**** (0149/06)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TSJC-149/06

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de desembre de 2006.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sentència d'aquesta Sala de data 26 de gener del 2006 va revocar parcialment la dictada en data 28 de juny del 2005 per l'Hble. Batlle en un procediment de separació matrimonial, atribuint l'habitatge familiar radicat a XXXX a la Sra. Farré confirmant la decisió de la Sentència d'instància pel que fa a la concessió a la citada senyora d'una pensió compensatòria.

II.- En data 31 de gener del 2006 i en el marc d'execució de Sentència la representació processal del Sr. Aguilar va sol·licitar que s'acordés i practiqués per l'Hble. Batlle inspecció ocular i inventari de l'habitatge adjudicat a la Sra. M. autoritzant al sol·licitant a retirar del mateix els efectes personals que li pertanyien, inspecció que es va portar a terme el dia 17 de febrer del 2006.

III.- En la citada inspecció ocular el Sr. Aguilar va sol·licitar verbalment que fos d'aplicació al cas el règim previst a la Llei d'arrendaments de finques urbanes pel que fa al dret de visita periòdic de l'arrendador i a l'obligació de contractar una assegurança relativa a la unitat immobiliària per part de l'arrendatària, petició que es va reiterar al comparèixer davant l'Hble. Batlle el citat senyor el dia u de març del 2006, afegint la petició que es declarés també l'obligació de la Sra. M. de sol·licitar del propietari autorització per poder realitzar obres.

IV.- La Sra. M. s'hi va oposar en data 15 de març del 2006 i el dia 21 d'abril del mateix any la representació processal del Sr. Aguilar va presentar un escrit a la Batllia sol·licitant que fos d'aplicació pel que respecta a l'ocupació de la vivenda de referència, el règim jurídic previst en la vigent Llei d'Arrendaments Urbans de data 30 de juny del 1999 i en mèrits del mateix s'autoritzés al mateix per a poder visitar periòdicament la vivenda, a la vegada que s'obligués a la Sra. M. a sol·licitar el seu permís per efectuar qualsevol tipus de reforma i a contractar una assegurança relativa a la unitat immobiliària de la qual se li havia atorgat judicialment l'ús.

V.- En data 9 de maig del 2006 l'Hble. Batlle va dictar un Aute donant lloc a les pretensions formulades per la representació processal del Sr. Aguilar i establint la necessariat de que la Sra. M. sol·licités autorització del seu espòs per a la realització de qualsevol obra de reforma del domicili familiar, sempre i quan no es tractés de reparacions que fossin conseqüència del desgast derivat del seu ús ordinari, de que subscrigués i mantingués vigent mentre durés el seu dret d'habitació una pòlissa d'assegurança que cobrís suficientment els danys i perjudicis que es poguessin ocasionar al propietari i a tercers, autoritzant al Sr. Aguilar per tal que pogués visitar l'habitatge una vegada a l'any, podent comprovar d'aquesta manera el compliment en forma deguda de les obligacions a càrrec de la seva esposa, previ avís a aquesta darrera amb una antelació mínima de quaranta-vuit hores.

VI.- El dia 3 d'octubre del 2006 la representació processal de la Sra. Farré A. formula recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana l'estimació del recurs i la revocació de l'Aute de l'Hble. Batlle de data 9 de maig del 2006, no donant lloc a les obligacions que s'imposen a la seva mandant, condemnant a l'adversa al pagament de les costes judicials i que es tingui per denunciada la vulneració del dret a la jurisdicció i a un procés degut previst a l'article 10 de la Constitució del Principat d'Andorra.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del recurs al·lega la recurrent que s'ha vulnerat tant el seu dret a un procés degut de l'article 10 de la Constitució del Principat d'Andorra, com els principis d'audiència i de contradicció que han de regir el procediment.

Aquesta Sala comparteix en part els arguments de la recurrent considerant que en el procediment en virtut del qual es dicta l'Aute recorregut s'ha incorregut en diverses irregularitats, ja que en ell s'estableixen una sèrie d'obligacions a càrrec de la Sra. M. que o bé deriven de la naturalesa del dret concedit per Sentència i per tant era innecessari declarar-les, o bé s'estableixen amb independència de la Sentència que s'estava executant i en tot cas això es fa sense cenyir-se als procediments legalment establerts. En aquest sentit, cal destacar que qualsevol persona pot formular una demanda per tal que es declari judicialment que la demandada està obligada a respectar uns determinats drets de la demandant, ja sigui per contracte o com a conseqüència de la situació en la què es troben les parts. No obstant, entenem que això no és possible en el marc d'una execució de Sentència, que té unes finalitats totalment diferents, ni tampoc en virtut d'una petició que es formula oralment o mitjançant compareixença davant l'Hble. Batlle. És cert que en el cas present aquesta darrera objecció es podria entendre esmenada pel fet que la petició es va reiterar mitjançant un escrit que, encara que amb dificultats, es podria equiparar a una demanda, però en aquest cas es van vulnerar els principis d'audiència i contradicció de la demandada, perquè és en el mateix Aute que estima les pretensions del Sr. Aguilar que s'ordena donar trasllat de l'escrit de demanda a la demandada.

No obstant, entenem que aquests defectes formals no han suposat cap mena d'indefensió per la demandada, ja que aquesta va defensar la seva posició al oposar-se a la petició de l'adversa feta en el moment de la inspecció ocular i reflectida a l'Acta que es va aixecar i de la què sí se li va donar trasllat, raó per la qual considerem que no s'han vulnerat drets constitucionals.

II.- La recurrent afirma igualment que l'Aute impugnat incur en incongruència i atempta contra el principi d'immutabilitat de la cosa jutjada, ja que s'estableix respecte del dret d'ús de l'habitatge familiar atribuït per Sentència un règim jurídic que incideix en el mateix en perjudici seu quan tal pretensió no ha format mai part del petitum de la demanda inicial.

Els arguments de la recurrent han de ser admesos també en part. En efecte, entenem que l'Aute recorregut qualifica encertadament el dret d'ús de l'habitatge familiar atribuït per Sentència com un dret d'ús i habitació, ja que aquest és el criteri que defensa un sector important de la doctrina i en tot cas els efectes del dret concedit per Sentència són equiparables als que resulten del dret real d'ús i habitació, ja que es tracta d'un dret personal, intransmissible i temporal a usar i habitar un immoble pel seu titular i la seva família, sense modificar el seu destí, ni la seva essència, dret oponible a tercers, que recau sobre un immoble propietat del que és o havia estat consort del titular del dret d'ús, de tal manera que no és més que la continuació del dret que ostentava el cònjuge abans que desaparegués el deure de convivència.

III.- Per aquesta raó, no suposa desviar-se del que estableix la Sentència d'aquesta Sala de 26 de gener del 2006 afirmar, com ho fa l'Aute recorregut, que aquest dret comporta l'obligació pel que gaudeix de l'habitatge de conservar la unitat immobiliària objecte del dret concedit amb la diligència exigible a un bon pare de família i de destinar-la a l'ús que resulti de la seva naturalesa i de la finalitat per a la qual fou bastida, com tampoc que el seu titular no pot portar a terme obres que excedeixin de la mera conservació de l'habitatge sense permís del propietari. No obstant, aquesta declaració resulta totalment innecessària, ja que no és altre que la conseqüència de la naturalesa del dret d'ús i habitació i de l'aplicació al mateix dels preceptes relatius al usdefruit que la doctrina admet majoritàriament, sempre que no siguin contraris a la naturalesa personalíssima del dret d'ús.

No obstant, el que no es pot fer és aplicar a al supòsit d'atribució del dret d'ús a un dels cònjuges les normes relatives a l'arrendament de finques urbanes ni directament ni per analogia, entenent que el titular del dret d'ús ha de subscriure i mantenir vigent una pòlissa d'assegurança que cobreixi els danys i perjudicis que es puguin ocasionar al propietari o a tercers, com fa l'Aute recorregut, ja que es tracta d'una norma específica de la Llei d'arrendaments urbans, que en cap cas es contempla en la relació al dret d'ús o al d'usdefruit i que no deriva necessàriament de l'obligació de conservar la cosa que afecta a l'usuari, sense perjudici de que si el titular del dret d'ús ocasiona danys a l'immoble o a tercers com a conseqüència del seu ús hagi de respondre front als perjudicats.

IV.- Per aquestes raons, considerem procedent estimar en part el recurs d'apel·lació formulat, revocant-lo en el sentit de desestimar la petició de que s'obligui a la Sra. M. de subscriure i mantenir una pòlissa d'assegurances que cobreixi els danys i perjudicis que es puguin ocasionar al propietari o a tercers i a permetre l'entrada a l'habitatge del Sr. Aguilar una vegada a l'any, mantenint les demés disposicions de la citada resolució, ja que entenem que es tracta d'obligacions que deriven necessàriament del dret concedit per la Sentència d'aquesta Sala de 26 de gener del 2006.

V.- En estimar-se el recurs i atesa a més la naturalesa del procediment no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la Sra. Farré A. contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 9 de maig del 2006, absolent a la recurrent de l'obligació de subscriure i mantenir una pòlissa d'assegurances per respondre dels danys i perjudicis que es poguessin ocasionar al propietari o a tercers i de l'obligació de tolerar l'entrada del Sr. Aguilar anualment a l'habitatge, mantenint les demés disposicions de la citada resolució, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.