Procediment de divorci- criteris admissió demanda reconvencional

Aute

Magistrats

VINCENT ANIERE JAUME TOR PORTA CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000107/2026

ORIGEN: 5000074/2026 - 0

NIG: 5300542120260000434

AUTE 000127-2026 DE 13/09/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 13/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000107/2026

NIG : 5300542120260000434

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00127A

AUTE 000127/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Edgar

Representant: Sra. Alexandra

Advocada: Sra. Mimount

Apel·lat: Sra. Ruth

Advocat: Sr. Domènec

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Procediment de divorci- criteris admissió demanda reconvencional

Andorra la Vella, a 13 de setembre del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per escrit del 26/02/2026, la Sra. Ruth va formular demanda de divorci contra el Sr. Edgar, demanant es dictés Sentència en el sentit de declarar dissolt el matrimoni entre les parts per causa de divorci, igualment el règim econòmic matrimonial i que es dictessin les mesures paterno-filials en relació al fill comú nascut el NUM000/2023 (autoritat parental compartida, guarda i custòdia en exclusiva a la mare, establiment d'un règim de visita i contactes entre el pare i el fill comú, pensió d'aliments a determinar, i regulació de les activitats extraescolars).

2.- Per escrit del 08/04/2026, la representació processal del Sr. Edgar va contestar a la demanda articulada, oposant-se parcialment a la mateixa, i alhora va formular demanda reconvencional a través de la qual sol·licitava, entre altres extrems, la declaració de la dissolució per divorci del matrimoni, la custòdia compartida i l'establiment d'un règim de parentalitat.

3.- Per aute del 10/04/2026, el Sr. Batlle va dictar Aute decidint :

"Primer.- No admetre a tràmit la demanda reconvencional presentada.

Segon.- Reconduir la demanda reconvencional presentada al tràmit de contesta de la demanda principal.

Tercer.- No efectuar especial pronunciament en matèria de costes processals.".

4.- La representació processal del Sr. Edgar formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demandant dictar Aute estimant la demanda reconvencional en el següent sentit :

a) Declarant la dissolució per divorci del matrimoni contret pels Srs. Ruth i Edgar.

b) Confiant el fill Càndid (sotmès a l'Autoritat Parental conjunta d'ambdós progenitors) a la custòdia compartida d'ambdós progenitors.

c) Disposant el següent règim de parentalitat

1) Durant el període lectiu restarà alternativament, una setmana amb cada progenitor, efectuant els intercanvis el primer dia lectiu de la setmana de forma que un progenitor la portarà a l'escola i l'altre el recollirà a la sortida. El progenitor no custodi podrà realitzar trucades curtes de 20:00 a 21:00 hores tots els dies.

2) Pel que fa a les vacances escolars, Càndid restarà amb cada progenitor la meitat del temps.

Corresponent al pare els anys senars la primera part de Nadal ( des del darrer dia lectiu al 30 de desembre a les 20:00), les vacances de carnestoltes, la primera part de Setmana Santa (des del darrer dia lectiu fins el segon diumenge a les 20:00 si el descans és de dues setmanes o fins la meitat de dites vacances si són de menor duració) així com les primeres quinzenes de juliol, agost i els quatre primers dies de setembre.

Corresponent al pare els anys parells les vacances de Tots Sants, la segona meitat de Nadal ( des del dia 30 de desembre a les 20:00 fins el primer dia lectiu de gener) la segona part de Setmana Santa ( des del segon diumenge a les 20:00h si les vacances són de dues setmanes, o la segona meitat si el descans és inferior) i les segones quinzenes de juliol i agost així com des del dia 4 de setembre a les 20:00 fins al primer dia lectiu.

3) Aniversaris del menor.- el fill restarà en companyia del progenitor amb el que es trobin convivint en aquell moment que facilitarà una curta trobada amb l'altre per a que pugui felicitar el fill i entregar en el seu cas el detall d'aniversari tal i com ha va resolent el M.l. T.S.

4) Quan s'efectuïn desplaçaments amb pernoctació a l'estranger, ambdós progenitors hauran de facilitar-se prèviament almenys amb dos dies d' antelació les dates, adreça i telèfon on es trobarà el menor.

d) Protecció material del fill. Mantenint i mancomunant el compte conjunt del que són titular ambdós progenitors NUM001 serà dedicat exclusivament a vehicular Ia despesa externa del fill corresponent a escola Bressol o escola (menjador, APA, excursions, assegurança mèdica escolar i extraescolar, despesa mèdica, xandall i bata de l'escola, activitats extraescolars consensuades amb matrícules, quotes i material). Dites despeses seran assumides per ambdós progenitors a raó del 70% el pare i el 30 la mare.

A més a més, el pare satisfarà un pagament de 250€ com a pensió complementària que ingressarà mensualment durant els cinc primers dies al compte abans mencionat o al número de compte de la Sra. Ruth.

El pagament de les despeses extraordinàries seran assumides a raó del 70% el pare i 30% la mare.

e) Mantenir l'atribució de l'ús del que fou domicili familiar al Sr. Edgar.

f) Declarant que no hi ha lloc a establir Pensió Compensatòria ni compensació pel treball

g) Dissolent el Règim econòmic matrimonial.

h) Liquidant el règim econòmic matrimonial atribuint a cada consort els bens, drets i obligacions dels que sigui titular al dia d'avui.

i) No procedeix establir cap pensió compensatòria ni tampoc cap compensació per raó del treball.

j) Es practiquin les pericials psicològiques i psiquiàtriques en els termes sol·licitats en el cos del present escrit.

k) Sense costes.

Argumenta en síntesis que la seva demanda reconvencional contemplava la liquidació del règim econòmic, la pensió compensatòria i la compensació per raó del treball, pretensions no van ser exposades per la contrapart i no són pronunciables pel tribunal d'ofici, i que per tant la demanda presentada no es pot considerar únicament com una contesta.

5.- La Sra. Ruth manifesta que deixa a criteri del Tribunal l'estimació parcial o la desestimació total del recurs d'apel·lació, tot i demana que :

1. Es desestimi el recurs de l'adversa pel que respecta a totes les mesures paterno-filials que sol·licita el Sr. Edgar incloses en el petitum de la seva demanda reconvencional en els seus apartats a) a f), h) i j) .

2. Sigui el Tribunal qui decideixi lliurement la possible estimació o desestimació dels apartats g), i), k) i l) de la demanda reconvencional.

3. No s'efectuï especial condemna en costes del present recurs d'apel·lació.

Exposa que la petició continguda en l'apartat j) és la mateixa petició que es conté en l'apartat g) ;

Les peticions contingudes en els apartats a) a f) i h) comparteix els arguments del Sr. Batlle ja que efectivament aquelles peticions s'emmarquen en l'àmbit dels conceptes introduïts per ella en la seva demanda.

Pel que fa als apartats g) i i) de la demanda reconvencional, indica que, efectivament podrien ésser qüestions, que en no haver estat introduïdes expressament per aquesta part en la demanda principal, haurien de poder-se tramitar a través d'una demanda reconvencional.

Afegeix que la petició continguda en l'apartat k) del petitum de la demanda reconvencional no constitueix materialment el contingut propi del demano, sinó que es tracta de la petició de pràctica de proves, i que no s'oposa a la pràctica d'aquella prova sol·licitada, deixant a criteri del Tribunal l'estimació o desestimació sobre aquest apartat k).

Finalment, pel que fa a l'apartat l) "Sense costes", malgrat no s'indiqui, interpreta que es refereix a la demanda reconvencional, motiu pel qual tampoc s'oposa a aquesta petició, deixant també a criteri del Tribunal l'estimació o desestimació sobre aquest apartat l).

6.- El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs d'apel·lació formulat exposant que efectivament no s'aprecien noves pretensions vers el demandat reconvencional i que les seves pretensions poden al·legar-se directament en el tràmit de contesta a la demanda.

Afegeix que en la mesura on el Tribunal a quo recondueix la pretensió al tràmit ordinari de contesta a la demanda, no s'ha privat a la part defenent de formular les seves pretensions.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs se circumscriu a valorar si la decisió de no admetre a tràmit la demanda reconvencional adoptada per l'òrgan a quo s'ajusta a dret.

La decisió recorreguda desestima l'admissió de la reconvenció tota vegada que el Tribunal no aprecia l'existència de noves pretensions vers la demandada reconvencional que vingui a obrir l'abast de la demanda principal, sinó que simplement es plantegen motius i arguments que permetrien contrarestar o modular el posicionament de la part demandant en les pretensions ja formulades . En treu la conclusió que no pot ser conceptuat com una reconvenció sinó com una contestació.

Segon.- Aquesta Sala ha tingut ocasió de pronunciar-se sobre l'abast i els requisits que ha de reunir la reconvenció en els procediments de família. En l'aute de 17 de juliol de 2023 (rotlle TSJC 055/2023), criteri que repreníem en l'aute de 5 de desembre de 2023 (rotlle TSJC 193/2023), establíem que la reconvenció únicament resulta admissible quan la part demandada introdueix una pretensió pròpia, autònoma i diferenciada de les articulades en l'escrit de demanda, tot i que necessàriament connexa amb l'objecte del procés. Quan aquesta condició no es compleix, l'escrit que formalment es presenta com a reconvenció no és sinó una simple contestació i no pot desplegar els efectes propis d'aquella figura processal. En els supòsits examinats en aquells pronunciaments, la part demandada no formulava cap pretensió nova ni autònoma, sinó que es limitava a contrarestar les peticions de la part actora sense introduir un objecte litigiós propi. En absència d'aquest element definidor, no hi havia base per a configurar una veritable reconvenció, i la seva inadmissió venia imposada per l' article 135 del Codi de procediment civil , que en preserva l'essència i la funció institucional.

En la nostra resolució del 12/05/2026 (rotlle TSJC 054/2026) vam poder precisar en un cas on la demanda se circumscrivia exclusivament a la sol·licitud de dissolució del vincle matrimonial per divorci, sense incloure cap petició relativa a mesures personals o econòmiques derivades de la crisi matrimonial, la introducció per via de reconvenció d'una pretensió de modificació de les mesures establertes en sentència de separació prèvia, invocant l'existència de circumstàncies sobrevingudes que en justificarien la revisió, constituïa una pretensió autònoma (amb fonament jurídic, causa de demanar i petitum propis) que no es confonia en cap cas amb l'oposició al divorci.

També afegíem :

"Així mateix, no es pot desconèixer que, en el nostre sistema processal, la reconvenció en l'àmbit dels procediments de família no està sotmesa a una limitació objectiva estricta com la prevista, per exemple, a l'

article 770.2 de la llei d'enjudiciament

civil espanyola. En conseqüència, qualsevol restricció a la seva admissió ha de ser valorada amb molta cautela i intervenir de manera limitada.".

Tercer.- En el present cas, els principis que acabem d'exposar ens porten a confirmar la solució del Sr. Batlle.

En efecte, la lectura de l'escrit de demanda reconvencional i del seu petitum permet constatar que les peticions que s'hi efectuen no corresponen a cap real demanda reconvencional en el sentit dels articles 134 i 135 CPC i de la nostra jurisprudència, sinó a la formulació de les pretensions del demandat front a les pretensions de la demandant, val a dir una contesta.

Així és pels punts a) (declarar la dissolució per divorci del matrimoni), b) (confiar el fill menor, sotmès a l'Autoritat Parental conjunta d'ambdós progenitors, a la custodia compartida d'ambdós progenitors), c) (la regulació d'un règim de parentalitat), d) (Protecció material del fill, regulació del compte conjunt mancomunat, repartició de les despeses escolars extraordinàries a raó del 70% el pare i el 30 la mare, fixació d'una pensió a càrrec del pare), e) (atribució de l'ús del domicili familiar al pare), g) i h) (Dissolució i liquidació del règim econòmic matrimonial), no constitueixen cap demanda autònoma sinó la contesta "simètrica" a les peticions contingudes en l'escrit de demanda.

De fet la lectura del recurs d'apel·lació permet constatar com el demandant reconvencional ara apel·lant es limita a defensar la viabilitat del punt relatiu a la liquidació del règim econòmic matrimonial, i del punt relatiu a la pensió compensatòria i a la compensació per raó del treball, sense exposar cap argument en contra de la motivació de l'Aute criticat en relació als altres punts de la seva demanda reconvencional.

Però pel que fa a la qüestió de la liquidació del règim (punt h)), la mateixa esta directament i necessàriament lligada a la qüestió de la dissolució del règim econòmic dels esposos (punt g) que ja es sol·licita en l'escrit de demanda.

I pel que fa als punts f) i i) (es tracta en realitat del mateix punt que es repeteix) relatius a la demanda de declaració que no hi ha lloc a establir una pensió compensatòria ni compensació pel treball, és cert que la part agent no s'ha pronunciat al respecte. Però justament, no s'ha pronunciat perquè no fa cap demanda. El demandant reconvencional no efectua en realitat cap pretensió en relació a aquests punts no abordats per la demandant sinó que es limita a indicar que no escau cap pronunciament al respecte. Per tant, tampoc es tracta d'una demanda reconvencional.

Quant al punt j) que es practiquin les pericials psicològiques i psiquiàtriques, es tracta d'una qüestió de prova directament lligada a la qüestió del règim de guarda i de visites, i no pas d'una demanda reconvencional.

Finalment, pel que fa a l'apartat l) "Sense costes", que apareix efectivament referir-se a les costes de la demanda reconvencional, l'Aute d'instància decideix no admetre a tràmit dita demanda, i sense fer cap pronunciament en costes.

Per tant, no hi ha lloc a cap pronunciament específic al respecte en aquesta alçada.

En conclusió, sí que és tot l'escrit de demanda reconvencional que s'ha de considerar com una contesta.

Quart.- D'altra banda, l'Aute recorregut, de manera prudencial, decideix reconduir la demanda reconvencional presentada al tràmit de contesta de la demanda principal, de tal manera que les pretensions que conté es troben integrades a la contesta i per consegüent a l'objecte de litigi, havent per tant de rebre una resposta judicial.

Així les coses, no existeix cap lesió del dret de defensa de la part demandada.

Cinquè.- En atenció a tot el que ha estat exposat, escau desestimar el recurs d'apel·lació articulat contra l'aute de la Batllia de data 10/04/2026 que confirmem.

Sisè.- La desestimació del recurs comporta imposar al Sr. Edgar les costes ocasionades pel seu recurs ( art. 354.2 del CPC ).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Edgar contra l'aute de la Batllia de data 10/04/2026 que confirmem.

SEGON.- IMPOSAR al Sr. Edgar les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.