Major de lesions doloses produïdes utilitzant objectes que poden produir lesions més greus a la víctima, menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 gl/s - Import Responsabilitat Civil - (2080279/2018)

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP 0000081/2021

Núm. de Causa: Executòria 2080279/2018

AUTE 5-2022

PARTS:

Apel·lants: Sr. Narváez

Advocat: Sr. Duque

ORG_0

Advocada: Sra. Carranza

Apel·lats: Sr. Amorós

Advocat: Sr. Ropero

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, a vint-i-ú de gener de dos mil vint-i-dos.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 20 d'agost de 2021 dictat pel Batlle instructor en la causa de referència, seguida pel delicte major de lesions doloses produïdes utilitzant objectes que poden produir lesions més greus a la víctima i pel delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 grams d'alcohol per litre de sang. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: en data 4 de desembre de 2018, es dictà Ordenança Penal condemnant Narváez, com a autor responsable d'un delicte major de lesions doloses produïdes utilitzant objectes que poden produir lesions més greus a la víctima i d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 grams d'alcohol per litre de sang, a una pena de set mesos de presó condicional qualificada a una primera avaluació prop de la Unitat de Conductes Addictives i a seguir tractament mèdic de deshabituació a l'alcohol en cas que sigui necessari, fins l'alta mèdica, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, i a la privació del permís de conduir per un període de quinze mesos, així com al pagament de les despeses processals, declarant-se la responsabilitat civil de Narváez a favor del perjudicat i de la ORG_1, fixant-la en període d'execució.

II.-RESULTANT: que per Aute dictat en data 20 d'agost de 2021 decideix:

"Primer.- Fixar la indemnització a satisfer per part del condemnat, Narváez, solidàriament amb la companyia d'assegurances "G.F.", a favor de:

ORG_1 en la quantitat de CINC MIL NORANTA-VUIT EUROS AMB TRES CÈNTIMS (5.098'03), en concepte de les prestacions derivades dels fets d'autes, sufragades en nom i per compte del perjudicat, Amorós.

Amorós en la quantitat total de DOTZE MIL CINC-CENTS TRENTA-VUIT EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS (12.538,75), pels conceptes expressats en els anteriors considerants.

Segon.- Acreditar les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat, en període d'execució, essent calculats en funció de la quantitat indemnitzadora atorgada".

III.-RESULTANT: que contra l'esmentat aute interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada del Sr. Narváez, en considerar incorrectes algunes de les indemnitzacions fixades a favor del Sr. Amorós.

Sol·licita la part recurrent que es revoqui parcialment l'aute objecte de recurs en el sentit exposat en el seu escrit de recurs, no pertocant cap indemnització en concepte d'IPP, havent de satisfer aquesta part de forma solidària amb la companyia d'assegurances G.F. l'import de 3.505,67 euros en concepte d'ITT i l'import de 2.500 en concepte de pretium doloris, així com la imposició al Sr. M. de les costes processals, inclosos honorari d'advocat d'aquesta part.

IV.-RESULTANT: que també interposa recurs d'apel·lació la companyia d'assegurances G.F. Impugna la seva declaració com a responsable civil solidària amb Narváez, el pagament de les indemnitzacions fixades a favor d'Amorós i de la CASS, i les quanties fixades en concepte d'ITT, IPP, pretium doloris i perjudici estètic.

Sol·licita aquesta part que es revoqui l'aute objecte de recurs en el sentit exposat en el seu escrit de recurs.

V.- RESULTANT: que la representació lletrada del Sr. Amorós s'oposa al recursos formulats per la representació lletrada de Narváez i de la companyia d'assegurances G.F., sol·licitant la ratificació en tots els seus extrems de l'aute objecte de recurs, i la condemna als recurrents a les costes processals inclosos honoraris d'advocat d'aquesta part.

VI.- RESULTANT: que les representacions lletrades del Sr. Amorós i de la companyia d'assegurances G.F. contesten als recursos formulats de contrari, tot oposant-se parcialment a les pretensions de l'altra part.

VII.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal per informe de data 28 d'octubre de 2021, no es pronuncia respecte a la indemnització a satisfer per Narváez solidàriament amb la companyia d'assegurances G.F. a favor d'Amorós, però sí en relació a les quantitats a satisfer a la CASS.

Interessa la confirmació de l'aute objecte de recurs.

FONAMENTS DE DRET

RECURS DE Narváez

I.-CONSIDERANT: que la representació de Narváez impugna l'aute que determina la responsabilitat civil derivada de l'accident de trànsit succeït el dia 3 de desembre de 2018 i, en concret, algunes de les indemnitzacions fixades a favor d'Amorós.

S'impugna, en primer lloc, la indemnització fixada en concepte de Incapacitat Parcial Permanent (IPP) perquè considera que les limitacions funcionals en el colze esquerra que presenta el Sr. M. no són conseqüència de l'accident, sinó que les tenia abans. Recolza la part recurrent el seu criteri en la documentació de la ORG_1 on consta que el Sr. M. va patir un accident laboral en data 25 d'abril del 2007, a conseqüència del qual va tenir unes seqüeles i se li va reconèixer una pensió d'invalidesa. La incapacitat derivada d'aquestes seqüeles a data 23 de juliol del 2020 no havia variat i, per tant, es considera que els fets d'autes no han tingut cap incidència en aquestes seqüeles.

La impugnació no pot ser acceptada perquè parteix d'una premissa errònia, ja que les seqüeles que va tenir el Sr. M. a conseqüència de l'accident laboral de l'any 2007 van afectar a la zona cervical. En concret, segons consta al document incorporat al foli 212, la incapacitat consistia en una patologia cervical amb disfonia, no tenint, per tant, res a veure amb la zona del colze.

II.- CONSIDERANT: que efectivament existeix un error en el càlcul de la indemnització de 3.788,75 euros fixada pel Batlle en concepte d'Incapacitat Total Temporal (ITT), ja que d'acord amb els càlculs efectuats per la part recurrent, quina correcció ha estat comprovada, la indemnització hauria d'haver estat fixada en 3.505,61 euros, tenint en compte el període comprés entre el 9 d'abril del 2019- data en que el Sr. M. va deixar de percebre el complement de salari de la seva companyia asseguradora i els 60 dies posteriors a la segona intervenció quirúrgica, la qual es va produir el 18 de juliol del 2019, segons consta en la documentació aportada per la CASS -foli 176- i és admès por la representació del Sr. M. en el seu escrit d'impugnació del recurs.

La representació d'Amorós accepta la correcció dels càlculs de la part recurrent perquè la seva discrepància amb la indemnització fixada pel Batlle, tot i no recórrer la resolució, radica en la consideració de que la CASS durant els mesos d'abril i maig va satisfer només el 53% de la base diària de la prestació i no el 66% com erròniament sosté la part recurrent. Efectivament la CASS va abonar només el 53% de la base diària però això va ser durant els primers trenta dies que va estar de baixa el Sr. M., del 9 al 30 d'abril del 2018 i del 1 al 8 de maig del mateix any, però no durant els mesos d'abril i maig del 2019, segons resulta de les dades aportades per la CASS -foli 178-. Salvant aquesta discrepància la resta dels càlculs efectuats per la part recurrent són considerats correctes.

La impugnació ha de ser estimada i fixada la indemnització en concepte d'ITT en 3.505,61.

III.-CONSIDERANT: que la indemnització de 4.000 euros fixada en concepte d'un pretium doloris, que en l'informe mèdic-forense es valora en 2,5-3/7, no és excessiva i s'ajusta als criteris jurisprudencials.

Així, el barem Rousseau, què és el normalment utilitzat per aquesta Sala, atribueix a un pretium doloris de 2/7 una indemnització de 1.500 a 3.000 euros i a un pretium doloris de 3/7 una indemnització de 3.000 a 6.000 euros. També el Tribunal de Corts ha fixat una indemnització de 3.000 euros per un pretium doloris de 2 en la causa núm. 6000230/17, de 3.500 euros per un pretium doloris de 2,5/7 en la causa núm. 6000042/17 i de 5.000 euros per un pretium doloris de 3,5/7.

La resolució recorreguda no incorre, per tant, en cap error en la determinació de la indemnització per apartar-se dels criteris ordinàriament seguits pels òrgans judicials andorrans. A més, els criteris judicials sobre la quantificació de les indemnitzacions són merament orientatius i no vinculants. És a l'òrgan judicial, en cada cas, a qui li correspon la seva valoració en atenció a les concretes circumstàncies concurrents en el supòsit examinat. En el cas enjudiciat, el Batlle no ofereix cap justificació per la determinació de la indemnització, però tampoc ofereix la part recurrent arguments per justificar la correcció de la quantitat que sol·licita i que determini la procedència de la modificació que pretén.

RECURS D'A.G.F.

IV.-CONSIDERANT: que la representació d'A.G.F. impugna, en primer lloc, la seva declaració com a responsable civil solidària amb Narváez al pagament de les indemnitzacions fixades a favor d'Amorós i de la CASS en no haver-se prèviament fet aquesta declaració de responsabilitat en la ordenança penal. També al·lega que aquesta omissió li ha causat indefensió perquè no ha pogut aportar o sol·licitar proves.

La impugnació no pot ser estimada perquè:

L'article 163.2 del Codi de Procediment Penal permet determinar en la fase d'execució de l'ordenança penal els responsables civils, el seu grau de participació i la quantia de les indemnitzacions quan aquests pronunciaments no es poden fer en el moment en què es dicta la resolució;

L'ordenança penal es va dictar el dia següent a l'accident sense temps per la presència de l'asseguradora i sense tenir constància de les condicions de la pòlissa, de forma que no establir en la resolució la seva responsabilitat abans de poder ser escoltada, va ser una actitud respectuosa amb els drets de defensa d'aquella;

A.G.F. va contestar en data 7 d'octubre del 2020 al requeriment de la carta de garantia, dient que es feia càrrec de la responsabilitat civil que pogués incumbir al seu assegurat Narváez i va designar advocat per defendre els seus interessos;

L'asseguradora va tenir des de la seva compareixença a la causa, coneixement de les actuacions, va poder presentar escrit d'al·legacions a las pretensions econòmiques formulades per la representació d'Amorós, i si no va demanar proves va ser perquè no les va considerar necessàries, sense que es faci esment quan s'exposa que no s'ha pogut demanar proves a quines s'està referint, el que demostra que la al·legada indefensió no ha existit, perquè no s'ha privat a la part recurrent d'exercir el seu dret de defensa.

V.- CONSIDERANT: que la indemnització fixada a favor de la CASS ha estat correctament.

Així:

Considera la part recurrent que durant els 60 primers dies de baixa la prestació a satisfer per la CASS havia de ser el 53% de la base diària i no el 66% perquè no pot perjudicar a l'asseguradora recurrent el fet de que el Sr. M. ja estigués de baixa laboral quan va patir l'accident.

D'una banda, la reducció al 53 del percentatge de la base diària de la prestació, només s'aplica els 30 primers dies -article 147.1.b) de la Llei 17/08 de 3 d'octubre de la Seguretat Social. D'altra banda, la CASS, com el perjudicat estava de baixa laboral va haver de satisfer el 66% de la base diària i és el que té dret a reclamar, doncs aquell no podia veure reduïda la seva prestació com a conseqüència de l'accident. En qualsevol cas, com el perjudicat ha de ser indemnitzat per tots el perjudicis, d'haver-se reduït la prestació a conseqüència de la disminució del percentatge de la base diària, aquell tindria dret a reclamar als responsables civils la diferència i, per tant, aquests acabarien satisfent la mateixa quantitat.

els 60 dies han estat fixats com a període de curació de les lesions patides pel Sr. M. en base a l'informe del metge forense, que quantifica entre 45 i 60 dies aquest període, per la qual cosa la part recurrent considera que s'hauria de establir un termini mitjà de 52 dies i no el màxim de 60. Com el metge forense no concreta els dies i, per tant, és possible que fossin 60, en no haver-se acreditat la realitat d'un període inferior, és correcte fixar en la xifra màxima possible els dies de curació.

Per això, és correcte el càlcul de les prestacions per incapacitat temporal i per l'import de la cotització de la part empresarial assumida per la CASS.

les prestacions de reembossament reclamades són les que la CASS ha considerat relacionades amb les lesions patides pel Sr. M. en l'accident de trànsit, eliminant de la relació de prestacions les que s'han considerat motivades per altres causes, tal com resulta de la documentació aportada, en la què es pot veure que hi ha moltes més prestacions que no són objecte de reclamació.

És cert que la CASS només ha demanat el pagament de les prestacions per incapacitat temporal corresponents al període de 60 dies a partir de l'accident -des del 3 de desembre del 2019 fins al 10 de febrer del 2019- quan, en realitat, el període d'incapacitat temporal es va allargar fins als 60 dies posteriors a la intervenció quirúrgica, segons l'informe del metge- forense, però això no impedeix que totes les despeses per actes mèdics i visites realitzades després dels primers 60 dies siguin reclamades si tenen el seu origen en les lesions patides a conseqüència de l'accident, com succeeix clarament amb les despeses de la intervenció quirúrgica realitzada al mes de juliol del 2019.

VI.-CONSIDERANT: s'impugna, a continuació la indemnització fixada en concepte d'ITT considerant que no s'ha de satisfer cap import per aquest concepte, ja que durant els 60 dies de curació fixats pel metge forense el Sr. M. va percebre el complement salarial de la companyia d'assegurances amb la qual tenia assegurada aquesta contingència.

A l'informe del metge forense, els 60 dies es fixen a partir de la segona intervenció del colze, que es realitzà el 18 de juliol del 2019, i per tant l'ITT s'allargaria fins el 16 de setembre del 2019. Però la data del seu començament ha estat fixada a la data de l'accident, encara que no es digui expressament, en base a l'informe del Dr. Ll. -foli 280-, segons el qual en aquella data presentava una evolució favorable i estava asimptomàtic de la patologia prèvia del colze de la que havia estat intervingut quirúrgicament, i va ser arrel de l'accident que va reaparèixer el dolor i va haver de tornar a ser intervingut.

Segons aquest informe, a la data de l'accident el Sr. M. ja estava pràcticament curat de les seves lesions prèvies i aquest és el criteri adoptat pel Batlle, malgrat els dubtes exposats pel metge forense al seu segon informe, i aquest criteri resulta raonable tenint en compte que el metge que el va tractar directament de les seves patologies, és qui millor coneix la seva evolució.

Com la representació del Sr. M. va demanar en concepte d'indemnització per ITT la part salarial no coberta per la seva companyia d'assegurances del complement salarial a partir del 9 d'abril de 2019, data en què es va deixar de percebre-la (foli 216), és per això que la indemnització per la part del salari no satisfet per la CASS es calcula a partir d'aquesta data i fins els 60 dies després de la intervenció.

VII.- CONSIDERANT: que la fixació d'una indemnització en concepte d'IPP esdevé igualment correcta en base al mateix criteri abans exposat, ja que si al moment de l'accident estava asimptomàtic de les lesions anteriors, la mínima incapacitat funcional derivada de la limitació del moviment del colze esquerre pot ser atribuït a les lesions patides en l'accident. El metge forense en el seu segon informe diu que no pot assegurar l'existència d'una minva funcional a conseqüència de l'accident, però tampoc assegura que no fos possible i a la vista de l'informe del Dr. LL. es pot mantenir el criteri adoptat pel Batlle.

Finalment s'impugna la quantia de les indemnitzacions fixades per pretium doloris i per perjudici estètic, en considerar-se excessives i apartades dels criteris del tribunals.

Respecte a les indemnitzacions per pretium doloris, donem per reproduïts els mateixos arguments exposats al resoldre la mateixa impugnació realitzada per la representació de Narváez

La indemnització per perjudici estètic es fixa en 750 euros en la resolució recorreguda per un perjudici molt lleu (0,5-1/7), segons el criteri del metge forense.

El barem Rousseau atribueix una indemnització de fins a 2.000 euros al perjudici molt lleuger. També el Tribunal de Corts ha fixat una indemnització de 750 euros per un perjudici estètic de 0,5/7 en la causa núm. 600011/16 i per un perjudici estètic de 0,5-1/7 en la causa núm. 60000109.

La resolució recorreguda no incorre, per tant, en cap error en la determinació de la indemnització per apartar-se dels criteris ordinàriament seguits pels òrgans judicials andorrans.

VIII.- CONSIDERANT: que tot i que és cert que en l'ordenança penal no es van incloure expressament les despeses d'advocat en la condemna en costes, aquest pronunciament considerem que no vincula al que es fa posteriorment en aquesta matèria, a l'aute que fixa la responsabilitat civil, tota vegada que en el primer pronunciament el que es dirimia era la responsabilitat penal i en l'aute aquí recorregut, la civil.

S'ha de tenir en compte, a més, que la doctrina tradicional sobre la necessitat de incloure de forma expressa l'abonament de les despeses d'advocat en la condemna en costes s'ha vist modificada per la regulació que en aquesta matèria estableix el nou Codi de Procediment Civil pel caràcter supletori que tenen les seves normes per qualsevol procés judicial en defecte de una llei que ho reguli (article 14 del Codi de Procediment Civil).

L'article 354 de la Llei processal civil estableix que en matèria de les costes dels recursos, la seva íntegra desestimació comporta la imposició de les costes a la part apel·lant i l'article 354, quan regula l'abast de les costes, inclou els honoraris d'advocats i procuradors sempre que la seva intervenció sigui preceptiva.

El recurs d'apel·lació, per tot el que s'ha exposat, ha de ser desestimat.

IX.- CONSIDERANT: que havent estat desestimar íntegrament el recurs d'A.G.F. procedeix imposar a la part apel·lant les despeses processals causades en aquesta segona instància pel seu recurs, amb inclusió dels honoraris d'advocat.

En haver estar parcialment estimat el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Narváez es declaren d'ofici les costes causades pel seu recurs.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- ESTIMAR EN PART el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Narváez contra l'aute de data 20 d'agost del 2021 dictat per la Secció d'Instrucció 2 de la Batllia en l'executòria núm. 2080279/2018 i DESESTIMAR el recurs interposat contra la mateixa resolució per la representació de la companyia A.G.F.

2.- MODIFICAR l'aute en el sentit de fixar la indemnització en concepte d'ITT a favor d'Amorós en 3.505,61 euros, mantenint-se la resta dels pronunciaments que no han estat modificats per aquesta resolució

3.- IMPOSAR a la representació de la companyia A.G.F. apel·lant, les despeses processals causades pel seu recurs, incloent els honoraris d'advocat i DECLARAR d'ofici les costes causades pel recurs formulat per la representació de Narváez

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.