Execució i preferència (TSJC 136/2015)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Anière

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000136/2015 ORIGEN: 4000952/2009

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 29 d’octubre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs. Magistrats Vincent Anière i Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Comunitat de propietaris de l’Edifici R.I. va interposar demanda d’execució de resolució judicial envers els Srs. Ferrer i Varesc.

II.- L’Hble. Batlle va dictar Aute, de data 10-12-2014, amb la següent part decisòria: “ACORDA:Primer.- No donar lloc a la pretensió formulada per l’executant mitjançant escrits de dates 6-6-2014 i 4-12-2014.

Segon.- Fer avinent a l’executant que l’acció contra l’entitat financera Ricart, SA ha de regir-se pel procediment que en dret escaigui i no en el marc del present litigi.

Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades”.

III.- La representació processal de la part executant va interposar recurs contra l’Aute d’instància i va presentar, en data de registre de 27-04- 2015, escrit de conclusions segons el qual demanava la revocació de la resolució dictada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el recurs interposat per la part agent són els següents. Entén que va iniciar l’execució per deutes derivats de despeses de propietat horitzontal contra els executats i que Ricart no és aliena al present procediment d’execució, atès que es va adjudicar les unitats immobiliàries en data 22 de juny de 2010 i amb posterior escriptura pública d’adjudicació de 4 de juny de 2014. Per escrit de 6-6-2014 es va sol·licitar per la Comunitat que, en seu de la present execució, es requerís a Ricart per tal que manifestés si havia estat adjudicatària de les unitats immobiliàries i, en cas afirmatiu, liquidés el deute i, de no fer-ho, s’embarguessin les referides unitats immobiliàries. Per diligència de 24-11-2014 es va notificar que per escriptura pública de 4-06-2014 les referides unitats s’havien adjudicat a Ricart. Considera, aleshores, que l’execució ha de continuar contra Ricart en mèrits del que es disposa a l’article 13.3 LPH. Afegeix que, malgrat ser les despeses comunitàries un crèdit preferent a l’hipotecari d’Ricart, la Batllia va fer cas omís i va adjudicar les unitats immobiliàries.

II.- El present recurs no pot ésser estimat en atenció a les següents consideracions. En primer terme, l’article 9 de la Llei qualificada de la Justícia determina que els Batlles i Tribunals hauran d’executar i fer complir les decisions judicials i la doctrina reiterada d’aquesta Sala (cfr. AATSJA 18-04-1996 i 13-04-1997) estableix que ha de perseguir el compliment específic del títol executiu en els seus propis termes. En aquest sentit, el títol que s’executa és la condemna dinerària a favor de la Comunitat de propietaris agent contra els Srs. Ferrer i Varesc i, per tant, dins del mateix procediment d’execució no es pot alterar la part executada i adreçar-se ara contra Ricart, com a adjudicatària de les unitats immobiliàries que han generat aquestes despeses comunitàries. En efecte, el dret a l’audiència, a la contradicció i a la defensa (art. 10 CA) impedeixen donar lloc a les pretensions de l’agent, en el si de la present execució, i adreçades a que s’exigeixi la liquidació dels deutes comunitaris a Ricart i, pel supòsit d’impagament o pagament parcial, es decreti i travi embargament sobre les unitats immobiliàries adquirides. En segon terme, en l’escriptura d’adjudicació judicial a favor de l’entitat bancària, de data 4 de juny de 2014, s’estableixen les càrregues i gravàmens que es cancel·len i les que subsisteixen. I així, en l’estat de càrregues s’adverteix expressament de les previsions de l’article 13 de la Llei de propietat horitzontal, modificada per Llei 25/2008 de 20 de novembre, que determina: “Qui adquireixi una unitat immobiliària en règim de propietat horitzontal respon amb el mateix immoble adquirit dels deutes pendents amb la Comunitat des del moment de la transmissió efectiva de la propietat. També respon dels deutes contrets pels titulars anteriors”, a la vegada que en l’expositiu B s’assabenta a l’entitat adjudicatària de la pendència de deutes comunitàries. Per tant, des d’aquesta òptica, i de conformitat amb els dictats de l’article 13 de la Llei de propietat horitzontal, pot la Comunitat agent reclamar el deute comunitari a l’entitat financera, tant en la part que li correspon com a adjudicatària, com en aquella que ha d’assumir derivada de deutes dels titulars anteriors, per tal que aquesta pugui oposar-se, si ho considera convenient, a la reclamació i/o al quantum exigit en el procediment que correspongui. Però, el que no esdevé adequat, processalment ni des de la vessant del dret a la jurisdicció, és l’exigència de les quantitats derivades de despeses comunitàries sense atorgar a l’entitat financera el dret de defensa en relació a la pretensió exercitada, per la qual cosa les pretensions agents no poden tenir cabuda en un procés d’execució endagat envers altres executats.

III.- La desestimació del present recurs s’ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes processals (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Comunitat de propietaris de l’Edifici R.I. contra l’Aute, de data 10-12- 2014, dictat per l’Hble. Batlle, aclarit per aute de 15-01-2015, i confirmar la seva part decisòria. Escau imposar a la part recurrent les costes processals d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.