Incident Nul·litat - 18 quarter punt 3 - Manca de fonament (6000023/2021)

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP-0000059/2021 Núm. de Causa: 6000023/2021

AUTE 59-2021

PARTS:

Demandant incidental: Sr. Calatayud

Advocada: Sra. Vélez

Demandats incidentals: Sra. Pombo

Advocat: Sr. Corbacho

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

A la vila d'Andorra la Vella, cinc d'octubre de dos mil vint-i-ú.

En l'incident de nul·litat d'actuacions interposat per la representació lletrada del Sr. Calatayud contra l'aute número XXXX de data 10 d'agost de 2021, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, és ponent la magistrada Sra. Fátima Ramírez Souto, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que en data 10 d'agost de 2021, aquesta Sala penal va dictar Aute acordant:

"DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Calatayud contra l'aute de data 21 de juny de 2021 dictat pel Tribunal de Corts en el procediment contra aforats núm. 60000023/2021.

CONFIRMAR íntegrament dit aute.

Imposar a la part apel·lant de les despeses processals causades pel recurs".

II.- RESULTANT: que contra l'esmentat aute, la representació lletrada de Calatayud ha formulat incident de nul·litat d'actuacions, en mèrits de l'article 18 quater de la Llei Transitòria de procediments judicials, per vulneració del dret fonamental a la jurisdicció de l'article 10 de la Constitució, i precisament al dret a un procés degut.

Entén a tal que efecte, que en cap cas se li pot imputar al Sr. M. la prova de l'existència del dol, "(...)se li està demanant de provar la intenció de causar-li un perjudici que xxx tenia al moment de procedir(...)" i que això vulnera el seu dret a l'accés a la jurisdicció.

Observa que els actes que obren en el procediment que va seguir i executar xxx demostren que no va haver-hi una voluntat de rectificar el canvi de procediment efectuat, el que sí demostra una intencionalitat de causar un perjudici, o al menys la seva falta d'intenció de corregir el canvi de procediment que va efectuar i d'impedir els perjudicis causats pel mateix.

Considera per tant, que la resolució impugnada vulnera el dret fonamental a la jurisdicció, raó per la qual demana que es dicti resolució declarant la nul·litat de l'aute objecte d'incident de nul·litat d'actuacions i es retrotregui el procediment al moment anterior a d'interposició de la querella criminal.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari aplicable als procediments conclosos mitjançant sentència o altra resolució ferma, encaminat a esmenar les vulneracions de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució.

D'altra banda, l'apartat 3r de l'article 18 quater esmentat, permet no admetre a tràmit l'incident quan el Batlle o Tribunal consideri, motivadament, que no té cap fonament.

En aquests casos, el dret a la jurisdicció de la part instant queda tutelat amb el dictat d'una resolució que, de forma raonada, consideri que les seves pretensions no tenen de forma manifesta cap possibilitat de ser estimades per manca de fonament, tenint en compte que aquest dret comprèn el d'obtenir una resolució judicial raonada i fonamentada en dret i que doni cabdal resposta a les pretensions formulades per la part, sigui o no favorable als seus interessos (Sentència del Tribunal Constitucional de 17 de febrer del 2020 Causa 2019-67-RE, entre altres)

II.- CONSIDERANT: que la representació de Calatayud formula l'incident de nul·litat contra l'aute dictat per la Sala, confirmant la decisió de la Magistrada Instructora del Tribunal de Corts de no admetre a tràmit la querella contra xxx, malgrat que al final del seu escrit acaba demanant la nul·litat de l'aute dictat pel Tribunal de Corts.

Al·lega la representació del Sr. M. que la resolució de la Sala ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció, ja que al confirmar la decisió de la Magistrada Instructora se li està privant del seu dret a l'obertura del procediment en el qual es pugui investigar l'actuació delictiva que s'atribueix a xxx.

Com estableix el Tribunal Constitucional en la sentència abans esmentada, reiterant la doctrina continguda en els autes de 9 d'abril del 2018 (Causa 2018-3-RE) i 7 de maig del 2018 (Causa 2018-7-RE) Tenir accés a la jurisdicció vol dir tenir dret a l'obertura d'un procés, en els termes fixats per la llei. Però aquesta obertura no implica automàticament que el procés hagi de desenvolupar-se fins a la resolució definitiva. Especialment en el procés penal, el particular que exercita l'acció per l'acte antijurídic penal i, eventualment l'acció civil subjacent per il·lícit civil, no ostenta el dret a la total tramitació del procés, sinó només el dret "ut procedatur" que finalment s'identifica amb el dret a una decisió jurisdiccional raonada sobre les seves pretensions que no necessàriament han de ser estimades i que poden donar lloc tant a la inadmissió de la querella com al sobreseïment de les actuacions o al seu arxiu.

La Sala va confirmar el rebuig de la querella en aplicació de l'article 39 del Codi de Procediment Penal, perquè els fets continguts en el seu relat fàctic, tal com estaven redactats, no eren susceptibles de ser subsumits en el delicte de prevaricació dolosa de l'article 400 del Codi Penal, pel qual es va formular la querella, i la condició de xxx de la persona contra la que es dirigia la querella impedia l'obertura del procediment per la investigació d'un delicte diferent.

Contra aquesta decisió la representació del Sr. M. no al·lega que s'hagin produït infraccions processals o defectes de forma causants d'indefensió o que s'hagi incurregut en incongruència per no resoldre alguna de las pretensions oportunament deduïdes.

El que fa la demandant de nul·litat és combatre els arguments de la resolució recorreguda per no estar d'acord amb la decisió adoptada, com si es tractés d'una tercera instància, invocant que se li exigeix provar l'existència del dol en l'actuació de xxx, quan el que es diu en la resolució és que en cap moment, ni en la querella ni en el recurs d'apel·lació, es va fer referència a que xxx fos conscient de la possible injustícia de la seva decisió i malgrat això volgués dur-la a terme. No es tracta d'un tema de prova, sinó d'un tema de tipicitat als efectes d'admissió de la querella.

L'incident resulta clarament mancat de fonament i no pot ser admès a tràmit.

III.- CONSIDERANT: que en no haver estat admès a tràmit l'incident de nul·litat d'actuacions, no procedeix fer cap pronunciament sobre costes processals.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- NO ADMETRE A TRÀMIT l'incident de nul·litat interposat per la representació lletrada del Sr. Calatayud contra l'aute d'aquesta sala penal número XXXX.

Segon.- Confirmar íntegrament dita resolució.

Tercer.- No procedeix fer cap pronunciament sobre costes processals.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.