Nomenament de tutor (0218/07)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TSJC-218/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de gener de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 13 de juny del 2007 l'Hble. Batlle va dictar Sentència declarant el Sr. Águila, nat el XXXX, incapacitat per governar la seva persona i béns i nomenant tutor de la incapacitat al Sr. Gomila, amb les limitacions contemplades en el segon Considerant de la resolució.

II.- El Ministeri Fiscal formula recurs d'apel·lació contra l'esmentada Sentència en interès de Llei per entendre que, d'acord amb el que disposa la Llei qualificada d'Incapacitació i Organismes tutelars, el nomenament de tutor s'ha d'efectuar en virtut d'Aute recaigut en un procediment de jurisdicció voluntària.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els arguments que exposa el Mgfc. Ministeri Fiscal en el seu escrit de conclusions són plenament compartits per aquesta Sala. En efecte, d'acord amb el que disposen els articles 33, en relació a la tutela, i 55, pel que fa a la curatela, de la Llei 15/2004, de tres de novembre, qualificada d'Incapacitació i Organismes tutelars, la tutela es constitueix per Aute recaigut en procediment de jurisdicció voluntària, amb audiència prèvia del menor, sempre si té almenys dotze anys, o de la persona incapacitada, si té prou coneixement, del cònjuge o la persona que ha format una unió estable de parella, dels parents més propers de la persona incapacitada i de les altres persones que l'autoritat judicial cregui convenient, sempre que això no suposi un retard excessiu i, un cop efectuat el nomenament, el batlle dóna possessió del càrrec a la persona que ha d'exercir la tutela.

D'altra banda, aquest criteri resulta de la interpretació literalitat de diversos articles de la Llei. Així, l'article 3 de la Llei disposa que en el judici d'incapacitació el presumpte incapaç pot comparèixer amb defensa i representació pròpies, mentre que l'article 33 estableix que en el procediment de constitució de la tutela es doni audiència a "la persona incapacitada" si té prou coneixement, és a dir el nomenament de tutor es porta a terme una vegada ja s'ha declarat incapaç a una persona. En el mateix sentit el legislador dóna legitimació a determinades persones per tal de promoure la declaració judicial d'incapacitació (article 2 de la Llei) i a unes altres per promoure la constitució de la tutela, disposant que, en cas de no fer-ho, el cònjuge o la persona que ha format una unió estable de parella, els descendents, ascendents i germans "de la persona incapacitada", el guardador de fet i la institució que en tingui la guarda responen dels danys i perjudicis ocasionats a la persona que ha de ser sotmesa a tutela (article 32 de la Llei), conseqüència que no recull l'article 2 de Llei.

A la mateixa conclusió s'arriba interpretant la Llei d'acord amb la seva finalitat, ja que en el seu article cinquè es disposa que la incapacitació produeix els seus efectes sols després de la fermesa de la Sentència que la declara, que no sols estableix la seva procedència o improcedència, sinó també el grau i les limitacions de la incapacitat, resolució que pot ser recorreguda a ambdós efectes i no s'escau la seva execució provisional. Per aquesta raó, fins que la Sentència no és ferma es presumeix la capacitat del presumpte incapaç major d'edat i per tant no és procedent el nomenament d'un tutor, que podria quedar sense efecte, o veure disminuïdes les seves facultats la persona nomenada, en cas de ser revocada total o parcialment la resolució d'instància.

II.- Ateses les anteriors consideracions, cal destacar que, si bé els Tribunals estan legitimats per interpretar la Llei, el que no poden fer és deixar-la d'aplicar per criteris d'oportunitat o d'equitat, ja que, d'acord amb el que disposa l'article 86.1 de la Constitució andorrana les normes de procediment estan reservades a la Llei i aquesta és d'obligat compliment pels Tribunals. Per aquesta raó, el fet que l'Hble. Batlle o les parts estimin que el procediment establert per la Llei és massa rigorós o formalista i que nomenar el tutor en el mateix procés d'incapacitació resulta més ràpid, o dóna més garanties de protecció a la incapacitat, no és argument suficient per no respectar una norma de procediment que la llei ordena de forma clara.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Ministeri Fiscal contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de data 13 de juny del 2007 que REVOQUEM PARCIALMENT pel que fa al nomenament de tutor que en ella s'efectua i que deixem sense efecte, CONFIRMANT-LA en tots els demés pronunciaments.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.