Recurs d'extradició II . TJSJP- 59/14

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. TSJP-0000059/14 Núm. de Causa: TC-EXT-03/14

AUTE 13-2015

PARTS:

Recorrent: Sr. Cañellas

Advocat: Sr. Anaya

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Anaya I. Sr. Yves Picod

Magistrats: Anaya I. Sra. Marie Conte

Anaya I. Sra. Fátima Ramírez Souto (Ponent)

Andorra la Vella, a vint-i-tres de febrer del dos mil quinze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 26 de novembre del 2014 dictat per el M.I. Tribunal de Corts en el Procediment d'Extradició núm. EXT-03-14, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Anaya Il·ltre. Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que per Aute de 26 de novembre de 2014, el M.I. Tribunal de Corts va decidir atorgar l'extradició de Cañellas demanada per l'Estat espanyol per raó de la seva condemna a la pena d'un any menys un dia de presó como autor d'un delicte de presentació de documents falsos en judici en concurs de normes amb un delicte de estafa processal amb grau de temptativa dictada per la Secció Quarta de la Audiència Provincial de Madrid (Executòria nº 17/13).

II.-RESULTANT: Que contra l'esmentat Aute de 26 de novembre de 2014 interposà recurs d'apel·lació la representació de Cañellas al·legant que:

1.- la demanda d'extradició no compleix el requisit formal exigit per l'article 7 Cañellas 7.c) de la Llei Qualificada d'Extradició perquè no s'ha adjuntat una còpia de les disposicions legals aplicables;

2.- l'extradició s'hauria de denegar per aplicació de l'article 14.4 de la Llei Qualificada d'Extradició perquè el delicat estat de salut de Cañellas, per les greus malalties que pateix, es veuria fortament agreujat si hagués d'ingressar en un centre penitenciari espanyol; Cañellas ha patit tres ictus i té hipertensió arterial, dislipèmia, estrès i ansietat, factors de risc per patir novament un ictus, considerant la part recorrent que si el patís estant en un centre penitenciari no podria ser atès amb la urgència necessària.

3.-concorre també la causa de denegació de l' article 14.15 de la Llei Qualificada d'Extradició perquè la legislació espanyola no contempla la doble instància pels delictes greus i Cañellas no ha pogut fer ús d'un recurs d'apel·lació contra la sentència que el va condemnar en primera instància, amb vulneració del dret establert a l'article 14.5 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que preveu que "qualsevol persona declarada culpable d'una infracció té el dret de fer examinar per una jurisdicció superior la declaració de culpabilitat i la condemna, de conformitat amb la Llei". Diu la part recorrent que el recurs de cassació que preveu la legislació espanyola pel delictes greus no permet un revisió completa de la sentència i ,per tant, no assegura les garanties fonamentals del procediment i la protecció del dret de defensa, i el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha considerat en diverses ocasions que el recurs de cassació del sistema processal espanyol és contrari a l'article 14.5 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

III.-RESULTANT: que el MINISTERI FISCAL s'ha oposat al recurs al·legant:

1.- que en la demanda d'extradició es citen les disposicions legals aplicables al fets objecte de la condemna i això permet conèixer si es compleix el requisit de la doble incriminació que és la finalitat del requisit de l'article 7.c) de la Llei Qualificada d'Extradició;

2.- que de la declaració del metge forense Dr. Narváez i del cardiòleg Dr. Anaya no s'ha acreditat que l'extradició del Sr. Cañellas a Espanya per a complir la condemna imposada per la Secció Quarta de la Audiència Provincial de Madrid pugui tenir conseqüències d'una gravetat excepcional per a la seva salut, ni pel fet del trasllat a l'Estat Espanyol ni pel fet d'haver de complir la condemna en un centre penitenciari.

3.- el recurs de cassació del sistema processal penal espanyol constitueix un recurs efectiu en el sentit de l'article 14.5 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics per haver-se ampliat per via jurisprudencial de manera extraordinària el concepte de les qüestions de fet que poden ser objecte del recurs de cassació.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la representació de Cañellas recorre la decisió d'extraditar-lo a Espanya al·legant, com a primer motiu d'impugnació l'incompliment del requisit formal exigit per l'article 7 Cañellas 7.c) de la Llei Qualificada d'Extradició perquè no s'ha adjuntat una còpia de les disposicions legals aplicables.

Aquest requisit té per objecte la comprovació de si es compleix el principi de la doble incriminació exigit per l'article 2.1 del Conveni Europeu d'Extradició i l'article 14.6 de la Llei Qualificada d'Extradició, i tot i que és cert que en la demanda d'extradició només es fa referència als tipus penals pels que Cañellas ha estat condemnat i als articles del Codi Penal espanyol aplicables sense afegir el seu contingut, el conjunt de la demanda d'extradició permet conèixer el contingut dels preceptes penals aplicats i efectuar la seva comparació amb la legislació andorrana.

L'Ordre Europea de Detenció y Entrega de Cañellas emesa per la Secció Quarta de la Audiència Provincial de Madrid conté una descripció dels fets objecte de la condemna, i en l'apartat d'infraccions diu que els delictes pels que ha estat condemnat són el de presentació en judici de documents falsos en concurs de normes de l'article 8.3 del Codi Penal amb un delicte de estafa processal dels articles 248 i 250.1 i 2 del Codi Penal espanyol.

La demanda d'extradició per a complir la condemna imposada per la Secció Quarta de la Audiència Provincial de Madrid va ser plantejada per l'Estat Espanyol com una ampliació a la demanda d'extradició prèviament efectuada per a complir la condemna imposada per la Secció Sexta de la mateixa Audiència Provincial i va ser inicialment tramitada com a tal per a després tramitar-se separadament ambdues sol·licituds d'extradició, cosa que permet completar amb la primera demanda les dades que s'han omès a la segona.

En la primera demanda d'extradició, l'Ordre Europea de Detenció Europea emesa per la Secció Sexta de la Audiència Provincial de Madrid sí que conté el text de les disposicions legals aplicables als delictes objecte de la condemna i entre ells el de l'article 248 del Codi Penal espanyol que tipifica el delicte bàsic d'estafa.

Amb la documentació acompanyada a la demanda d'ampliació de l'extradició per la condemna de la Secció Quarta de la Audiència Provincial de Madrid s'acompanya la sentència dictada per aquest òrgan judicial i en la mateixa al fonament jurídic tercer es transcriu el contingut de l'article 396 del Codi Penal espanyol que tipifica la presentació en judici de documents falsos i de l'article 250.1 i 2 que tipifica com a estafa agreujada quan "l'estafa es realitzi amb simulació de procés o ús d'altre frau processal".

El contingut literal de les disposicions legals aplicables han estat, per tant, acompanyades amb la demanda d'extradició i han pogut ser conegudes per la Justícia Andorrana per a efectuar el judici sobre la doble incriminació, requisit que s'ha considerat complit en la resolució recorreguda i no ha estat qüestionat per la part recorrent.

La primera impugnació, per tot el que s'ha exposat, es desestima.

II.- CONSIDERANT que, com a segon motiu d'impugnació a la concessió de l'extradició s'al·lega l'aplicació de l'article 14.4 de la Llei Qualificada d'Extradició perquè el delicat estat de salut de Cañellas, per les greus malalties que pateix, es veuria fortament agreujat si hagués d'ingressar en un centre penitenciari espanyol; Cañellas ha patit tres ictus i té hipertensió arterial, dislipèmia, estrès i ansietat, factors de risc per patir novament un ictus, considerant la part recorrent que si el patís estant en un centre penitenciari no podria ser atès amb la urgència necessària.

El Tribunal de Corts no ha apreciat en el cas de Cañellas que la seva extradició a Espanya per a complir la condemna imposada per la Secció Quarta de la Audiència Provincial de Madrid pugui tenir conseqüències d'un gravetat excepcional per a la seva salut, tal com exigeix l'article 14.4 de la Llei Qualificada d'Extradició. La seva decisió l'ha fonamentada el Tribunal de Corts en els informes del metge forense i del cardiòleg Dr. Anaya, segons els quals no hi ha cap motiu per sospitar que l'extradició sigui susceptible de tenir conseqüències d'una gravetat excepcional per a la seva salut ni pel fet del trasllat a l'Estat Espanyol ni pel fet d'haver de complir la condemna en un centre penitenciari.

La conclusió a la que arriba el Tribunal de Corts és el resultat d'una correcta valoració dels informes dels dos facultatius. És cert que Cañellas, per les seves patologies, té factors de risc per patir un ictus, però també que el seu trasllat a Espanya no té perquè agreujar el seu estat, ja que en aquest país pot rebre l'assistència sanitària adequada, fins i tot si està ingressat en un centre penitenciari, on hi ha personal mèdic que de forma permanent pot controlar i tractar les seves patologies i, si es necessari, acordar el seu trasllat a un centre hospitalari.

III.- CONSIDERANT que la part recorrent al·lega finalment que concorre la causa de denegació de l'article 14.15 de la Llei Qualificada d'Extradició perquè la legislació espanyola no contempla la doble instància pels delictes greus i Cañellas no ha pogut fer ús d'un recurs d'apel·lació contra la sentència que el va condemnar en primera instància, amb vulneració del dret establert a l'article 14.5 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que preveu que "qualsevol persona declarada culpable d'una infracció té el dret de fer examinar per una jurisdicció superior la declaració de culpabilitat i la condemna, de conformitat amb la Llei". Diu la part recorrent que el recurs de cassació que preveu la legislació espanyola pel delictes greus no permet un revisió completa de la sentència i ,per tant, no assegura les garanties fonamentals del procediment i la protecció del dret de defensa, i el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha considerat en diverses ocasions que el recurs de cassació del sistema processal espanyol és contrari a l'article 14.5 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

És cert que el sistema processal penal espanyol només preveu el recurs d'apel·lació pels delictes menys greus i que pels delictes greus estableix un recurs de cassació que, en teoria, no permet una revisió complerta de la sentència, però també ho és que el Tribunal Suprem espanyol, que és l'òrgan competent per conèixer aquest recurs, ha anat fent una ampliació progressiva del àmbit revisor del recurs fins a assimilar-lo, a la pràctica, a un recurs d'apel·lació, tal com va acordar en la sessió del Ple no Jurisdiccional de data 13 de setembre de 2000.

El recurs de cassació, tal com és considerat actualment, compleix amb les previsions de l'article 14.5 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics perquè no només permet revisar qüestions jurídiques i formals, sinó que a través de la invocació de la vulneració del principi de presumpció d'innocència, que pot ser al·legada en cassació -article 852 de la Llei d'Enjudiciament Criminal- permet el control pel Tribunal Suprem de la licitud de la prova practicada en la que es fonamenta la decisió, de la seva suficiència per a desvirtuar la presumpció d'innocència i de la raonabilitat de les inferències realitzades. Això vol dir que a través d'un motiu de cassació, com és la infracció del principi constitucional del dret a la presumpció d'innocència, es pot qüestionar no només el compliment de les garanties legals i constitucionals de la prova practicada sinó també la declaració de culpabilitat que el Tribunal de Primera Instància ha deduït del seu contingut, de forma que el Tribunal Suprem pot fer una revisió íntegra de la sentència en el sentit de examinar la valoració de la prova (Sentències del Tribunal Suprem 877/14 de 22 de desembre, 294/14 de 28 de novembre entre les més recents).

Tal com s'està interpretant el recurs de cassació té prou elasticitat com per cobrir les exigències dels Tractats internacionals sobre la doble instància en el procés penal, i és per això que hi ha Decisions del Comitè de Nacions Unides que consideren adequada i suficient la revisió de les sentències efectuades pel Tribunal Suprem espanyol a través de la cassació, rectificant el seu anterior criteri. En aquest sentit, tenim la Decisió de 29 de març de 2005 (Comunicació núm. 1356-2005 PARRA CORRAL contra ESPANYA), la Decisió de 25 de juliol de 2005 (Comunicació núm. 1399-2005 CUARTETA CASADO contra ESPANYA), la Decisió de 25 de juliol de 2005 (Comunicació núm. 1389-2005 BERTELLI GÁLVEZ contra ESPANYA), la Decisió de 28 d'octubre de 2005 (Comunicació núm. 1059-2002 CARBALLO VILLAR contra ESPANYA) i els dictàmens 1156/2003, de 18 d'abril de 2006, 1094/2002 de 24 d'abril de 2006, 1102/2002, de 26 d'abril de 2006, 1293/2005, de 14 d'agost de 2006, 1098/2002, de 13 de novembre de 2006, entre altres).

També el Tribunal Constitucional d'Espanya ha anat conformant un cos de doctrina, segons la qual existeix una assimilació funcional entre el recurs de cassació i el dret a la revisió de la declaració de la culpabilitat i de la pena declarat a l'article 14.5 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polític. Aquesta assimilació es produeix sempre que es realitzi una interpretació àmplia de les possibilitats de revisió en seu de cassació i el dret reconegut en el Pacte s'interpreta no com el dret a una segona instància amb repetició íntegra del judici sinó com el dret a que un Tribunal superior controli la correcció del judici realitzat en la primera instància, revisant la correcta aplicació de les regles que han permès la declaració de culpabilitat i la imposició de la pena en el cas concret. Regles entre les que es troben totes les que regeixen el procés penal i el configuren com un procés just amb totes les garanties, les que inspiren el principi de presumpció d'innocència i les regles de la lògica i l'experiència conforme a les quals han de realitzar-se les inferències que permeten considerar un fet com provat. (SSTC 13/14 de 30 de gener, 105/2003, de 2 de juny, 116/2006, de 24 d'abril, y 60/2008, de 26 de maig).

La sentència dictada por la Secció Quarta de la Audiència Provincial de Madrid va ser recorreguda en cassació per la representació de Cañellas i malgrat que la sentència dictada pel Tribunal Suprem desestimant el recurs interposat no va ser adjuntada amb la demanda d'extradició no hi ha cap motiu, tal com diu el Tribunal de Corts, per a sospitar que el recorrent no hagués gaudit davant del tribunals espanyols de totes les garanties fonamentals del procediment i de protecció del dret de defensa, cosa que fa que no es consideri aplicable la causa de denegació de la seva extradició prevista a l'article 14.15 de la Llei Qualificada de la Justícia.

El recurs, per tot el que s'ha exposat, es desestima.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Cañellas contra el aute de 26 de novembre de 2014 dictat pel M.I. Tribunal de Corts en la causa TC- EXT-03/14

2.- Confirmar íntegrament dit aute

3.- Declarar d'ofici les despeses processals del recurs.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramesa certificació al Anaya Il·ltre. Tribunal de Corts, per al seu compliment i execució, ho acordem, manem i signem.