INCIDENT NUL·LITAT. Sancions en matèria duanera. Proporcionalitat de la sanció. Doctrina TC (2000002/2020)

Aute

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000002/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000005/2021

AUTE 26-2021

PARTS:

Demandant incidental: Esparza

Representant: Sr. Varesc

Advocat: Sr. Campillo

Demandat incidental: GOVERN D’ANDORRA

Representant: Sra. Toll

Advocada: Sra. Cano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, trenta de setembre de dos mil vint-i-ú.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l’incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 2000002/2020, havent estat observades les prescripcions legals.

És ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència d’aquesta Sala núm. 47-2021, de 10 de juny, va estimar el recurs d’apel·lació interposat pel Govern, revocant la sentència impugnada del Tribunal de Batlles de 4 de novembre de 2020, i va desestimar la demanda formulada per l’entitat agent, declarant que les resolucions de la Comissió Tècnica Tributària de 29 de novembre de 2019 i del Ministre de Finances de 17 de juny de 2019 eren ajustades a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.

2.- La representació de l’entitat Esparza ha formulat un incident de nul·litat contra la referida sentència núm. 47-2021, en el qual s’al·lega que els fonaments jurídics 5è i 6è de la mateixa vulneren el dret a la jurisdicció que proclama l’article 10 del text constitucional, en la seva vessant del dret a obtenir dels tribunals una decisió fonamentada en dret. En defensa d’aquesta pretensió articula, en síntesi, els arguments següents:

És improcedent que la Duana acumulés en una sola acta totes les infraccions que es va constatar que s’havien comès entre els anys 2016 i 2018, quan la part agent considera que procedia aixecar actes diferents i individualitzades, sense que l’article 241 del Codi de Duana autoritzi el procediment seguit per l’Administració.

És contrària al principi de proporcionalitat la imposició d’una sanció equivalent a vuit vegades els drets i/o les imposicions eludides, tal com ha declarat el Tribunal Constitucional en dues sentències de 14 de juny de 2021, segons les quals s’ha d’aplicar el límit màxim que recull l’article 131 de la Llei de bases de l’ordenament tributari (en endavant LBOT).

3.- La representació del Govern ha contestat l’incident en el sentit de sol·licitar que es declari la nul·litat de la sentència impugnada, en base a les següents al·legacions:

Els arguments de l’agent sobre la procedència d’acumular en una sola acta les diverses infraccions constatades no són més que una reproducció dels arguments utilitzats en el procés. L’acta aixecada per la Duana recull les diverses infraccions de la mateixa naturalesa que es van comprovar a partir d’una constatació inicial, com autoritza l’article 88 del Codi de Duana.

S’ha de considerar que la sentència no està degudament fonamentada, com va declarar el Tribunal Constitucional en les sentències de 14 de juny de 2021, relatives a supòsits anàlegs. Tanmateix, considera que s’ha d’aplicar el règim sancionador específic que preveu el Codi de Duana, que és la llei especial respecte de la regulació de la LBOT.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L’incident de nul·litat que planteja la part agent respecte de la sentència d’aquesta Sala núm. 47-2021, de 10 de juny, es refereix a dues qüestions diferents. En la primera, es torna a discutir la possibilitat de que l’Administració formulés una única acta, recollint les infraccions de la mateixa naturalesa que s’havien comès entre els anys 2016 a 2018, i que es van comprovar a partir de la constatació inicial de la incorrecció d’una concreta declaració. En la segona, es defensa la vulneració del principi de proporcionalitat, com a conseqüència d’haver aplicat una sanció corresponent a vuit vegades l’import dels drets o les imposicions eludides, i invoca la doctrina continguda en dues sentències del Tribunal Constitucional de 14 de juny de 2021.

Segon.- Respecte de la primera qüestió, no es pot apreciar que s’hagi produït cap vulneració del dret a la jurisdicció. La sentència admet la possibilitat de que la Duana, a partir de la constatació inicial d’una infracció, pugui verificar altres declaracions relacionades, en l’exercici de les facultats de revisió que li corresponen, i elaborar una única acta on es reculli el conjunt d’aquestes infraccions, que tenen entre sí una relació indiscutible, i que, per aquesta raó, es poden acumular en un únic procediment.

En qualsevol cas, i pel que ara interessa, aquesta conclusió versa sobre una qüestió de mera legalitat ordinària, que la sentència basa en l’article 241 del Codi de Duana, al qual es pot afegir també l’article 88 del mateix cos legal. La demandant incidental pretén substituir el criteri del Tribunal pel seu propi, però és obvi que la resolució impugnada s’ha fonamentat degudament, de manera que s’ha d’excloure qualsevol vulneració de l’article 10 de la Constitució.

Tercer.- Respecte de l’argument relatiu al principi de proporcionalitat, s’ha d’aplicar el criteri que contenen les dues sentències del Tribunal Constitucional de 14 de juny de 2021 que invoca la part agent, segons les quals procedia aplicar el límit màxim que estableix l’article 131 de la LBOT, i que la solució contrària infringeix el dret a obtenir una resolució fonamentada en dret.

En conseqüència, procedeix estimar en aquest punt l’incident i declarar la nul·litat de la sentència impugnada, amb retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior, a fi de que sigui dictada una nova resolució respecte del recurs d’apel·lació que va plantejar el Govern contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles.

Quart.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, acorda:

1r.- Estimar parcialment l’incident de nul·litat que planteja l’entitat Esparza contra la sentència núm. 47-2021, de 10 de juny i, en conseqüència, declarar la nul·litat de l’expressada resolució.

2n.- Retrotraure les actuacions al moment immediatament anterior a la sentència declarada nul·la, a fi de dictar una nova resolució respecte del recurs d’apel·lació que va plantejar el Govern contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles.

3r.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Així per aquesta nostra resolució, ho acordem, manem i signem.