**** (0080/07)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TSJC-080/07

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 24 de maig de 2007.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 16 de novembre del 2006 l'Hble. Batlle va dictar Sentència en el judici instat per la representació processal de la Sra. Soriano contra els Srs. Giner i Esparza, desestimant l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva plantejada pel Sr. Giner, declarant resolt el contracte d'arrendament que vinculava a les parts, ordenant el desnonament de la Sra. Esparza i condemnant als defenents a pagar a la demandant l'import de 3.083,76 euros, així com una suma equivalent a 300,50 euros /mes a comptar del mes de setembre del 2005 i fins el retorn de la possessió de l'immoble, més interessos legals i costes judicials.

II.- Contra l'esmentada resolució ha presentat recurs d'apel·lació el Sr. Giner en data 4 de desembre del 2006 interessant la seva revocació pels arguments recollits en les seves conclusions i manifestant que no pot complir el requisit que estableix la Disposició Addicional segona apartat dotzè de la Llei d'Arrendament de Finques Urbanes d'estar al corrent del pagament de les rendes, o consignar-les, per tal de poder recórrer, atesa la seva situació de pobresa, que ha estat reconeguda en aquest procediment per Aute de data 10 de gener del 2006.

III.- El dia 4 de març del mateix any la representació processal de la Sra. Soriano presenta un escrit oposant-se al recurs formulat per l'adversa, atès que el recurrent no ha acreditat estar al corrent del pagament de les rendes degudes.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'apartat dotzè de la Disposició addicional segona de la Llei d'Arrendaments de Finques Urbanes de 30 de juny del 1999 disposa de forma clara i taxativa que no es pot admetre el recurs d'apel·lació que interposi l'arrendatari si aquest no acredita estar al corrent del pagament de la renda, o haver consignat judicialment el seu import, estant obligat igualment al pagament o consignació de les rendes que vagin vencent durant la substanciació del recurs. Estableix igualment la citada disposició que l'incompliment d'aquesta obligació dóna lloc a la caducitat del recurs, llevat que, requerit pel tribunal que el conegui, l'arrendatari compleixi aquesta obligació en el termini improrrogable de vuit dies.

En el cas present el Sr. Giner, titular del contracte d'arrendament de l'habitatge propietat de la demandant, no ha acreditat estar al corrent del pagament de les rendes que se li reclamen, ni tampoc ha consignat el seu import, raó per la qual cal entendre en principi caducat el recurs que ha formulat, a menys que atengui el requeriment d'aquest Tribunal i porti a terme la consignació procedent en el termini assenyalat per la Llei.

II.- El Sr. Giner al·lega com a causa per tal que se'l eximeixi d'aquest requisit la seva situació de pobresa reconeguda en el procediment i, per tant, la manca de recursos econòmics per fer front a la procedent consignació. No obstant, ni el legislador ha previst cap excepció a aquesta obligació per raó de la situació econòmica del recurrent, ni per cap altre raó, ni el dret al recurs contra una Sentència desfavorable és un dret absolut, com ho és el dret al procés, sinó que pot venir limitat per les lleis processals, com és el cas. D'altra banda, la limitació que la Llei imposa per tal que l'arrendatari pugui recórrer una sentència favorable a l'arrendador respon a la finalitat de protegir els interessos d'aquest, que també són dignes de protecció, davant la possibilitat de que l'arrendatari utilitzi el dret a recórrer una resolució que li perjudica per tal de continuar gaudint de l'immoble sense tenir dret a fer-ho i sense pagar el lloguer corresponent.

Per aquests motius, entenem que no és contrari a la tutela judicial efectiva a la què té dret el Sr. Giner requerir-lo per tal que en el termini que assenyala la Llei consigni les rendes que se li reclamen en el present procediment, sense que es pugui afirmar que al fer-ho aquest Tribunal ha interpretat arbitràriament o irraonablement la norma recollida a la disposició addicional segona de la Llei d'Arrendaments Urbans i sense que entenguem dubtosa la seva constitucionalitat.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

REQUERIR al Sr. Giner per tal que en el termini improrrogable de vuit dies consigni l'import de les rendes que se li reclamen en el present procediment, amb la prevenció que transcorregut el termini esmentat sense haver-la portat a terme es declararà desert el recurs formulat i ferma la resolució contra la qual es recorre.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.