Incident d'execució-Interesos legals-Interesos contractuals (TSJC 217/14)

Aute

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000217/2014 ORIGEN: 5100138/2003

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones i, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Codina va interposar, en data 11- 07-2003, demanda envers la companyia Roda, segons la qual sol·licitava que es dictés sentència condemnant a la defenent a abonar-li unes indemnitzacions.

En data 21-10-2006, un cop alçada la suspensió de les actuacions per prejudicialitat penal, la defenent va oposar-se a la demanda i va demanar la desestimació de la mateixa, amb imposició de les costes processals.

Per Aute del 30-06-2006 es van acumular les presents actuacions al procediment 0139-1/2003, en el qual l'agent reclamava a la mateixa defenent una indemnització pels danys patits en la furgoneta amb matrícula X.

II.- En data 12-02-2009, l'Hble. Tribunal de Batlles va decidir: "1.- Desestimar la demanda formulada en data 11 de juliol del 2003 per la procuradora Sra. X. -0138-5/2003-, actuant en nom i representació del Sr. Codina contra la societat anònima de Dret andorrà Roda i imposa al primer les costes processals causades;

2.- Estimar la demanda formulada en data 7 de juliol del 2003 per la procuradora Sra. X. -0139-1/2003-, actuant en nom, i representació del Sr. Codina contra la societat anònima de Dret andorrà Roda i condemna a la segona a pagar al primer la quantitat de 12.700 euros augmentada pels interessos legals comptadors des de la data de la contesta a la demanda -24.IV.06-, i a l'abonament de les costes processals causades".

Per sentència de data 22-12-2009, aquesta Sala va desestimar els recursos interposats per ambdues parts contra la sentència d'instància, i confirmar la seva part decisòria íntegrament, imposant a les parts recurrents les costes processals derivades de la desestimació dels seus recursos.

Per Aute de data 18-02-2010, es va desestimar l'incident de nul·litat formulat pel Sr. H. contra aquesta resolució.

III.- La representació processal de la companyia va formular demanda d'execució i per providència de data 28-04-2011, es va requerir al Sr. H. per tal que indiqui si interessava la compensació entre les quantitats degudes entre les parts, i quantifiqui el deute a compensar.

Per providència de data 28-09-2012, es va compensar la quantitat de 17.973,48.-euros, deguda pel Sr. H. amb la quantitat de 12.700.-euros, deguda per la companyia d'assegurances.

IV.- En data 06-12-2012, la representació processal del Sr. Codina també va formular demanda d'execució de la referida sentència, dictant-se la corresponent Providència d'execució el dia 19-03-2013, a través de la qual es va requerir a la companyia asseguradora Roda per tal que fes efectiva la quantitat de 107.993,94.-euros demanada.

V.- Per escrit de data 16-04-2013, la representació processal de la companyia Roda es va oposar al compliment de la citada Providència, i es va obrir el corresponent procediment d'incident d'execució.

VI.- L'Aute de data 09-04-2014 va decidir estimar l'incident d'execució formulat per la representació processal de la companyia asseguradora Roda, amb imposició al Sr. Codina de les costes processals causades a l'adversa.

VII.- Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Codina sol·licitant la seva revocació en el sentit de:

Determinar que es d'aplicació el fixat en la segona disposició de la Sentència del Tribunal de Batlles de data 12.06.2009 i, la part defenent: la Roda ha de pagar l'interès legal, establert en el contracte de pòlissa d'aplicació de la legislació espanyola sobre assegurances que determina un interès anyal del 20 %.

L'interès legal del 20% aplicable, s'ha de computar des de la contesta a la demanda de data 19.10.2002, com determina la Sentència del Tribunal de Batlles de data 12.06.2009, descomptant-se els 12.700 euros compensat en data 08.10.2012.

La defenent ha de ser condemnada a pagar l'interès legal de la batllia des de la contesta a la demanda.

La defenent ha de ser condemnada a pagar els honoraris d'advocats intervinents en defensa del recurrent.

La representació processal de la companyia Roda demana la confirmació de l'aute recorregut, amb imposició de les costes judicials al recurrent.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els arguments esgrimits pel recurrent són en essència que: 1) no és veritat que la compensació es va fer amb l'import degudament actualitzat amb els interessos legals, ja que només es va descomptar l'import principal de 12.700.-euros; 2) el Batlle ha comés un greu error de contingut i d'enteniment quan diu que el tema dels interessos va ser examinat en el procediment seguit davant del Tribunal de Batlles i del Tribunal Superior; 3) ell només demana "l'aplicació del diner legal que la sentència disposa" i pactat entre les parts en el contracte d'assegurances i 4) és el fet de no aplicar l'apartat segon de la sentència que provocaria inseguretat jurídica.

Però aquest recurs no es pot estimar per les raons que segueixen.

En primer lloc, sosté ara el recurrent que tots els interessos que reclama s'han de qualificar de "legals", i que és la part incidental qui hauria introduït la noció d'interessos contractuals per oposar-se a la demanda, però apareix que la realitat és del tot diferent.

En efecte, ressurt clarament que fins ara, i en particular en la seva demanda d'execució, considerava el Sr. H. que s'han d'aplicar en el marc de l'execució dos conceptes diferents:

d'una banda, i per l'import de 1.422,26.-euros, els interessos legals deguts des de la contesta a la demanda i decidit per la sentència,

d'altra banda, i per l'import de 89.492,92.-euros, els interessos de mora previstos pel contracte d'assegurança i decidits per les parts, que serien els interessos legals contractuals. És a dir, contractuals pel fet de ser previstos pel contracte (article 1r i 33è) i legal perquè dit contracte es refereix a la llei espanyola (articles 20 i 8§9 de la Ley 50/1980 de 8 de octubre de contrato de seguro).

En segon lloc, recordarem que l?execució persegueix el compliment específic del títol executiu en els seus propis termes i és el mateix títol que fixa el contingut i els límits de l'execució. S'ha d'executar el títol, tot el títol però res més que el títol.

Procedeix doncs examinar el títol executat en els presents autes, és a dir la sentència del Tribunal de Batlles de data 12-09-2009 íntegrament confirmada per aquesta Sala en data 22-12-2009, per tal de determinar si la pretensió de l'agent s'adequa als pronunciaments de dita resolució.

Al respecte, s'ha d'admetre primerament que és veritat que la sentència d'instància no va efectuar cap motivació específica en relació a la qüestió dels interessos. Però no es pot dir, com ho fa el recurrent, que el Batlle hauria comés un greu error de contingut i d'enteniment quan diu que el tema dels interessos va ser examinat i desestimat, tota vegada que l'examen de la demanda, de les explicacions de les parts i de la part decisòria permet considerar sense ambigüitat que el Tribunal no va estimar la pretensió en relació als interessos contractuals, qualificats ara de legals, sol·licitats pel demandant.

En efecte, pel que fa a la demanda objecte del procediment 138-5, apareix que el Sr. H. havia demanat que els imports indemnitzatoris fossin augmentats d'una banda, en un 20% anyal a comptar de la declaració del sinistre per aplicació de l'article 33 e) de la pòlissa (punt c de la demanda), i d'altra banda, els interessos legals des del 19-10-2002 i subsidiàriament des de la contesta. La companyia va contestar que l'article 33 no era aplicable i que el demandant només podia pretendre l'aplicació dels interessos legals.

Pel que fa a la demanda objecte del procediment 139-1, va demanar "els interessos i penalitats previstes a la pòlissa ella mateixa i a la llei a la qual la pòlissa fa remissió...". S'ha de precisar que la pòlissa de la qual es demanava l'aplicació és una pòlissa diferent de la del procediment 138-5. La companyia es va oposar a la demanda formulada sol·licitant la seva total desestimació.

Per tant és clar en les demandes que l'agent diferenciava els dos tipus d'interessos, el legal i el "legal-contractual".

Igual de clara és la part decisòria de la sentència del Tribunal de Batlles, ja que va desestimar íntegrament la demanda objecte del procediment 138-5, i condemnar la defenent a pagar la quantitat de 12.700.-euros "augmentada pels interessos legals comptadors des de la data de la contesta a la demanda -24.IV.06-".

Aquesta formulació exclou sense cap mena de dubte els interessos o penalitats previstos pel contracte.

Si l'agent considerava que la sentència era incomplenta, confusa o incongruent li pertocava formular els recursos útils. Però, força és de constatar que si ambdues parts van formular recursos d'apel·lació, la qüestió dels interessos no ha sigut objecte dels mateixos.

Per conseqüent, el títol que s'ha d'executar només permet l'aplicació dels interessos legals, stricto sensu, sense cap més concepte, i no es pot considerar que la segona disposició de la part dispositiva de la sentència del Tribunal de Batlles de data 12-06-2009 comportaria l'aplicació d'un interès del 20% anyal.

En tercer lloc, pel que fa a la qüestió de la compensació, apareix que aquesta no és encara efectiva perquè el Sr. H. no es vol executar i pretèn efectuar un càlcul dels interessos legals diferents del que ha estat decidit judicialment. Així, el Sr. H. no pot sostenir que el Batlle encarregat de l'execució dels autes 138-5/2013 s'hauria "oblidat" d'aplicar els interessos.

Per acabar, s'ha de dir que, en seu d'execució, només es pot demanar l'execució del títol, i no es poden tornar a plantejar demandes que no van ser estimades. Tampoc es pot acceptar pertorbar l'aplicació i l'eficàcia d'una resolució ferma mitjançant el procés d'execució.

Així, coincidim amb l'Hble. Batlle en considerar que estimar les pretensions de l'agent provocaria inseguretat jurídica.

Per tot l'exposat, s'ha de desestimar el recurs.

II.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Codina contra l'Aute dictat en data 09-04-2014, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.