Incident de nul·litat revocació de donacions TSJC 0048/13
- Resolució
- Aute · 30/01/2014
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- ATSJAD 2/2014
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2014:2A
- Recurs
- A0048/13
- Ponent
- Eulàlia Amat Llari
- Magistrats
- Eulàlia Amat Llari, Joan Manel Abril Campoy, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- CONTRACTE REVOCACIÓ (DONACIÓ) XEC ADVOCAT PROCURADOR NUL·LITAT D'ACTUACIONS
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat l'incident de nul·litat plantejat pel Sr. Giner contra la Sentència de la Sala Civil de data 28 de novembre del 2013, que havia revocat la donació pura i simple efectuada per la Sra. Talavera al Sr. Giner el 2005. El tribunal ha confirmat íntegrament la Sentència anterior, imposant les costes del procediment a la part que l'havia promogut. La decisió es basa en la interpretació de la normativa andorrana i la doctrina jurídica catalana sobre la revocació de donacions per supervenció de fills, i considera que la Sentència original no havia vulnerat el dret constitucional a obtenir una resolució judicial motivada en Dret.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Aute
Magistrats
Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére
TSJC-048/13
AUTE
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 7 de desembre del 2012 va decidir estimar la demanda formulada el 30 de setembre del 2010 per la Sra. Talavera contra el Sr. Giner, declarar revocada la donació pura i simple efectuada per la primera al segon per escriptura de data 21 de desembre del 2005 autoritzada per la notària Sra. Ferrandiz amb el número 2839 del seu protocol; condemnar al Sr. Giner a retornar a la Sra. Talavera els béns donats i tots els que els haguessin substituït durant la permanència dels títols aparents de domini, que es declaren nuls i imposar les costes a la part defenent, amb inclusió expressa dels honoraris d'advocat i de procurador.
II.- Contra l'esmentada resolució va formular recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Giner sol·licitant la seva revocació i la Sentència d'aquesta Sala de data 28 de novembre del 2013 el va estimar parcialment decidint:
Estimar parcialment la demanda formulada el 30 de setembre del 2010 per la Sra. Talavera contra el Sr. Giner, declarar revocada la donació pura i simple efectuada per la Sra. Talavera al Sr. Giner per escriptura de data 21 de desembre del 2005 autoritzada per la notària Sra. Ferrándiz amb el número 2839 del seu protocol; condemnar al Sr. Giner a retornar a la Sra. Talavera els béns donats en aquella ocasió que romanguessin en el seu patrimoni i els que haguessin substituït aquells dels quals va disposar, a determinar en el procediment adient que pugui ser iniciat per les parts, imposant les costes de la instància al Sr. Giner i sense fer especial pronunciament sobre les d'aquesta alçada.
III.- Contra l'esmentada resolució formula incident de nul·litat la representació processal del Sr. Giner argumentant que la Sentència d'aquesta Sala objecte del mateix ha infringit el dret constitucional a obtenir una resolució judicial motivada en Dret, raó per la qual entén que procedeix anul·lar-la retrotraient les actuacions al moment previ a dictar-la.
Mitjançant altressí, la part que promou l'incident sol·licita igualment que, a l'empara de l'article 18.bis.4 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials i atès el perjudici greu i de difícil reparació que altrament es posa en risc, es deixi en suspens l'execució de la Sentència objecte de l'incident.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- L'apartat tercer de l'article 18 bis de la Llei de modificació de la Llei Transitòria de Procediments Judicials permet plantejar l'incident de nul·litat d'actuacions contra resolucions fermes quan en el procediment en el què s'hagin dictat s'hagués produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció tutelat per l'article 10 de la Constitució andorrana.
En el cas present, la part que promou l'incident estima que aquesta Sala ha vulnerat el dret constitucional a obtenir una resolució judicial motivada en Dret, ja que no ha aplicat la norma vigent, ni l'ha interpretat, sinó que l'ha modificat, però aquests arguments no es poden estimar.
II.- No és objecte de debat que, com destaquen les Sentències del TSCF de data 22 de desembre del 1989 i del Mgfc. Jutge d'Apel·lacions de data 13 d'octubre del 1988, pel que fa a la revocació de la donació per supervenció de fills cal tenir en compte dues normes: per un cantó, el dret romà (Codi 8,56,8), font del dret andorrà, que veia en la supervenció de fills un cas de revocació de donacions sols en el cas de que aquestes haguessin estat fetes pel patró en favor d'un llibert, per un altre, el dret català tradicional, font també del dret andorrà, que al costum "Si algú dona" recollit al títol 9, llibre 8, vol. I de les Constitucions i altres drets de Catalunya disposa que "Si algú dóna tot quan ha en sos béns a son fill o filla o a altre qualsevol persona e apres lo donador ha fill d'aquella muller que ja havia, o de altra que apres haurà presa, lo fill o filla que apres naxara, en encara aquell qui era nat quant lo pare feu a altre la donatio, apres la mort del pare pot revocar la dita donatio, fins a compliment de la sua legitima, no obstant que aquell al qual lo pare feu la donatio tenga la possessió". La solució a l'aparent contradicció entre aquestes dues normes sols es pot trobar en la doctrina jurídica catalana de la època del ius commune i en la doctrina i la jurisprudència posterior que les ha estudiat.
Sense ànim d'efectuar aquí un estudi doctrinal complert dels problemes que suscita aquesta contradicció, però amb la finalitat de donar una resposta el més complerta possible als extensos i documentats arguments de la part que promou aquest incident, cal posar de relleu que la doctrina del ius commune va entendre que la norma romana s'havia d'ampliar una vegada desapareguda l'organització social romana, considerant la supervenció de fills com una causa general de revocació i un sector de la doctrina va considerar que el citat costum sols limitava aquesta possibilitat en el cas que al realitzar la donació el donant tingués almenys un fill o ja estigués casat, com destaca la STSCF de 22 de desembre del 1989, que s'aplica igualment en cas de supervivència de fills i que és coherent amb les normes pròpies de la teoria general del contracte, és plenament compartit per aquesta Sala.
En aquest sentit, si el donant té l'expectativa de tenir fills, que es pressuposa quan està casat, i malgrat això dóna els seus béns, s'ha d'interpretar que la seva voluntat és mantenir la donació malgrat després en tingui, encara que en aquest cas els fills podran reclamar la seva legítima, mentre que si és solter o vidu i no té fills, que en la mentalitat de l'època suposava que no tenia dites expectatives, si posteriorment es produeix el naixement pot revocar totalment la donació que va fer sense preveure en aquesta possibilitat, com destaca la professora Immaculada Barral en l'obra citada pel recurrent. Per aquesta raó, aquesta interpretació doctrinal, que no norma, no es pot entendre de manera rígida, sinó que es fonamenta d'una presumpció iuris tantum de quin era la voluntat del donant, que s'ha de valorar cas per cas, de tal manera que, malgrat el donant estigués casat en el moment de donar, si no tenia fills i si per la seva edat i per la durada del matrimoni, com és el cas, o fins i tot pel tractament al qual havia estat sotmès, havia raonablement de pensar que no en tindria, la liberalitat en la què es fonamenta la donació no va existir de manera aïllada, sinó que estava condicionada a que efectivament les expectatives es complissin, a diferència del que va succeir en el cas present i, en sentit contrari, com destaca Tristany, si malgrat no tenir fills, ni consort, el donant pensava raonablement que en podia tenir, per exemple per raó de la seva edat, aquests, en el cas d'arribar a nàixer, sols tindrien dret a la legítima.
IV.- Mitjançant altressí la part que planteja l'incident sol·licita que es suspengui l'execució de la Sentència objecte del mateix en virtut d'allò que disposa l'article 18 bis.4 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, però aquesta Sala considera que en el cas present no es donen els requisits que dita norma estableix, sense perjudici de que aquesta suspensió es pogués acordar pel Tribunal davant del qual, eventualment, es pogués formalitzar un recurs d'empara.
V.- En desestimar-se l'incident procedeix imposar les costes que aquest ha generat a la part que l'ha plantejat, de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR l'incident de nul·litat plantejat per la representació processal del Sr. Giner contra la Sentència d'aquesta Sala de data 28 de novembre del 2013 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquest procediment a la part que l'ha promogut.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.