Prevaricació - Manca de l'element objectiu o intencional del delicte (6000023/2021)

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. TSJP-0000059/2021

Causa Tribunal de Corts: Procediment aforats nº 6000023/2021

AUTE 52-2021

PARTS:

Apel·lant: Sr. Amorós

Advocada: Sra. Viñas

Apel·lat: Sanz

Advocat: Sr. Sainz

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto (Ponent)

Andorra la Vella, a deu d'agost de dos mil vint-i-ú.

En el recurs d'apel·lació interposat contra l'aute de data 21 de juny de 2021 dictat pel Tribunal de Corts en el procediment contra aforats núm. 6000023/2021. Els components de la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que per Aute de data 21 de juny de 2021 el Tribunal de Corts va decidir:

"No admetre a tràmit la querella presentada pel Sr. Amorós en data 8 de febrer de 2021 contra Sanz i arxivar les actuacions com a diligències indeterminades"

II.-RESULTANT: Que contra l'esmentat Aute interposà recurs d'apel·lació la representació lletrada del Sr. Amorós en data 13 de juliol de 2021, exposant substancialment:

Que respecte al delicte major de prevaricació, el concepte de decisió injusta es donaria pel fet que van treure al seu defensat del seu domicili, no li van dir l'import total al qual ascendia el seu deute envers la Comunitat de propietaris i que a més, no tenia a on anar a viure, havent patit el mateix un ictus cerebral.

Que el fet d'aplicar un procediment previst per a un tipus concret d'acte, desnonament d'arrendador d'un pis propietat d'un tercer (arrendaments de finques urbanes) a un deute, una actuació que deriva d'un altre procediment (propietat horitzontal), s'ha d'entendre com a resolució injusta. Que en cap cas, en el marc dels procediments de propietat horitzontal es preveu que es pugui desnonar al propietari de casa seva, a menys que el pis hagi estat venut en pública subhasta i que el nou propietari no desitgi tenir l'antic propietari vivint dins del pis.

Que l'error en el procediment emprat és més que evident, que en cap de les previsions de la Llei de propietat horitzontal es posa de relleu el fet de poder llençar a un propietari d'un pis, tal i com disposa la Llei d'arrendaments de finques urbanes, que es pot fer quan un arrendatari que incompleix les seves obligacions i no vol marxar del pis arrendat. Que aquest fet va causar un greu perjudici al seu defensat, no respectant-se tampoc la proporcionalitat de la mesura emprada.

Sol·licita finalment que sigui acordada la revocació de l'aute impugnat, l'admissió de la querella formulada i la continuïtat de la instrucció dels fets relatats en la mateixa.

III.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal per informe de data 21 de juliol de 2021, s'oposa al recurs formulat, interessant la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de l'aute impugnat.

Considera el Ministeri Fiscal que el delicte major de prevaricació judicial requereix que la resolució dictada pel Batlle o Magistrat sigui jurídicament insostenible i la decisió a la que es refereix la querella no ho és.

Que fins i tot en el cas que la decisió de Sanz hagués estat impugnada, que no ho ha estat, i la impugnació estimada, "no tota revocació d'una decisió d'un tribunal de primera instància implica que s'hagi adoptat una resolució injusta a efectes penals, sinó que únicament aquelles resolucions grolleres per arbitràries i que són insostenibles des del punt de vista jurídic, poden ser generadores de prevaricació, sempre i quan el seu actor sigui conscient de la seva injustícia."

IV.- RESULTANT: Que per escrit de data 27 de juliol de 2021, el Sr. Amorós es remet íntegrament al seu escrit de data 14 de juliol de 2021, i aclareix certs extrems:

Que efectivament existeix un error en el procediment que va emprar Sanz per procedir al llançament del seu domicili, lliurant-se les claus del mateix a la comunitat de propietaris.

Que en realitat el pis d'autes és un aparthotel i no li podien reclamar despeses de comunitat, fet que ja havia posat en coneixement de Sanz.

V.- RESULTANT: Que la representació lletrada de Sanz, per escrit de data 28 de juliol de 2021, s'oposa al recurs de l'adversa i demana que es desestimi el mateix i es confirmi la resolució del Tribunal de Corts.

Exposa bàsicament, la representació lletrada de Sanz que:

El Sr. M. en tant que legal representant de la societat Sanz no pot al·legar desconèixer el deute al seu càrrec, doncs aquest es trobava al seu abast en el decurs de les assemblees de la comunitat, a les quals es va trobar emplaçat.

No pot al·legar vàlidament que no es cerquessin vies d'execució menys gravoses per la societat Sanz per quant es van cercar els diferents béns dels que disposava la societat, trobant únicament béns immobles gravats amb garantia hipotecària a favor d'una entitat bancària.

El Sr. M. no havia acreditat ni la seva situació de discapacitat ni el fet que l'immoble de constant referència constituïa la seva residència habitual.

L'argument esgrimit pel Sr. M. respecte al caràcter injust de la decisió judicial, radica en el fet que una volta desposseït del bé l'immoble, se'n va lliurar la seva possessió a la Comunitat de propietaris sense cap adjudicació formal, quan en realitat consta que les claus de la unitat immobiliària van restar dipositades a les actuacions judicials.

Per últim, entén la representació lletrada de Sanz que per a que es pugui constituir el delicte tipificat i penat a l'article 400 del Codi penal, s'ha d'apreciar que la decisió judicial objecte d'examen pugui ser considerada com arbitrària, contrària a dret i que constitueixi una vulneració grollera de l'ordenament jurídic, no essent aquest el cas.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que l'article 39 del Codi de Procediment Penal estableix que "Presentada la querella, el batlle l'admet o la rebutja segons que els fets puguin ser o no constitutius de delicte i, en el primer cas, mana la pràctica de les diligències oportunes i exigeix, si ho creu convenient, la prestació de fiança en la quantia i la classe que es considerin necessàries". Una interpretació d'aquest precepte respectuosa amb el dret a la jurisdicció de la part que presenta la querella, però també amb la protecció que es mereixen els ciutadans contra acusacions mancades de tota justificació, ens porta a considerar que la querella pot ser rebutjada per dues raons:

1.- Una, perquè els fets continguts en el relat fàctic de la querella, tal com ve redactat, no siguin susceptibles de ser subsumits en cap precepte penal, segons el criteri raonat de l'òrgan jurisdiccional competent. En aquests casos manca de cap justificació l'obertura d'un procés penal per a comprovar uns fets que, de ser acreditats, no serien constitutius de delicte en cap cas.

2.- En segon lloc, quan, malgrat la possible aparença delictiva inicial dels fets que s'imputen en la querella, no es disposi de cap element que avali racionalment la seva versemblança, limitant-se el querellant a afirmar la seva existència sense cap suport objectiu. En aquest segon grup de casos, encara que la llei no ho disposa de manera expressa, una interpretació de la norma que no desconegui el sentit comú condueix a sostenir que no es justifica l'obertura d'un procés penal per a la recerca d'uns fets que, ja des del primer moment, no es presenten com a versemblants, en tant que manquen de qualsevol suport probatori, aportat o ofert en la querella, que pugui ser considerat accessible i racional.

En el cas enjudiciat, la querella no s'admet a tràmit perquè els fets que s'atribueixen a Sanz no són constitutius de delicte de prevaricació judicial de l'article 400 del Codi Penal, ja que la injustícia que s'atribueix a les seves resolucions no s'integra el concepte penal del terme.

II.- CONSIDERANT: que, segons la querella, les resolucions considerades injustes als efectes del delicte de prevaricació són: a) l'aute de data 20 de febrer del 2017 respecte al requeriment que es realitza al Sr. M. a fi d'aportar davant la Batllia el joc de claus pertanyent a la unitat immobiliària núm. 74, pis ubicat en la porta cinquena de la planta segona del Bloc B de l'edifici Sanz, i la plaça d'aparcament núm. 9 del mateix edifici; i b) les decisions de Sanz, recollides a l'acta de data 10 de gener del 2017, de llançar al Sr. M. del seu domicili abans de procedir a la venta en pública subhasta de les unitats immobiliàries embargades i adjudicar-les a la persona que hagués fet la millor oferta, canviant el pany de la porta i posant les claus a disposició de l'administrador de la Comunitat de Propietaris.

Les queixes relatives al tracte degradant que diu haver sofert el Sr. M., en haver estat llançat del seu domicili malgrat trobar-se malalt i no tenint un altre lloc per viure, o a l'absència de notificació de l'import del deute pendent, són circumstàncies que, segons es diu a l'aute recorregut, farien injust el desnonament a criteri del Sr. M. En aquest sentit, la injustícia de la decisió de llançar a l'executat del seu domicili no es correspondria al concepte d'injustícia del delicte de prevaricació, sinó a una absència d'equitat en l'aplicació de la llei.

Tot i les queixes en relació a la manca de consideració de determinades circumstàncies - personals del recurrent o materials obstatives a l'execució forçosa de les unitats immobiliàries embargades- per a procedir al seu desnonament, l'examen de la querella permet comprovar que el nucli de la injustícia denunciada és el mateix desnonament, en considerar-se que no es podia llançar de la seva residència al Sr. M. perquè les unitats immobiliàries embargades no s'havien venut en subhasta pública ni, per tant, existia un adjudicatari de les mateixes a qui s'hagués de donar la seva possessió. Tanmateix es considera injusta la decisió de posar indirectament a disposició de la Comunitat de Propietaris les claus dels immobles, fent-li entrega de les mateixes.

Ni la Magistrada del Tribunal de Corts que ha dictat la resolució recorreguda ni el Ministeri Fiscal, ni tampoc la representació de Sanz han fet referència a aquestes qüestions, quan constitueixen precisament les decisions que es consideren injustes en la querella, als efectes del delicte de prevaricació.

III.- CONSIDERANT: que la demanda de reclamació dels deutes comunitaris generats per les unitats immobiliàries núm. 74, pis ubicat en la porta cinquena de la planta segona del Bloc B de l'edifici Sanz, i la plaça d'aparcament núm. 9 del mateix edifici, propietat totes dues de la societat Sanz de la que Jean B.M. era soci majoritari i administrador únic, es va tramitar pel procediment previst en el derogat article 34 de la Llei 12/2004 de 30 de juny de Propietat Horitzontal, i en el marc d'aquest procediment es va procedir a l'embargament preventiu de les esmentades unitats immobiliàries.

Mitjançant la sentència de data 18 d'octubre de 2010 es va condemnar a la societat Sanz a pagar 7.753,59 euros a la Comunitat de Propietaris de l'edifici Sanz per les despeses comunitàries degudes. La part demandant va instar el procediment d'execució de la sentència, en el marc del qual, en no atendre's el requeriment de pagament del principal i les costes generades, en data 1 de setembre del 2016, per Sanz es dictà providència instant l'execució forçosa de les unitats immobiliàries embargades, a tramitar pel procediment previst a la Llei 44/2014 de 18 de desembre, de l'embargament.

Segons la documentació aportada amb la querella, en el procediment d'execució es va dictar per Sanz en data 20 de febrer de 2017 un aute en el qual, entre altres pronunciaments, s'acordà requerir al Sr. M. a fi d'aportar davant la Batllia el joc de claus pertanyent a la unitat immobiliària núm. 74, pis ubicat en la porta cinquena de la planta segona del Bloc B de l'edifici Sanz, i a la plaça d'aparcament núm. 9 del mateix edifici. Aquesta decisió es va mantenir malgrat haver exposat el Sr. M. que l'immoble constituïa la seva residència habitual, i en data 10 de gener del 2018 es va procedir al desallotjament forçós, constant a l'acta que es feia en seguiment a l'aute de data 24 de novembre del 2017 i que el judici civil s'havia tramitat per la Llei d'Arrendaments de Finques Urbanes de data 30 de juny del 1999 (Text Refós per Decret Legislatiu de data 26 de març del 2014) i es trobava en fase d'execució de sentència.

En l'acta de 10 de gener de 2018 es fa constar que es procedeix al canvi de pany de les dues unitats immobiliàries, que les claus resten dipositades en autes, i que quan el Sr. M. vulgui accedir al pis a fi de retirar objectes, ho haurà de comunicar a l'administrador de la comunitat, qui haurà de recollir les claus a la Batllia per permetre-li l'accés i desprès retornar-les.

No es dona la possessió del pis a la comunitat, tal com es diu en la querella, tot i que es deixen les claus a l'administrador per tal de facilitar l'accés al pis del Sr. M. per a recollir el seus objectes.

El que sí que es fa es desallotjar al recurrent del pis en el qual vivia, sense que s'hagués procedit a la seva adjudicació definitiva a la persona que l'haguessin comprat en subhasta pública. És després d'aquesta adjudicació definitiva, la qual s'ha de formalitzar en escriptura pública, quan es produeix la transmissió de l'immoble, tal com es preveu a la Llei de l'embargament. No es contempla al procediment d'execució forçosa regulat en aquesta Llei, ni resulta lògic ni raonable, el desallotjament de la persona que viu a l'immoble quan encara no s'ha procedit a la seva venda i, per tant, no hi ha un nou propietari a qui s'hagi de donar la possessió.

A l'acta de 18 de gener de 2018 es fa referència a la Llei d'Arrendaments de Finques Urbanes, la qual, al procediment que establia la seva Disposició Addicional Segona, sí que preveia el llançament de l'arrendatari quan la sentència condemnava al desnonament de la finca i no es duia a terme de forma voluntària. Però el judici civil es va tramitar pel procediment previst al derogat article 34 de la Llei 12/2004 del 30 de juny de Propietat Horitzontal, ja que el que es reclamava era un deute a la Comunitat de Propietaris, i el procediment d'execució forçosa de la sentència era el previst a la Llei de l'embargament.

IV.- CONSIDERANT: que el delicte de prevaricació judicial de l'article 400 del Codi Penal, quina comissió atribueix la part querellant a Sanz sanciona al batlle o magistrat que, sabent-ho, dicti una resolució injusta.

Per resolució injusta ha de considerar-se aquella que s'aparta de totes les opcions jurídicament defensables, mancant de tota interpretació raonable, sent en definitiva exponent d'una clara irracionalitat.

La decisió de Sanz d'acordar el desnonament del recurrent del seu domicili i el posterior desallotjament forçós del mateix podria ser, en principi, injusta, perquè és una mesura que ni estava legalment prevista ni resultava raonable per innecessària, ja que mentre no s'hagués procedit a l'adjudicació de l'immoble a un tercer, a qui s'hagués de donar la seva possessió, no era necessari privar de la possessió dels immobles a la societat propietària ni fer fora dels mateixos al seu legítim ocupant, tenint en compte, a més, que el Sr. M. va permetre l'entrada del pèrit designat per fer la valoració de l'immoble.

El llançament no tenia, per tant, fonament legal i no es presenta, en principi, com una opció jurídicament defensable.

Però el delicte de prevaricació judicial de l'article 400 del Codi Penal objecte de la querella, exigeix també que la resolució s'hagi dictat coneixent el batlle o magistrat la seva injustícia. El dolo o intenció requereix que el batlle o tribunal conegui que la resolució és injusta i vulgui dictar-la.

Cap esment es fa en la querella a l'element subjectiu o intencional del delicte, el que ja seria suficient per no admetre la querella en no poder integrar-se els fets relatats en el tipus de l'article 400 del Codi Penal, i en el recurs d'apel·lació es deixa ben clar que Sanz va incórrer en un error en l'elecció del procediment aplicable, continuant sense fer cap esment a la intencionalitat que requereix el delicte de prevaricació dolosa de l'article 400 del Codi Penal,

El procediment per exigir responsabilitat penal a batlles i magistrats només es pot iniciar per querella del Ministeri Fiscal o del ofès o perjudicat -article 78 de la Llei Qualificada de la Justícia- i per això si els fets, tal com apareixen relatats en la querella, no són constitutius del delicte objecte de la mateixa, la querella no pot ser admesa a tràmit i no pot servir com a denúncia per a investigar la possible comissió d'un delicte diferent.

El recurs, per tot el que se ha exposat, ha de ser desestimat.

V.- CONSIDERANT: que havent estat desestimat íntegrament el recurs, procedeix imposar a la part apel·lant les despeses processals causades en aquesta segona instància

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Amorós contra l'aute de data 21 de juny de 2021 dictat pel Tribunal de Corts en el procediment contra aforats núm. 6000023/2021.

2.- CONFIRMAR íntegrament dit aute.

3.- Imposar a la part apel·lant les despeses processals causades pel recurs

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.