Mesures provisionals de l'article 299 CPC- No es pot autoritzar en seu de mesures provisional el trasllat del menor a l'estranger- guarda compartida -criteris-

Aute

Magistrats

VINCENT ANIERE JAUME TOR PORTA CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000084/2026

ORIGEN: 2000056/2026 - 0

NIG: 5300542120260000300

AUTE 000110-2026 DE 08/07/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 08/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000084/2025

Nig : 5300542120260000300

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00110 A

AUTE 000110/2026

PARTS:

Apel·lant : Sr. Desmond

Advocada : Sra. Èlida

Apel·lat: Sra. Lourdes

Representant: Sra. Vicenta

Advocada: Sra. Fabiana

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Mesures provisionals de l' article 299 CPC - No es pot autoritzar en seu de mesures provisional el trasllat del menor a l'estranger- guarda compartida -criteris-

Andorra la Vella, a 8 de juliol del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- De la relació de parella que va existir entre la Sra. Lourdes ( NUM000/2003) i el Sr. Desmond ( NUM001/1990) va néixer na T el NUM002/2024.

Com a conseqüència de la separació dels progenitors, el Sr. Desmond va instar el 10/02/2025 en contra de la Sra. Lourdes un procediment de mesures provisionals en demanda de mesures paternofilials, d'atribució de guarda i custòdia exclusiva de la menor, i subsidiàriament de guarda i custòdia compartida de la menor, en el marc del qual es va celebrar una audiència el 24/02/2026 que va permetre que les parts arribin a un acord sobre l'autoritat parental compartida i l'atribució del domicili a favor del pare.

2.- La Sra. Batlle va dictar aute de data 13/03/2026 en aplicació de l' article 299 CPC :

"Primer- Aprovar, de conformitat amb les disposicions dels articles 299 del Codi de Procediment Civil

, i en relació amb els Srs. Desmond i Lourdes, les mesures provisionals següents:

- Atribuir l'ús del domicili familiar al Sr. Desmond.

- Establir que l'autoritat parental de la menor T romandrà compartida entre ambdós progenitors.

- Atorgar la guarda i custòdia de la menor a la progenitora, Sra. Lourdes.

- Autoritzar que mare i filla puguin traslladar la seva residència Girona (Espanya).

- Establir el següent règim de visites paterno filials:

Cap de setmana alterns, en que el pare s'haurà de desplaçar prop de Girona (Espanya), sense pernocta, fixant un horari en que el pare gaudirà de la menor des de les 09h del matí fins les 18:30h de la tarda, moment que haurà de retornar a la menor al domicili matern.

Vacances escolars es fixaran acord amb el règim de visites establert.

- Fixar una pensió d'aliments a càrrec del pare de 350.- euros mensuals, que haurà de satisfer al compte corrents que la mare indiqui dins dels 5 primers dies de cada mes, actualitzable anyalment en funció de l'IPC i disposar el pagament per 50% el pare i 50% la mare de les despeses extraordinàries de la menor.

Segon.- No fer especial imposició de les costes judicials

Tercer.- Notificar la present resolució a les parts interessades. ".

3.- Contra el referit Aute ha interposat recurs d'apel·lació la representació lletrada del Sr. Desmond demanant la seva revocació parcial, dictant-ne un de nou pel qual:

"PRIMER.- Es deixi sense efecte l'atribució de la guarda i custòdia exclusiva a favor de la mare i s'acordi, amb caràcter principal, un règim de custòdia compartida de la menor, en atenció a la capacitat parental d'ambdós progenitors, a la preferència legal per aquest règim i a l'interès superior de la menor.

SEGON.- Subsidiàriament, per al cas que no s'estimi procedent la custòdia compartida en aquesta fase processal, s'estableixi a favor del pare un règim de visites ampli, amb pernoctació, caps de setmana alterns complets, estades setmanals amb la menor de dues setmanes i subsidiàriament d'una setmana al mes, tot garantint una convivència efectiva, estable i regular.

TERCER.- Es revoqui l'autorització de trasllat de residència de la menor a Girona, o subsidiàriament s'adoptin les mesures necessàries per impedir que aquest trasllat buidi de contingut el dret de relació del pare amb la menor.

Es vulgui atribuir per meitats totes les vacances escolars segons anys parells i senars. Pel que respecta a les vacances d'estiu, aquestes es reparteixin per meitats en períodes de quinze dies els mesos de juliol i agost.

QUART.- Es revoqui l'autorització de trasllat de residència de la menor a Girona, o subsidiàriament s'adoptin les mesures necessàries per impedir que aquest trasllat buidi de contingut el dret de relació del pare amb la menor.

S'estableixi expressament, amb independència del règim de guarda i custòdia o de visites que finalment s'acordi, un règim de comunicació diària entre el pare i la menor, mitjançant trucada telefònica, videotrucada o altre mitjà telemàtic adequat, en una franja horària compatible amb les rutines i el descans de la menor, a fi de garantir la continuïtat del vincle afectiu paternofilial.

CINQUÈ.- Es disposi expressament que els desplaçaments per a l'exercici del règim de visites siguin compartits entre ambdós progenitors, havent d'assumir també la mare la responsabilitat de portar la menor al Principat d'Andorra o, subsidiàriament, de repartir de manera equilibrada els trajectes d'entrega i recollida, sense que tota la càrrega recaigui sobre el pare.

SISÈ.- Es deixi sense efecte o, subsidiàriament, es readeqüi la pensió d'aliments fixada, en funció del règim de convivència que finalment s'acordi i de la capacitat econòmica real d'ambdues parts, sol·licitant que pugui ser de 250.-€ atenent als fets esmentats.

SETÈ.- Es practiquin la resta de pronunciaments favorables que siguin procedents en Dret per a la millor protecció de l'interès superior de la menor i per tal de mantenir la relació pare-filla.".

Fonamenta el seu recurs en una valoració errònia de la prova, una infracció de dret i una vulneració de drets fonamentals, en particular del dret a obtenir una resolució motivada i fonamentada en Dret, així com en una inadequada ponderació de l'interès superior de la menor.

4.- La representació lletrada de la Sra. Lourdes demana la desestimació del recurs d'apel·lació interposat i la íntegra confirmació de la resolució recorreguda, tot imposant les costes de la present instància a l'adversa.

5.- El ministeri Fiscal s'oposa parcialment al recurs i interessa que es mantingui el mateix en tots els seus punts, sense perjudici de la possible establiment d'un règim de comunicacions telemàtiques diàries, un règim concret de vacances i la rebaixa de la pensió a 300.-euros.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Recordem que la resolució dictada intervé en un procediment de mesures provisionals ( art. 299 del Codi de Procediment Civil ), que segons hem tingut ocasió de sostenir reiteradament, té vocació a fixar amb celeritat, un marc regulador que asseguri els drets mínims dels litigants en atenció a la nova realitat vital que suposa el trencament de la convivència per mentre, amb totes les garanties que corresponguin, se substancia el procediment principal de crisi familiar.

L' article 139 LQPF precisa que tals mesures provisionals es prenen per raó de la urgència i de la necessitat, tenint en compte els interessos familiars més necessitats de protecció.

Les mesures que ara es prenen ho són sense perjudici de què les mateixes encara podrien ser modificades per la Sentència que en el seu dia recaigui, previ el seguiment del procediment escaient.

Segon.- MOTIUS DE RECURS

En resum, el plantejament del Sr. Desmond per demanar l'atribució a ell sol de la guarda va ser que la menor T ha residit sempre a Andorra, on ha nascut i està censada i està inscrita a la guarderia local, i que ell ha demostrat una implicació activa i una capacitat real per atendre la menor, amb flexibilitat horària i disposant al Principat d'una xarxa de suport. El que volia evitar és que la mare s'instal·lés de manera definitiva a SAN FELIU DE GUIXOLS on va fer moltes estades amb la nena des de que aquesta va néixer.

El progenitor impugna en primer lloc els pronunciaments en relació l'atribució de la guarda i custòdia exclusiva a favor de la mare, l'autorització de trasllat de residència de la menor a Girona, i el règim de visites.

El recurrent argumenta en síntesis que cal un sistema que garanteixi una presència real, estable i significativa del pare en la vida de la menor i no pas reduir la figura paterna a una presència accessòria i discontínua. I que per això escau instaurar una guarda compartida o, subsidiàriament, un règim de visites molt més ampli, amb pernoctació i fins i tot setmanal així com un repartiment per meitats de les vacances escolars i una distribució equilibrada del temps de convivència setmanal.

Al respecte, sosté que la resolució apel·lada efectua una valoració parcial i insuficient del material probatori i lluny de ponderar de manera completa les circumstàncies familiars, personals i laborals concurrents, assumeix com a determinant una suposada vinculació predominant de la menor amb la mare derivada de la seva curta edat i de l'alletament, sense contrastar aquest extrem amb la resta de dades que resulten de les actuacions.

Afirma que l'Aute també parteix d'una conclusió insuficientment fonamentada en afirmar que la menor es troba més arrelada a la mare i a l'entorn familiar matern, sense efectuar una comparació real i actualitzada de l'entorn andorrà de la menor, on ha nascut, ha residit habitualment, disposa de domicili, plaça de guarderia i xarxa familiar paterna de suport, quan l'interès superior del menor no s'identifica amb la mera continuïtat física amb un sol progenitor, sinó amb la preservació equilibrada dels seus referents emocionals, familiars i educatius.

Afegeix que l'Aute impugnat infringeix en no aplicar-lo, l' article 140.2 de la Llei qualificada de la persona i de la família , que estableix que, a manca d'acord, la guarda dels fills s'ha d'atribuir judicialment preferentment de manera compartida i sempre atenent l'interès superior dels menors, i que això requereix una motivació reforçada i una ponderació entre els diferents interessos en joc.

També argumenta que l'autorització de trasllat de residència a Girona és improcedent ja que dificulta greument la relació paternofilial, i que limita la convivència del pare amb la seva filla a caps de setmana alterns sense pernocta, amb desplaçament a Girona i retorn al domicili matern el mateix dia, no permetent consolidar una relació parental plena, espontània i quotidiana.

El progenitor impugna en segon lloc la regulació, segons ell insuficient, de les vacances escolars essent només limitat als caps de setmana alterns amb horari limitat i sense pernocta. Exposa que, limitant-se a indicar que s'ajustaran al règim establert, l'aute pateix d'una manca de concreció que genera inseguretat jurídica i incorre en una resposta incompleta sobre una qüestió expressament controvertida, interpretant que només se li concedeix el cap de setmana altern amb horari estricte i sense pernocta.

El progenitor impugna en tercer lloc la manca de previsió d'un règim de comunicació diària entre ell i la menor mitjançant trucada telefònica, videotrucada o qualsevol altre mitjà telemàtic adequat a l'edat de la nena. Sosté que la manca de previsió d'aquestes comunicacions en la resolució apel·lada constitueix una omissió rellevant, atès que la simple fixació d'un règim presencial, a més restringit, no garanteix per si sola el manteniment d'un contacte estable, freqüent i emocionalment significatiu entre pare i filla.

El progenitor impugna la repartició de la càrrega dels desplaçaments, considerant que si la resolució apel·lada autoritza el trasllat de la residència de la menor a Girona a instància i en interès principal de la progenitora, no resulta ni equitatiu ni proporcionat que sigui únicament el progenitor qui hagi d'assumir tots els trajectes per mantenir el vincle paternofilial. Per això, interessa que la Sala estableixi expressament que els intercanvis o desplaçaments vinculats al règim de visites s'han de repartir entre els progenitors, havent d'assumir també la mare la responsabilitat de portar la menor al Principat d'Andorra un dels dos caps de setmana o, si més no, de compartir els trajectes de recollida i retorn, evitant que tota la càrrega recaigui sobre el pare.

El progenitor impugna en darrer lloc, i subsidiàriament, la pensió d'aliments fixada, considerant que la mateixa deriva d'un esquema de convivència que redueix el temps de cura directa del pare i no pondera adequadament totes les circumstàncies econòmiques concurrents, sol·licitant que pugui ser de 250.-€.

Tercer.- Pel que fa a la guarda i custòdia compartida, la jurisprudència d'aquest Tribunal Superior, conforme a l' article 140.2 LQPF , va en el sentit de preferir el sistema de règim de guarda compartida, per tots els avantatges que el mateix presenta pel desenvolupament integral dels menors.

Però aquesta decisió no té cap caràcter automàtic i el sistema de guarda compartida exigeix uns requisits mínims, com són l'existència d'una entesa suficient entre els progenitors, que han de fer els esforços necessaris pel seu funcionament, i la concurrència de circumstàncies personals que el facin factible, el tot sota el criteri de l'interès superior del menor valorat en cada cas concret.

També és important tenir en compte que en seu de mesures provisionals, és a dir en un procediment urgent, que en general és proper del moment del trencament de la relació entre progenitors i de la crisis familiar, i en el qual no es disposa encara de totes les proves, s'ha de valorar amb màxima cautela l'interès superior del menor, i no es pot instaurar una guarda compartida si no es té l'assegurança que es donen les condicions que permeten la seva implantació.

Vam poder motivar en el nostre Aute de data 29/03/2021 rotlle TSJC 243/2020 :

"considerem que l'edat del menor només podria justificar una custòdia materna, quan aquesta modalitat resultés imprescindible i s'associés a la cobertura de les necessitats més bàsiques del menor (ens referim per exemple a la circumstància que els progenitors s'hagin inclinat per una modalitat d'alletament maternal).".

Quart.- Pel que fa als elements ja establerts, constatem que T és la filla de la parella formada per Desmond i per Lourdes, i que els seus pares es van separar ràpidament després del seu naixement quan encara no tenia ni un any.

El seu pare, qui té 35 anys, és de nacionalitat romanesa i treballa al Principat des del 2014, primer com assalariat en el mon de l'Hosteleria i ara per compte propi en el mon de la construcció.

La seva mare, qui la va donar a la llum quan tenia 21 anys, va arribar a Andorra al 2023, on treballava com a temporera també en el mon de l'Hosteleria, i on va conèixer el Sr. Desmond, va deixar de treballar i es va cuidar de la nena. No té cap altre arrelament a Andorra i el seu projecte de vida immediat és tornar a viure amb els seus pares a SANT FELIU DE GUIXOLS, d'on és originària, per tal de trobar una feina.

La nena és molt jove i es troba encara en període d'alletament. Fins i tot, s'adorm al pit i sembla que no acceptaria el xumet. El pare, qui no havia mencionat aquest fet en el seu escrit de demanda, va afirmar durant el judici i ara que la mare està en alletament perquè ella vol doncs la nena ja menja de tot. Al respecte, si bé no es pot pretendre que alletar correspondria només a la voluntat de la mare, no es trobem en un cas com el que vam evocar en el nostre ja citat Aute de data 29/03/2021 on l'alletament seria imprescindible per cobrir les necessitats més bàsiques de la menor. Per tant, la realitat de l'alletament no pot constituir el sol criteri determinant per instaurar el sistema de guarda i custodia més adaptat.

Tanmateix és una realitat que, donat que T no té encara ni dos anys, que la mare va deixar de treballar i la cuida de manera principal des del primer dia, alletant-la, és clar que existeix un vincle molt fort entre les dues i que aquest vincle constitueix la seva referència principal.

No s'han aportat encara proves relatives a les condicions en que el pare hauria pogut cuidar sol de la nena o amb la participació de la seva germana.

Així les coses, no es pot compartir l'afirmació del recurrent que la Sra. Batlle s'hauria fonamentat en una "suposada" vinculació predominant de la menor amb la mare.

Cinquè.- Sobre l'autorització per a que la mare i filla puguin traslladar la seva residència Girona.

Doncs bé, la Sala considera que no es podia donar tal autorització.

En efecte, no és qüestió que no es pot obligar a un dels progenitors a quedar-se a residir a Andorra. Tampoc considerem que la voluntat de la mare de tornar Espanya correspondria a un capritx o una voluntat de perjudicar al pare sinó més aviat a una conseqüència de la separació, doncs la progenitora no té més arrelament al Principat que la seva ex-parella i disposa en l'actualitat d'un altre habitatge que el que era el domicili familiar i feina.

La dificultat és de caire legal i processal doncs, en aquest estadi processal de mesures provisionals, amb les especificitats del mateix que hem recordat en el Fonament primer, no es pot, salvat el cas d'urgència o de risc, donar tal autorització tota vegada que la mateixa té com a conseqüència instaurar una situació que avala la privació efectiva dels contactes entre la menor i el seu progenitor, i que seria difícil de reconduir una vegada cristal·litzada. Tal autorització supera l'àmbit de l' article 139 de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família puix fa perdre el seu caràcter provisional a les mesures dictades i comporta afectació al procés principal.

Aquesta conclusió ve avalada pel fet que dit article 139 no preveu tal autorització sinó que, al contrari, permet a l'òrgan judicial adoptar mesures per evitar el desplaçament dels fills.

Per consegüent, escau estimar aquest primer aspecte del recurs i revocar el pronunciament relatiu a la autorització de trasllat a Espanya.

I donat que les mesures dictades per la Sra. Batlle eren en una mesura important una conseqüència de l'autorització de trasllat, escau revisar-les totes, salvat el pronunciament segons el qual l'autoritat parental de la menor T romandrà compartida entre ambdós progenitors.

Sisè.- Sobre l'atribució de l'ús del domicili familiar

Malgrat va existir un acord entre les parts per atribuir l'ús del domicili familiar al Sr. Desmond, el mateix era directament vinculat al trasllat de la mare i la menor a Espanya. Per tant, no es pot confirmar.

Tenint en compte els elements ja exposats que demostren que la progenitora no té arrelament a Andorra fora del progenitor mentre que aquest darrer disposa de familiars a proximitat, la solució adequada és l'atribució de l'ús del domicili a la Sra. Lourdes.

Setè.- Sobre la guarda exclusiva a la mare i el règim de visites

Al respecte, el que s'ha d'exposar d'antuvi és que, en el present cas, el progenitor qui interessava en el seu escrit de demanda que se li atribueixi de manera exclusiva la guarda de la nena i a títol subsidiari una guarda compartida (això de manera contradictòria amb l' article 140.2 LQPF el qual pretén justament que la Sra. Batlle hauria infringit pel fet d'instituir una guarda exclusiva però a la mare), demana ara a títol principal la instauració d'una guarda compartida.

Però, instaurar ara una guarda compartida o fins i tot un règim de visites ampli amb pernoctacions seria massa pertorbador per l'equilibri de la menor, i no apareix viable.

El risc de desarrelament i inestabilitat el més fort existiria en cas d'instituir una guarda compartida, essent a hores d'ara el sistema de guarda més adaptat a les necessitats de l'infant la guarda exclusiva a la mare, sistema que permet no pertorbar la rutina diària i preservar el vincle que existeix amb la progenitora i, accessòriament, amb els pares de la mateixa.

La voluntat del pare de no veure afectat el vincle que te amb l'infant i de poder enfortir-lo és totalment legítim, respectable i destacable. La solució que adoptem en segona instància de no autoritzar el trasllat a Espanya i d'atribuir el domicili familiar a la progenitora va en el sentit reivindicat del progenitor d'obtenir un "contacte estable, freqüent i emocionalment significatiu entre pare i filla.", i en tot cas ha de prevaldre el benestar global de la menor i evitar una pertorbació massa gran de les seves condicions de vida, com ho provocarien les mesures que interessa el seu progenitor.

Si bé és cert que no s'han posat en dubte les capacitats parentals del pare, també és cert que aquest no ha explicitat fins ara amb suficient concreció com podrà cuidar de la nena quan la tingui al seu domicili, i en particular com podrà compaginar la seva feina i les nombroses exigències que comporta la cura d'un petit infant, no essent suficient al respecte la inscripció a l'escola bressol.

El règim de visites i vacances escolars a favor del pare sense pernocta correspon a aquesta realitat que acabem de descriure i a la necessitat actual d'atribuir a la mare la guarda exclusiva, doncs permet mantenir el vincle paternofilial sense però provocar un canvi radical i indesitjable en les condicions de vida de la menor, en particular compte tingut del vincle especial que existeix amb la mare.

Dit això, el fet que la menor ha de romandre al Principat durant la tramitació del procediment s'ha de tenir en compte per adaptar el règim de visites, essent el més adaptat.

Sisè.- Dit això, el fet que la menor ha de romandre al Principat durant la tramitació del procediment s'ha de tenir en compte per adaptar el règim de visites, essent el més adaptat un dret de visita d'un dia intersetmanal i els caps de setmana alterns.

Quant a la regulació de les vacances escolars, donat que ens trobem en seu de mesures provisionals en relació a una nena de menys de 2 anys que no esta escolaritzada, és en aquest sentit que cal entendre la decisió de la Sra. Batlle que "les vacances escolars es fixaran d'acord amb el règim de visites establert". Val a dir que el règim de visites establert serà vigent també durant els períodes de vacances escolars a Andorra.

Setè.- Quant a la repartició dels desplaçaments, aquest qüestió no existeix més a partir del moment on es revoca la autorització de trasllat a l'estranger.

Vuitè.- Quant a la necessitat d'establir judicialment una comunicació diària entre pare i filla, no existeix doncs queda establert que tal comunicació ja existeix en la pràctica i que, a més modifiquen el règim de visites.

Novè.- Pel que fa l'import de la pensió, el recurrent formula una crítica general segons la qual la Sra. Batlle no hauria ponderat tots els elements sense però negar que els seus ingressos mensuals són d'uns 2.200.-euros de mitjana quan la progenitora no en té cap, essent dependent dels seus pares, però en hauria de tenir ràpidament ja que te oportunitats de poder treballar com a cambrera a mitja jornada a Espanya.

Però aquí també la revocació de l'autorització de trasllat imposa modificar l'import de la pensió, doncs l'import de 350.-euros, que era adequat però apareix ara totalment insuficient donat la situació que comporta el fet que la progenitora ha de romandre a Andorra amb la menor en el pis familiar però perdent la oportunitat de treball que tenia a Espanya.

Per tant, devent el progenitor continuar a fer-se càrrec del cost del domicili familiar (536,50.-euros), l'import de la pensió s'ha de fixar en 500.-euros.

Desè.- Per tot l'exposat, s'ha d'estimar parcialment el recurs.

L'estimació parcial del recurs d'apel·lació interposat així com la matèria objecte dels presents autes comporten no efectuar cap especial pronunciament en relació al pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Desmond contra l'Aute dictat en data 13/03/2026, que revoquem en sentit de :

- revocar l'autorització que mare i filla puguin traslladar la seva residència Girona (Espanya).

- Atribuir l'ús del domicili familiar situat a la ADR000, Ordino, a la Sra. Lourdes, però devent el Sr. Desmond pagar el lloguer corresponent.

- Establir que l'autoritat parental de la menor T romandrà compartida entre ambdós progenitors.

- Atorgar la guarda i custòdia de la menor a la progenitora, Sra. Lourdes.

- Establir el següent règim de visites paternofilials:

Cap de setmana alterns i un dia intersetmanal, en que el pare s'haurà de desplaçar al domicili familiar per a recuperar la menor, sense pernocta, fixant un horari en que el pare gaudirà de la menor des de les 09:00h del matí fins les 18:30h de la tarda, moment que haurà de retornar a la menor al domicili matern.

el règim de visites establert s'aplicarà també durant els períodes de vacances escolars a Andorra.

- Fixar una pensió d'aliments a càrrec del pare de 500.- euros mensuals, que haurà de satisfer al compte corrents que la mare indiqui dins dels 5 primers dies de cada mes, actualitzable anyalment en funció de l'IPC i disposar el pagament per 50% el pare i 50% la mare de les despeses extraordinàries de la menor.

SEGON.- No efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les costes generades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.