dret d'aliments és irrenunciable i indisponible, tant si es demana en nom propi, com si es fa en nom dels fills que en tinguin dret, de tal manera que el fet que l'agent hagués acceptat en un determinat moment disminuir l'import del què el defenent s'havia de fer càrrec en concepte de pensió d'aliments en favor de les seves filles no vincula als Tribunals a l'hora d'establir quin ha de ser l'import de la dita pensió, ja que aquest s'ha de fixar tenint en compte els ingressos dels progenitors i les necessitats dels seus fills, perquè allò primordial és assegurar l'interès preferent d'aquests.

III.- En aquestes circumstàncies cal tenir en compte que la filla Castilla va nàixer el dia xx de febrer del 19xx (foli 37) i la Arnau el dia xx de gener de 19xx (foli 33), raó per la qual s'ha de considerar que les seves despeses són les pròpies de la seva edat i no es discuteix que, malgrat una d'elles ja sigui major d'edat, les dues estan escolaritzades amb un rendiment acadèmic correcte (folis 34 a 36). D'altra banda, si bé és cert que, com afirma el Sr. Alfaro en l'escrit presentat en data 27 de setembre del 2017, la filla major treballa, en el seu escrit de contesta la Sra. Vendrell manifesta que la seva filla Castilla va començar a treballar el mes de setembre amb un contracte temporal de tres mesos, raó per la qual no es pot entendre que s'hagi modificat substancialment la seva situació econòmica, ni es pot determinar que aquest treball li impedeixi continuar els seus estudis. Pel que fa als ingressos dels progenitors, la Sra. Vendrell cobra entre 1.600 i 2000 euros mensuals (foli 44 v) i el Sr. Alfaro entre 1.400 i 2000 euros (foli 81), raó per la qual, tenint en compte que la jurisprudència dels Tribunals andorrans estima que per tal de cobrir les necessitats dels fills són necessaris en l'actualitat entre 600 i 800 euros mensuals i que els litigants tenen ingressos similars, cal entendre que els dos s'han de fer càrrec de les despeses de les seves filles per un import de 300 euros mensuals i, per tant, procedeix desestimar el present recurs, considerant correcta la suma fixada per l'Hble. Batlle per tal d'atendre les necessitats de les filles dels litigants d'acord amb les possibilitats dels seus pares.

IV.- Atesa la desestimació del present recurs i tenint en compte que es tracta de pretensions exclusivament econòmiques, considerem procedent imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Alfaro contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 31 de març del 2017, que CONFIRMEM íntegrament, imposant a la recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.