Declinatòria de competència, improcedència.

Aute

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000086/2026

ORIGEN: 4000279/2024 - 0

NIG: 5300542120240001427

AUTE 000135-2026 DE 13/09/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 13/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000086/2025

Nig : 5300542120240001427

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00135A

AUTE 000135/2026

PARTS:

Apel·lant: ORG000

Representant: Sr. Brian

Advocada: Sra. Laia

Apel·lant: Sr. Frank

Representant: Sra. Llúcia

Advocat: Sr. Tomàs

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Declinatòria de competència, improcedència.

Andorra la Vella, a 13 de setembre del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 19 de juny del 2024, la representació processal del Sr. Frank va interposar demanda en reclamació de quantitat contra la societat ORG000, a tramitar pels tràmits del procediment laboral, demanant es dictés sentència condemnant la demandada a pagar la quantitat de 362.228,41 euros, o la quantitat que resultés de la fase de proves, a satisfer el doble dels interessos legals per l'import sol·licitat o pel que resultés de la fase de proves; a cotitzar a la CASS la quantitat sol·licitada o, subsidiàriament, la reconeguda; i a satisfer les costes derivades del procediment, incloses les d'advocat i de procurador.

2.- En data 9 de setembre del 2024, la representació processal de ORG000 va formular, excepcions de manca de legitimació passiva i d'inadequació del procediment per raó de la matèria, i després de contestar el fons de les pretensions articulades per la part demandant, i articular demanda reconvencional sol·licitava que es dictés Sentència en els termes que s'exposen en el calendat escrit.

3.- Per escrit de data 7 d'octubre del 2024, la representació processal del Sr. Frank va interessar la desestimació de la declinatòria formulada per la part adversa.

4.- El dia 17 de març del 2026 la Batllia dictava Aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Declarar la manca de competència d'aquest tribunal per conèixer en relació amb la demanda formulada el 9 de setembre de 2024 per la representació processal del Sr. Frank contra la societat mercantil andorrana ORG000, designant la Secció Civil General com a tribunal objectivament competent per conèixer d'aquest procediment.

Segon.- Trametre les presents actuacions al President del Tribunal de Batlles per a la seva atribució, una volta la present resolució esdevingui ferma.

Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades."

5.- En data 7 d'abril del 2026, la representació processal de ORG000 va interposar recurs d'apel·lació contra l'Aute de 17 de març del 2026, sol·licitant-ne la revocació parcial imposant en el seu lloc les costes ocasionades en ambdues instàncies a la part agent segons els següents motius de greuge.

En primer lloc, la part apel·lant denuncia la incongruència omissiva de l'Aute, per tal com l' article 355 del Codi de Procediment Civil obliga el Tribunal a pronunciar-se sempre sobre les costes processals, fins i tot si les parts no ho han sol·licitat, i l'Aute no conté cap pronunciament al respecte, malgrat que aquesta part havia sol·licitat en la contesta la condemna en costes de l'adversa.

En segon lloc, sosté que la declaració de manca de competència objectiva -excepció que havia plantejat -comportava la inadmissió íntegra de la demanda i un venciment processal clar de la part demandant, per la qual cosa, en aplicació dels articles 350 i 290.3 del Codi de Procediment Civil i del criteri del venciment, era procedent imposar-li les costes de la primera instància.

En tercer lloc, al·lega que la determinació de la competència objectiva constitueix una obligació prèvia de la part demandant, que ha d'actuar amb la diligència deguda en la interposició de la demanda, i que la seva actuació processal ha generat innecessàriament la tramitació del procediment, havent obligat aquesta part a comparèixer-hi i a formular l'excepció corresponent.

6.- En data 9 d'abril del 2026, la representació processal del Sr. Frank va interposar recurs d'apel·lació contra el mateix Aute de 17 de març del 2026, sol·licitant que s'anul·lés i que s'ordenés la continuació de la tramitació del procediment d'acord amb l' article 285 del Codi de Procediment Civil i concordants , establint el procediment abreujat laboral com a competent per dirimir les controvèrsies sorgides, amb condemna de la societat al pagament de les costes derivades del procediment, incloses les d'advocat i de procurador, segons els següents arguments:

En primer lloc, la part apel·lant posa en relleu la dilació en la resolució de l'incident, pendent des del 7 d'octubre del 2024, sense que existeixi cap element objectiu que la justifiqui. Tanmateix, denuncia la manca d'aplicació del principi dispositiu i del principi de justícia pregada previst a l' article 6 del Codi de Procediment Civil , per tal com la Batllia hauria reconduït d'ofici l'excepció d'inadequació del procediment per raó de la matèria, formulada per la part defenent, en una acció declinatòria, sense que cap precepte del Codi de Procediment Civil permeti aquesta reconducció, tractant-se d'una excepció processal que havia de ser resolta en el marc del judici oral i que no té la consideració d'ordre públic, la qual cosa comportaria una vulneració de l' article 10 de la Constitució . D'altra part, sosté que l'excepció d'inadequació del procediment per raó de la matèria i la declinatòria són dues excepcions d'origen i objectius diferents, que no poden ser barrejades, i menys d'ofici pel tribunal.

Al·lega que la reclamació té per objecte els salaris variables pendents derivats de la relació laboral entre el seu principal i la societat ORG000, de manera que la controvèrsia s'emmarca en la interpretació i l'execució del contracte de treball i dels seus annexos, en el sentit de l' article 285 del Codi de Procediment Civil ; que en la demanda es discuteix precisament la figura del fals autònom emprada per al cobrament del salari variable; que les factures emeses pel comerç ORG001 van ser cancel·lades abans de la interposició de la demanda; i que l'Aute basa la seva decisió en la forma de documentació de les quantitats reclamades i no en la causa i l'origen de la reclamació, invocant la Sentència d'aquesta Sala de 24 de juliol del 2018.

7.- En data 24 d'abril del 2026, la representació processal de ORG000 va presentar escrit de contesta i oposició al recurs d'apel·lació interposat per la part agent, defensant que la Batllia no només podia apreciar d'ofici la manca de competència objectiva, sinó que tenia l'obligació de fer-ho de conformitat amb l' article 61.1 del Codi de Procediment Civil , per tractar-se d'un pressupòsit processal d'ordre públic que no queda sotmès a la disponibilitat de les parts i que pot ser examinat en qualsevol moment del procediment, sense que s'hagi produït cap reconducció indeguda de l'excepció ni cap vulneració de drets constitucionals, havent estat respectat el principi de contradicció.

En segon lloc, al·lega que no era necessari entrar al fons de les peticions per apreciar la incompetència, per tal com la part agent va reconèixer en la demanda haver estat prestador de serveis i va aportar factures emeses pel negoci de la seva propietat, en concepte d'honoraris i adreçades a societats alienes a la defenent, de manera que la reclamació entra dins l'àmbit civil i no en el laboral, existint endemés manca de legitimació passiva.

8.- En data 29 d'abril del 2026, la representació processal del Sr. Frank va presentar al seu torn, escrit de contesta i oposició al recurs d'apel·lació interposat per la societat ORG000.

En primer lloc, sosté que la declinatòria de l' article 62 del Codi de Procediment Civil no té per finalitat el tancament del procés, sinó la redirecció de l'acció cap a una altra jurisdicció o cap a un altre tribunal, de manera que la decisió adoptada s'assimila més aviat a un arxiu del procediment.

En segon lloc, al·lega que aquest supòsit no entra dins dels casos de l' article 350 del Codi de Procediment Civil , perquè el procediment continua en primera instància -la discussió se centra únicament en la competència objectiva -, com ho corrobora la pròpia part decisòria de l'Aute recorregut, que designa la Secció Civil General com a tribunal objectivament competent i ordena trametre les actuacions al President del Tribunal de Batlles per a la seva atribució per torn.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs.

La present resolució té per objecte resoldre els dos recursos d'apel·lació interposats, respectivament, per la representació processal de la societat ORG000 i per la representació processal del Sr. Frank contra l'Aute dictat per la Batllia en data 17 de març del 2026, pel qual es declara la manca de competència d'aquell tribunal per conèixer de la demanda formulada per la part agent pels tràmits del procediment laboral, es designa la Secció Civil General com a tribunal objectivament competent i s'ordena la tramesa de les actuacions al President de la Batllia per al seu posterior repartiment.

L'objecte del recurs interposat per la part agent se circumscriu a determinar, d'una banda, si la Batllia podia reconduir d'ofici l'excepció d'inadequació del procediment per raó de la matèria formulada per la part defenent en un incident de manca de competència objectiva i, d'altra banda, i essencialment, si la reclamació dels imports en concepte de retribució variable formulada pel treballador contra la societat ORG000 s'emmarca en l'àmbit del procediment laboral definit per l' article 285 del Codi de Procediment Civil o si, per contra, ha de ventilar-se davant la jurisdicció civil ordinària.

L'objecte del recurs interposat per la societat ORG000 se circumscriu, en canvi, a l'absència de pronunciament de l'Aute recorregut sobre les costes processals de la primera instància, pronunciament que, segons la part apel·lant, havia de ser de condemna de la part agent.

Cal destacar que les parts apel·lades no coincideixen en la seva posició, atès que cadascuna s'oposa íntegrament al recurs de l'adversa: la societat defenent interessa la confirmació de la declaració d'incompetència, mentre que la part agent sosté que, fins i tot mantenint-se aquella declaració, no procediria cap condemna en costes en no haver conclòs la primera instància.

Segon.- Delimitació de la competència objectiva. Distinció amb la competència funcional i caràcter d'ordre públic.

Per resoldre els motius del recurs de la part agent cal delimitar prèviament, i amb exactitud, la noció de competència objectiva. La competència objectiva és la que determina, per raó de la matèria i, si escau, del procediment que li correspon, quin òrgan jurisdiccional ha de conèixer d'un procés en la primera instància. En el sistema del Codi de Procediment Civil, tal com resulta de l'apartat IV de la seva exposició de motius, la competència per conèixer de tots els processos civils en la primera instància s'atribueix al batlle al qual correspongui per torn de la secció del Tribunal de Batlles que escaigui, com a tribunal unipersonal. La competència objectiva respon, doncs, a la pregunta de quin tribunal ha de conèixer del litigi en atenció al seu objecte.

La competència funcional, en canvi, no atén a l'objecte del procés sinó a la fase o a l'actuació processal de què es tracti: determina quin òrgan ha de conèixer de les incidències, de l'execució i, singularment, dels recursos que es generen en un procés la competència del qual ja està establerta. Així, i sempre segons el mateix apartat IV de l'exposició de motius, mentre la primera instància correspon al batlle per torn de la secció que escaigui, l'apel·lació és competència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia. Ambdues nocions no s'han de confondre perquè la competència objectiva fixa el jutge de la primera instància per raó de la matèria; la funcional distribueix el coneixement de les actuacions ulteriors o derivades d'un procés ja atribuït.

Realitzada aquesta distinció, la competència objectiva constitueix, un pressupòsit processal estructural i, com a tal, una qüestió d'ordre públic perquè condiciona la vàlida constitució de la relació juridicoprocessal i la validesa mateixa del judici i de la resolució que hi posi fi. Per aquesta raó no queda a disposició de les parts que no poden atribuir al tribunal, ni expressament ni tàcitament, una competència que la llei no li confereix, i l' article 61.1 del Codi de Procediment Civil imposa al tribunal el deure d'apreciar-ne d'ofici la manca "tan aviat com ho adverteixi", amb audiència prèvia de les parts personades i resolució mitjançant aute que indica quin és el tribunal competent. En això es distingeix de les excepcions processals dispositives, la invocació de les quals resta sotmesa a la voluntat i a l'estratègia processal de la part que les oposa.

Tercer.- Sobre els motius de caràcter processal del recurs de la part agent.

La part agent denuncia, en substància, una incongruència o extralimitació de l'Aute recorregut, per haver reconduït d'ofici l'excepció d'inadequació del procediment per raó de la matèria formulada per la defenent en una declinatòria de competència, amb vulneració del principi dispositiu, del principi de justícia pregada de l' article 6 del Codi de Procediment Civil i de l' article 10 de la Constitució . Aquests motius no poden prosperar.

D'acord amb el que s'ha exposat en el fonament anterior, la manca de competència objectiva, en tant que qüestió d'ordre públic, ha de ser apreciada d'ofici pel tribunal, amb independència de la qualificació que les parts hagin donat a les seves al·legacions i fins i tot en absència de tota al·legació de part. El principi dispositiu i el principi de justícia pregada operen sobre l'objecte del procés, però no sobre els pressupòsits processals d'ordre públic, que resten fora de la disponibilitat de les parts. Cap incongruència no es pot retreure, doncs, a la resolució que, amb audiència prèvia de les parts, examina i declara la manca de competència del tribunal: en fer-ho, el tribunal no resol cap pretensió no formulada, sinó que exerceix un control que la llei li imposa.

En qualsevol cas, i això és rellevant per descartar tota indefensió, la pròpia direcció lletrada de la part agent va entendre que el que s'articulava era una declinatòria de competència, per tal com així s'hi va referir en el seu escrit de contesta a l'excepció de 7 d'octubre del 2024, en el qual va interessar expressament la desestimació de la declinatòria formulada per la part adversa. La part va poder al·legar, per tant, amb ple coneixement de la naturalesa de l'incident que es tramitava, i el principi de contradicció va ser respectat.

Finalment, la dilació en la resolució de l'incident que la part agent posa en relleu, per bé que constatable, no constitueix per si mateixa cap motiu d'anul·lació de la resolució recorreguda. Els motius de caràcter processal del recurs han de ser, doncs, desestimats. Ara bé, la seva desestimació no resol la qüestió central que el recurs planteja, que és la de si el tribunal d'instància mancava efectivament de competència objectiva per conèixer de la demanda, qüestió que s'examina tot seguit.

Tercer.- Sobre el recurs de la part agent: la competència objectiva del procediment laboral.

L' article 285 del Codi de Procediment Civil disposa que el procediment laboral s'aplica als processos en què s'exerceixen accions derivades de la interpretació i l'execució dels contractes de treball, i dels acords i convenis col·lectius, amb independència de la quantia econòmica.

En el supòsit d'autes no és discutit i així ho aprecia l'Aute recorregut, que en data 1 de juliol del 2020 la societat ORG000 i el Sr. Frank van subscriure un contracte de treball amb un salari fix de 125.000.- € bruts anuals, i que posteriorment, l'1 d'abril del 2021, es va redactar un document intitulat "avaluació d'objectius i retribució variable", document però que no va ser signat per cap de les parts avui litigants, si bé la seva existència es destaca en correus electrònics intercanviats a finals d'agost del 2023 (folis 64 i ss).

Des d'aquesta perspectiva, la part agent reclama els imports en concepte de retribució variable com a havers laborals pendents, sostenint que aquell pacte posterior constitueix una novació o annex del contracte de treball, i que la facturació d'una part d'aquests imports a través del comerç ORG001 responia a la figura del fals autònom, és a dir, a una simulació imposada pel grup empresarial en què la societat demandada s'inseria per eludir la cotització corresponent.

La determinació de la competència objectiva s'ha d'efectuar en atenció a la pretensió tal com ha estat configurada en la demanda, és a dir, en atenció al petitum i a la causa petendi que la part agent hi fa valer. I la pretensió, tal com ha estat formulada, es fonamenta íntegrament en l'existència d'una única relació laboral amb la societat defenent i en la interpretació i execució del contracte de treball i dels pactes que el complementen. La qüestió de si la retribució variable reclamada constitueix efectivament salari - perquè el mecanisme de facturació responia a una simulació - o si, per contra, deriva d'una relació autònoma de prestació de serveis amb substantivitat pròpia, és precisament la qüestió de fons que el procediment laboral està cridat a resoldre, i no pot ser anticipada en seu d'un incident de competència sense prejutjar el litigi.

Aquesta conclusió és coherent amb la doctrina de la Sentència d'aquesta Sala de 24 de juliol del 2018, invocada tant per l'Aute recorregut com per la part agent, segons la qual, per admetre una dualitat de relacions, cadascuna hauria de presentar una substantivitat pròpia i s'hauria de poder distingir clarament en tots els seus elements constitutius. En el present cas, aquesta distinció no resulta d'una manera clara i incontrovertida de la documentació obrant en autes: el pacte de retribució variable apareix vinculat a les funcions gerencials exercides pel treballador en el marc del contracte de treball, el correu electrònic d'acceptació del pacte empra el terme "retribució variable" entre cometes, i les factures en què l'Aute fonamenta la seva decisió van ser cancel·lades abans de la interposició de la demanda. En aquestes condicions, l'Aute recorregut, en fonamentar la declaració d'incompetència en la forma de documentació de les quantitats reclamades -la facturació a través del comerç ORG001- i no en la causa de la pretensió, resol anticipadament la controvèrsia substantiva que constitueix l'objecte mateix del procés.

No obsta a l'anterior, la facultat - i el deure - del tribunal d'apreciar d'ofici la manca de competència objectiva, de conformitat amb l' article 61.1 del Codi de Procediment Civil , que aquesta Sala no qüestiona: el que succeeix és que, en el present cas, la competència objectiva del procediment laboral existeix, per tal com la pretensió exercida deriva de la interpretació i l'execució d'un contracte de treball la realitat del qual és pacífica entre les parts.

En conseqüència, és procedent estimar el recurs d'apel·lació de la part agent, revocar l'Aute recorregut i ordenar la continuació de la tramitació del procediment davant la Batllia pels tràmits del procediment laboral, de conformitat amb l' article 285 del Codi de Procediment Civil , sense perjudici del que resulti del judici sobre el fons, que haurà de ser resolt en el moment processal oportú.

Quart.- Sobre el recurs de la societat ORG000: les costes de la primera instància.

El recurs de la societat defenent pressuposa la fermesa de la declaració de manca de competència objectiva i la consegüent terminació del procediment davant la Batllia, terminació a la qual pretén vincular un pronunciament de condemna en costes de la part agent fonamentat en el criteri del venciment.

Anul·lat l'Aute recorregut i ordenada la continuació del procediment laboral en primera instància, el pressupòsit sobre el qual es sustenta el recurs desapareix: no existeix cap resolució que posi fi a la instància a la qual pugui penjar el pronunciament sobre costes reclamat, i les costes de l'incident seguiran la sort que correspongui segons el resultat final del procés. El recurs de la societat ORG000 ha quedat, doncs, privat d'objecte.

Cinquè.- Costes

Malgrat la desestimació de la declinatòria de competència, les costes de l'incident en la primera instància no han de ser imposades a la societat defenent, i això per diverses raons concurrents.

En primer lloc, perquè el seu plantejament no pot ser qualificat de temerari ni de mancat de tot fonament: la qüestió suscitada presentava dubtes de dret objectius i raonables, com ho demostra, de la manera més eloqüent, el fet que el mateix tribunal d'instància va compartir la tesi de la defenent i va declarar la seva manca de competència.

D'altra part, perquè la competència objectiva és, com s'ha exposat, una qüestió d'ordre públic que el tribunal té el deure d'examinar d'ofici tan aviat com l'adverteixi, de conformitat amb l' article 61.1 del Codi de Procediment Civil . L'al·legació de la defenent es va limitar, doncs, a sotmetre al tribunal una qüestió que aquest havia d'examinar en tot cas, fins i tot sense al·legació de part, de manera que no es pot afirmar que la seva conducta processal hagi generat, per si sola, la substanciació de l'incident ni les despeses que en deriven.

En tercer lloc, perquè el dubte sobre la llera processal adequada no era aliè a la mateixa configuració de la demanda: la coexistència d'un contracte de treball amb factures emeses, en concepte d'honoraris, pel comerç del qual és titular el mateix agent -algunes adreçades a societats alienes al present litigi -i el reconeixement per aquest de la seva condició de prestador de serveis, van generar una incertesa objectiva sobre la naturalesa de la relació i sobre el procediment escaient, incertesa a la qual la documentació aportada per la mateixa part agent no era estranya.

Finalment, perquè la resolució de l'incident no comporta cap pronunciament sobre el fons de les pretensions exercides: el procés continua la seva tramitació davant el tribunal competent, i serà la resolució que hi posi fi la que haurà de pronunciar-se sobre les costes de la primera instància en la seva integritat, de conformitat amb els articles 350 i 353 del Codi de Procediment Civil i, si escau, amb l'especialitat de l'article 290.3 del mateix Codi pròpia del procediment laboral.

Quant a les costes ocasionades en aquesta alçada, l'estimació del recurs de la part agent i la pèrdua d'objecte del recurs de la societat demandada comporten, que no hagi de fer-se pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Frank contra l'aute de la Batllia de 17 de març del 2026 que es revoca íntegrament declarant la competència de la secció especialitzada de la Batllia per a conèixer de la reclamació articulada, sense perjudici de la valoració que resulti procedent en la Sentència definitiva que recaigui a la vista de la prova practicada.

SEGON.- Declarar la pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs d'apel·lació articulat per la societat ORG000.

TERCER.- No fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en cap d'ambdues instàncies.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.