Incident de nul·litat d'actuacions (1000555/2019)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Incident de nul·litat d'actuacions

AUTE 214-2021

Andorra la Vella, el 30 de setembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per Aute de 8-3-2021 decidíem:

"DESESTIMAR els recursos d'apel·lació articulats pels Srs. Quesada i Villalba i Conde contra els Autes dictats els dies 26-11-2019 i 29-1-2020 que es confirmen íntegrament.

Imposem a les parts recurrents els pagaments de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva."

2.- Contra aquesta resolució, la representació processal dels Srs. Quesada i Villalba ha formulat incident de nul·litat d'actuacions mitjançant escrit de data 26-3-2021 demanant la seva nul·litat per vulneració de l'art. 10 de la Constitució i l'art. 6 del Conveni per la Salvaguarda dels Drets Humans, en les seves vessants de vulneració de l'art. 3.2 de la Constitució, del principi de legalitat, de seguretat jurídica, de contradicció de part i d'incongruència del propi Aute.

3.- En data 26-4-2021, la representació processal de Conde contestava l'incident de nul·litat d'actuacions en que fonamentalment referia que les qüestions plantejades li resultaven alienes.

En la mateixa data, la representació processal de l'administrador judicial del la cessació de pagaments i fallida d'Gomila, evacuava el seu escrit de contesta a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat, oposant-se a les pretensions dels seus promotors, interessant la seva desestimació imposant-se als actors incidentals les costes ocasionades.

4.- Les parts han proposat la pràctica de les proves que han considerat escaients, les quals han estat admeses a excepció de les proves adduïdes pels Srs. Quesada i Villalba que eren rebutjades per Aute de 22-6- 2021.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En l'incident de nul·litat d'actuacions que es planteja es sosté que l'Aute de 8-3-2021, que confirma l'Aute dictat pel Tribunal de Batlles que declara la cessació de pagaments i fallida de la societat Gomila, vulnerava el principi de legalitat, de contradicció de parts i de seguretat jurídica pels motius següents.

Segon.- S'argumenta en primer lloc que l'Aute que vàrem dictar no s'ajustava a les previsions de la Llei 12/2017 d'Ordenació i Supervisió d'Assegurances i Reassegurances del Principat d'Andorra, i més concretament les seves disposicions transitòries que establien una adaptació gradual i proporcionada per un període de 5 anys comptadors des del 1-1-2018 d'adaptació a les previsions de la Llei, entre els quals els criteris de solvència i inversions destacant que la normativa invocada per l'administrador no resultava d'aplicació per no trobar-se encara en vigor.

No podem compartir aquest argument. En efecte, si bé és cert que la norma en que la part que promou l'incident es recolza fixa un període transitori d'adaptació dels criteris de solvència i d'inversió, es tracta de normes comptables que en cap cas desautoritzen la conclusió assolida en l'Aute impugnat que intervé exclusivament des de la perspectiva mercantil inherent al dret concursal, constatant que la situació de la societat era la pròpia d'una flagrant cessació de pagaments a partir del moment en que l'actiu disponible que disposava era inferior al seu passiu exigible i que les dificultats econòmiques que presentava eren estructurals i no merament transitòries, tot i decantant-nos per la modalitat de la fallida en considerar-se que les seves expectatives de redreçament eren nul·les. I és que encara que la Llei 12/2017 pugui preveure uns mecanismes transitoris per a permetre a les societats assegurades d'adaptar el seu substracte inversor, el que en cap cas autoritza és una dinàmica de funcionament que pugui contravenir el Decret de Cessació de Pagaments i de Fallida de 4-10-1969.

Tercer.- En el segon motiu de queixa es denúncia que des de la Batllia no se'ls hauria concedit un termini prudencial suficient com per a poder presentar un pla de viabilitat seriós i que tanmateix tampoc el Tribunal d'Instància hauria realitzat cap mena de pericial independent per comprovar si l'informe evacuat per l'administrador especial respectava la normativa comptable. Referia que la declaració de fallida intervenia tant sols 12 dies hàbils més tard des de la data en que s'havia procedit a l'audiència dels seus socis i administrador quan els declarants havien sol·licitat una moratòria de 15 dies.

També aquest motiu de l'incident de nul·litat d'actuacions ha de ser rebutjat pels motius següents.

D'una banda i al respecte de la realització d'una prova pericial per part del Tribunal de Batlles ja destacàvem en la Resolució dictada: "Quant a la prova de la cessació de pagaments, l'article 8 del Decret preveu: "el Tribunal de Batlles tindrà en compte tots els elements d'apreciació i especialment la multiplicitat dels actes de protest o de reclamacions així com l'ús pel comerciant de procediments fraudulents per a mantenir artificialment el crèdit comercial". La valoració de la concurrència de l'estat de cessació de pagaments resultarà d'una lliure valoració de la prova pel Tribunal de Batlles, sense que per tant la pràctica d'una prova pericial econòmica com sol·liciten els recurrents resulti imprescindible".

Però és que tampoc podem passar per alt que els Srs. Quesada i Villalba incorporaven al seu escrit de greuges en aquesta alçada, un extens informe/auditoria que resultava incorporat amb caràcter probatori, i que l'Aute que es dictava analitzava les al·legacions que la part realitzava des de la perspectiva que aquest oferia, sense que per tant cap situació d'indefensió o crebantament del principi del contradictori o igualtat d'armes processals per aquesta raó hagin pogut experimentar.

D'altra part i quant a la queixa que introdueixen en relació a la brevetat del termini acordat per a poder aportar un pla de viabilitat seriós, aquest argument ha estat introduït en l'incident de nul·litat d'actuacions sense però que res es mencionés en el recurs inicial, sense que per tant res es pugui reprotxar en aquesta alçada per aquesta raó.

Quart.- Es manté d'altra part que l'Aute dictat realitzava una innovació comptable i jurídica al respecte de la noció dels actius contemplada en l'art. 8 del Decret, considerant que eren tots els actius que havien de ser valorats i no tants sols els que eren immediatament executables.

L'Aute dictat raona extensament la interpretació que es realitza al respecte de la cessació de pagaments i dels seus requisits (Cinquè fonament de dret i ss ). Es podrà o no estar d'acord amb la interpretació realitzada però el que no se la podrà es tatxar de mancada de fonamentació o que la mateixa resulti arbitrària, especialment quan coincideix amb la que existeix en determinats ordenaments dels nostres Estats veïns (cfr. art. L631-1 del "code de Commerce" francès ···)

Cinquè.- Es discrepa també del raonament mantingut quant a la legitimació de Amador per a promoure la declaració de fallida referint que la decisió d'iniciar el procediment havia estat adoptada pel seu administrador especial (Sr. ENTITY_8). Aquest aparell argumental resulta estèril atès que en definitiva la condició d'administrador especial del Sr. Álvarez deriva del seu nomenament per part de Amador i que en tal context, la legitimació per a promoure el procés de cessació de pagaments i de fallida no pot ser discutit.

Sisè.- S'insisteix per les parts que promouen l'incident en que sota cap concepte havien desatès el pagament de cap obligació que es trobés vençuda i fos exigible i que en tot cas, presentava un superàvit d'entre 273.291.- EUR i 559.748.- EUR.

Tampoc aquest motiu de l'incident pot prosperar. En efecte l'Aute dictat examina detalladament la situació de la societat en atenció a la interpretació que realitzàvem de les previsions de l'art. 8 del Decret de 4- 10-1969, i encara que es pugui admetre que la part no les comparteixi, les conclusions assolides es troben fonamentades i no resulten arbitràries.

Quant a l'apartat dels passius també discrepa de la valoració realitzada al respecte dels procediments en que existia un judici en curs argumentant que no semblava raonable considerar que tots aquells procediments s'haurien resolt en contra d'Gomila o que aquesta hauria hagut de desemborsar la suma corresponent en un breu termini. Al respecte d'aquesta indicació, l'Aute dictat ja destaca que quantitativament el major nombre de reclamacions s'associaven a la branca d'assegurança vida en els quals la reclamació judicial exercitada pels clients resultava de peticions de rescat no ateses una volta arribat el termini de venciment, de tal manera que l'obligació de pagament per part d'Gomila ja es trobava vençuda i esdevenia exigible, i amb aquesta finalitat recordàvem que "per a que les reclamacions judicials en curs suposin un obstacle a la seva configuració en tant que despesa exigible, aquestes han de ser serioses, fonamentades i en cap cas poden obeir a una estratègia dilatòria deliberada encaminada a mantenir artificialment, per la pròpia mora del procés, una aparença de solvència", destacant per això a títol il·lustratiu la Sentència de 27-9-2019 dictada en el rotlle TSJC-69/2019 en que destacàvem la "posició jurídicament qüestionable" de la companyia asseguradora front a una reclamació on no es pretenia altra cosa que l'execució exclusiva del contracte.

Setè.- Es defensa d'altra part que la interpretació de la noció de passiu exigible que efectuàvem no s'ajustava a les previsions de l'art. 5.b) del pla general de comptabilitat però tampoc aquest argument pot triomfar. En efecte la noció de passiu exigible que vàrem efectuar és el fruit de l'hermenèutica realitzada al respecte de les previsions de l'art. 8 del Decret de Cessació de Pagaments i Fallida que resulta d'aplicació al concret cas en que ens situem, que com ja hem indicat anteriorment si bé no sembla convenir a la part que promou l'incident es troba justificada des d'una perspectiva jurídica.

En un altre ordre d'idees també s'oposa a la valoració dels actius realitzada per l'administrador especial obviant però que la resolució avui impugnada declarava l'estat de cessació de pagaments des de la perspectiva de l'actiu disponible segons balanç (fonament de dret Sisè, apartat A) discriminant l'actiu que podia ser valorat d'aquell que no ho era en atenció al criteri de la immediatesa sobre la seva disponibilitat com sia que era l'únic que permetia fer front al passiu exigible. Tanmateix, a l'hora de decantar-nos per una de les dues modalitats que el Decret contempla per a la cessació de pagaments (arranjament judicial o fallida) realitzàvem una valoració dels actius globals, sense referir-nos a la valoració realitzada per l'administrador especial sinó amb les xifres que apareixen en el balanç de la societat si bé destacàvem diferents irregularitats que ens abocaven a qüestionar la integritat de la informació que s'hi contemplava (actiu associat a Bernat inexistent, sobrevaloració dels béns titularitat de Bernat ···).

S'Insisteix seguidament que a Andorra no existia un marc comptable específic per al sector assegurador, però aquest fet resulta irrellevant aquí: les dificultats econòmiques que poden presentar les companyies asseguradores són susceptibles de ser tractades a través del Decret de 4- 10-1969 que en definitiva és el que realitzarem en l'Aute dictat.

La part que promou l'incident s'alça també contra la referència realitzada en la nostra resolució a la noció comptable de "haircuts". No obstant, la referència que podíem realitzar a aquesta noció introduïda per l'administrador especial va ser justament per a destacar que en cap cas s'hi recorria en la nostra valoració, el que en definitiva beneficiava els recurrents, valorant-se l'actiu en atenció al seu valor segons balanç de la societat. En conseqüència cap perjudici se'ls ocasionava per la menció realitzada.

Es discrepa també de l'afirmació que el patrimoni immobiliari de la societat es trobava gravat amb garanties hipotecàries afirmant que el crèdit concedit no resultaria superior al 10% del valor del bé. En la resolució dictada però ens limitarem a sostenir que l'existència de gravàmens sobre els béns titularitat de la societat demandada condicionava seriosament la possibilitat d'obtenir finançament, extrem aquest que quedava corroborat a la vista de les dificultats que els administradors fins la data havien pogut tenir malgrat els esforços esmerçats amb aquesta finalitat.

Vuitè.- En manté que en la hipòtesi que la companyia pogués tenir dificultats de tresoreria la mateixa tenia prevista a l'horitzó 2023 en aplicació de S, diferents vies per obtenir finançament (emissió de bons cotitzables, aportació de capital de fins a 200 milions d'euros per part d'una empresa catarí), es tracta aquest d'un argument introduït en l'incident de nul·litat d'actuacions que no es troba en cap cas justificat i que en tot cas no desvirtuaria que, quan l'Aute del Tribunal de Batles intervivia, Gomila es trobava en situació de cessació de Pagaments amb unes previsions de redreçament nul·les atès el context concurrent.

Novè.- En darrer lloc es denúncia un crebant a la regla de contradicció que atribueix a la posició de l'administrador judicial argüint que aquest era un mandatari del Batlle i en cap cas un representant dels creditors i en aquesta situació no es podia admetre la seva participació en el recurs atès que en definitiva aquest no feia altra cosa que defensar la postura del Batlle.

Aquest argument ha estat introduït per primer cop en el present incident de nul·litat el que ja per si sol seria suficient per a rebutjar-lo. No obstant amb l'ànim d'atorgar a la part una resposta complerta indicarem que el rol de l'administrador judicial es troba clarament delimitat en el Decret (art. 12 i ss). En aquest sentit, actua en nom del fallit, que s'ha vist desposseït de les seves facultats d'administració i disposició del patrimoni com s'extreu del que es disposa en el Decret de 4-10-1969, sobre suspensió de pagaments i fallides (art. 15) i de la STSM de 14-1-1986 d'on s'infereix que la seva participació en el recurs resulta necessària i que el menyscapte que sosté haver patit no concorre.

Desè.- Per tot l'exposat, escaurà desestimar l'incident de nul·litat articulat, imposant a la part que el promou el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada, en mèrits de la regla del venciment objectiu.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat articulat per la representació processal dels Srs. Quesada i Villalba contra l'Aute 080-2021 de data 8-3-2021.

Imposar a la promotora de l'incident les costes derivades del mateix. Aquesta aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.