Mesures provisionalíssimes urgència i necessitat (314-11)

Aute

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-314/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 6 de maig del 2011 la representació processal de la Sra. Blasco va formular demanda de separació matrimonial contra el Sr. Ramirez sol·licitant que es declarés la separació dels esposos, que s'atribuís el domicili familiar a la seva mandant, que s'acordés que la pàtria potestat dels fills nascuts del matrimoni fos compartida entre els dos progenitors, atribuint la seva guarda i custòdia a la seva mare, establint un règim de visites a favor del seu pare que descrivia i fixant una pensió d'aliments a favor de les menors i a càrrec del Sr. Ramirez de 500 euros mensuals, més la meitat de les seves despeses extraordinàries. Mitjançant altressí, sol·licitava igualment que, prèviament a que es contestés la demanda, es cités a les parts a una conciliació per acordar unes mesures mentre durés el procediment i, mitjançant un segon altressí, demanava també que, si no era possible arribar a cap acord, en mèrits del que disposava l'article 51 LQM i tenint en compte la dificilíssima convivència dels esposos, es dictessin unes mesures urgents i provisionals consistents en: atorgar l'ús del domicili conjugal a la seva mandant mentre visqués i treballés a Andorra, decidir que la pàtria potestat sobre les filles menors corresponia als dos progenitors i la guarda i custòdia a la seva mare amb un règim de visites a favor del pare que descrivia i fixar una pensió d'acord amb el criteri del Tribunal, més la meitat de les despeses extraordinàries de les menors, a càrrec del seu pare.

II.- La representació processal del Sr. Ramirez va contestar la demanda en data 3 de juny del 2011 manifestant que la situació dels litigants no revestia cap mena d'urgència, de tal manera que no s'oposava a la demanda de separació de l'adversa, però refusava la seva pretensió de que s'adoptessin mesures provisionals i urgents i especialment alguna de les què aquesta demanava. Formulava alhora reconvenció sol·licitant que es dispensés als cònjuges del deure de convivència, declarant la separació del matrimoni, atribuint el domicili conjugal a la Sra. Beges mentre visqués al Principat i/o fins la majoria d'edat de les filles, declarant que la pàtria potestat de les filles comuns corresponia als dos progenitors i la guarda i custòdia de les mateixes era compartida entre ells de forma setmanal. Pel que fa a les despeses d'aliments de les filles, proposava que es domiciliessin en un compte comú dels seus progenitors, aportant cada un d'ells 250 euros mensuals, o bé que aquestes fossin abonades per tots dos per meitat i finalment entenia que no calia establir cap pensió compensatòria, mentre que procedia dissoldre el règim econòmic matrimonial. Per últim, en el supòsit que li fos concedida la guarda i custòdia de les nenes a la seva mare, s'oposava al règim de visites proposat per la Sra. Blasco, ja que pensava que hauria de ser més ampli, i als conceptes inclosos de contrari dins les despeses extraordinàries de les filles, proposava igualment altres mesures en el cas que la mare volgués marxar d'Andorra i sol·licitava que fossin desestimades totes les pretensions contingudes en els Altressí Primer i Segon que fossin contràries a les proposades pel seu mandant.

III.- L'Aute dictat en data 18 de juliol del 2011 va acordar no donar lloc a la demanda de mesures urgents formulada per la representació processal de la Sra. Blasco mitjançant escrit del 6 de maig del 2011.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Blasco i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'estimi la demanda d'atorgament de mesures provisionals urgents formulada per la seva mandant, sense fer especial pronunciament en matèria de costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- En virtut del segon Altressí contingut en la demanda que dóna origen al present procediment la representació processal de la Sra. Blasco sol·licitava que, en mèrits d'allò que disposava l'article 51 LQM, es dictessin unes mesures urgents i provisionals consistents en atorgar a la seva mandant l'ús del domicili conjugal mentre visqués i treballés a Andorra, es decidís que la pàtria potestat sobre les filles menors corresponia als dos progenitors i la guarda i custòdia a la seva mare amb un règim de visites a favor del pare que descrivia i fixant una pensió d'acord amb el criteri del Tribunal, més la meitat de les despeses extraordinàries de les menors, a càrrec del seu pare, tot això mentre durés el procediment de separació matrimonial.

La causa d'aquesta sol·licitud era, segons es manifesta a l'apartat tercer de la demanda, que els esposos s'havien anat distanciant amb el pas del temps, sorgint entre ells unes divergències i dificultats que feien inviable el manteniment de la vida en comú ja que la seva relació era molt tensa, ja que tots dos es volien separar, però cap d'ells estava disposat a marxar del domicili conjugal.

Pel que fa al procediment a seguir per tal de que li fossin atorgades aquestes mesures, l'agent es remetia a l'article 51 LQM, que es refereix tant a les mesures provisionalíssimes, que s'adopten inaudita parte (article 64 LQM), com a les provisionals, que s'han d'acordar mitjançant el procediment recollit a l'article 63 LQM, però sense acollir-se al primer, ni tampoc aportar, o proposar, les proves previstes al segon per tal d'acreditar la procedència de la mesura, i fins i tot sol·licitant que, prèviament a que es contestés la demanda, es cités a les parts per una conciliació, pretensió a la què posteriorment va renunciar (foli 158),

i que, si no fos possible arribar a un acord, es dictessin les mesures que demanava.

La indefinició en la què certament incorre la demandant va obligar a l'Hble. Batlle a concretar quina era la pretensió processal de l'agent i, atès el contingut de la demanda, no podia fer altre cosa que entendre que el que demanava l'agent era que s'adoptessin les mesures previstes a l'article 64 LQM, considerant el mateix el Mgfc. Ministeri Fiscal en el seu informe (foli 112), decisió que aquesta Sala comparteix, malgrat la Sra. Blasco afirmi en el seu recurs que el que ella pretenia era que s'adoptessin les mesures previstes a l'article 63 LQBlasco

II.- Si en aquest punt coincidim amb la decisió de la resolució d'instància, no podem dir el mateix respecte de l'apreciació d'aquesta en el sentit de que no es donen en el cas present els requisits d'urgència i necessitat que exigeix l'article 64 LQM per tal d'adoptar alguna de les mesures sol·licitades.

En efecte, de les manifestacions de la Sra. Blasco en la seva demanda es dedueix que la relació dels esposos és molt tensa, de tal manera que tant ella com el Sr. Ramirez estan disposats a separar-se judicialment, afirmació que ve corroborada pel primer punt de la demanda reconvencional formulada pel defenent, en el què es posa de relleu que els esposos dormen en habitacions separades, la Sra. Blasco en la de matrimoni i ell en un sofà llit que hi ha al cap de casa.

És cert que les mesures que recull l'article 64 LQM sols es poden adoptar en supòsits d'extrema urgència o necessitat, ja que es tracta de mesures extraordinàries i és cert també que en el cas present la situació en la què es troben els litigants perdura des del mes de setembre del 2010, però aquest fet no obsta a que una situació que ja era difícil s'hagi tornat insostenible, ni permet entendre que mantenir la convivència d'una parella que es vol separar fins que es dictin mesures provisionals no comporta cap risc, ja que és evident que pot conduir a que es produeixin situacions de violència física, o maltractaments psicològics que poden deteriorar la salut dels esposos i, en tot cas, discussions i tensions que els fills detecten amb greu perjudici per la seva estabilitat psicològica.

III.- En aquestes circumstàncies, és cert que no es poden atorgar totes les mesures que demana la Sra. Blasco, ja que, com destaca l'Aute d'aquesta Sala de 13 de març del 2003, l'article 64 "no és idoni per determinar pensions econòmiques (sí només "els auxilis econòmics imprescindibles"), ni per reglamentar els contactes paterno-filials o materno-filials amb exhaustivitat (visites diàries o no, caps de setmana alterns o seguits o d'altra manera, vacances escolars d'estiu, de Nadal, de Pascua, aniversaris, onomàstiques etc.), ni per decidir fonamentadament el més convenient per el menor (amb quin dels progenitors haurà de romandre), ni sobre atribució de l'ús de la vivenda familiar etc.", ja que es tracta d'un procediment inaudita parte que no subministra elements per resoldre fonamentadament la situació creada.

No obstant, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de 16 d'abril del 2003 amb fonament als articles 51.1 i 64 LQM es pot acordar mesures "relatives a la separació de cossos, a la fixació d'auxilis econòmics necessaris o sobre l'habitatge familiar", amb una durada que només es pot estendre fins l'adopció de les mesures que a redós de l'article 63 LQM s'han d'adoptar.

Tenint en compte les anteriors consideracions, entenem procedent estimar la petició de l'agent de que s'alliberi als litigants de l'obligació de conviure, es declari la separació de cossos, s'atorgui provisionalment l'ús del domicili familiar a la Sra. Blasco i es fixi en 500 euros mensuals la suma que el Sr. Ramirez haurà d'abonar en concepte d'auxilis econòmics en favor de les menors, establint a més a més un règim de visites a les seves filles en favor del Sr. Ramirez de caps de setmana alterns i la meitat de les vacances escolars de les nenes entre tant no s'acorden les mesures provisionals que hauran de regir la situació de separació fins que es dictin les definitives mitjançant la oportuna resolució, desestimant els demés pediments de la recurrent.

IV.- En virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82, no es fa expressa imposició ni de les costes de la instància, ni tampoc de les d'aquesta alçada atesa la naturalesa del procediment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Blasco contra l'Aute dictat per l'Hble. Batlle en data 18 de juliol del 2011, que REVOQUEM, estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Blasco dispensant als litigants de l'obligació de conviure, acordant la separació de cossos dels mateixos, atorgant el domicili familiar a la Sra. Blasco, fixant la suma de 500 euros mensuals a càrrec del Sr. Ramirez en concepte d'auxilis econòmics en favor de les seves filles i establint un règim de visites del Sr. Ramirez a les nenes de caps de setmana alterns i la meitat de les vacances escolars, tot això fins que es dictin les mesures provisionals adients en el curs del procediment de separació que enfronta als esposos, sense fer especial pronunciament ni respecte de les costes de la instància, ni tampoc respecte de les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-