mesura cautelar, requisits

Aute

Magistrats

IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000093/2026

ORIGEN: 1000030/2026 - 1

NIG: 5300542120260000301

AUTE 000133-2026 DE 18/09/2026

Ponent : Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Data : 18/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000093/2026

Nig : 5300542120260000301

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00133A

AUTE 000133/2026

PARTS:

Apel·lant: ORG000

Representant: Sra. Brunella

Advocada: Sra. Elisa

Apel·lat: Sra. Hermínia

Representant: Sra. Elisabet

Advocat: Sr. Bertrand

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

OBJECTE: mesura cautelar, requisits

Andorra la Vella, a 11 de setembre del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRIGUEZ DIAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 09/02/2026 la representació processal del Sr. Hermínia formulava demanda contra la societat ORG000, sol·licitant, en exercici d'una acció de resolució contractual i de reclamació de danys i perjudicis, es dictés Sentència declarant l'incompliment per part de ORG000 del contracte de promesa de compravenda atorgat amb la seva mandant, de data 02/08/2023; i, per tant la seva resolució, i condemnant a la societat demandada a satisfer a la seva representada l'import de 693.518,84- €, interessos legals i costes.

Tanmateix, sol·licitava que s'adoptés una mesura cautelar "D'EMBARGAMENT PREVENTIU INAUDITA ALTERA PARTE, i adoptar-la, amb caràcter principal, sobre els béns i drets que constin a nom de la societat ORG000, a Andorra, en quantia suficient per a respondre del pagament de la quantitat reclamada; i, especialment, sobre els eventuals saldos de comptes corrents, llibretes o altres modalitats de dipòsit que constin a nom de la societat ORG000, sola o conjuntament amb altres persones, en alguna de les entitats bancàries del Principat;

Subsidiàriament, si la demandada no disposa de liquiditat suficient, vulgui aleshores embargar preventivament els locals comercials dels què dita societat pugui ser propietària de la promoció "Arbres del Tarter", o qualsevol altre bé immoble del que disposi en el Principat d'Andorra.

Més subsidiàriament, en cas de què no fos reeixit l'embargament preventiu interessat anteriorment, vulgui travar embargament preventiu sobre els drets de crèdit que en qualitat de comprador o promitent comprador, ostenta la societat ORG000, envers la societat ORG001, en relació a les unitats immobiliàries apartament núm. NUM000 i plaça d'aparcament núm. NUM001, de la promoció immobiliària "Arbres del Tarter". I en aquest sentit, vulgui:

- Notificar a ORG000 i a ORG001, la prohibició d'actes de disposició sobre els referits immobles; i

- La notificació a Notaries de la dita prohibició de disposició."

2.- La mesura cautelar inaudite parte fou inadmesa a tràmit, si bé reconduïda per aute de 04/03/2026 a mesura cautelar amb audiència de la part. Una volta celebrada la vista oral relativa a les mesures cautelars sol·licitades amb oposició de la part demandada, el dia 23/03/2026 requeia Aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar la sol·licitud de mesures cautelars formulada per la representació processal del Sr. Hermínia contra la societat ORG000, i acordar l'embargament preventiu dels béns i drets de la societat ORG000 fins a cobrir l'import de 693.518,84 €, el qual s'executarà seguint l'ordre de prelació fixat en el fonament setè de la present resolució.

Segon.- Requerir la part agent perquè en el termini de TRETZE (13) DIES HÀBILS a comptar de la notificació de la present resolució judicial, constitueixi una caució per la suma de 173.379,71 €, per respondre dels eventuals danys i perjudicis que es puguin ocasionar al patrimoni de la part defenent com a conseqüència de l'adopció de la present mesura cautelar, mitjançant ingrés de diners en efectiu, aval solidari de durada indefinida emès per una entitat bancària o financera, o qualsevol altre mitjà que garanteixi la disponibilitat immediata de la quantitat que n'és objecte, d'acord amb l'

article 83.5 del CPC

.

Tercer.- Fer avinent a la part agent que les mesures cautelars acordades no s'executaran fins que no acrediti la prestació de la caució fixada en el punt anterior, de conformitat amb l'

article 90.4 del CPC

. En cas que la caució no sigui prestada en el termini indicat, les mesures cautelars acordades quedaran sense efecte.

Quart.- Imposar les costes del present incident cautelar a la part defenent, en aplicació dels

article 350.1

i

353 del CPC

.

Cinquè.- Notificar la present resolució judicial a les parts litigant".

3.- La representació processal de la societat ORG000 ha formulat en data 13/04/2026 recurs d'apel·lació contra la decisió del 23/03/2026 demanant es dicti nova resolució en aquesta alçada que, revocant la decisió d'instància, deixi sense efecte la mesura cautelar, amb expressa condemna en costes de la primera instància a la part actora. I subsidiàriament, per al cas que es consideri necessària l'adopció d'alguna mesura cautelar, que s'acordi substituir l'embargament preventiu per la mesura cautelar de prohibició de disposar o gravar les unitats immobiliàries objecte de litigi, per tractar-se d'una mesura més proporcional i menys lesiva.

Aquesta pretensió es recolza en els següents motius de recurs.

En primer lloc, sosté que l'aute impugnat fonamenta l'adopció de la mesura cautelar en la concurrència dels pressupòsits legals, especialment el periculum in mora, basant-se en consideracions errònies i insuficientment acreditades, incorrent d'aquesta manera en una valoració incorrecta de la prova i en una infracció de les normes processals essencials. En efecte, sobre l'activitat única de la societat, l'Aute conclou que existeix "un perfil de risc patrimonial sensiblement superior" perquè la societat demandada centra la seva activitat principalment en una única promoció immobiliària. Aquesta conclusió és una simple conjectura. A més és habitual que en el sector immobiliari les societats promotores es constitueixin per a projectes concrets, sense que es pugui pressuposar per aquesta raó un risc d'insolvència, o de despatrimonialització, que a més en el cas no s'ha provat amb cap prova objectiva. La jurisprudència dels nostres Tribunals vincula el risc per la mora processal a comportaments negligents previs (com ho seria la liquidació de la societat, que no ha estat el cas). Altrament, en relació a les controvèrsies judicials paral·leles i a la referència efectuada en l'aute impugnat com a indicador de risc, considera errònia aquesta afirmació. No s'ha examinat el fons d'aquestes controvèrsies. A més en aquests procediments s'han adoptat mesures cautelars (prohibició de disposar) sobre els béns immobles de la promoció immobiliària, garantint-se d'aquesta manera el patrimoni immobiliari de la societat, que no es pot dissipar, beneficiant d'aquesta manera a tots els creditors, i doncs a la demandant. Finalment, el Tribunal retreu una manca d'arrelament de la societat que representa i no haver aportat prova de la seva solvència, invocant el principi de facilitat probatòria. Ara bé això suposa una inversió de la càrrega probatòria tota vegada que aquesta correspon exclusivament al sol·licitant, sense que se li pugui exigir a ella la prova d'un fet negatiu. I insisteix que la demandant no ha aportat cap prova objectiva que sustenti el seu temor, essent els retalls de premsa com a mínim inexactes i no contrastats.

En segon lloc, considera que les mesures cautelars adoptades per l'aute apel·lat són clarament desproporcionades. En efecte, d'una banda existeix una alternativa menys lesiva per la seva mandant -en tant que li permetria continuar amb la seva activitat empresarial ordinària i disposar de la liquiditat necessària- consistent en la prohibició de disposar o gravar, o fins i tot d'utilitzar les unitats immobiliàries objecte de litigi. Aquesta mesura és igualment eficaç per l'actor ja que garanteix que el bé immoble no sigui transmès a tercers, assegurant la futura execució in natura o per equivalent. D'altra banda, l'embarg general dels seus béns, i especialment dels seus comptes bancaris suposa la paralització de facto de l'activitat empresarial i per conseqüent la seva fallida i. I finalment, argumenta que les quantitats lliurades per la part demandant, en acompte del preu pactat per adquirir els béns d'autes, van ser transferides per la seva mandant a la mercantil, que al seu torn li va vendre, a la societat ORG001, no trobant-se per tant aquests fons en el seu poder. Així l'embargament acordat és totalment ineficaç per a la finalitat pretesa.

4.- La representació processal del Sr. Hermínia s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat demanant la confirmació íntegra de la resolució dictada imposant a la part recurrent les costes ocasionades, segons els següents arguments.

En primer lloc, s'al·lega que va justificar escrupolosament l'acompliment dels pressupòsits necessaris per a l'adopció de la mesura cautelar, inclosa l'aportació de la caució bancària per respondre dels eventuals danys i perjudicis que es pogués ocasionar al patrimoni de la defenent. Quant al requisit del periculum in mora que la contrapart qüestiona, el Sr. Hermínia ha aportat un seguit de proves, més que indiciàries, de la facilitat amb la qual la societat demandada es podria declarar insolvent, i particularment la manca d'arrelament, el risc de descapitalització, el risc de quin sigui el resultat dels plets civils i penals en els què es troba immersa, la sola activitat consistent en la promoció "litigiosa" -que endemés no s'ha comptabilitzat amb èxit-, a més de la temeritat de fingir ser la propietària dels immobles de la mateixa envers la seva mandant. Les proves objectives que exigeix l'adversa com a fonament de la demanda d'adopció de mesura cautelar (balanços, comptes de resultat i informes de solvència) de ORG000 constitueixen una prova diabòlica, en no trobar-se al seu abast sinó de la part contrària. Contràriament els indicis per ella aportats no han estat desvirtuats per la part demandada.

En segon lloc, no és de rebut la petició subsidiària que efectua la part apel·lant conforme es substitueixi l'embargament preventiu per la prohibició de disposar o gravar les unitats immobiliàries objecte del litigi. Principalment perquè l'objecte del procediment no es centra en la seva adquisició sinó precisament en la resolució del contracte de promesa de compravenda i la recuperació dels imports lliurats. Així els actius més idonis són els actius líquids. A més, malgrat poder ostentar un dret de crèdit, aquests immobles no són de la part apel·lant. De manera que executar un dret de crèdit, que a més és objecte d'un litigi, és menys eficaç que executar una suma liquida, essent en tot cas aquesta la darrera de les mesures cautelars de les sol·licitades. Afegeix que si com al·lega té solvència li hauria de ser senzill substituir l'embargament cautelar dels seus comptes bancaris, que tants perjudicis pretén li provoca, sense acreditar aquest extrem.

5.- Per escrit del 23/04/2026 la representació processal de ORG000 va sol·licitar a la instància la substitució de la mesura cautelar acordada en l'Aute 23/03/2026 per la consignació o dipòsit en efectiu de la quantitat integra per la que es va decretar l'embargament, és a dir de 693.518,84 €. Mitjançant aute del Tribunal a quo del 28/04/2026 es donà lloc a aquesta petició.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs gira al torn de la sol·licitud de mesura cautelar articulada per la representació processal del Sr. Hermínia consistent en l'embargament preventiu dels béns i drets de la societat ORG000 fins a cobrir l'import de 693.518,84 € i principalment en l'embargament dels diners en efectiu i dels saldos existents en els comptes bancaris i altres actius financers de què sigui titular en qualsevol entitat de crèdit o dipòsit del Principat fins a dit import, que ha estat acordat pel Tribunal a quo en primer lloc.

L'aute avui recorregut, quant als requisits materials de les mesures cautelars, conclou que concorren elements indiciaris suficients per apreciar l'aparença de bon dret, atès que la part defenent no va articular en la vista oral arguments específics dirigits a desvirtuar la base jurídica de la pretensió exercida, centrant-se el debat processal principalment en el requisit del perill en la mora processal. Respecte d'aquest darrer, el Tribunal el considera igualment acreditat, no en base a una insolvència consumada, sinó a un risc de que la situació patrimonial de la societat es vegi alterada fent difícil o impossible l'execució d'una eventual sentència estimatòria, el tot apreciat indiciàriament: la societat demandada concentraria la seva activitat, gairebé en exclusiva, en una única promoció immobiliària sotmesa a diverses controvèrsies judicials simultànies (i en alguna d'elles s'hauria adoptat mesures cautelars que pretenen evitar la venta dels habitatges de la promoció), sense haver acreditat activitat econòmica estable ni patrimoni alternatiu al Principat, circumstància que, aplicant el principi de facilitat probatòria, no ha estat desvirtuada per la part defenent. A partir d'aquestes premisses, l'aute raona que l'embargament preventiu sol·licitat és la mesura homogènia i proporcionada a la pretensió dinerària exercida -a diferència de la prohibició de disposar proposada subsidiàriament per la defenent, que no garantiria la disponibilitat dels fons necessaris una relació directa i proporcionada amb la pretensió exercida-, i acorda la seva adopció. I sobre la forma de practicar l'embargament, una volta determinada la procedència de l'embargament preventiu per 693.518,84 €, l'aute en fixa la forma de pràctica aplicant l' article 5 de la Llei d'embargament (proporcionalitat, facilitat de realització i mínima onerositat per a l'embargat) i l'ordre de prelació de l' article 108.3 de la Llei de bases de l'ordenament tributari , d'aplicació supletòria. En conseqüència, s'estableix una execució esglaonada i subsidiària: primer, diners i saldos bancaris/actius financers; si són insuficients, successivament crèdits i valors realitzables a curt termini, vehicles, béns immobles, interessos i rendes, actius afectes a l'activitat econòmica, obres d'art i béns anàlegs, altres béns mobles i, en darrer terme, crèdits i drets realitzables a llarg termini. Finalment, es condiciona l'execució efectiva de l'embargament a l'acreditació prèvia, per part de l'agent, de la prestació de la caució fixada, conforme a l' article 90.4 CPC .

No és discuteix que el demandant ha prestat la caució bancària i que per tant s'ha executat efectivament l'embargament. Tanmateix, malgrat dur-se a terme l'execució en primer terme sobre els saldos bancaris, aquesta mesura ha estat finalment deixada sense efecte, i substituïda -a instància de l'embargat- per dipòsit de la quantitat total amb la finalitat de donar compliment a la mesura cautelar adoptada.

Segon.- En abordar l'examen dels motius que vertebren el present recurs, s'imposa, amb caràcter previ, una precisió rellevant que és que la part apel·lant no discuteix la concurrència del requisit del fumus boni iuris, és a dir, l'existència d'una aparença raonable de fonament en la pretensió exercitada, de manera que ha de tenir-se per exclòs de l'àmbit del recurs.

Així el debat en aquesta segona instància ha de circumscriure's estrictament als aspectes efectivament qüestionats per la part apel·lant, això és exclusivament des de la perspectiva del periculum in mora.

En primer lloc, la part apel·lant qualifica de "simple conjectura" la conclusió de l'aute relativa al perfil de risc patrimonial derivat de la concentració de l'activitat de la societat en una única promoció immobiliària, sotmès a diverses controvèrsies judicials simultànies i a la manca d'arrelament de la societat. Tanmateix, aquesta conclusió no es fonamenta en una presumpció abstracta, o d'impressions subjectives sinó en els elements documentals aportats al procés per les parts (principalment els documents 26 i 28 30) i en l'actitud de la pròpia part demandada, que deliberadament no els ha desvirtuat. En aquest sentit no és necessari que s'aporti la prova d'una liquidació societària per apreciar el perill de la mora processal, atès que l' article 83.2 CPC vincula aquest requisit a la possibilitat, durant la substanciació del procés, d'alteracions de la situació de fet o de dret que dificultin l'efectivitat de la tutela, sense exigir tampoc cap element de culpabilitat. Quant a l'al·legació que en els procediments paral·lels ja s'han adoptat mesures cautelars de prohibició de disposar sobre els mateixos immobles, aquesta circumstància, lluny de desvirtuar el risc apreciat, el reforça. En efecte evidencia que el patrimoni de la societat es troba efectivament concentrat en un actiu únic i disputat entre diversos creditors concurrents, cosa que incrementa -no minva- el risc que una eventual execució en favor de la part actora resulti insuficient o de difícil realització. Finalment, no es constata la invocada inversió de la càrrega de la prova. El principi de facilitat probatòria, tal com l'aplica l'aute apel·lat, no trasllada a la part defenent la càrrega d'acreditar els fets constitutius de la pretensió cautelar -que correspon i ha estat assumida per la part actora mitjançant la documental aportada-, sinó únicament la conseqüència processal de la seva passivitat davant d'uns indicis raonables quan es tracta d'acreditar fets relatius a la seva pròpia esfera d'actuació (activitat econòmica, arrelament, patrimoni alternatiu), als quals únicament ella té accés directe.

En segon lloc, sobre la proporcionalitat de la mesura i la pretesa alternativitat de la prohibició de disposar, s'ha de reiterar el criteri d'homogeneïtat ja exposat en l'aute apel·lat. És així perquè la pretensió principal exercida té naturalesa dinerària (recuperació de les quantitats satisfetes arran de la resolució del contracte de promesa de compravenda), no una pretensió de caràcter real sobre béns immobles concrets. En aquest context, la prohibició de disposar proposada amb caràcter subsidiari no constitueix una alternativa igualment eficaç, sinó una mesura de menor cobertura tota vegada que vincula l'efectivitat de la tutela cautelar a un bé concret la titularitat del qual sembla sigui més que controvertida en altres procediments, exposant la part actora al risc que, fins i tot preservat el bé, el seu dret de crèdit acabi concorrent amb el d'altres creditors sense garantia preferent sobre béns líquids. Pel que fa a l'al·legada paralització de l'activitat empresarial derivada de l'embargament dels comptes bancaris, aquesta circumstància no determina, per si sola, la desproporció de la mesura, atès que l'ordenament processal ja preveu el mecanisme adequat per pal·liar-la, doncs conforme a l' article 87.2 CPC , la pròpia part defenent pot instar la substitució de la mesura cautelar adoptada per una caució o garantia suficient, via que com ja hem dit de fet ha estat proposada per l'apel·lant i acceptada pel Tribunal a quo.

En tercer i darrer lloc sobre la pretesa ineficàcia de l'embargament perquè les quantitats percebudes de la part actora ja no es troben en poder de la societat apel·lant, per haver estat transferides a una tercera mercantil, no priva d'eficàcia la mesura cautelar adoptada. L'embargament preventiu no recau sobre fons concrets i individualitzats, sinó sobre el conjunt de béns i drets de la part defenent, i és precisament per aquesta raó que l'aute apel·lat estableix un ordre de prelació subsidiari -béns i drets en general, locals comercials i, en darrer terme, les unitats immobiliàries litigioses-, previsió que dota la mesura d'aptitud per adaptar-se a la solvència real de la societat en el moment de la seva execució, sense que la manca de liquiditat actual al·legada comporti la seva ineficàcia sinó, si de cas, la necessitat d'acudir als béns subsidiaris ja previstos.

Tercer.- Per tot el que s'ha exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Hermínia contra l'aute de la Batllia de 20/03/2026 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada en atenció a les previsions de l' art. 354.2 del CPC .

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Hermínia contra l'aute de la Batllia de 20/03/2026 que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada en atenció a les previsions de l' art. 354.2 del CPC .

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.