Mesures provisionals (TSJC 289/14)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TSJC.- 0000289/14 ORIGEN: 6000792/2014

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Alfaro va interposar demanda, en data 06-06-2014, envers el Sr. Guerrero sol·licitant l'adopció de mesures provisionalíssimes o urgents en el marc de l'article 64 LQM i de mesures provisionals d'acord amb l'article 63 LQM.

Per Aute de data 10-06-2014, es va decidir no donar lloc a la demanda de mesures provisionals urgents.

En data 20-06-2014, es va celebrar l'acte de conciliació sense que les parts assolessin cap acord excepte pel que fa a la pàtria potestat de la filla que van acceptar que fos compartida entre els dos progenitors, i que la guarda i custòdia fos atribuïda a la mare.

II.- En aplicació de l'article 63.6 de la LQM, l'Hble. Batlle va dictar Aute, de data 26-06 2014, decidint:

"Primer.- Adoptar les següents mesures paternofilials, amb caràcter provisionalíssim, de conformitat amb el que disposa l'article 63, apartat 6, de la Llei qualificada del matrimoni de data 30 de juny de 1.995, modificat per la Llei 3/2012 del 19 d'abril, qualificada de modificació de la Llei Qualificada del Matrimoni:

Establir la pàtria potestat de la menor Catalá compartida entre ambdós progenitors;

Atribuir a la mare la guarda i custòdia de la filla menor d'edat;

Fixar un règim de visites en favor del pare i respecte de la filla menor d'edat, consistent en poder trobar-se en companyia de la menor el seu dia de descans setmanal, de les 10'00 fins a les 18'00 hores en què l'haurà de retornar a la mare al lloc que aquesta darrera indiqui, tenint en compte que actualment resideix en un pis tutelat, així com els quinze dies de vacances anuals de que disposi, i que per aquest any 2014 resten fixats del dia 25 de juliol fins al 10 d'agost dels corrents, en què el pare igualment podrà trobar-se en companyia de la menor, de les 10'00 fins a les 18'00 hores cada dia. Dit règim s'estableix sense pernoctació al domicili del pare, per quant així ho van convenir els progenitors, per mentre la menor continués sent alletada per la mare, sense perjudici que una volta aquesta situació finalitzés, la menor pogués pernoctar al domicili del pare. Igualment, tenint en compte que els festius del Sr. Guerrero no són fixos i depenen d'un calendari que li és lliurat pel seu patró al inici de l'any, s'escaurà que el pare informi la mare, amb una antelació prèvia d'una setmana, dels dies festius intersetmanals de que disposa; en quant a les onomàstiques i aniversaris de la menor, els progenitors es podran trobar en companyia de la menor de forma alterna, i a manca d'acord entre ells, la menor passarà l'aniversari amb la mare i l'onomàstica amb el pare els anys parells, i els anys senars al inrevés. En quant a les onomàstiques i els aniversaris dels pares, la menor podrà trobar-se en la companyia del progenitor corresponent;

Fixar una pensió per aliments a càrrec del pare d'un import mensual de 300,00.-euros, pagadora durant els cinc primers dies de cada mes al compte bancari que el demandant assenyali, i revisable anyalment segons la variació del índex de preus al consum fixat pel M.I. Govern d'Andorra, i l'establiment de l'obligació de cada progenitor de contribuir per meitat al pagament de les despeses extraordinàries de la filla comuna.

Segon.- Reservar la decisió sobre les costes processals causades a la resolució que posi fi al present procediment."

III.- Contra aquesta resolució la Sra. Alfaro ha interposat recurs d'apel·lació demanant la seva revocació parcial en el sentit de decidir:

"- que les visites entre la filla comuna Catalá i el Sr. Guerrero siguin supervisades per un pèrit o assistent social fins a que no s'acrediti que es pot fer càrrec de forma adequada de la menor i que es faci un seguiment de l'evolució del vincle entre pare i filla, i estableixi quan s'ha assolit el període d'adaptació.

que s'estableixi que el règim de visites paternes sigui fixat en caps de setmana alterns.

que s'estableixi el règim de visites referent a vacances de Nadal, Carnaval, Setmana Santa, viatges a l'estranger i la comunicació entre el progenitor que té a la menor i el progenitor que no té la menor amb la Catalá."

El Ministeri Fiscal va emetre informe, de data de registre 28-10-2014, en virtut del qual s'oposa al recurs i demana la confirmació íntegra de l'Aute.

La representació processal del Sr. Guerrero demana la desestimació del recurs al no ser competent aquesta Sala per decidir sobre una regulació de les relacions paterno-filials que s'estan tutelant en la jurisdicció civil de la Batllia.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són els següents: La Sra. Alfaro ha patit maltractaments físics i psicològics per part del Sr. ENTITY_5; s'ha d'evitar una situació de perill per a la menor; la supervisió de les visites ha de durar fins a que es realitzi un informe sobre la capacitat del pare a fer-se càrrec de la nena i el seguiment de la relació; ella no confia en la capacitat del Sr. Guerrero a cuidar la seva filla i no es va cuidar mai dels seus altres fills; el pare ha proposat un calendari «a mida» sense prendre en compte la rutina de la seva filla; l'aute no estableix les vacances de Nadal Carnaval i setmana Santa; ella ha trobat una feina i proposarà un calendari per tal de fixar el règim de visites definitiu.

Però, aquest recurs no es pot estimar per dos tipus de raons.

En primer lloc, el desacord entre els progenitors és essencialment relatiu a la qüestió de determinar si, com ho pretén la mare, les visites del pare han de ser supervisades pels serveis socials.

Força és de constatar que de cap manera queda establert que el pare representa un perill per la seva filla. L'únic element en autes al respecte és la denúncia que la Sra. Alfaro va presentar per davant del servei de policia després de la separació, però les declaracions que fa en dita denúncia no són recolzades per cap element exterior objectiu.

Pel que fa als comentaris fets en les seves cartes pel Sr. Marcos i per la Sra. Caro són massa imprecisos i no han estat encara ratificats per ells.

Per acabar sobre aquest punt, s'ha de dir que el fet que un progenitor mantingui una relació lliure amb el seus fills, sense intervenció estatal, constitueix un dret fonamental el qual no es pot limitar sense elements contundents establint que dita relació seria contrària al interès del menor.

En segon lloc, i de forma més general, s'ha de prendre en compte que el procés de separació i de determinació de les mesures paternofilials es troba actualment pendent de resolució davant de la instància. En el marc del mateix s'han de practicar justament les proves per tal de decidir sobre les mesures adaptades i adequades, i en particular el règim de visites.

Així, tant la Sra. Alfaro com el Ministeri fiscal han demanat la pràctica de proves. El Ministeri fiscal ha demanat que s'oficiï un informe psicosocial pel Sr. Guerrero al servei d'assistència social del M.I Govern per part d'un psicòleg i d'un treballador social. Quant a la Sra. Alfaro, ha demanat, entre altres, que es requereixi al servei de policia per tal de que aporti els antecedents, així com unes pericials i unes testificals per ratificació en relació al Sr. Marcos i a la Sra. Caro.

Per tant, en tal situació, considerem que, sense disposar dels elements de prova que s'han de practicar, no resulta possible en aquesta alçada valorar la conveniència per la menor de modificar les mesures provisionalíssimes establertes per l'Aute recorregut com ho sol·licita la mare.

En aquestes condicions, el recurs s'ha de desestimar.

II.- Malgrat la desestimació del recurs, l'especial natura dels interessos en conflicte justifica la no imposició de les costes processals de l'alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la Sra. Alfaro contra el Aute de data 26-06-2014, i confirmar íntegrament la seva part decisòria; NO EFECTUAR cap imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.