Incident de nul·litat (TSJC 377/14)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Fátima Ramírez Souto Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000377/2014 TSJC-156/14 ORIGEN: 0167-1/2012

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de desembre del 2014

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Aquesta Sala va dictar sentència, de data 9-10-2014, en virtut de la qual desestimava el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Roda contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles de 3-12-2013.

II.- La representació processal de la Sra. Roda va promoure incident de nul·litat contra la sentència d'aquesta Sala de 9-10-2014 i va sol·licitar el dictat d'una nova sentència respectuosa amb el dret a obtenir una sentència fonamentada en dret.

Pel contrari, la representació processal d' Jover i el Sr. Bermudez van presentar escrit d'oposició a l'incident de nul·litat, de data 19-11-2014, segons el qual demanava la desestimació de l'incident i la imposició de les costes processals a la part promotora del mateix.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part que interposa l'incident de nul·litat d'actuacions fonamenta el mateix són els següents. En primer terme, entén que els raonaments de la sentència són irracionals i il·lògics. Així, sustenta que ambdues sentències són incongruents extra petita. Manifesta que del literal de la seva petició (ella i un tercer fossin designats com a liquidador i s'imposés el pagament de la meitat de totes les despeses del procés de liquidació al Sr. A.) no resulta que es va comprometre a assumir la meitat de les despeses del procés de liquidació. En segon terme, com que no es pot fer responsable a la sòcia, que promou l'incident, de la causació de perjudicis a la societat, no se la pot fer responsable per meitats o en altre proporció dels deutes socials derivats de la intervenció d'un liquidador. En tercer terme, assenyala que la sentència desestima l'argument de la recurrent que el Sr. A. s'hauria de fer càrrec de tots els perjudicis causats a la societat conforme a l'article 1.2 de la Llei de societats, derivat de la seva actitud obstruccionista. Considera que els raonaments són irracionals, ja que no és aplicable l'article 86.4 de la llei de societats i sí l'article 1.2, mentre que l'acta del 14-09-2011 mai ha estat signada per les parts.

II.- L'argumentació de la sentència d'aquesta Sala no pot ésser considerada irracional o absurda, sinó que analitza les pretensions de la part recurrent i determina, conforme a la valoració probatòria i el dret aplicable, que el recurs interposat no pot ésser estimat. Així, en primer terme, la sentència de la Sala no pot ésser titllada d'incongruent perquè s'examina la petició que la recurrent havia introduït a la instància (nomenament de la recurrent o d'un tercer de liquidador i imposant el pagament de la meitat de les despeses que es puguin generar en el procés de liquidació al Sr. A.) i, en consonància amb la sentència d'instància, i atès que ambdós socis són titulars del 50% de les participacions socials, es va mantenir el criteri de que les despeses de liquidació s'abonarien conforme als actius de la societat i, cas de ser inexistents, a càrrec dels socis en la proporció a la seva participació social. Per tant, cap objecció des de l'òptica de la incongruència es pot efectuar a la sentència de la Sala del 9-10-2014 quan assenyala que la sentència d'instància no ha estat incongruent, tota vegada que examina l'acomodació entre les pretensions de les parts i la part decisòria i conclou per l'existència de la mateixa.

III.- I tampoc poden reeixir els arguments segons els quals com que la sòcia no és responsable de causar perjudicis a la societat no pot respondre de les despeses del nomenament d'un liquidador i que el Sr. A. s'hauria de fer càrrec de tots els perjudicis causats a la societat conforme a l'article 1.2 de la Llei de societats, derivat de la seva actitud obstruccionista. Manté que els raonaments són irracionals, ja que no és aplicable l'article 86.4 de la llei de societats i sí l'article 1.2, mentre que l'acta del 14-09-2011 mai ha estat signada per les parts.

En definitiva, segons la jurisprudència constitucional (vegeu STC 7- 09-2012), no pot la part recurrent pretendre que s'analitzi la correcció de la selecció, interpretació i aplicació del dret realitzada per aquest Tribunal, sempre que s'examini i respongui les pretensions de les parts, motivin les seves respostes, no incorrin en errades patents o notòries i la resolució no es pugui conceptuar com il·lògica o irraonable. A criteri d'aquesta Sala, la resposta que s'ha proporcionat a la recurrent per a explicitar la desestimació del seu recurs ha estat raonable i motivada ,sense que es pugui entendre que els raonaments emprats són il·lògics; qüestió diferent és que la part recurrent, i ara promotora de l'incident de nul·litat, no els comparteixi.

En aquest sentit, esdevé suficient amb la lectura del fonament segon de la sentència d'aquesta Sala per poder copsar que, en primer lloc, s'argumenta que com que no es tracta de deutes que apareguin una vegada liquidada la societat no és procedent analitzar l'actuació del Sr. A. (per això s'afirma que no és aplicable l'article 86.4 LS) relativa a la no assistència a les juntes convocades o als seus vots en contra, al marge de que al respecte no existeixen proves a les actuacions -com indica la resolució d'aquest Tribunal-, sinó que el que és debat és el cost de la mateixa liquidació. En segon lloc, la sentència valora l'acta de la junta general extraordinària, de data 14-09-2011, en la qual els socis acorden assumir els deutes del procés de liquidació i si bé la mateixa no està signada, la sentència explica, en primer terme, que la manca de signatura és per part del representant del Sr. A. que no estava d'acord amb el nomenament de liquidador en la persona de la Sra. A. de manera que la Sra. A. no pot anar contra els seus propis actes. Consegüentment, tampoc des d'aquesta òptica es pot entendre que l'argumentació sigui irraonable o il·lògica, atès que la sentència explicita els elements probatoris que conformen el substrat fàctic al qual aplica la normativa societària, de manera que conclou per la confirmació de la sentència d'instància.

VI.- En definitiva, les consideracions anteriors posen de relleu que el que pretén la part que promou l'incident de nul·litat és obtenir una nova revisió de la prova i del dret seleccionat i aplicat pel Tribunal, quan això no constitueix l'objecte de l'incident de nul·litat d'actuacions, de manera que s'ha de concloure pels motius exposats que s'ha respectat el dret a la jurisdicció, contingut a l'article 10 C.A. i en concret la motivació de la sentència no pot ésser entesa com a irraonable o il·lògica. Els anteriors arguments justifiquen el refús de l'incident de nul·litat d'actuacions, la qual cosa s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part promotora del mateix de les costes processals d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de la Sra. Roda contra la sentència d'aquesta Sala, de data 9- 10-2014. Procedeix imposar a la part instant de l'incident les costes processals derivades de la seva desestimació.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-