Assegurança (0183/09)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC-0183/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de desembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Badía va interposar, en data 11-07-2003, demanda envers la mercantil Vendrell, segons la qual sol·licitava que es dictés sentència condemnant a la defenent a abonar les indemnitzacions sol·licitades, amb més les costes processals.

En data 21-10-2006, una volta es fa alçar la suspensió de les actuacions per prejudicialitat penal, la defenent va oposar-se a la demanda i va demanar la desestimació de la mateixa, amb imposició de les costes processals.

II.- Per Aute de 30-06-2006 es van acumular les presents actuacions al procediment 0139-1/2003, en el qual l'agent reclama a la mateixa defenent una indemnització pels danys patits en la furgoneta XXXX, amb més els interessos.

III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 12-06-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX 1.- Desestimar la demanda formulada en data 11 de juliol del 2003 per la procuradora Sra. Ferrer -0138-5/2003-, actuant en nom i representació del Sr. Badía contra la societat anònima de Dret andorrà Vendrell i imposa al primer les costes processals causades;

2.- Estimar la demanda formulada en data 7 de juliol del 2003 per la procuradora Sra. Ferrer -0139- 1/2003-, actuant en nom, i representació del Sr. Badía contra la societat anònima de Dret andorrà Vendrell i condemna a la segona a pagar al primer la quantitat de 12.700 euros augmentada pels interessos legals comptadors des de la data de la contesta a la demanda - 24.IV.06-, i a l'abonament de les costes processals causades".

IV.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la sentència dictada a la instància. Així, en data 22-09-2009 la part agent i defenent van formular escrits de conclusions, pels quals sol·licitaven la revocació de la sentència. Tanmateix, consta que en data 2-11-2009, es van presentar els respectius escrits de contesta a les conclusions, en mèrits dels quals demanaven la desestimació del recurs interposat de contrari, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La resolució dels recursos interposats per les parts litigants contra la sentència dictada a la instància exigeix separar les anàlisis dels mateixos i resoldre'ls de forma individualitzada, donant compliment així al deure de congruència, de motivació en dret de les resolucions i a la desitjada claredat expositiva (cfr. arts 10 i 86 CA).

Si comencem l'estudi pel recurs de l'agent, els greuges en els quals fonamenta la mateixa la seva impugnació són els següents. En primer terme, entén que no està d'acord amb la negativa a reconèixer la indemnització per l'import dels mòbils, atès que en la pòlissa no es cobreix el risc de furt. Manifesta que s'ha acreditat que els mòbils transportats van patir danys materials arrel de l'accident de la furgoneta que els transportava i part d'ells van desaparèixer, de manera que segons l'article 1 de les condicions generals procedia l'abonament de la indemnització. L'exclusió del furt prevista a les condicions particulars no pot ésser atesa, per quant els mòbils van patir danys i després van ser furtats, a l'hora que no es tracta d'una hipòtesi de furt sinó de robatori, tota vegada que van trencar les caixes que els contenien (violència sobre les coses mobles alienes ex art. 239 CP). En segon terme, en relació als mòbils recuperats i que van patir danys, s'impugna la consideració de la sentència, per la qual tampoc es reconeix la indemnització perquè manca la verificació dels números d'IMEI. Argumenta que es va facilitar la informació requerida, però el que no podia fer era mantenir els mòbils sense vendre durant sis anys i el perit Sr. Tamarit va tenir a la seva disposició els mòbils recuperats. Indica també que els números d'IMEI, segons declara l'Aute de la Batllia, en seu penal, coincidien amb els subministrats per l'empresa D..

II.- Quant al primer dels motius o greuges, consistents en l'exclusió de la cobertura de la pòlissa, atesa l'existència d'un furt, convé posar de manifest el que segueix. En primer lloc, la part recurrent sustenta que els mòbils furtats prèviament van ser danyats, el que donaria lloc a la cobertura de la pòlissa i, en segon lloc, que, en tot cas, es tractaria d'una hipòtesi de robatori i no de furt i, per consegüent, no constituiria cap supòsit d'exclusió de la cobertura. Quant al primer extrem, s'ha de posar de relleu que el propi assegurat reclama i diferencia dues partides diverses: una, 97.905 EUR, relativa a l'import dels mòbils transportats i dues, 7.855 EUR, referent a l'import de la reparació dels mòbils recuperats. En conseqüència, solament, en relació a la segona de les partides, consta provada l'existència de danys que foren reparats, mentre que, pel que fa a la indemnització que es sol·licita de 97.905 EUR, la mateixa es fonamenta en el fet que, arrel de l'accident de la furgoneta que els transportava, els mòbils van caure a terra, fora de la furgoneta, i després foren furtats. I aquesta constatació fàctica es desprèn de la prova practicada a la instància i de la pròpia relació dels fets que s'efectua en la demanda: valor dels mòbils desapareguts i valor dels mòbils amb desperfectes (cfr. foli 13) i després que tant a l'ofici de la Guardia Civil (foli 18) com a la declaració del conductor de la furgoneta davant dels mossos d'esquadra (foli 21) es relata que la mercaderia va caure a terra i que molts vehicles pararen i trencaren i obriren les caixes de la mercaderia per endur-se els mòbils. Per tant, en cap moment s'ha provat, que el s mòbils que foren sostrets haguessin patit danys i, encara menys, l'import dels mateixos.

En segon lloc, en les condicions particulars de la pòlissa (foli 58) s'inclouen dins la cobertura els danys materials causats a la mercaderia durant la càrrega i descàrrega i durant el transport per trencament o deteriorament de la mercaderia sempre que no sigui aliè al transport i el robatori de la mateixa. S'exclou el furt de la mercaderia transportada. I aquesta exclusió no solament es troba convenientment ressenyada en les referides condicions sinó que és el que va succeir en el cas que ens ocupa. En efecte, no es pot convenir amb la recurrent que es tracti d'un supòsit de robatori, tota vegada que no s'ha emprat violència sobre el vehicle per a accedir a la càrrega i sostraure la mateixa, sinó que, arrel de l'accident de la furgoneta, aquesta va bolcar i la càrrega, com es descriu pel conductor de la furgoneta i la Guardia Civil, va estendre's pel terra, de manera que diferents mòbils transportats foren extrets de les caixes en els quals es transportaven per diferents persones. I aquest comportament no s'encaixa en el tipus del robatori, sinó en el del furt, de manera que ens trobem en una causa d'exclusió de la cobertura, i ha de ser confirmada en aquest extrem la sentència d'instància.

III.- En segon terme, pel que es refereix a la indemnització pels danys reparats en els mòbils que no van ésser furtats, entén que la sentència s'equivoca pels arguments abans esmentats. Així, no consta, malgrat el que indica el recurrent, cap afirmació en l'Aute d'arxiu de les diligències prèvies, de 15 de juliol de 2005, relativa a l'acreditació que els números IMEI coincidien amb els subministrats per l'empresa D.. I pel que fa a la identificació dels números d'IMEI dels mòbils, s'ha d'assenyalar que de la pericial del Sr. Tamarit (folis 23 i ss. de les diligències prèvies) es deriva que el perit va prendre la ressenya dels IMEI de cinc dels telèfons damnats i que va demanar a l'assegurat la resta dels IMEI. Un dels números IMEI no apareix en la relació que es va lliurar per part de l'empresa subministradora de Màlaga, de manera que es va reiterar a l'assegurat la relació d'IMEI.

Front a la manca de constatació entre els números d'IMEI i la negativa de l'assegurat a col·laborar amb el perit, el jutjador a quo, com a diligència per a millor proveir, va decidir requerir al Sr. Badía per tal que indiqués si conservava els 129 telèfons mòbils danyats en l'accident i, si es conservaven, designar perit per a la comparació dels números IMEI. Al no conservar els telèfons, la pràctica de la referida prova no ha estat possible practicar-la. Consegüentment, ha estat la negativa de l'assegurat a col·laborar amb el perit i el fet que, d'acord amb els criteris de la facilitat i proximitat probatòria, el recurrent tenia al seu abast promoure la comprovació dels números d'IMEI dels telèfons, de manera que la manca de compliment d'aquesta càrrega l'ha de perjudicar i justificar la confirmació del criteri de la sentència d'instància.

IV.- El recurs de la mercantil asseguradora es fonamenta en el següent argumentari. Entén que si bé és cert que existeixen dues pòlisses d'assegurances diferents: una, que dóna cobertura als danys que pugui patir el vehicle i una altra, relativa a la mercaderia transportada, no ho és menys que el sinistre és un de sol. Així, manifesta que la bona fe és indivisible i que si el Sr. Badía no ha respectat aquest principi, s'ha de projectar també sobre l'accident de circulació.

Aquest motiu o greuge de recurs no pot prosperar. En efecte, no solament consta provat que es tracta de dues pòlisses d'assegurança diferent, sinó que, a més, la valoració dels sinistres, pèrdua o dany a la mercaderia i danys al vehicle són diversos. Des d'aquesta òptica, aquesta Sala conclou amb el jutjador d'instància que els danys que ha patit el vehicle (sinistre total) i les lesions del conductor s'adiuen amb el sinistre que és objecte de reclamació per la part assegurada. Per tant, establerta la convicció de la Sala en relació a la producció de l'accident, i reclamada una indemnització pel valor venal, corresponia a l'asseguradora, com indica l'òrgan judicial a quo, efectuar una valoració pericial, de manera que, al no haver-ho fet, en atenció a les regles de la càrrega probatòria, s'escau confirmar també aquest extrem del recurs. Afegir també que l'argument que el deure de bona fe s'ha de projectar sobre l'únic sinistre, no pot ésser acceptat, tota vegada que encara que es tracta d'un sol sinistre que està emparat per dues pòlisses diverses, l'anàlisi i estudi de l'execució i compliment de cada pòlissa d'assegurança, com a contracte divers, s'ha d'efectuar de forma separada, tota vegada que en un d'ells es qüestiona la desaparició i danys a la mercaderia, mentre que en l'altre s'estudia la realitat de l'accident de circulació i la valoració dels danys al vehicle, podent ser els comportaments avaluats i examinats aïlladament.

V.- Les consideracions anteriors justifiquen el refús d'ambdós recursos interposats contra la sentència, el que motiva que cadascun dels recurrents hagi de suportar les costes causades per la seva desestimació (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos interposats per la representació processal de l'asseguradora Vendrell, S.A. i el Sr. Badía contra la sentència ,de data 12-06-2009, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar la seva part decisòria íntegrament. S'escau imposar a les parts recurrents les costes processals derivades de la desestimació dels seus recursos en aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-