Costes en els procediments civils.- Costes en el procediment sobre modificació del règim de visites establert en sentència ferma (0073/03)

Aute

Magistrats

Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy

AUTE de 8 de gener de 2004

Costes en els procediments civils: naturalesa jurídica.- Costes en el procediment sobre modificació del règim de visites establert en sentència ferma : criteris sobre imposició

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Conde, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 24 de febrer de 2003 la representació de la Sra. Amorós va presentar un escrit en els autes de número B-1059-4/99 en el qual sol·licitava "la modificació del règim de visita fixat per Sentència de 26 d'octubre de 2000" respecte la seva filla menor d'edat.

II.- Donada vista de tal escrit al marit Sr. Escolano, va oposar que aquella sol·licitud de modificació de mesures que havia establert la Sentència ferma no es podia tramitar en els autes en què la Sentència s'havia dictat sinó que s'havia de fer si de cas objecte d'un nou procediment, per la qual cosa demanava "que no s'admeti a tràmit la demanda..."

III.- En Aute de 24 d'abril darrer l'Hble. Batlle va inadmetre a tràmit la demanda sense efectuar especial pronunciament respecte les costes processals.

IV.- I la representació del Sr. Escolano ha interposat aquest recurs d'apel·lació contra l'esmentat Aute.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'únic que la recurrent impugna de l'Aute apel·lat és que no hagi fet imposició de costes a la sol·licitant de la mesura de modificació del règim de visites establert per la Sentència ferma.

L'Aute esmentat justifica la no imposició de costes a la sol·licitant de la mesura malgrat haver-la declarat processalment inadmissible, en "l'absència de petició concreta" de la part que ara recorre; però és cert que l'ara apel·lant no va sol·licitar la condemna en costes de l'altra part en el seu escrit de contesta de 28 de març de 2003; però és cert també que la manca de petició de part de la condemna en costes no justifica la no imposició, perquè la imposició o no de les costes del procés no es regeix pel principi de la rogació sinó per les disposicions de la Llei, les quals estableixen una regla general, la de l'emperador ZENÓ d'imposició de costes al litigant vençut (COD. 7,51,5) en aplicació de la màxima "victus fert expensas", i una excepció introduïda per la Novel·la 83, Cap. 10, segons la qual si el jutge aprecia que no ha d'imposar les costes a cap de les parts, així ho declarà a la sentència ("si tamen perspexerit neutrum sumtuum subdere rationi, et propter negotii forte varietatem, hoc ipsum decernat sua sententia"); i aquests són els criteris sobre les costes que aplica aquesta Sala en les seves resolucions (vg. Sentències de 27 de gener, 11 de maig, 30 de novembre, Aute de 20 de juliol, etc. de 2000, Aute de 29 de març de 2001 etc.)

II.- En el cas, no havia de ser doncs "l'absència de petició concreta" de part la que podia justificar la no imposició de costes a la sol·licitant de la mesura la tramitació de la qual no va ser admesa; sinó que la raó havia de ser "... propter negotii forte varietatem", és a dir, per la naturalesa de la tan debatuda qüestió processal de si la sol·licitud de modificació de les mesures establertes per una Sentència ferma ha de formular-se en el procediment en què la sentència es va dictar o en un nou procediment. L'Aute apel·lat s'inclina per la darrera solució -ço que aquí no es discuteix ni és objecte d'apel·lació-, però els dubtes que tradicionalment ha suscitat aquesta qüestió justifiquen plenament en el cas a efectes de costes la mitigació per la NOVEL.LA del rigor de la Constitució de ZENÓ; i això fa confirmar l'Aute apel·lat en aquest punt -únic impugnat- però pels raonaments del present i no per aplicació del principi de la rogació.

III.- La desestimació del recurs d'apel·lació no haurà de comportar en aquest cas la imposició de costes al recurrent perquè la justificació del recurs per l'error en la fonamentació de la resolució apel·lada fa aplicable la NOVEL.LA i no la constitució de ZENÓ.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR aquest recurs d'apel·lació: CONFIRMAR l'Aute apel·lat; i no fer imposició de les costes del recurs a cap de les parts.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.