Recurs d'apel·lació contra l'AUTE de 10 de gener de 2025 per cancel·lació d'antecedents penals núm. 5521/2021

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Alexandra Cornella Solà Yves Picod

AUTE 43-2025

PARTS:

Recorrent: Sr. Villalba

Advocat: Sr. Estany

Recorregut: Ministeri Fiscal

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves PICOD

Magistrats: Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO (ponent)

Sra. Alexandra CORNELLÀ SOLÀ

Objecte: Cancel·lació d'antecedents penals. Criteris pel còmput de l'inici del termini per la cancel·lació.

Andorra la Vella, a vint-i-vuit de maig de dos mil vint-i-cinc.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute dictat pel Tribunal de Corts en data 10 de gener de 2025, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió del recurs. És ponent la Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER.- Per Sentència del Tribunal de Corts de data 18 de gener de 2019, es va condemnar Villalba, "com autor d'un delicte major d'apropiació indeguda, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a una pena de 18 mesos de presó condicional qualificada a l'abonament de la responsabilitat civil en un termini màxim de tres (3) mesos i amb un termini de suspensió de la condemna de quatre (4) anys, i inhabilitació per a l'exercici de l'advocacia per un període de cinc (5) anys, així com al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'Advocat de l'acusació particular a acreditar en període d'execució de sentència.

I en concepte de responsabilitat civil, Villalba haurà d'indemnitzar al perjudicat D.Martin en l'import de noranta-un mil dos-cents un euros (91.201,00 EUR) augmentat de l'interès legal a comptar del 26 de maig del 2017, del qual en període d'execució, procedirà deduir la quantitat de quaranta-vuit mil tres-cents setanta-quatre euros amb noranta-cinc cèntims (48.374,95 EUR) dipositada en el marc de la present causa.".

Dita resolució va ser confirmada íntegrament en segona instància mitjançant Aute dictat per la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia en data 18 d'octubre de 2019, en considerar al Sr. Villalba desistit del recurs interposat en data 12-02-2019, contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 18-01-2019, per incompareixença el dia de la vista.

SEGON.- Que per escrit de data 21 d'octubre de 2024 la representació lletrada de Villalba sol·licità la cancel·lació dels seus antecedents penals.

TERCER.- Per informe de data 26 de novembre de 2024, el Ministeri Fiscal s'oposà a la cancel·lació dels antecedents penals de Villalba derivats de la causa amb núm.6000192/2017. No obstant no s'oposà a la cancel·lació d'antecedents penals derivada de la causa amb núm. 6000004/2017.

QUART.- Per Aute de data 10 de gener de 2025 el Tribunal de Corts decidí:

"Acordant-se la cancel·lació en el marc de la causa amb numero 6000004/2017, i procedir a la corresponent anotació al Llibre de Registre d'Antecedents Penals.

No donar lloc a la cancel·lació d'antecedents penals derivada de la causa amb numero d'executòria 6000192/2017, en no reunir els requisits establerts al Codi penal."

CINQUÈ.- Contra el referit aute la representació lletrada del Sr. Briones va interposar recurs d'apel·lació per escrit de data 27-01-2025 contra la denegació de cancel·lació de l'antecedent penal derivat per la condemna pel delicte major d'apropiació indeguda al qual va ser condemnat en el mar de la causa núm. 6000192/2017 -executòria núm. 177/2919-.

Al·lega la part recurrent que el Tribunal de Corts ha fet una errònia interpretació de l'article 88 del Codi Penal en quan considera que l'inici del còmput dels cinc anys previst a l'article anterior per la cancel·lació d'antecedents penal per delictes majors és la data d'abonament de la responsabilitat civil, en considerar que és quan va quedar extingida la pena de divuit mesos de presó a la que va ser condemnat el Sr. Sanz pel compliment de la condició imposada. Entén la part recurrent que la data d'inici del còmput dels cinc anys hauria de ser la de la fermesa de la sentència, tal com estableix l'article 88 quan el condemnat s'ha beneficiat de la suspensió condicional de la pena, supòsit aplicable al Sr. Sanz, i que no es pot considerar que hagi incomplert la condició imposada de pagar la responsabilitat civil en el termini d'un any finalment fixat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia perquè les seves possibilitats econòmiques no li van permetre pagar la quantitat pendent i va necessitar l'ajuda de terceres persones, establint l'article 62.1.a) del Codi Penal preveu que l'obligació d'indemnitzar a la víctima del delicte, imposada com a condició, és "segons els mitjans a l'abast".

Per tot el que exposa considera la part recurrent que s'han infringit els articles 88 i 66.1.a) del Codi Penal i derivada d'aquesta infracció s'han vulnerat els articles 10.1, 13.2 i 29 de la Constitució, demanat que la Sala revoqui l'aute del Tribunal de Corts i acordi la cancel·lació de l'antecedent penal derivat de la causa 6000192/17.

SISÈ.- Que per informe de data 27 de febrer de 2025, el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs i interessa la confirmació de l'aute recorregut. Considera el Ministeri Fiscal que el Tribunal de Corts ha computat de forma correcta el 12 de maig de 2022 com a data d'inici del còmput de cinc anys per obtenir la cancel·lació de l'antecedent penal general per la condemna pel delicte d'apropiació indeguda, perquè es la data en que es va extingir la pena, tenint en compte que la imposició del pagament de la responsabilitat civil era la condició imposada per no complir la pena de divuit mesos de presó a què va ser condemnat el Sr. Sanz i que aquest no va complir aquesta condició en el termini que havia de fer-ho -un any a partir de la notificació de l'aute de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia que va concedir aquest termini- el que exigeix l'article 88 del Codi Penal per poder considerar com a inici del còmput del termini per a la cancel·lació de l'antecedent penal el de la fermesa de la sentència.

Afegeix el Ministeri Fiscal que, en tot cas, l'antecedent no es podria considerar cancel·lat perquè el Sr. Sanz va estar també condemnat a la pena complementària de inhabilitació per a l'exercici de l'advocacia per un període que finalment va ser fixat en 18 mesos i que va quedar complida el 10 d'abril de 2021 pel que encara no ha transcorregut el termini de 5 anys previst per la cancel·lació de l'antecedent penal.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- No constitueix una qüestió controvertida que el Sr. Sanz va satisfer la totalitat de la responsabilitat civil, a quin pagament es va condicionar la suspensió de la pena de divuit mesos de presó imposada pel delicte major d'apropiació indeguda, fora del termini fixat a tal efecte per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia en l'aute de data 26 de febrer de 2021, ja que, com diu la mateixa Sala en l'aute de data 30 de juny de 2022, es va demorar dos mesos en el compliment de l'obligació, pagant la totalitat de la responsabilitat civil en data 12 de maig de 2022, raó per la qual es va acordar modificar la resolució del Tribunal de Corts i no revocar la suspensió de la condemna de divuit mesos de presó.

Per a l'inici del còmput, en aquest cas de cinc anys, per obtenir la cancel·lació d'un antecedent penal, l'article 88 del Codi Penal estableix dues dates diferents en funció de si el condemnat s'ha beneficiat o no de la suspensió condicional de la pena. Si no ha obtingut aquest benefici la data és la de la extinció de la pena i si l'ha obtingut la de la fermesa de la sentència o de l'aute en què la suspensió hagi estat atorgada. En aquest últim cas es necessari que no s'hagi infringit la condició o les condicions imposades durant el període que s'assenyali d'acord amb el que disposen els articles 61 i 62 del Codi Penal.

El Tribunal de Corts considera que la data d'inici del termini de cinc anys per a la cancel·lació en el cas de la pena principal de divuit mesos de presó és la de l'extinció d'aquesta pena i la situa el 12 de maig de 2022 perquè és quan es va satisfer tota la indemnització, ja que la pena estava condicionada al pagament de la responsabilitat civil.

Tot i que no es diu en la resolució recorreguda, és de suposar que no es considera com a data d'inici del còmput del termini de la cancel·lació la de la fermesa de la sentència perquè el Sr. Sanz va incomplir la condició de satisfer la totalitat de la indemnització, a quin pagament es va condicionar la suspensió de la pena de presó, ja que ho va fer fora del termini finalment fixat a l'efecte. S'ha de tenir en compte que l'article 88 del Codi Penal estableix la data de la fermesa de la sentència -o de l'aute en què s'atorga- com a la d'inici del còmput del termini per la cancel·lació quan no s'hagin infringit les condicions imposades durant el període en que s'assenyali.

Considera la part recurrent que la condició s'hauria de considerar complida dintre del període fixat perquè el Sr. Sanz va satisfer la indemnització segons els mitjans econòmics al seu abast, com preveu l'article 62.1.a) del Codi Penal, en no tenir la necessària solvència per fer efectiva tota la indemnització, la qual si es va finalment pagar va ser amb l'ajuda de tercers. Per a acreditar la precària situació econòmica del Sr. Sanz es fa referència a l'aute de data 5 d'agost de 2020 dictat pel Tribunal de Corts en una altra causa en el qual s'aprecia una situació d'insolvència en base a l'informe del Servei de Policia sobre la seva situació econòmica, laboral, social i familiar, al·legant que aquesta precarietat va ser també constatada pel Ministeri Fiscal en no oposar-se a l'arxiu de la causa fins que el Sr. Sanz assolís millor fortuna.

No és aquest expedient de cancel·lació d'antecedents penals el marc adequat per decidir si es va infringir o no la condició fixada per a la suspensió de la pena de presó, sinó que aquesta qüestió s'havia de dirimir en l'executòria de la causa, i així es va fer quan el Tribunal de Corts per aute de data 11 de març del 2022 constatà l'incompliment de l'obligació de fer efectiu l'import de la indemnització pendent de pagament en el termini d'un any, concedit en l'aute de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 26 de febrer del 2021, a partir de la data de la seva notificació, què es va fer en data 10 de març del 2021. Tanmateix la Sala Penal en l'aute de data 30 de juny de 2022 constatà també aquest incompliment, però en haver-se satisfet en data 12 de mig del 2022 la part pendent de la indemnització, va decidir modificar el criteri del Tribunal de Corts i va acordar no revocar la suspensió de la pena de presó en aplicació de l'article 64.4 del Codi Penal, què preveu que permet, però no obliga, la revocació parcial o total de la suspensió en cas d'incompliment de les condicions de la suspensió. Aquesta decisió en cap cas pot ser revisada ni modificada en l'expedient de cancel·lació d'antecedents penals.

En qualsevol cas, en el marc de l'executòria no va quedar acreditada la manca de solvència econòmica del Sr. Sanz, doncs malgrat que pogués no disposar a Andorra de capacitat econòmica per satisfer la part de la indemnització pendent de pagament, van ser les seves manifestacions sobre la possessió en països estrangers, com a Luxemburg, de diners què podia transferir per satisfer la indemnització, el que va motivar que la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, en l'aute de data 26 de febrer de 2021, concedís un nou termini d'un any per pagar dita indemnització, modificant així l'obligació imposada.

És pel que s'ha exposat que no es pot considerar com a data d'inici del còmput dels cinc anys per a la cancel·lació de l'antecedent penal la de la fermesa de la sentència, com pretén la part recurrent.

En aquest punt ens trobem que en cas d'incompliment d'alguna o algunes de las condiciones imposades per a la suspensió, en aplicació de l'article 62 del Codi Penal, no s'especifica a l'article 88 d'aquest text quina ha de ser la data d'inici del còmput del termini per a la cancel·lació, poder perquè es considera que aquest incompliment determina una revocació total o parcial de la suspensió i la data d'inici s'ha de situar a la data de compliment de la pena.

Però en un cas com el que ens ocupa, en el que, malgrat l'incompliment de la condició imposada per a la suspensió, no s'ha acordat el compliment de la pena, la fixació de la data d'inici del còmput del termini per a la cancel·lació resulta complicada. Així, si no es pot prendre com a data d'inici el de la fermesa de la sentència, perquè s'ha incomplert la condició fixada per a la suspensió, la única alternativa és agafar, com ho fa el Tribunal de Corts, la de l'extinció de la pena. I és aquí on apareix la dificultat perquè, en realitat, a data 12 de maig de 2022, que considera el Tribunal de Corts com a d'extinció de la pena, aquesta no es trobava extingida, ja que encara no havia transcorregut el termini de quatre anys fixat per a la suspensió simple o general de la pena i, per tant, no s'havia constatat el compliment de la condició general de no tornar a delinquir en el termini de quatre anys.

En aquest supòsit, el criteri del Tribunal de Corts, considerant com a data d'extinció de la pena la de l'abonament de la responsabilitat civil, resulta molt més favorable al recurrent que el de considerar que la pena no es pot entendre complida mentre no es constati el compliment de la condició de no delinquir en el període de quatre anys fixat. El que en realitat s'ha fet és retrotreure aquest moment, una vegada transcorregut el termini de quatre anys a la data de compliment de l'obligació d'indemnitzar en haver-se condicionat a aquest pagament la suspensió de la pena, solució que resulta raonable i ha de ser confirmada per la Sala, de forma que l'antecedent penal no es pot cancel·lar fins el 12 de maig de 2027 sempre que concorren la resta de requisits exigits per l'article 87 del Codi Penal.

No s'ha fet una errònia interpretació dels articles 88 i 62.2.a) per part del Tribunal de Corts ni s'ha vulnerat cap dret fonamental del recurrent per no considerar com a data d'inici del còmput del termini de cinc anys la data de la fermesa de l'Ordenança Penal.

SEGON.- En qualsevol cas, tal com al·lega el Ministeri Fiscal, l'antecedent no es podria considerar cancel·lat perquè el Sr. Sanz va estar també condemnat a la pena complementària de inhabilitació per a l'exercici de l'advocacia per un període que finalment va ser fixat en divuit mesos i que va quedar complida el 10 d'abril de 2021, pel que encara no ha transcorregut el termini de cinc anys previst per la cancel·lació de l'antecedent penal.

Per tot el que s'ha exposat el recurs ha de ser desestimat.

TERCER.- Havent estat desestimat íntegrament el recurs, procedeix imposar a la part apel·lant les despeses processals causades en aquesta segona instància -article 354.2 del Codi de Procediment Penal.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

Decisio

DECIDEIX

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Briones contra el aute de data 10 de gener de 2025 en l'expedient de cancel·lació d'antecedents penal núm. 5521/2021

2.- Confirmar íntegrament la resolució recorreguda

3.- Imposar a la part apel·lant les despeses processals causades pel recurs.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.