INCIDENT DE NUL·LITAT (2000042/2017)

Aute

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 2000042/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000120/2018

AUTE 23-2019

PARTS:

Demandant incidental: Sra. Ramirez

Representant: ídem

Advocat: Sr. Arnau

Demandat incidental: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Pombo

Advocada: Sra. Recio

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Bernard Plagnet

Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vuit d'octubre de dos mil dinou.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 2000042/2017, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Ramirez ha presentat un incident de nul·litat en data 28 de juny del 2019, contra la Sentència de la Sala Administrativa de data 30 de maig del 2019

En la seva demanda, la interessada estima que la referida sentència vulnera el dret fonamental a la jurisdicció de l'article 10 de la Constitució.

2.- El GOVERN D'ANDORRA ha contestat a aquests arguments per escrit de data 23 de juliol del 2019, i estima en substància que:

-l'incident de nul·litat no pot ser utilitzat com un recurs ordinari de revisió.

-la recurrent ha accedit a la jurisdicció, ha defensat els seus drets i interessos en els procediments pertinents.

-el còmput dels terminis processals és una qüestió de legalitat que correspon als òrgans jurisdiccionals.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Com aquesta Sala ha jutjat vàries vegades, el recurs basat en l'article 10 de la Constitució no es pot considerar com una tercera instància.

En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.

Segon.- En aquest cas, el procediment judicial seguit per la recurrent és el següent:

La Sra. Ramirez va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN D'ANDORRA del 12 d'abril de 2017, que venia a validar la convocatòria d'un procediment de mobilitat relacionat amb un seguit de places vacants adscrites al Ministeri d'Afers Exteriors. Per sentència de data 30 de maig del 2019, la Sala Administrativa del Tribunal Superior ha jutjat "que la demanda fou presentada un dia fora de termini i, per conseqüent, s'ha de desestimar". Aquesta sentència és l'objecte de l'incident de nul·litat.

La interessada va interposar una segona demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN D'ANDORRA del 14 de juny de 2017, que venia a confirmar els resultats d'un procediment de mobilitat relacionat amb un seguit de places vacants adscrites al Ministeri d'Afers Exteriors per a l'any 2017. Per sentència de data 30 de maig del 2019 (sentència 51-2019), la Sala Administrativa ha examinat els fons de l'assumpte i ha desestimat el recurs.

Tercer.- La recurrent es limita a repetir els arguments ja presentats en primera i segona instància i contesta la interpretació dels texts del Tribunal. S'ha de subratllar que aquesta interpretació és conforme a la jurisprudència dels tribunals andorrans.

Es desprèn clarament de l'escrit de la Sra. Ramirez, que la interessada utilitza el procediment de l'incident de nul·litat com una tercera instància.

A més, resulta del procediment judicial seguit per la interessada (v. més amunt, fonament de dret Segon) que la interessada ha pogut formular les al·legacions que ha considerat oportunes, i aquests arguments han estat examinats per les jurisdiccions de primera i segona instància.

Per aquests motius, la interessada no està en posició d'indefensió i no s'adverteix cap vulneració del dret a la jurisdicció.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

Únic.- Desestimar l'incident de nul·litat que planteja la Sra. Ramirez contra la sentència núm. 50-2019, dictada per aquesta Sala el 30 de maig de 2019. Sense costes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, del qual procedien, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.