Incident de nul·litat (TSJC 376/14)

Aute

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000376/2014 ORIGEN: TSJC- 122/14 (0229-2/2008)

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 0229-2/2008, instades per la Sra. Mena contra el Sr. Caro en data 4 de març del 2014, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que hem de desestimar i desestimem íntegrament la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Mena contra el Sr. Caro fent imposició a la part agent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

II.- La Sra. Mena va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució i aquesta Sala va dictar Sentència en data 9 d'octubre del 2014, pronunciant: "DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_4; CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 4 de març del 2014; CONDEMNAR la recurrent a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La representació processal de la Sra. Mena formula ara incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència del 9 d'octubre del 2014, tot reclamant la seva revocació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els demés drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en Dret, Tribunal predeterminat per la Llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació.

En el cas present, la representació processal de la Sra. Mena entén que aquesta Sala ha vulnerat el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un Tribunal imparcial.

II.- Pertoca ara analitzar, amb més profunditat, cadascun d'aquests arguments.

En primer lloc, la Sra. Mena considera que s'havia vulnerat el principi d'igualtat perquè es reconeixia "de facto" al demandat la totalitat dels havers bancaris del compte impugnat i indirectament del compte originari amb tres titulars. No s'entén gaire aquesta afirmació, perquè en el cos de la sentència impugnada s'afirma que: "Per tots aquests motius, s'imposa confirmar la sentència recorreguda, sense que això signifiqui reconèixer tàcitament la propietat exclusiva del Sr. Caro sobre el compte 1, tota vegada que no ha formulat demanda reconvencional en aquell sentit" (el subratllat és nostre). I sobta especialment aquesta denúncia perquè aquesta previsió no es contenia en la sentència de la instància, ni les lamentacions actuals la Sra. Mena van estar mai exposades en seu d'apel·lació.

En segon lloc, la part promotora d'aquest incident considera que la sentència combatuda no era congruent amb la presumpció iuris tantum de propietat conjunta del compte bancari 1, tota vegada que no quedava acreditada la titularitat exclusiva de cap dels titulars. En aquest sentit, sosté que l'aplicació de l'esmentada presumpció era obligatòria pel Tribunal, de manera que procedia el retorn de les quantitats sostretes al compte originari 1. D'antuvi, cal precisar que mai la Sra. Mena va sol·licitar el retorn de les sumes traspassades al compte 1, sinó la mera restitució en favor seu (veure el Sol·licito de l'escrit de demanda, foli 79). Efectuada aquesta premissa, escau indicar que aquesta Sala s'ha limitat a declarar que les sumes litigioses no eren de la propietat exclusiva la Sra. Mena, qual cosa pretenia i no ha demostrat, sense que enlloc hagi reconegut (ans el contrari) que pertanyien, en exclusiva, al Sr. Caro.

En tercer lloc, la Sra. Mena argumenta que la sentència era incongruent, doncs en absència de reconvenció, calia reconèixer la seva condició de titular del 66% del compte comú 1. Tampoc procedeix aquest darrer greuge, tota vegada que aquesta pretensió no s'articulava, ni tan sols subsidiàriament, en l'escrit de demanda o d'apel·lació. És més, la Sra. Mena no pot ignorar que va sostenir, en el seu escrit de demanda, que les sumes dipositades en el compte comú 1 provenien exclusivament de la seva activitat professional d'advocat, de manera que no pot, durant la substanciació del procés i encara menys en aquest estadi processal, alterar la causa petendi o els termes del debat jurídic inicial.

III.- La desestimació de l'incident suposa la condemna de la Sra. Mena a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

NO DONAR LLOC a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal de la Sra. Mena contra la sentència dictada per aquesta Sala en data 9 d'octubre del 2014. Condemnar la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.