Recurs contra aute desestimant recusació.

Aute

Magistrats

IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ ELSA PUIG MUÑOZ FATIMA RAMIREZ SOUTO

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Presidència

TSJ.- 0000030/2026

AUTE 000011-2026 DE 22/07/2026

Ponent : Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Data : 22/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJ.- 0000030/2026

Nig : 5300518120260000030

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00011 A

AUTE 000011/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Henrik

Representant : Sra. Paola

Advocat : Sr. Berta

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

OBJECTE: Recurs contra aute desestimant recusació.

Andorra la Vella, a 22 de juliol del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En el marc del recurs interposat en el procediment de referència, la representació processal del Sr. Henrik formulà incident de recusació dels magistrats de la Sala Civil d'aquest Tribunal, I. Sr. Udo, Sr. Josep, i Sr. Ben, en considerar que concorrien els supòsits previstos als apartats e ), f ), g ) i h) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia .

2.- Per aute de data 01-07-2026 la Presidenta del Tribunal Superior de Justícia, en funcions, decidí desestimar l'incident de recusació plantejat, imposant les costes de l'incident al seu promotor.

3.- El Sr. Henrik ha interposat recurs d'apel·lació contra aquest darrer aute, en el qual, en síntesi, considera que s'ha comés una aplicació defectuosa de les normes que són d'aplicació i un error en la valoració de les proves per quan:

- L'aute impugnat desestima la recusació en base a la inadmissió de les demandes civils invocades (núm. 1000252/2023 i 600034/2024) contra els magistrats recusats, però obvia que les resolucions judicials que s'han dictat constitueixen uns gravíssims precedents jurisprudencials, que deixen sense contingut l'ordenament jurídic del Principat, sent contràries a la Constitució i a les Lleis, i alhora un acte de bunquerització judicial inacceptable per part de la magistratura. Així, l'argumentació superficial que efectua la magistrada actuant com a Presidenta del Tribunal, en funcions, I. Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL, per desestimar la recusació dels magistrats de la Sala civil, no té rellevància jurídica suficient per desvirtuar la petició de recusació formulada, havent estat ella mateixa també denunciada en diferents ocasions davant del Consell Superior de la Justícia. Salvat que es reobrin les causes de referència i aquestes es resolguin sobre el fons, amb sentència ferma, amb respecte de totes les garanties processals i constitucionals per les diferents parts litigants, no deixarà d'aplicar "el principi de dret indià espanyol", doncs les diferents resolucions dictades emanen del poder coercitiu del Tribunal però no de la integritat i legitimitat del Tribunal.

- Respecte la demanda contenciosa administrativa núm. 1000010/2024, la circumstància que es presenti contra el Registre Civil no obsta que l'objecte de la demanda és conèixer la identitat de la persona amb qui està casada un dels tres magistrats recusats, tenint per tant aquest un interès directe o indirecte en el procés de que es tracti, o en un altra procés semblant, tenint interès en fer fracassar totes les accions judicials del lletrat sotasignat.

- Per suposat fins a la data no ha pogut demostrar la certesa de les seves afirmacions relacionades amb l'interès directe o indirecte en el procés d'algun dels magistrats recusats, però no cal oblidar que la causa contenciosa administrativa té precisament per objecte conèixer la identitat del seu cònjuge, que ja han transcorregut dos anys d'ençà la presentació de la demanda, ço que porta al sotasignat a pensar que tot és cert, doncs de no ser certes, el magistrat al·ludit hauria voluntàriament informat del nom i cognoms de la seva consort. La manca de prova ve donada per la manca de cooperació del magistrat concernit i de la manca d'impuls processal per part de la secció contenciosa administrativa.

- Conèixer la identitat del cònjuge d'un dels magistrats recusats és el principi d'una recerca que pot tenir connexió amb altres causes civils motiu pel qual no és determinant que els magistrats afirmin que no han intervingut de manera directa o indirecta en la subhasta púbica o l'adquisició de cap mena de bé relacionat amb els assumptes als quals es fa referència, i en tot cas aquesta afirmació porta a pensar que ho haurien pogut fer en altres causes diferents a les núm. 1000252/2023 i 6000034/2024.

- Recentment el Tribunal Constitucional, en relació a les peticions de recusacions de batlles i magistrats, havia reconegut que la teoria de les aparences, desenvolupada pel TEDH, podia condicionar el dret fonamental a un Tribunal imparcial quan, com en el cas que ens ocupa, aquestes aparences objectives generen un recel legítim a una part litigant. L'aute apel·lat té en compte aquesta teoria però oblida citar la jurisprudència del TEDH que proscriu àmbits d'impunitat en favor de grups o categories de persones quan aquesta és contrària a les normes de dret intern andorrà. Efectivament ha de primar el dret i el principi fonamental en base al qual les reivindicacions civils deuen poder ser portades a un Tribunal. Amb la negativa d'acceptar les recusacions es pretén crear una immunitat extra legem en favor de membres de la judicatura andorrana i d'esquenes a la recta aplicació del dret intern, el tot a fi que mai es puguin veure aquietats en la seva funció jurisdiccional malgrat els ciutadans puguin tenir la percepció objectiva i/o subjectiva que el jutge que ha de conèixer de l'assumpte tingui prejudicis a l'hora de resoldre el cas. Aquí existeixen dubtes respecte de la capacitat dels mateixos, màxim quan aquests sempre han estat resolent a favor dels interessos del Sr. Lucas i en contra del seu representat (causes civils TSJC-000322/2019 i TSJC-0000322/2019).

- L'aute apel·lat nega qualsevol enemistat manifesta entre el lletrat actuant i els magistrats recusats però no nega que s'hagin interposat diverses demandes i denúncies (aquestes davant del CSJ) contra els magistrats de referència, de manera que cal reconèixer una relació d'enemistat manifesta entre aquests, concorrent per tal les causes previstes a l' article 73 f ) i h) de la LQJ .

- La negativa del CSJ d'obertura de procediments sancionadors també infringeix l'ordenament jurídic del Principat i és contrària a la Constitució i a les Lleis, buscant una impunitat per a la magistratura andorrana que no és acceptable en un Estat de dret.

- S'ha exterioritzat la enemistat dels magistrats envers el lletrat de la part recurrent de forma tan intensa que se n'ha fet ressò un mitjà de comunicació ( ORG000) i palesats fins i tot en pòdcasts a l'aplicació Youtube. Aquesta animadversió pot arribar a tenir incidència en la resolució del procés.

- Les demandes presentades i la petició d'obertura d'expedients contra els magistrats recusats poden comportar la imposició de multes i fins i tot la separació del servei. Aquestes han generat en les persones "una sèrie de perjudicis o inclinacions personals d'odi i revenja envers el lletrat sotasignat del present escrit motiu pel qual pretendre que els mateixos inspiren una confiança a aquesta part es pretendre pensar que la representació lletrada d'aquesta part es mou per criteris de confiança cega i ingenuïtat respecte a la imparcialitat" dels magistrats recusats. La simple sospita d'imparcialitat aquí és suficient.

- No li és exigible el pagament de taxes.

Per raó de l'exposat, demana que es revoqui l'aute recorregut i s'estimi la recusació formulada, el tot sense efectuar especial condemna en costes.

4.- El 09-07-2026 la part recurrent ha consignat les taxes judicials corresponents al recurs.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El dret a que els assumptes sotmesos al debat judicial siguin resolts per un tribunal imparcial, com a exigència prevista a l' article 10 de la Constitució , a l' article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans , a l' article 10 de la Declaració Universal dels drets humans i a l' article 14 del Pacte Internacional de drets civils i polítics , garanteix certament, la credibilitat i la confiança que mereix l'administració de justícia respecte dels justiciables, en un Estat democràtic de dret.

La imparcialitat del jutjador, com a garantia del justiciable, ha estat precisada també pel Tribunal Europeu de Drets humans en nombroses de les seves sentències (STEDH de 1 de octubre de 1982, cas Piersack ; STEDH de 26 de octubre de 1984, cas De Cubre , STEDH de 24 de maig de 1989, cas Hauschildt, STEDH de 8 febrer del 2000 Cas McGonnell; STEDH de 2 març del 2000, Cas Garrido Guerrero, STEDH de 25 juliol del 2002, Cas Perote Pellón, entre altres) i es projecta en una doble vessant: la subjectiva, en el sentit que el jutge no ha de tenir cap relació amb les parts que pugui suscitar un interès previ en afavorir-les o perjudicar-les, i l'objectiva, entesa aquesta darrera com que els jutges o magistrats s'acostin a l'afer sense prejudicis ni prevencions que puguin existir, derivats d'una relació o contacte previ amb l'objecte del procés.

La recusació és així el mitjà concebut per assegurar la protecció de dit principi, i permet a aquella part que té sospites o dubtes sobre la imparcialitat del jutge, de demanar que no participi en el pronunciament de la decisió.

No obstant, la demanda de recusació ha de recolzar-se sobre els motius enumerats per la llei, ha de ser precisa i motivada, i ha de fonamentar-se en elements objectius, els quals han de ser acreditats per la part demandant, doncs seran els que permetran determinar si els seus temors o dubtes sobre la imparcialitat del jutge es poden justificar.

Així el Tribunal Constitucional en la sentència del 4-06-2012 (causa 2012-1-RE), ja va manifestar que "per preservar el dret al jutge o tribunal imparcial cal que aquells que se sotmeten a la seva jurisdicció, no tinguin sospites sobre la imparcialitat de cap dels membres que composen el tribunal que ha de dictar la resolució judicial. Tanmateix, també hem reiterat que aquesta sospita ha de basar-se en dades objectives de relleu (...) La transcendència de la teoria de les aparences ha anat sent matisada i la distinció entre imparcialitat subjectiva i objectiva també... Finalment, en qualsevol problema de parcialitat hi ha elements subjectius que afecten al jutge que cal corroborar amb dades objectives".

Segon.- L'aute apel·lat no admet la recusació formulada en considerar que no concorren els supòsits de recusació invocats, argument amb el que mostra la seva disconformitat la part apel·lant que estima que l'aute impugnat ha estat dictat en base a una defectuosa aplicació de les normes i una errònia valoració de la prova.

En aquest sentit, precisa que el fet d'haver interposat dos demandes civils (que identifica en apel·lació com essent les causes 1000252/2023 i 6000034/2024), en reclamació de quantitat contra els magistrats I. Sr. Josep, Sr. Ben, i Sr. Udo pels danys i perjudicis causats al mateix advocat i/o a uns clients del seu despatx professional, a més d'haver impulsat l'obertura de diferents procediments sancionadors contra aquests, els impedeix resoldre de manera imparcial, el recurs ara interposat pel Sr. Henrik del que és tanmateix l'advocat, concorrent per tant els supòsits previstos en els apartats e ), f ), g ) i h) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia .

Aquest article disposa que els batlles i els magistrats s'han d'abstenir d'exercir les funcions que tenen encomanades i, si no ho fan, poden ser recusats, en els supòsits següents:

"e) Tenir processos pendents amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors.

f) Ser o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors, llevat que la denúncia, l'acusació o la demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació.

g) Tenir un interès directe o indirecte en el procés de què es tracti o

en un altre procés semblant.

h) Tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors."

Tercer.- Pel que fa als supòsits previstos als apartats e) i f), aquest Tribunal considera que no són d'aplicació al present cas doncs, tal i com no es nega per part del recurrent, cap de les demandes civils invocades han estat admeses a tràmit, i els magistrats recusats no tenen procés pendent per raó de les mateixes, com bé reconeix el mateix recurrent.

A l'ensems, quant a les demandes d'incoació d'expedients sancionadors que indica hauria sol·licitat el lletrat de la part recurrent davant el Consell Superior de la Justícia, contra els magistrats recusats, convé remarcar que aquesta afirmació s'efectua de manera genèrica, sense aportar cap justificació de que s'hagin efectivament formalitzat aquestes demandes, doncs la part ni tan sols les identifica. Val a dir però que per sentència núm. 6/2024 de data 25/01/2024, el Ple del Tribunal Superior de Justícia va desestimar, per manca de legitimació activa del recurrent, la demanda interposada pel lletrat Sr. Berta contra onze acords impugnats del Consell Superior de la Justícia de data 31/10/2023 en virtut dels quals no es van admetre a tràmit les correlatives queixes formulades per l'agent, en què sol·licitava la incoació i tramitació d'un expedient disciplinari a diversos Batlles i Magistrats, en relació amb el contingut de certes resolucions adoptades per aquests darrers en el marc de diversos procediments judicials, o bé amb el fet de no haver-se abstingut del coneixement dels mateixos. Contra aquesta sentència, el referit lletrat va interposar recurs d'empara, el qual fou desestimat pel Tribunal Constitucional en data 13/03/2025, per tot el que aquest motiu de recusació ha de ser també desestimat.

Per tant cap de les demandes invocades per fonamentar la recusació ha estat, com s'ha dit, admesa a tràmit, pel que, tal i com aprecia la resolució recorreguda, no incorre en els supòsits previstos als apartats e ) i f) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia .

S'afegirà que l'incident de recusació no és en cap cas un mecanisme idoni per reobrir el debat jurídic i/o obtenir indirectament la revisió del fons de resolucions que són fermes i definitives. Conseqüentment la disconformitat de la part recurrent amb les resolucions dictades en el marc de les causes esmentades constitueix una mera apreciació, que en qualsevol cas no permet a aquest Tribunal prescindir dels requisits exigits pels apartats e) i f) de l'article 73 de constant referència. Efectivament, el dubte sobre la imparcialitat dels batlles i magistrats ha d'estar objectivament justificat, no podent la simple interposició d'una o diverses demandes contra els magistrats ara recusats, constituir "per se", tal i com pretén la part recurrent, i sense que dites demandes hagin estat admeses a tràmit, un motiu d'abstenció o recusació de dits magistrats. Entendre el contrari, podria afectar el dret al jutge predeterminat per la Llei, a més de conduir efectivament a una ràpida paralització del sistema i infringir greument el principi de bona administració de la Justícia que deriva de l' article 10.1 de la Constitució .

A l'últim, tal i com encertadament s'indica també en l'aute impugnat, cal tenir en compte que, com ha declarat l'aute del Tribunal Constitucional de 24 d'abril de 2024 (causa 2024-13-RE): "... no constitueix motiu d'abstenció o de recusació els eventuals litigis, amb el titular de l'òrgan judicial, dels clients de l'advocat defensor llevat d'aquell que ostenti la condició de part en els procediments de què es tracti" i en aplicació d'aquest criteri, el fet que determinats clients de l'advocat demandant hagin formulat demanda contra els magistrats concernits, resulta irrellevant, ja que no són part en aquest procés.

Quart.- Pel que fa al supòsit previst a l'apartat g) que l'apel·lant invocava en el seu de recusació basant-se en el fet que al lletrat li haurien "arribat alarmants informacions per creure que un dels tres magistrats que estan essent objecte de la present recusació podria estar resolent d'una forma molt determinada procediments judicials a on hi ha incursos béns immobles per tal que aquests béns immobles acabin en subhastes púbiques. A partir d'ací aquest magistrat, indirectament amb el concurs de la seva parella, adquiriria els esmentats béns immobles litigiosos", l'apel·lant accepta que aquesta afirmació no ve recolzada per cap incidí o fonament. Ara bé indica que si no ha pogut provar aquesta afirmació és per causa de la manca d'impuls processals per part de la secció administrativa contenciosa que tramita la demanda que té per objecte conèixer la identitat de l'esposa d'un dels magistrats recusats. A més indica que el fet que els magistrats neguin haver intervingut, directa o indirectament, en subhastes o adquisicions de béns relacionats amb els assumptes esmentats, faria pensar que sí que podrien haver-ho fet en altres procediments diferents dels expedients als núm. 1000252/2023 i 6000034/2024.

Aquests motius no poden prosperar. En primer terme perquè és evident que amb l'argument de la "manca d'impuls processal" l'apel·lant pretén traslladar a l'òrgan jurisdiccional (de la secció administrativa en la causa 1000010/2024) la responsabilitat de suplir l'absència de prova que correspon aportar a qui invoca la causa de recusació. Però oblida que tant la jurisprudència constitucional com la del TEDH exigeix que les causes de recusació es fonamentin en dades objectives i verificables, i no en la mera possibilitat -que no és mínimament acreditada- que en el futur apareguin. Un procediment pendent de resolució no pot erigir-se en fonament actual d'una recusació; en tot cas, si eventualment s'acreditessin fets rellevants, podria plantejar-se'n la incidència en el seu moment processal oportú. Però és evident que actualment és totalment improcedent. En segon terme, l'argument que la negació dels magistrats "porta a pensar" que haurien pogut actuar en altres causes diferents de les invocades constitueix un argument circular en pretendre demostrar la mateixa conclusió que es pretén provar, sense aportar cap prova que ho demostri. Dit d'altra forma reinterpreta qualsevol negativa com a indici de culpabilitat. Però és evident que aquest tipus de raonament -convertir la manca de prova en la pròpia prova de la sospita ("com que ho neguen, deu ser que ho han fet en un altre lloc")- no és admissible en dret i menys encara aquí quan amb això queda afectat el dret fonamental al jutge predeterminat per la Llei. I a l'últim perquè com bé es diu en la resolució apel·lada les causes de recusació, per afectar el dret al jutge predeterminat per la llei, no poden basar-se en suspicàcies subjectives, per legítimes que semblin al recusant, sinó en fets objectivables dels quals es pugui inferir raonablement, per a un observador extern, un risc real de pèrdua d'imparcialitat. Unes "informacions alarmants" sense identificar-ne l'origen ni la fiabilitat, units a una inferència especulativa sobre fets no acreditats en altres procediments, no assoleixen aquest llindar mínim.

Tanmateix l'apel·lant ha al·legat que existirien dubtes sobre la imparcialitat dels magistrats pel fet d'haver dictat resolucions desfavorables als interessos del Sr. Henrik en anteriors ocasions.

Aquest tampoc pot ser acollit. En efecte, el fet que una resolució judicial sigui contrària a les pretensions d'una de les parts no implica, en cap cas, que l'òrgan jurisdiccional tingui un interès directe o indirecte en l'objecte del litigi, ni que concorri cap causa d'abstenció o recusació de les previstes legalment. De fet confondre el sentit desfavorable d'una resolució amb una manca d'imparcialitat suposa una manca de tot fonament jurídic perquè els magistrats resolen d'acord amb el Dret aplicable als fets i a les proves practicades en cada procediment, sense que el resultat d'aquesta activitat jurisdiccional -per reiterat que sigui en un mateix sentit- pugui erigir-se, per si sol, en indici de parcialitat. Cosa distinta és que la part demandada discrepi del criteri jurídic sostingut per l'òrgan judicial en resolucions anteriors; discrepància que, tanmateix, troba la seva via de reacció escaient en els recursos legalment establerts, i no en la formulació de dubtes genèrics i infundats sobre la capacitat o la independència dels jutjadors.

Per conseqüent, no havent-se apuntat, i menys encara acreditat, quin interès, directe o indirecte, podrien tenir els magistrats recusats en el procés que es tracta ara d'examinar, sense que el simple fet d'haver-se interposat contra ells, demandes - reiterem que inadmeses a tràmit -, sense la concurrència de cap altre element, permeti concloure el contrari, aquesta causa no pot reeixir.

Cinquè.- Pel que fa al supòsit que enuncia l'article 73.h) "tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors", l'aute recorregut reprèn la jurisprudència constant i reiterada d'aquest Tribunal segons la qual, per poder apreciar aquesta causa, s'exigeix la concurrència dels següents requisits:

a) En tractar-se d'una circumstància que pertany a l'àmbit dels sentiments, l'amistat o l'enemistat han d'haver-se exterioritzat, el que suposa que han d'existir fets concrets que la posin de relleu i permetin considerar-la acreditada. En aquest sentit, no n'hi ha prou amb la mera invocació, sinó que s'han de justificar aquestes circumstàncies externes per tal que l'òrgan competent pugui constatar que concorre aquesta causa de recusació.

b) L'enemistat ha de ser manifesta, com exigeix explícitament la llei. Això suposa que sigui ostensible o d'especial intensitat, per tal que pugui tenir alguna incidència en la resolució del procés.

c) L'enemistat s'ha de basar en una relació anterior i externa al procés. En aquest sentit, el contingut de les resolucions judicials no pot donar lloc a aquesta causa de recusació, ja que no prejutgen per sí mateixes cap animadversió, encara que siguin desfavorables per a la part, i han de ser combatudes a través dels recursos previstos per la llei, i no mitjançant la recusació de qui les ha dictat.

d) La relació d'amistat o d'enemistat ha de ser personal, i això des d'una doble perspectiva. En primer lloc, la causa de recusació s'ha de referir a la persona del batlle o magistrat, i no genèricament a l'òrgan jurisdiccional, ja que aquest darrer no té, per definició i per la seva pròpia naturalesa, amistat ni enemistat amb cap de les parts d'un procés ni amb els seus advocats. En segon terme, l'enemistat només es pot inferir d'una relació personal i directa entre el jutge i la part o el seu advocat, i no es pot basar en consideracions genèriques extretes de l'actuació de tercers.

I en el present cas, a l'igual que ho considera l'aute impugnat, aquesta Sala estima que no s'ha acreditat la pretesa enemistat manifesta dels magistrats recusats envers el lletrat de la recurrent, ni els requisits que la caracteritzen doncs, malgrat l'apel·lant considera que aquesta s'ha exterioritzat de forma tan intensa que fins i tot els mitjans de comunicació s'han fet ressò, remetent-se a una publicació a " ORG000", que porta per títol "L'advocat Berta denuncia 25 batlles i magistrats andorrans a l'organisme europeu contra la corrupció", entre els quals es trobarien els magistrats recusats, i a la publicació d'uns vídeos a Youtube d'origen desconegut, no fa, com ja s'indicà en l'aute d'aquest Tribunal de data 25-07-2024, TSJP 160/2024 "més que confirmar que no hi ha cap enemistat manifesta amb cap dels tres magistrats recusats, sinó que sembla que l'advocat està duent a terme una "causa general" contra el sistema judicial andorrà."

Afegirem tanmateix que el sol exercici d'accions legals com són la presentació per part de l'advocat recurrent, en nom propi o en nom i representació dels seus clients, de demandes contra els magistrats ara recusats, per la seva actuació professional en el marc d'altres causes (demandes reiterem, no admeses a tràmit), no pot fer pressuposar, sense més, la voluntat del jutjador d'actuar en prejudici del demandant, ni permet comprometre la seva independència subjectiva. Entendre el contrari, afectaria com s'ha dit, al dret al jutge predeterminat per la Llei a més de conduir a una ràpida paralització del sistema i infringir greument el principi de bona administració de la Justícia que deriva de l' article 10.1 de la Constitució . En aquest sentit s'ha pronunciat el Tribunal Constitucional (causa 2025-3-RE entre altres), que recolzant-se en la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (sentències del 19 de maig del 2005 -cas Steck Risch i altres c/ Liechtenstein; del 15 d'octubre del 2009 -cas Micallef c/ Malta- i del 16 de febrer del 2016 -cas A. K. c/ Liechtenstein-), ha afirmat que "en els Estats qualificats de "petits", una interpretació excessivament estricta de la independència i de la imparcialitat dels jutges i magistrats podria dificultar de manera indeguda la correcta administració de la Justícia. En un últim extrem podria arribar-se a una situació en la qual la part intervingués en la selecció del tribunal -com si d'un tribunal de jurat es tractés- i, per tant, es vulnerés el principi fonamental segons el qual el tribunal i els seus integrants només poden ser predeterminats per la llei. Com va dir aquest Tribunal en la sentència del 14 de juliol del 2015 (causa 2015-10-RE) i s'ha reproduït en alguna posterior: "d'aquest concepte (la imparcialitat dels tribunals) deriva la confiança dels ciutadans en la justícia del seu país". I en la ja citada sentència del 15 d'abril del 2024 (causa 2024-16-RE) es va afegir: "Però també és cert que posar-la (la imparcialitat del tribunals) en dubte sense causa justificada produeix un efecte de signe contrari igualment nociu per a la confiança en la justícia i en els òrgans en els quals es concreta el poder judicial, que podrien considerar-se subjectes a un escrutini que a la llarga i en extrem podria dur a la constitució d'òrgans ad hoc i que, per tant, resulta inacceptable".

Sisè.- Per tot l'exposat, escau la desestimació del recurs, la confirmació de l'aute recorregut i la imposició de les costes del recurs a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa l' article 354.2 del Codi de procediment civil .

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala competent del Tribunal Superior de Justícia,

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Henrik contra l'aute de data 01-07-2026, mitjançant el qual es desestima la recusació formulada respecte dels magistrats I. Sr. Josep, Sr. Ben i Sr. Udo.

SEGON.- Imposar a la part recurrent les costes del recurs.

TERCER.- Notificar la present resolució a les parts interessades.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.