Excepció dilatòria incompetència de jurisdicció, via arbitral (0187/10)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-187/10

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de desembre de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Sarabia va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari contra els Srs. Macias, Castillo, Bermudez, Manzanares, Escudero, Catalá, en reclamació o exercici del dret de lluir i quitar establert sobre la casa, hort, era, estable i terra radicada al poble d'ENCAMP, que s'indiquen en les capitulacions matrimonials atorgades en data 23 de juliol de 1867.

II.- Els Srs. Macias, Castillo, Bermudez, Manzanares, Escudero, Catalá van plantejar les excepcions dilatòries d'incompetència de jurisdicció, de cosa jutjada i de manca de litisconsorci passiu necessari, les quals foren resoltes per Aute de data 26 de maig del 2010, en el sentit d'estimar l'excepció dilatòria d'incompetència de jurisdicció per submissió de la qüestió litigiosa a arbitratge, condemnant el demandant a pagar les costes judicials de l'incident segon estableix el darrer Considerant.

III.- Contra aquesta resolució, el Sr. Sarabia ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: fa més de 8 anys que està oferint als defenents el propparent per la seva part designat, i els hi esta demanant que, al seu torn, ells facin la designació del seu; que l'actitud mantinguda pels defenents posa en evidència la seva més que acreditada i clara absoluta manca de disposició a participar en el procediment arbitral, malgrat de forma deslleial ho defensin en seu jurisdiccional, i comporta en definitiva una lesió al dret fonamental d'aquesta part a la jurisdicció; que la qüestió relativa a si el Sr. Sarabia es troba o no legitimat activament per tal d'exercitar les accions que formula en el marc del present judici, en funció de si és o no descendent de tercer grau del difunt Sr. P.T.P., hauria d'haver estat vehiculada pels demandats mitjançant la corresponent excepció de manca de legitimació activa, a més a més, aquesta encara que s'hagués formulat pels defenents no hauria prosperat, tractant-se d'una suposada manca de legitimació activa ad causam i no ad processum; que la qüestió de la legitimació activa del Sr. Sarabia excedeix amb evidència de l'objecte de l'arbitratge, i per conseqüent ha de ser resolta per part dels organismes jurisdiccionals.

II.- El Magnífic Ministeri Fiscal sol·licita la confirmació de la resolució impugnada.

III.- En els capítols matrimonials atorgats el dia 23 de juliol de 1867 per raó del matrimoni dels qui foren els Srs. Jover i Amorós, el Sr. Sarabia va assignar i consignar a carta de gracia a favor de la seva filla ENTITY_12: "tota aquella casa i hort contigo, situada a la plaça major de XXXX dita de Sarabia, ...tota aquella hera i estable de dalt a baix, situada al carre perdut de XXXX....tota aquella terra situada a la part del obach y cami del Torrent Tort, anomenada la terreta...tot ab ses entrades i eixidas, drets i pertinencias..", amb la clàusula següent: "Ítem es convingut entre les parts contractants que qualsevol cuestió, disputa o controvèrsia que es moguia entre la família sobre tot lo pactat en els precedents capítols, deguia ser decidida y terminada per dos parents mes props, un per part, a la decisió dels quals deuran enterament aquietar-se y allanarse sense estrepit de justícia alguna, les parts.". La validesa i el caràcter obligatori de la referida clàusula foren reconeguts pels tribunals en les seves resolucions: sentència de data 23 de juliol de 1931 resolvent el litigi entre els Srs. Miró i Blasco, Aute de data 21 de juliol del 2004, confirmat per Aute d'aquesta Sala de data 15 de setembre del 2005. Queda doncs clar que el conflicte relatiu a la reclamació o exercici del dret de lluir i quitar establert sobre el bé assignat i consignat a carta de gracia en els capítols matrimonials de data 23 de juliol de 1867 ha de ser sotmès a arbitratge, conclusió a la qual no s'oposa formalment el Sr. Sarabia quan diu en el seu escrit en tràmit d'apel·lació que : "es clar i obvi que quan la via arbitral ha estat establerta, aquesta ha de respectar-se i preval sobre la via jurisdiccional en ordre a la resolució dels conflictes entre les parts que s'han de sotmetre a aquella via arbitral". Per conseqüent aquesta Sala no pot decidir altra cosa que confirmar l'excepció d'incompetència de jurisdicció, moltes vegades afirmada per les resolucions anteriors esdevingudes definitives.

IV.- Ara bé, el recurs del Sr. Sarabia esta motivat en realitat per la dificultat encontrada pel mateix per trobar-se en un carrer sense sortida, ja que la part adversa es nega a nominar al seu parent per fer d'arbitre, cada vegada que es requerida a l'efecte, i quan es sotmès la qüestió davant dels organismes jurisdiccionals postula la procedència de la via arbitral. Nogensmenys, aquesta problemàtica es pot resoldre mitjançant un procediment de jurisdicció voluntària per tal de sol·licitar en cas d'inèrcia obvia de l'altra part obstant la composició i doncs el funcionament del tribunal arbitral, l'anomenament d'un àrbitre per part de l'Hble Batllia, però, tal com ho ha posat de manifest de manera encertada la sentència de data 23 de juliol de 1931, llevat d'uns dels casos següents: no existir els parents designats en la clàusula arbitral, negar-se aquests a resoldre la qüestió proposada, haver-la resolt contra dret o no posar-se d'acord les parts respecte a la determinació dels parents cridats, el present litigi no pot ésser sotmès a la jurisdicció ordinari.

V.- Malgrat el desestiment del recurs, les circumstàncies moltes particulars del present procediment determinen no fer especial condemna en costes.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar l'Aute de data 26 de maig del 2010 en tots els seus extrems;

Sense fer especial imposició de costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.