Recurs d'apel·lació sobre competència del Saig en l'execució de deutes amb interessos il·líquid

Aute

Magistrats

Alexandra Cornella Solà Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sra. Vilar

Representant: Sra. Ferreras

Advocat: Sra. Morales

Apel·lat: Sra. Puig tutora legal del Sr. Toll

Advocat: Sr. Sevillano

Apel·lat: Sr. Morillo

Advocat: Sr. Sevillano

Apel·lat: Sr. Corbacho

Advocat: Sr. Gibert

Apel·lat: Sra. Romeu

Advocat: Sr. Gibert

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: EXECUCIÓ: IMPUGNACIÓ Aute que deriva al Saig la competència per l'execució forçosa. Quantitat il·líquida.

AUTE 000188/2024

Andorra la Vella, 12 de novembre del 2024

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En dates 30 de juliol de 2008 i 23 d'abril de 2009, respectivament, van recaure les Sentències d'instància i de la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior que confirmava parcialment la primera, establint entre altres pronunciaments, la condemna de la senyora Tejera a restituir d'immediat al patrimoni de l'herència del difunt Carretero els següents imports monetaris: 14.356.545 PTA., 277.120,75 FF., i 300.918,34 CRA NOR, o el seu equivalent en euros, més els interessos bancaris a comptar del dia 26 d'abril de 2000.

2.- Per Aute de data 6 de març de 2024, el Batlle d'instància acordà:

"Primer.- Arxivar el procediment de referència, tot notificant a la persona executant que s'ha d'adreçar al saig que correspongui a l'efecte de sol·licitar l'execució forçosa.

Segon.- Mantenir la mesura d'embargament, tot i requerint a la part executant que acrediti davant d'aquest Tribunal, en el termini d'un mes a comptar de la notificació de la present resolució judicial, que ha sol·licitat l'execució forçosa al saig. En cas que la persona executant no ho acrediti en el termini indicat, aquest Tribunal deixarà sense efecte la mesura esmentada, i lliurant al saig encarregat de l'execució les sumes dipositades en el marc dels presents autes.

Tercer.- Notificar la present resolució judicial a les parts."

3.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Vilar en considera que la mateixa infringeix la Llei, ja que la Disposició Transitòria Tercera de la Llei del Saig estableix que els procediments d'execució forçosa que han de sotmetre's al règim de trasllat de la Batllia al Saig són que consisteixen en el pagament d'una quantitat líquida. I en el mateix sentit es pronuncia l'article 400 del Codi de procediment civil. Resultant que la quantitat objecte d'execució no és líquida en la seva totalitat, ja que existeixen conceptes indeterminats com els interessos generats per les dues quantitats principals endeutades, en no haver-se concretat a quin import dinerari corresponen els mateixos. Demana la rectificació de l'Aute impugnat en el sentit de què es requereixi la determinació dels imports qualificats com a pendents en la Providència d'execució.

4.- La representació processal dels senyors Romeu i Corbacho -en la seva qualitat d'hereus de la senyora CGR- s'aplanen al recurs d'apel·lació interposat, tot demanant que es dicti resolució que estableixi que l'interès aplicable a la present execució sigui el legal que correspongui a cada any.

Per contra, la representació lletrada dels senyors Morillo i Pera -en la seva qualitat de tutora legal del senyor CNU- s'oposen al mateix i demanen la íntegra confirmació de l'Aute impugnat, amb imposició de les costes processals causades a l'apel·lant.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Efectivament, segons posa de relleu la part apel·lant, la Disposició Transitòria Tercera de la llei del Saig, referida als procediments d'execució forçosa en curs, estableix en el seu apartat segon que aquells procediments d'execució forçosa de resolucions judicials civils i administratives que no consisteixin en el pagament d'una quantitat líquida continuen sent seguits i tramitats pel Batlle o el Tribunal competent.

En conseqüència, és la pròpia Llei del Saig la que exigeix que únicament pugui ocupar-se de l'execució forçosa d'aquells deutes dineraris que consisteixin en quantitats líquides.

Segon.- En relació a la competència material dels saigs, hem tingut ocasió de pronunciar-nos en diferents ocasions, com per exemple en la Sentència dictada en data 18 d'abril de 2023, rotlle TSJC-25/2022, on vam establir la competència de la jurisdicció i no del saig per quantificar els interessos bancaris generats, que també han de ser objecte d'una anàlisi d'abusivitat.

"Aquesta Sala ja ha pogut pronunciar-se en relació amb la competència legalment atribuïda al Saig en el procediment d'execució. En sengles Autes de 30-10-2018 (TSJC244/2018 i TSJC-237/2018) recordàvem que:

"Les competències atribuïdes al Saig es contenen a les disposicions generals de l'article 36:

Article 36 Disposicions generals

1. Per delegació de l'autoritat judicial o administrativa i a instància de la persona executant, els saigs duen a terme l'execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius que siguin executoris d'acord amb les lleis aplicables, i que consisteixen en el pagament d'una quantitat líquida, per mitjà del procediment que regula aquesta Llei.

2. Els saigs duen a terme igualment l'execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius que siguin executoris d'acord amb les lleis aplicables, i que consisteixen en el compliment d'obligacions de fer, de no fer o d'entregar una cosa diferent d'una quantitat de diners, només pel que fa al pagament de les quantitats líquides que fan part de l'execució o que en dimanen.

3. Els saigs no poden dur a terme l'execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius executoris distints dels que estableixen els apartats 1 i 2 d'aquest article"

Resta, per tant, clar que al Saig se li atribueix l'execució de les resolucions judicials o actes administratius executoris que consisteixen en el pagament d'una quantitat líquida o en el compliment de condemnes de fer, no fer o lliurar una cosa, però solament respecte del pagament de les quantitats líquides que formen part de l'execució".

I respecte al significat de la liquiditat del deute, hem afirmat que un deute es pot considerar líquid quan el seu import està determinat o esdevé determinable amb simples operacions aritmètiques, sense que el tribunal hagi de fixar els paràmetres necessaris per a la seva determinació (SSTSJC 28-12-2008 i 24-04-2018), descartant a títol il·lustratiu, la competència del Saig per a procedir a la taxació de les costes judicials considerant que la seva determinació requereix la tramitació d'un procediment judicial (cfr. Autes de 30-10-2018 ja esmentats), per la quantificació de les despeses extraordinàries que poden sorgir en un procediment familiar (cfr. Aute de 29-1-2021, rotlle TSJC-165/2020) o fins i tot per a quantificar la restitució de les prestacions entre les parts derivada de l'anul·labilitat de la compravenda de determinat producte financer (Aute de 21-12-2021, rotlle TSJC-172/2021).

No escapa a la Sala que segons es preveu en l'art. 38.1 de la Llei del Saig, apartat a), adoptat en mèrits de la Llei 20/2022 de modificació de la Llei 43/2014, el Saig dicta un acord d'execució que, entre altres extrems, "determina les quantitats que eventualment s'han de satisfer en concepte de principal, interessos, costes processals, inclosos, si s'escau, els honoraris d'advocat i procurador, i costes de l'execució, i altres conceptes justificats, així com les quantitats que hagin estat dipositades, consignades i satisfetes durant la tramitació del procés, d'acord amb la certificació estesa en aquest sentit per l'òrgan jurisdiccional competent, i especifica a quins dels conceptes esmentats s'imputen les quantitats". No obstant aquesta regla ha de ser interpretada a la llum del principi general previst en l'art. 36 anterior que continua atribuint competència al Saig per a l'execució forçosa de les resolucions judicials o actes administratius, "que consisteixen en el pagament d'una quantitat líquida determinada o que esdevé determinable amb simples operacions aritmètiques, sense que l'òrgan competent hagi de fixar els paràmetres necessaris per determinar-la (···)".

En el present supòsit, s'aprecia com en l'Acord d'execució impugnat, la Saig quantificava els interessos per a descoberts que fins aquells moments no es trobaven definits, fonamentant-se per a fer-ho en la certificació emesa pel mateix banc executant. Dit en altres termes, no ens trobem davant d'un supòsit en què allò que s'ha de determinar correspongui per exemple a uns interessos legals on tots els paràmetres per a la seva determinació resulten coneguts "a priori" i en conseqüència resultin determinables ("dies a quem", "dies a quo" i tipus contemplat en la Llei del Pressupost de cada any) sinó que ens situem en un supòsit, on el tipus d'interès de descobert a aplicar en cada cas, ha estat unilateralment fixat per la mateixa entitat creditora en funció dels mínims que es contemplen en cada període per l'ABA. I en aquest supòsit recordarem la doctrina de la Sala en aquest àmbit segons la qual, a manca d'una regulació legal sobre els interessos de demora, aquest pacte no és per se abusiu (STJC de 29.2.16 - TSJC.-321-15; de 27.11.14 -TSJC.-148/14; i de 30.1.14 -TSJC.-039-13-, entre d'altres) sinó que caldrà analitzar en cada cas els interessos efectivament aplicats són o no abusius, activitat aquesta que només pot realitzar-se amb plenes garanties per a les parts, des de la perspectiva de la seva liquidació prèvia per part dels òrgans jurisdiccionals a través del procediment que amb aquesta finalitat contempla la Llei.

En aquesta eventualitat, escau jutjar que aquí la Saig s'ha arrogat "una potestat jurisdiccional que pertany en exclusiva als òrgans jurisdiccionals i que vicia els seus Acords d'una nul·litat radical, absoluta, per incompetència material i de retruc el procediment judicial que s'ha seguit amb posterioritat" (Aute de 21-12-2021, rotlle TSJC-172/2021).

Tercer.- La Providència d'execució de Sentència de data 5 de novembre de 2009 -quina còpia simple obra al foli 5-, determina les quantitats principals que cal abonar en mèrits de la resolució executada, però en canvi, en relació a la quantificació dels interessos bancaris generats per cadascuna d'elles des del dia 26 d'abril de 2000, aquests resten "PENDENTS" i, per tant, il·líquids, ja que requereixen de més d'una simple operació aritmètica per a la seva fixació, no coneixent-se a hores d'ara els paràmetres necessaris per a la seva determinació.

I en ésser il·líquids, ja hem vist que els saigs no són competents per quantificar els interessos bancaris als que es refereix la resolució objecte d'execució, que exigeix, a més, una anàlisi d'abusivitat dels interessos que s'apliquin per part dels òrgans judicials i pel procediment escaient.

Per tant, el recurs d'apel·lació ha de ser estimat.

Quart.- Procedeix, en conseqüència, la revocació de l'Aute dictat en data 6 de març de 2024 per senyor Batlle d'instància, en el sentit de què procedeixi a determinar els imports dels interessos qualificats com a pendents en la seva Providència d'execució de data 5 de novembre de 2009, de forma prèvia a procedir o a ordenar la seva execució material i de conformitat amb el procediment de liquidació previst a l'article 416 i ss. del Codi de procediment civil.

Cinquè.- L'estimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar que no s'efectuï especial pronunciament en relació a les costes processals ocasionades en questa alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Vilar contra l'Aute dictat en data 6 de març de 2024 pel senyor Batlle d'instància, que revoquem en el sentit de què procedeixi a determinar els imports dels interessos qualificats com a pendents en la seva Providència d'execució de data 5 de novembre de 2009, de forma prèvia a procedir o a ordenar la seva execució material.

SEGON.- No efectuar especial condemna en costes en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.