Execució (0068/09)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 068/09

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 d'octubre de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Vilar va formular demanda d'execució, en data 7-2-2008, de la sentència de la Batllia de data 23-03-2000.

El Sr. Ribes es va oposar a l'execució instada en contra seva, per escrit de data 4-9-2008.

II.- L'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 28-01- 2009, essent la seva part dispositiva la que segueix: "DECIDEIX: Desestimar les demandes d'execució promogudes respectivament pels Srs. Vilar i Ribes mitjançant escrits de data 7 de febrer i 4 de setembre 2008. Desestimar els pediments restants. No efectuar especial condemna en costes".

III.- La representació processal de la Sra. Vilar va interposar recurs contra l'Aute d'instància i, en data 13-05-2009, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, sol·licita la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 11-06-2009, va oposar-se al recurs i va demanar que es procedís a la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals fonamenta la part recurrent el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, considera que el negoci que es va celebrar fou una compravenda, tot i trobar-se inclosa en un conveni regulador. Per tant, entén que l'argument que si fos una compravenda no requeriria autorització judicial, no pot ésser acceptat. Afegeix que el xalet Ribes esdevé l'únic bé conjugal i que el fet de ser consorts no limita la capacitat que ostenten per a celebrar negocis onerosos entre ells. D'aquí que un cop signat el conveni, el Sr. Ribes li va donar compliment abans de l'existència de la sentència. En segon terme, manifesta que no es pot acollir l'argument de l'adversa de justificar el seu incompliment, al·legant una sèrie de pagaments a favor de la recurrent.

Si s'inicia l'estudi del present recurs pel segon argument o motiu de greuge que efectua la recurrent, s'ha de convenir amb la recorreguda que no es pot acceptar una pretesa compensació dels crèdits que pugui ostentar el Sr. Ribes envers la Sra. Vilar per un doble ordre de motius: en primer terme, perquè respecte de la resolució judicial que desestima la seva pretensió de compensació, no ha interposat recurs, de manera que la mateixa ha esdevingut ferma en aquest extrem i, en segon terme, perquè com ja s'indica per l'òrgan judicial a quo, resulta que no es pot acceptar cap compensació, ni legal ni judicial, tota vegada que la recurrent no exercita cap pretensió de reclamació de quantitat, sinó una pretensió resolutòria i, en concret, de la compravenda perfeccionada per les parts.

II.- El primer dels motius, examinat ara en segon lloc, tampoc pot reeixir. En efecte, per molt que la part recurrent manifesti que el que es va portar a terme i perfeccionar entre les parts fou una compravenda i que els negocis de compravenda es troben permesos entre els consorts i que les compravendes no requereixen d'autorització judicial, com així va succeir, el cert és que entre les parts es va subscriure un conveni regulador, homologat judicialment, en el qual, al marge de les altres mesures comunes a les crises matrimonials, es procedia a la liquidació del règim econòmic matrimonial. I en aquest sentit, es va procedir a l'adjudicació a l'espòs de la meitat indivisa del xalet a canvi del pagament ajornat d'unes quantitats de diners. I aquesta liquidació no pot ésser entesa com una compravenda aïllada del context de la separació i desconnexa de les altres mesures, com ho és el dret d'ús, que fou extingit per aquesta Sala, per Aute de 14-6-2007, de forma que pugui ésser tractada i resolta com una compravenda perfeccionada fora de la seu d'una crisi matrimonial. Precisament, el conveni que porten a terme les parts litigants ho és per a regular les mesures que es deriven de la seva crisi matrimonial i les mesures s'adopten en bloc, de forma que el consentiment al conveni regulador es presta en bloc al conjunt de les mateixes. Des d'aquesta òptica d'idees, és evident que no pot prosperar una demanda d'execució adreçada a sol·licitar la resolució d'uns pactes de liquidació del règim econòmic matrimonial, sens perjudici que si la recurrent ho interessés si podria sol·licitar el compliment de les obligacions assumides pel Sr. Ribes en aquell conveni.

III.- Els arguments anteriors porten a la desestimació del recurs, el que s'ha de traduir, necessàriament, en matèria de costes processals en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Vilar contra l'Aute, de data 28-01- 2009, dictat per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.