Responsabilitat del titular administratiu d'un negoci (0188/09)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-188/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de desembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 27 de febrer del 2008 la representació processal del Sr. Morell va formular demanda contra el Sr. Caro i la societat "Izquierdo" en reclamació de la suma de 30.050,61 euros, import d'una sanció imposada pel Ministeri de Finances al negoci "Carnisseria i Xarcuteria L.", propietat dels defenents i del qual era titular administratiu el seu mandant, i que havia estat abonada per ell, més interessos i costes.

II.- En el tràmit de contesta a la demanda els defenents va interposar l'excepció dilatòria de cosa jutjada, que va ser desestimada per l'Aute de 15 de juliol del 2008.

III.- La representació processal del Sr. Caro i de la societat "Izquierdo" van contestar a la demanda en data 29 d'octubre del 2008, oposant-se a ella amb l'argument que era l'agent el que s'havia de fer càrrec de la sanció.

IV.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 22 de maig del 2009 estimant la demanda interposada pel Sr. Morell contra el Sr. Caro i condemnant al defenent a pagar a l'agent la suma de 30.050,61 euros, més els interessos legals de dita suma, més les costes del procediment i desestimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Morell contra la societat "Izquierdo" i imposant les costes generades per aquesta demanda a la part agent.

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal Sr. Caro i, en virtut dels arguments que exposa, sol·licita la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda interposada contra el seu mandant, imposant a l'adversa les costes del procediment.

VI.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Morell i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i que es condemni tant al Sr. Caro com a la societat "Izquierdo" al pagament de la sanció que li va ser imposada al seu mandant, condemnant als defenents al pagament de la totalitat de les costes de la instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com consta al document aportat al foli 31 de les actuacions, en data 1 d'agost del 2001 els agents del Servei de Duanes depenent del Ministeri de Finances van aixecar un acta de contenciós com a conseqüència d'una inspecció efectuada al negoci denominat "Carnisseria i Xarcuteria L." en la què es van detectar una sèrie d'irregularitats en els seus llibres de registres i, personats posteriorment en els magatzems del comerç, els agents van constatar diferències entre l'estoc real i el llibre d'existències del negoci. Arrel d'aquests fets, la Resolució de 3 d'octubre del 2001 va imposar una sanció de 30.050,61 euros al Sr. Morell, titular administratiu del negoci (foli 39), i contra aquesta Resolució va formular recurs de reposició el Sr. Caro, en representació del Sr. Morell, i la Resolució de data 23 de gener del 2002 el va desestimar (foli 42). En el mateix sentit, la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 23 de desembre del 2002 (foli 44) va desestimar la demanda formulada per "Izquierdo" contra el M.I. Govern per aquesta causa, i aquesta decisió va ser confirmada per la de la Sala Administrativa del Tribunal Superior d'Andorra de 24 de juliol del 2003 (foli 53).

Atesa la fermesa de la sanció que se li havia imposat, en data 27 d'agost del 2007 el Sr. Morell va pagar a la ORG_0 la suma de 30.050,61 euros en la què aquesta es concretava i el dia 27 de febrer del 2008 va formular la demanda que dóna origen al present procediment contra el Sr. Caro, titular real del negoci i contra la societat "Izquierdo", de la què eren socis per meitat el Sr. Caro i la seva esposa i que en va esdevenir titular posteriorment. La Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 22 de maig del 2009 va estimar la demanda formulada pel Sr. Morell contra el Sr. Caro, imposant a la defenent les costes de la demanda i va desestimar la interposada pel mateix agent contra la societat "Izquierdo" imposant les costes de la mateixa a la part agent.

II.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Caro argumentant que el Sr. Morell era el titular registral del negoci "Carnisseria i Xarcuteria L." en el moment en què el Servei de Duana va aixecar l'acta de contenciós i, per tant, va ser a ell a qui es van imposar la corresponent sanció, sense que, segons el seu parer, sigui procedent que s'estimi la seva demanda de repetició de la suma pagada perquè no s'ha provat la titularitat fiduciària del seu mandant, ni que existís un pacte entre les parts en virtut del qual aquest s'hagués de fer càrrec de les sancions que li fossin imposades al negoci.

Els arguments del recurrent no es poden admetre de cap manera. De les proves que consten a les actuacions es dedueix que el Sr. Caro era el titular real del negoci a on es van detectar irregularitats, mentre el Sr. Morell era exclusivament el seu titular administratiu. Aquesta conclusió es deriva d'una interpretació global de les proves aportades per les parts en virtut d'un criteri de sana crítica, ja que no sols va ser el recurrent qui es defensà de la sanció imposada a l'agent en nom d'ell, sinó que el mateix nom del negoci "Carnisseria i Xarcuteria L.", que es correspon amb les primeres paraules dels seus cognoms, en el moment de ser-li imposada la sanció mostra qui n'era el titular real i el mateix es dedueix del fet que fos posteriorment la societat formada pel Sr. Caro i la seva esposa qui esdevingués titular registral del mateix i qui formulés en nom propi la demanda oposant-se a la sanció en front de la jurisdicció ordinària, com d'altra banda reconeix la Sentència de la Sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia de 24 de juliol del 2003.

En aquestes circumstàncies no es pot afirmar que no hi havia cap pacte entre les parts en virtut del qual el Sr. Caro hagués de respondre de la sanció imposada al Sr. Morell perquè, si bé en front de tercers, en aquest cas del servei de Duanes, el titular administratiu esdevé responsable de les irregularitats constatades en un negoci que figura al seu nom en el corresponent registre, en l'àmbit intern, sense necessitat de cap pacte, aquestes són imputables exclusivament a aquella persona o persones que porten la gestió del negoci, atès que com a titulars reals del mateix ho han fet de manera incorrecta.

Per aquesta raó procedeix no sols confirmar la resolució recorreguda, sinó també mantenir la condemna en costes que aquesta efectua respecte del recurrent.

III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

IV.- Contra la mateixa resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr, Morell, oposant-se a la decisió de la Sentència d'instància de desestimar la demanda interposada per la seva mandant contra la societat "Izquierdo" argumentant, en primer lloc, que aquesta societat mai va plantejar l'excepció de manca de legitimació passiva en el curs del procediment. No obstant, cal posar de relleu que en la seva contestació a la demanda tant el Sr. Caro com la societat "Izquierdo" es van oposar a la procedència de la reclamació efectuada per el Sr. Morell, raó per la qual és indiferent que plantegessin la manca de legitimació passiva d'un d'ells quan negaven la dels dos, afirmant que no s'havia provat la relació de fidúcia i que no hi havia cap pacte o conveni subscrit entre l'agent i els defenents en virtut del qual aquests s'haguessin de fer càrrec de la sanció imposada al demandant.

V.- Argumenta igualment la recurrent que va ser la societat "Izquierdo", de la qual eren socis exclusivament el Sr. Caro i la seva esposa, qui va entaular el procediment jurisdiccional per tal de oposar-se al pagament de la sanció imposada al Sr. Morell i que mai se li va negar legitimació activa per fer-ho.

Aquest argument tampoc es pot estimar, el Sr. Morell va ser considerat responsable de la infracció administrativa imposada al negoci del qual era titular administratiu, malgrat aquest es va donar de baixa el 23 de maig del 2001 (foli 38) i la inspecció es va portar a terme el dia 1 d'agost d'aquell any, ja que les irregularitats que van donar lloc a la sanció imposada no es van produir aquell dia, sinó que eren conseqüència d'una gestió incorrecte del negoci durant el temps que va precedir a la inspecció. Pel que fa al dret de repetició del citat senyor contra el titular, o titulars, reals del negoci, cal tenir en compte que l'únic que s'ha considerat acreditat per indicis a les actuacions és que durant el temps que es van produir les irregularitats que van donar lloc a la sanció el Sr. Morell estava vinculat per una relació fiduciària amb el Sr. Caro, com, d'altra banda, es deriva del reconeixement d'aquest fet per part de l'agent en el seu escrit de demanda (foli 25 al final del quart fet). Pel contrari, si bé és veritat que va ser la societat "Izquierdo" qui va recórrer posteriorment la sanció en la via jurisdiccional, això no suposa fer-la responsable d'una mala gestió en la què no s'ha provat que hagués participat i la seva legitimació activa davant de la jurisdicció administrativa sols era admissible pel fet que en aquell moment el titular del negoci era aquesta entitat.

VI.- La recurrent s'oposa en segon lloc a la decisió de la Sentència d'instància d'imposar-li a ella les costes de la seva demanda contra "Izquierdo" i aquest argument s'ha d'estimar. En efecte, en principi és una decisió correcte imposar a l'agent les costes generades per la seva demanda contra un defenent quan aquesta ha estat desestimada. No obstant, en determinats casos està justificat que la demanda s'interposi contra tots aquells que es consideren responsables d'un determinat fet, encara que després resulti que no és així. En el cas present, malgrat l'agent havia tingut els tractes pel que sembla exclusivament amb el Sr. Caro, el fet que aquest hagués constituït no se sap en quin moment una societat de la què sols eren socis ell i la seva esposa, la circumstància de que el negoci del qual ell havia estat titular es denominés ja en el moment de produir-se les irregularitats "Carnisseria i Xarcuteria L.", és a dir que portés ja el nom de la societat, i el fet que fos aquesta la que recorregués la sanció imposada davant la jurisdicció administrativa, podia portar a l'agent a dubtar de qui va ser el titular real del negoci durant el temps que es van produir les irregularitats de gestió sancionades i, per tant, a demandar tant al Sr. Caro com a la societat que havien propiciat aquesta confusió.

Per aquesta raó, no havent acreditat, ni tant sols manifestat, la defenent que la societat entre ell i la seva esposa es va crear amb posterioritat als fets sancionats i que l'agent ho havia de saber, era lògic que la seva actuació portés al Sr. Morell a pensar raonablement que era possible que la societat fos la titular real del negoci durant aquell període, malgrat ell sols havia arribat a acords amb un dels seus dos socis i per tant els demandés a tots dos, motiu pel què estimem procedent reformar la Sentència d'instància en aquest punt i no fer especial pronunciament respecte de les costes generades a la instància per la demanda interposada pel recurrent contra "Izquierdo".

VII.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes generades per ell en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Caro contra la Sentència dictada en data 22 de maig del 2009, imposant les costes generades per ell a la part recurrent.

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Morell contra la mateixa resolució, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de no fer especial pronunciament respecte de les costes generades per la demanda formulada per ell contra la societat "Izquierdo", sense fer tampoc especial imposició respecte de les d'aquesta alçada.

CONFIRMAR en tots els restants punts la resolució recorreguda.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.