Demanda d'execució de sentència; inadequació del procediment iniciat; conveni regulat aprovat i incorporat a la part dispositiva de la sentència gaudeix d'eficàcia de cosa jutjada (4000406/2018)

Aute

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000036/2020 ORIGEN: 4000406/2018 - 00

NIG: 5300542120150008473

PARTS:

Apel·lant : Sra. Canales

Advocat : Sra. Villalba

Apel·lat : Sr. Pino

Advocat : Sra. Gutierrez

AUTE 126-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 12-6-2018, el Sr. Pino formulava demanda d'execució de la Sentència dictada en data 11-9-2008, tot i sol·licitant es dictés resolució concedint a la Sra. Canales un termini que no excedís 30 dies per a abandonar la vivenda que havia estat familiar i corresponent plaça d'aparcament, cessant en conseqüència en el seu dret d'ús de les unitats immobiliàries, requerint-la endemés de la seva obligació de donar compliment als compromisos que va contreure de manera voluntària, en mèrits del conveni signat, en aquest cas, a la venda de les unitats immobiliàries. Tanmateix demanava que la Batllia es substituís en la posició de la Sra. Canales i signés en el seu nom la corresponent escriptura de venda de la meitat indivisa en cas que la defenent s'hi negués. També pretenia que la Sra. Canales fos condemnada al pagament de les costes ocasionades inclosos els honoraris d'advocat.

Segon.- En data 3-10-2018, la Sra. Canales contestava la demanda d'execució articulada oposant-se a les pretensions del Sr. Pino tot i sol·licitant es dictés Resolució desestimant-les i imposant a la part instant el pagament de les costes ocasionades amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.

Tercer.- Practicats els mitjans de prova proposats per les parts i evacuats els respectius escrits de conclusions, en data 12-12-2019 requeia Aute amb la següent part decisòria:

"PRIMER.- Desestimar l'incident d'execució formulat en data 3-10-2018 per la Sra. Canales.

SEGON.- Declarar extingit el dret d'ús que en el conveni regulador de separació, homologat per Sentència de data 11-9-2008, es preveia en favor de la Sra. Canales, amb obligació de posar a la venda immediata el bé immoble de referència i, amb repartiment per meitats del producte obtingut de la venda, fent-li avinent a la Sra. Canales que cas contrari s'executarà l'obligació a despeses seves.

TERCER.- Condemnar a la Sra. Canales al pagament de les costes processals causades del present incident d'execució, inclosos els honoraris d'advocat.

QUART.- Notificar la present resolució a les parts interessades"

Quart.- La Sra. Canales formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i mitjançant escrit de conclusions presentat en data 25-3-2020 interessa es dicti resolució revocant la decisió recorreguda tot i estimant l'incident d'execució plantejat, imposant a l'instant de la demanda d'execució el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

El Sr. Pino s'oposa al triomf del recurs d'apel·lació plantejat interessant la íntegre confirmació de la decisió impugnada.

Cinquè.- Les parts han renunciat a la celebració del tràmit de vista oral en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- El Sr. Pino formulava demanda d'execució de la Sentència de data 11-9-2008 que declarava la separació matrimonial dels consorts tot i aprovant el conveni regulador de 11-7-2008. La Sra. Canales s'oposava a aquesta pretensió sostenint en essència que la pretensió plantejada per la contrapart havia de dilucidar-se a través d'un procediment declaratiu nou, atès que el procediment d'execució no resultaria idoni.

L'Aute dictat per l'òrgan judicial d'instància desestima l'incident d'execució articulat i acollint la demanda d'execució articulada, declara extingit el dret d'ús que en el conveni regulador de separació, homologat per Sentència de data 11-9-2008, es preveia en favor de la Sra. Canales, amb obligació de posar a la venda immediata el bé immoble de referència i, amb repartiment per meitats del producte obtingut de la venda, fent-li avinent a la Sra. Canales que cas contrari s'executarà l'obligació a despeses seves, el tot imposant a la mencionada el pagament de les costes ocasionades.

Contra aquesta decisió s'alça la Sra. Canales amb fonament als motius de greuge que seguidament s'exposen.

SEGON.- Refereix que atesa la manca d'entesa entre les parts, l'execució en els termes en que havia estat fixada en l'Aute d'execució resultava inviable, i que tot i que les parts incloïen en el conveni de separació aquell pacte que ara el Sr. Pino pretenia executar, la Sra. Canales es trobava quan el va signar en un estat anímic fràgil de tal manera que acceptà diferents pactes prejudicials per als seus interessos i els dels fills.

Referia en segon terme que obligar-la a posar a la venda el pis en comú en que residia juntament amb els fills comuns sense però un acord previ respecte el preu, el dret d'ús o fins i tot respecte els terminis d'execució de l'operació, convertia la resolució, a banda d'impossible en injusta. Tanmateix mantenia que el Sr. Pino pretenia obligar la Sra. Canales a vendre la unitat immobiliària propietat indivisa i que juntament amb els fills l'haguessin d'abandonar en un termini de 30 dies, i això malgrat d'ençà la separació el mateix no havia tingut el compromís moral necessari per a fer front al pagament de les pensions i despeses extraordinàries dels seus fills, obligant a la mare a duplicar ocupacions laborals per a fer front a les necessitats d'aquests. Destacava finalment que d'ençà que el fill petit s'havia traslladat a Austràlia per a perfeccionar els coneixements que tenia en llengua anglesa, el pare havia deixat de pagar-li els aliments pactats el que obligava a instar una demanda d'execució en compliment forçós de les seves obligacions.

Finalment interessava que les costes d'ambdues instàncies s'imposessin a la part que promovia la demanda d'execució.

TERCER.- Abans d'examinar la bondat d'aquests motius de recurs, resulta imperatiu valorar les indicacions que el Sr. Pino articula en les seves conclusions responsives quan denuncia l'extemporaneïtat dels motius de greuge articulats per la recurrent. Concretament sosté que els arguments en que la Sra. Canales recolza el seu recurs els va introduir en el definitiu escrit de conclusions presentat en la instància però no en la fase d'al·legacions, vulnerant el seu dret a la jurisdicció.

Constant jurisprudència (veure STJC de 20.2.1997, entre moltes d'altres) ha vingut reiterant que només podran ser objecte d'impugnació davant la Sala aquelles qüestions que hagin estat objecte de debat i de possible contradicció entre les parts en la instància. No estem davant d'un nou judici on es puguin fer noves proves (llevat de casos excepcionals previstos en l'article 73 de la Llei transitòria de procediments judicials) o articular noves pretensions, sinó de revisar la valoració de les proves efectuades en la instància i de l'aplicació del dret efectuada sobre les pretensions ja formulades.

Recordarem que els motius en que la Sra. Canales fonamentava l'incident d'execució articulat (foli 1 i ss) eren els següents: en primer lloc negava que convisqués amb la seva parella o que la situació laboral del Sr. Pino s'hagués vist substancialment modificada. En segon terme mantenia que el què el Sr. Pino perseguia era l'execució de la liquidació del règim econòmic matrimonial, pretensió aquesta que era impròpia del procediment d'execució iniciat i que havia de ser objecte d'un procediment ordinari, referint-se a diferents resolucions de la Sala que empararien aquestes indicacions.

En el seu definitiu escrit de conclusions, la Sra. Canales insisteix en que el procediment iniciat pel Sr. Pino no era l'adequat (apartat primer), i introdueix posteriorment altres arguments que passen per qüestionar l'extinció de l'ús que la seva representada tenia sobre el que havia estat el domicili familiar, la possibilitat de procedir-se a la venda per manca de concurrència dels requisits necessaris i la necessària interposició prèvia d'una actio comuni dividundo per part del Sr. Pino. Aquesta argument constitueixen el nucli central del recurs d'apel·lació articulat.

Cap d'aquests darrers arguments van ser introduïts en l'escrit pel qual es promovia l'incident d'execució i per tant cap debat processal s'ha articulat al seu respecte en la instància. Admetre en aquesta alçada la introducció de nous arguments en relació a aquells que la pròpia Sra. Canales va construir l'oposició a l'execució articulada suposaria menystenir els drets fonamentals del Sr. Pino a la defensa, contradicció i igualtat d'armes processals (art. 10 de la Constitució i art. 6 del CEDH).

En conseqüència aquests no podran ser examinats per aquesta Sala atesa la seva formulació extemporània

QUART.- Quant a la inadequació del procediment iniciat per a procedir a l'execució del conveni de separació que la part recurrent refereix, en l'Aute de 29-5-2018 (TSJC-41/2018) vàrem poder sostenir:

"Des de la Sentència dictada el 15-4-1999, aquesta sala ha mantingut de manera constant que el procediment escaient per fer la liquidació del règim econòmic dels esposos quan no hi ha acord entre ells, no és l'abreujat de separació, de nul·litat o divorci, sinó el declaratiu ordinari que per la quantia correspongui; i que quan la quantia ultrapassa els 12.020,24.- EUR (equivalent a 2.000.000 de les antigues pessetes), la competència no era del Batlle Unipersonal, sinó del Tribunal col·legiat de Batlles (en aquest sentit vegi's entre altres les Sentències de 20-5-1999, 10-6-1999, l'Aute de 22-6-1999, la Sentència TSJC-99/11 ). No obstant, com s'ha indicat l'abast d'aquest pronunciament s'ha de circumscriure a aquells procediments en que existeix controvèrsia al respecte dels indicats aspectes patrimonials però no pot concernir aquells altres en que les parts, han assolit una entesa sobre els mateixos i que han pogut inserir en el conveni regulador de la separació o el divorci.

El conveni regulador és un negoci jurídic de dret de família que s'atorga en ocasió de la crisis matrimonial. Si bé el mateix i segons resulta de l'article 61.1 de la LQM (que s'aplica via directa en cas de separació o per via de remissió de l'art. 43.2 en cas de divorci) ha de regular imperativament els aspectes previstos en els articles 52 a 57 de la LQM, aquesta disposició intervé en concepte de mínims, de tal manera que res obsta que, a l'empara de l'autonomia de la voluntat, les parts puguin regular en el conveni de manera integral (això és incloent-hi els aspectes patrimonials) les conseqüències derivades de llur crisis matrimonial. En aquesta situació, segons l'at. 61.1 de la LQM, correspon a la jurisdicció civil "vetllar perquè els drets d'ambdós cònjuges i els dels fills restin suficientment protegits", podent si es considera que no és el cas convidar els seus atorgants per tal de que estableixin un nou conveni que inclogui les estipulacions que la jurisdicció indiqui d'acord amb la Llei o fins i tot rebutjar-lo. No obstant, una volta el conveni és aprovat el mateix s'incorpora a la Sentència que declara la separació o el divorci, gaudint d'eficàcia de cosa jutjada".

En el concret supòsit que s'examina, les parts incloïen en el conveni de separació, un pacte segon relatiu al domicili de l'esposa, que disposa:

"La Sra. Canales continuarà habitant, juntament amb els fills del matrimoni, a la vivenda que fou domicili conjugal radicat a XXXX (···), fins a la majoria del menor dels fills, moment en que es procedirà a la venda del que fou el domicili conjugal i repartiment entre els progenitors del producte obtingut de la venda. Una altre causa de cessació d'ús de la vivenda per part de la Sra. Canales serà si arriba la circumstància que ella conviu maritalment amb una altra persona i/o hi ha una tercera persona que usa habitualment de la vivenda que en el seu dia fou conjugal. Aquestes circumstancies comportaran a més de la cessació del seu ús, la venda immediata del domicili amb el repartiment per meitats entre els copropietaris del producte obtingut de la venda".

A partir del moment en que aquest conveni va ser aprovat i incorporat a la part dispositiva de la Sentència de 11-9-2008, les seves previsions gaudeixen d'eficàcia de cosa jutjada i resulten directament executables pel procediment d'execució de Sentència sense que amb aquesta finalitat s'hagi de recórrer a cap altre procediment declaratiu previ.

En aquesta eventualitat, atès que l'Aute recorregut declara l'extinció del dret d'ús de la Sra. Canales en relació al que havia estat el domicili familiar en constatar la conjunció dels requisits fixats en el conveni amb aquesta finalitat, amb obligació de les parts de posar-lo a la venda amb repartiment per meitats del producte que se n'obtingui, la decisió adoptada resulta perfectament ajustada a dret.

En un altre ordre d'idees, indicarem al respecte d'aquella dificultat que la part invoca en no existir definició en el conveni dels elements fonamentals de la venda projectada (preu, terminis ····), la mateixa pot ser resolta en seu d'execució, a partir del moment en que no es discuteix la titularitat indivisa per meitats iguals sobre el pis.

En conseqüència, escau desestimar el recurs d'apel·lació articulat tot i confirmant-se íntegrament l'Aute dictat.

CINQUÈ.- La desestimació del recurs comportarà d'acord amb la regla del venciment objectiu, que les costes d'aquesta alçada hagin de ser imposades a la Sra. Canales, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Canales contra l'Aute de data 12-12-2018 que es confirma íntegrament.

Imposem a la recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada inclosos els honoraris d'advocat del Sr. Pino.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-