JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA. Qüestió civil.AD-027-1/00

Aute

AUTE 2000-18 DE 18 DE SETEMBRE DE 2000

JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA. Qüestió civil. CONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA. Distinció entre contractes públics i privats de l'Administració. COMUNS.

Andorra la Vella.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa de la Batllia ha dictat aute de 20 de març de 2000 rebutjant la demanda presentada per la representació processal de l'entitat mercantil Rius contra la desestimació, per silenci del Govern, del recurs d'alçada interposat contra la desestimació, també per silenci, de la sol·licitud efectuada el 29 de setembre de 1999 al Comú d'Andorra La Vella de recuperació d'un terreny de la seva propietat cedit a precari en virtut d'un contracte.

L'aute declara la incompetència de la jurisdicció administrativa per conèixer de l'assumpte i declara que la competència correspon a la jurisdicció civil.

2.- Contra l'aute citat, la representació de la part agent ha interposat un recurs d'apel·lació que ha tingut entrada en la secretaria d'aquesta Sala el 5 d'abril de 2000, demanant la declaració de la competència d'aquesta jurisdicció per conèixer de l'assumpte plantejat.

3.- De l'escrit esmentat se n'ha donat trasllat al Comú d'Andorra La Vella, que l'ha contestat el 17 d'abril de 2000, demanant la confirmació de la resolució impugnada.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- En el contracte subscrit el 13 de maig de 1985 entre la societat Rius i l'Hble. Comú d'Andorra La Vella, la primera va cedir a precari al segon el dret de pas per un terreny de la seva propietat (pacte tercer) del qual, segons es preveia, l'Administració en podria esdevenir propietària si el comprava o l'expropiava (pacte quart).

La petició a la qual no ha donat una resposta expressa el Comú té per objecte la recuperació del terreny i pretén, per tant, l'execució d'una de les clàusules contractuals.

Segon.- Aquesta Sala ha declarat, en sentència 94-03, de 28 de març de 1994, 95-15, de 8 de juny de 1995 i aute de la mateixa data, i també en aute de 21 de setembre de 1998, que la naturalesa jurídica -administrativa o civil- d'un contracte ha de ser determinada en funció dels seus elements subjectius i objectius, del contingut de les respectives obligacions de les parts i de la finalitat que es pretén aconseguir, atenent de manera especial al fet de si es troba directament vinculat al desenvolupament regular d'un servei públic i a la mesura en que l'interès públic es veu afectat pel seu contingut, i en els contractes analitzats en els casos citats, la Sala es va pronunciar per la competència de la jurisdicció administrativa.

No obstant, el contracte que correspon analitzar en aquest cas no té naturalesa administrativa sinó civil perquè tot i que es va atorgar en ocasió d'una execució d'un pont sobre el riu Valira que havia de comunicar els carrers Prat de la Creu amb Bonaventura Armengol, ni tenia per objecte l'execució de l'obra ni la seva signatura respon a un interès públic sinó al del Comú i de la societat mercantil.

Es tracta, d'un contracte pel qual, segons s'indica en la seva part expositiva, el Sr. Araujo està disposat a col·laborar, pel que a ell afecta, en la construcció del pont, i a tal efecte, entre altres coses cedeix a precari a favor del Comú d'Andorra La Vella, el dret de pas pel seu terreny.

L'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia només subjecta al control d'aquesta jurisdicció els litigis derivats dels contractes d'obres, de subministraments i de serveis públics, convinguts per l'Administració i el que s'acaba d'analitzar en aquest recurs no ho és, perquè el seu objecte és una cessió de béns i d'un dret de pas a precari, i en l'apartat 4 remet a la jurisdicció civil totes les qüestions no expressament atribuïdes a altres jurisdiccions.

En conseqüència, l'aute objecte d'aquest recurs és totalment ajustat al Dret i s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació interposat en contra.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'entitat mercantil Rius contra l'aute de la Secció Administrativa de la Batllia de 20 de març de 2000, que es confirma íntegrament, sense fer cap pronunciament sobre les despeses d'aquesta segona instància.

Aquest aute és ferm i executiu.

En conseqüència, així ho acorden, manen i signen el Tribunal, en dono fe.