Incident de nul·litat (TSJC 005/2015)

Aute

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000005/2015 ORIGEN: 1100129/2012 - 00

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment ordinari núm.1100129/2012, instades per l'entitat Soriano contra els Srs. Roda, Galan, Daza, Olmo, Vall, Bonet i Álvarez, en data 28-02-2012, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 28-04-2014, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar substancialment la demanda interposada per Soriano contra els Srs. Daza, Vall i Roda, condemnant-se:

Primer: els Srs. Daza, Vall i Roda, a satisfer solidàriament a la demandant la suma de 5.306.906,68.- EUR més els interessos contractualment pactats des del dia 28-02-2013 i fins a total liquidació del deute i a satisfer les costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Segon: els Srs. Daza, Vall i Roda, a satisfer solidàriament a la demandant la suma de 444.438,20.- EUR més els interessos contractualment pactats des del dia 28-02-2013 i fins a la total liquidació del deute.

Tercer: declarant que els esmentats imports es troben garantits hipotecàriament amb aquells béns entre altres titularitat de les Sres. Galan, Bonet, Olmo i de la societat Álvarez que es troben relacionats en els corresponents instruments públics atorgats pels Notaris Srs. Ferreras (número 1466 i 1467 del seu protocol) i Esparza (número 1819 del seu protocol).

Quart.- Imposar exclusivament als Srs. Daza, Vall i Roda el pagament de les costes processals ocasionades."

II.- Els Srs. Roda i Galan van formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució i aquesta Sala va dictar Sentència en data 16-06- 2015, pronunciant: "ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Galan i Roda contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 28-04-2014, que revoquem parcialment només en el sentit de que la quantitat a la que ha de ser condemnat el Sr. Roda ha de ser la suma de 4.393.000 EUR i de 356.000 EUR per cada crèdit respectivament i que els béns hipotecats per la Sra. Galan hauran de respondre en cas d'impagament sobre aquelles sumes. No fem imposició de les costes d'aquesta alçada ni tampoc en la instància al Sr. Roda."

III.- La representació processal de Soriano formula ara incident de nul·litat d'actuacions contra la sentència d'aquesta Sala, tot reclamant la seva revocació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

En el cas present, la representació processal de Soriano argumenta que aquesta Sala havia vulnerat el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en dret i el dret a un procés degut, adoptant una nova decisió per la que es desestimi el recurs d'apel·lació.

SEGON.- Pertoca ara analitzar, amb més profunditat, aquest argument.

Com recorda l'Aute del Tribunal Constitucional del 5-5-2014 relatiu al recurs d'empara 2014-7-RE: "la valoració de les proves és una tasca que l'ordenament constitucional reserva als jutges i als tribunals de la jurisdicció ordinària i, llevat dels casos en els quals estan implicats drets fonamentals substantius com ara el dret a la llibertat, aquesta qüestió només adquireix relleu constitucional i pot ser sotmesa a enjudiciament del Tribunal Constitucional en el supòsit que la valoració no estigui motivada, sigui lògicament o jurídicament irraonable o incorri en error material patent".

Traslladades aquestes consideracions al cas present, aquesta Sala estima que la valoració de la prova duta a terme no esdevé absurda, malgrat així ho entengui la societat recurrent.

Per començar, la part promotora de l'incident denúncia que la vulneració de l'article 10 de la Constitució (el dret en la jurisdicció) en la seva vessant de manca d'una resolució fonamentada en dret i el dret a un procés degut. Però el que realment posa de manifest en el seu escrit incidental és que discrepa de la valoració de la prova practicada i de la càrrega probatòria que conté la sentència.

Dèiem en el nostre Fonament Jurídic Tercer : Des de la contesta a la demanda ambdós demandats s'han queixat de que desconeixien com s'havien aplicat els interessos del crèdit que els hi reclamen i les comissions aplicades (776.476,25EUR i 83.408,64EUR). Enla demanda només s'acompanyen dues certificacions en les quals es fan constar per aquests conceptes reclamats les xifres indicades i a més que l'interès aplicat al crèdit vençut a la data de l'emissió de cada certificació i que les comissions aplicades en concepte de penalització per incompliment del crèdit són de l'1,85%.

En la dúplica insisteixen les dues parts ara recurrents que segueixen sense conèixer com han estat aplicats aquests conceptes que se'ls reclama.

En el tràmit de proves, el Sr. Roda va demanar que es requerís a la part agent a que presentés "tot l'historial hipotecari des de la seva creació i certificació dels interessos, comissions i despeses vàries carregades per l'entitat bancària". Admesa la prova proposada, l'entitat bancària va contestar mitjançant un escrit aportant els documents 18 i 19 denominats "consulta de moviments" dels quals diu "es desprenen l'historial de les pòlisses de crèdit, els interessos i diferents càrrecs haguts des de l'inici fins al moment que entre en mora a partir del qual ja figura la liquidació d'interessos en les certificacions dels documents 8 i 14". En aquestes s'observen apunts comptables INTS N/FAVOR i TRASPAS s/FAVOR, entre d'altres.

A la vista d'això, l'Hble. Tribunal per millor proveir decideix requerir a l'entitat bancària que especifiqui: 1) que precisi l'interès aplicat per cada modalitat anyal per a cada apunt comptable que en concepte INTS N/FAVOR apareix en les certificacions dels documents 18 i 19; 2) Que especifiqui quin ha estat l'índex EURIBOR a 3 mesos del període 8-7-2009 fins el dia 28-2-2013 i 3) que especifiqui quines han estat les comissions carregades en el compte bancari, el seu import i el seu suport contractual.

En resposta al requeriment judicial, l'entitat agent emet les certificacions dels documents 20 i 21 per a cada contracte, en les quals consta: 1) els tipus d'interès aplicats per trimestres; 2) el tipus d'Euribor aplicat a cada trimestre; 3) una explicació de les tres classes de comissions previstes en els contractes: la d'obertura de crèdit (1%), la d'ultrapassaments (1,85%) i la de penalització per incompliment del mateix percentatge que la precedent; i 4) que en cada apunt INTS N/FAVOR : la liquidació d'interessos per trimestre vençut resultant d'aplicar el tipus d'interès sobre el saldo deutor diari, pels dies transcorreguts entre cada liquidació i, si s'escau les comissions d'ultrapassaments i de penalització i "calculades segons l'especificat".

Entenem que la nostra fonamentació sobre les pretensions de transparència i explicació sobre allò que es reclamava (interessos i comissions) per la part defenent i apel·lant estaven suficientment explicades i raonades.

En segon lloc, en el nostre fonament Cinquè, després de recordar els principis sobre càrrega probatòria (dels que la part promotora no sembla discrepar) dèiem: "Aplicada aquesta doctrina al cas present arribem a la conclusió que les parts apel·lants tenen raó en denunciar que la part agent no ha demostrat com ha calculat els interessos i comissions que reclama. A ella li corresponia demostrar-ho i ha mantingut una actitud processal fugissera als requeriments de les parts i del propi Tribunal. No hem d'oblidar que estem davant d'un crèdit i no d'un préstec. Això significa que el saldo diari pot ser variable per les aportacions i les disposicions del ròssec del compte i que la liquidació es feia de manera trimestral i en funció del saldo diari. Això comporta que resulta insuficient indicar únicament el tipus d'interès trimestral aplicable si no especifiquen sobre quin saldo diari.

Pel que fa les comissions ja hem vist que n'hi ha de tres classes la d'obertura, la de penalització i la d'ultrapassament del límit quantitatiu de cada crèdit. No sabem quines són les reclamades en cada període i contracte. Tampoc sabem si la d'obertura també ha estat inclosa o no. Tampoc sabem sobre quins saldos s'ha aplicat. Aleshores no podem compartir la valoració de que era senzill el seu càlcul i que els clients de l'entitat tenen dret a que se'ls informi puntualment dels canvis d'interès com sembla es va fer amb els altres dos deutors demandats però res indica - per la prova documental aportada per millor proveir- que es comuniqués als dos apel·lants.

En conclusió, doncs, malgrat la facilitat probatòria per la proximitat a les fonts, i també perquè la càrrega de demostrar allò que reclama per interessos i comissions corresponia a la entitat Soriano, aquesta prova no s'ha produït de manera mínimament acceptable perquè la part contrària pogués defensar-se per impugnar els càlculs efectuats per l'entitat . Aquesta no es pot emparar en el pacte de liquiditat inclòs en els contractes de crèdit, perquè el fet de que pugui proporcionar la liquidació del contracte això no significa que no hagi de fer-ho de manera transparent que permeti la defensa del deutor, perquè si no fos així, es vulneraria de manera flagrant l'article 10.2 de la nostra Constitució."

TERCER.- Per acabar, afegirem que efectivament la part agent havia de provar allò que reclamava (interessos i comissions) i del que discrepava la part defenent i apel·lant era que no havia justificat el càlcul dels imports que reclamava, sobre quina base de càlcul (saldo diari) s'havien suportat els interessos i quines eren les comissions aplicades (que posteriorment es va comprovar que n'hi havia de tres classes, qüestió innovadora respecte la demanda). I davant aquestes queixes de la part defenent, calia que fos la part agent -que és la que havia fet els càlculs per fer la reclamació- la que havia de donar explicacions sobre allò que reclamava. No es tracta això de cap inversió de la càrrega probatòria -com s'afirma- sinó la base probatòria elemental de que qui afirma ha de demostrar allò que afirma ("incumbit probatio qui dicit, non qui negat"). No es tracta d'impugnar indirectament "la fe dels argentaris" com es diu ara; es tracta de la transparència elemental que una entitat bancària ha de donar als seus clients i consumidors sobre allò que els hi reclama. Es demanava la "formula de liquidació" que, de ben segur, havia de conèixer l'entitat bancària perquè aquella li havia permès fer líquida la suma reclamada. I tot que la part adversa no tenia cap obligació de demostrar res sobre el que se li reclamava, va proposar proves i es va queixar en els moments processals oportuns, però això no va impulsar a la part agent a donar les explicacions que se li demanaven sobre una part d'allò que reclamava.

Per aquestes raons, hem de rebutjar l'incident promogut per Soriano.

QUART.- La desestimació de l'incident de nul·litat suposa la condemna de l'entitat bancària Soriano a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

NO DONAR LLOC a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal de Soriano contra la sentència dictada per aquesta Sala en data 16 de juny del 2015. Condemnar la part promotora d'aquest incident a satisfer les costes judicials causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.