Recurs d'apel·lació contra Aute desestimant incident de nul·litat d'actuacions

Aute

Magistrats

ALEXANDRA CORNELLA SOLA ELSA PUIG MUÑOZ IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000344/2021

ORIGEN: 0000344/2021 - 0

NIG: 5300542120170001969

AUTE 000109-2026 DE 06/07/2026

Ponent : Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Data : 06/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000344/2021

Nig : 5300542120170001969

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00109 A

AUTE 000109/2026

PARTS:

Apel·lant: ORG000

Representant: Sra. Lorena

Advocada: Sra. Josepa

Apel·lat: Sr. Emili

Representant: Sr. Milton

Advocat: Sr. Genís

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

OBJECTE: Recurs d'apel·lació contra Aute desestimant incident de nul·litat d'actuacions

Andorra la Vella, a 6 de juliol del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 15 d'abril de 2026 va recaure Aute amb la següent part dispositiva:

"PRIMER.- DESESTIMAR la pretensió d'anul·lació de la sentència ferma, dictada per aquesta Sala en 9 de desembre de 2025.

SEGON.- Imposem el pagament de les costes dels opositors a la part promotora de l'incident, amb la inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador."

2.- En data 4 de maig de 2026, la representació processal de la societat ORG000 ha formulat recurs d'apel·lació contra la resolució anteriorment referida, per vulneració dels drets recollits a l' article 10 de la Constitució i, concretament, per motivació insuficient, incongruència omissiva, valoració parcial i irraonable de la prova, nul·la valoració dels elements essencials del negoci jurídic, i per absència de resposta real a arguments decisius i indefensió material.

En síntesi, es basa en considerar que la interpretació adoptada en la Sentència 185/2025 i mantinguda en l'Aute recorregut no ha estat construïda amb les exigències mínimes de motivació, congruència i raonabilitat constitucionalment exigibles quan es revoca íntegrament una sentència estimatòria de primera instància, plenament fonamentada i quina efectua una anàlisi acurada i una adequada valoració de la prova obrant en autes i del negoci jurídic hagut entre les parts.

Considera que l'Aute recorregut aplica indegudament la doctrina sobre congruència omissiva i respostes tàcites; que no explica raonadament el motiu d'haver considerat intranscendents la prova del cost global de l'operació suportat per la compradora ni de les gestions realitzades respecte dels deutes bancaris; que no efectua una correcta interpretació del Pacte Tercer del contracte d'intermediació que fixava els honoraris de l'intermediari; que no analitza ni té en compte el contracte privat de compra venda ni l'escriptura pública; que interpreta erròniament la testifical practicada en la persona del senyor Romain; i, finalment, que tampoc analitza el document signat pel senyor Brian. Entén, en relació a la prova testifical del senyor Romain, que en haver comportat la seva pràctica la suspensió del procés durant un llarg període, la resolució final havia d'explicar quin valor se li atribuïa i, si es considerava intranscendent, n'havia d'explicar el motiu. Considera que l'Aute no es troba prou motivat i indeguda la imposició de costes de l'incident.

Demana l'estimació del seu recurs d'apel·lació; la revocació de l'Aute 54/2026; la declaració de nul·litat de la Sentència 185/2025 i la retroacció de les actuacions fins al moment en què es va dictar Sentència retornant les actuacions a la Sala Civil als efectes de què es dicti una nova resolució; que es deixi sense efecte la imposició de les costes i que les derivades de l'incident i del recurs s'imposin a la part contrària.

3.- La representació processal del senyor Emili s'oposa al recurs d'apel·lació interposat. En síntesi, considera que és merament instrumental per poder interposar posteriorment recurs d'empara (tot i no ser preceptiu en aquest sentit, segons es deriva de l' article 18 quater epígraf 7 de la Llei transitòria de procediments judicials ); i també que aquesta Sala actuï com una tercera instància. Entén que la Sentència es troba degudament motivada tot i no haver refutat de manera individualitzada tots i cadascun dels arguments continguts en la Sentència d'instància. Considera que el resultat de la prova testifical practicada en aquesta alçada és el fonament del criteri assolit per la Sala Civil i que la resolució no és ni il·lògica, ni irraonable ni absurda ni, molt menys, no vulnera el dret fonamental a la tutela judicial efectiva. Sosté que la part recurrent reitera els arguments exposats durant el procés que no poden tornar a ser valorats per no existir una tercera instància. Demana que es tingui per impugnat el recurs de nul·litat interposat i es resolgui de conformitat amb l'exposat en el seu escrit de contesta al mateix, amb expressa imposició de costes.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Tot i que la part recurrent fonamenta el recurs d'apel·lació interposat en una pretesa vulneració de l' article 10 de la Constitució en considerar que l'Aute de denegació de l'incident de nul·litat per ella interposat dictat per la Sala Civil li vulnera els drets constitucionals recollits a l' article 10 de la Constitució i, concretament, els drets a la tutela judicial efectiva; a obtenir una resolució motivada i fonamentada en dret; a obtenir una resolució congruent amb el debat processal; a una valoració raonada i no arbitrària de la prova; a no patir indefensió material; a la jurisdicció i al procés degut; el cert és que es limita a insistir en els mateixos arguments ja valorats en el marc del previ incident de nul·litat per ella interposat i degudament resolt.

Segon.- La decisió impugnada es troba motivada i fonamentada en Dret.

Al respecte, el Tribunal Constitucional ha tingut ocasió de pronunciar-se sobre la motivació de les resolucions dels tribunals ordinaris, entre altres, per exemple en l'Aute de data 12/07/2024; Causa 2024-41-RE:

"3.3. La doctrina jurisprudencial d'aquest Tribunal ha vingut assenyalant, de manera constant i uniforme, que el dret a obtenir una decisió que posi fi a un determinat procediment judicial exigeix que la resolució estigui motivada, ja que així ho exigeix amb caràcter general l'

article 86.2 de la Constitució

, i que la decisió estigui fonamentada en l'ordenament jurídic. Respecte de la motivació també ha precisat aquest Tribunal que aquesta obligació no pot ser considerada com a complida quan l'òrgan judicial es limita a una mera declaració de voluntat, sinó que ha d'estar precedida de l'argumentació que la fonamenti. No cal una argumentació extensa o exhaustiva que respongui a tots els punts i qüestions plantejats per les parts, ni impedeix una fonamentació concisa, sempre que sigui objectivament suficient. La decisió fonamentada en Dret no exclou que pugui ser considerada jurídicament errònia en el sentit que constitueixi una infracció de llei o de doctrina legal. La decisió judicial no consagra una veritas absoluta, sinó que pro veritate habetur, ja que en diverses ocasions no hi ha només one right answer i el marge d'apreciació de la jurisdicció ordinària s'ha de respectar i no suplantar. El dret a la jurisdicció no garanteix l'encert de les resolucions que habitualment no acontenten a alguna de les parts en litigi. El cànon de constitucionalitat només exigeix que la decisió no sigui manifestament infundada o arbitrària de manera que no pugui ser considerada una expressió de l'exercici de la justícia, sinó una simple aparença d'aquella."

I en el supòsit que en ocupa, la Sala Civil va explicar de forma argumentada els motius pels que considerava que el Pacte Tercer del contracte d'intermediació atorgat en data 28 de gener de 2016, havia de ser interpretat en el sentit de què no havia d'incloure els deutes que la societat objecte d'adquisició ostentava prop de les entitats bancàries o altres, a diferència del que considerava la resolució d'instància que va entendre que, als efectes de calcular l'import de la comissió a abonar a l'intermediari -quina procedència ningú discuteix-, calia afegir a l'import del preu de venda de les accions (1.220.000 €) la suma global d'1.885.088,19 € (en concepte de deutes de la venedora amb dues entitats bancàries).

Tercer.- Així, mentre la Sentència d'instància considera que de la prova practicada es derivava que, pel càlcul de la comissió a abonar a l'intermediari i prevista al Pacte Tercer del contracte abans referit (atorgat, com hem dit, en data 28 de gener de 2016), calia partir del cost global de l'operació (preu del capital social + deutes bancaris), la Sala Civil, una volta valorada la totalitat de la prova practicada -que únicament difereix de la d'instància en haver practicat la testifical del senyor Romain (que el tribunal a quo havia denegat)-, conclou que pel càlcul de la comissió a abonar a l'intermediari únicament cal tenir en compte l'import del capital social.

La diferència entre ambdós criteris radica, i així ho va exposar la Sala Civil, en una diferent interpretació del Pacte Tercer de constant referència, quin contingut literal és del tenor següent "S'acorda entre les parts que els honoraris que percebrà L'INTERMEDIARI per la seva intermediació seran el 4,50% sobre el preu de venda de la societat descrita en l'expositiu, impostos indirectes a part. Queda ben entès que aquest preu de venda serà l'import net en que quedi valorada la societat titular del ORG001, sense descomptar-hi els deutes que la societat ORG001 ostenta prop de les entitats bancàries o d'altres ...." (La negreta és afegida).

En aquest sentit, la Sentència de la Sala Civil de data 9 de desembre de 2025, objecte d'incident de nul·litat resolt per Aute, objecte a seu torn de recurs d'apel·lació, i després d'admetre i practicar la prova de prendre declaració en qualitat de testimoni al senyor Romain -a la que després ens referirem-, va determinar que de la clàusula suara transcrita es deriva que les parts van voler excloure de la base sobre el càlcul de la comissió, l'import dels deutes existents a càrrec de la venedora amb entitats bancàries. I ho justificava en base a què en el mateix es feia referència a "preu net" i no a "cost o preu global", tenint en compte que el cost de l'operació -diferent al preu a abonar a la venedora-, era superior amb l'assumpció del pagament dels deutes bancaris. Exposava, a més, la Sala Civil en aquella resolució que la lletra del contracte era perfectament clara i permetia esbrinar la vertadera voluntat dels contractants, és a dir, no incloure en la base del preu de la comissió els deutes bancaris de la comitent venedora. Considerant, a més, que aquest pacte afavoria precisament a l'intermediari, donat que de no existir podria ocórrer que si els deutes fossin superiors al valor net de la societat, els honoraris podrien resultar inexistents.

En els tractes entre la part venedora i l'intermediari: ORG000 que en aquell acte estava representat pels senyors Romain i Salvador, quedaven exclosos els deutes bancaris de la societat, resultant aliena al dit contracte el cost que l'operació va comportar a la part compradora, així com la gestió dels deutes bancaris ja existents en signar el contracte de corretatge i, també la forma de finançament des deutes bancaris per part dels compradors. I tot encara sense perjudici de què en la Sentència d'instància es va reconèixer que l'adquisició de la mercantil es va fer a raó del preu net de venda de les 1000 accions, que es va fixar en la suma de 1.220.000 €.

Una vegada interposat l'incident de nul·litat contra aquesta resolució per part de la representació legal de ORG000, en data 15 d'abril de 2026 es va dictar Aute en el que la mateixa Sala Civil, després d'invocar doctrina constitucional sobre la lesió del dret a obtenir una resolució fonamentada en Dret; sobre el dret a la defensa; així com sobre la competència de la jurisdicció ordinària en la valoració de les proves i del principi de congruència; va afegir que en haver exposat els motius en què es fonamentava la decisió de considerar que la comissió de l'intermediari s'havia de basar únicament en el preu net de la societat que percebria la venedora, no feia falta entrar a desvirtuar tots i cadascun dels arguments continguts en la resolució revocada, en trobar-se implícita en la interpretació efectuada del Pacte de constant referència.

Afegia també la Sala Civil que la carta dirigida al senyor Salvador i signada pel representant de la part compradora, senyor Brian i que obra al foli 151, bàsicament confirma que el cost global per ells satisfet es va aconseguir gràcies a una bona renegociació dels deutes bancaris i per un bon acord sobre el preu de les accions, aconseguit per l'intermediari.

I en relació a què no es feia cap referència en la resolució a la prova testifical practicada en segona instància sobre la persona del senyor Romain -per haver estat representant de ORG000 juntament amb el senyor Salvador al moment de la signatura del contracte d'intermediació-, la Sala Civil posa de relleu que aquest senzillament confirma la versió del senyor Emili que, com tot seguit veurem, ve també ratificada per molts altres arguments. I això, afegim, sense perjudici de valorar amb cautela la seva declaració, per haver estat en el seu dia objecte de tatxa per la part avui apel·lant.

Conclou, en conseqüència, la Sala que amb el resultat de la prova practicada i analitzada en tenia suficient per interpretar els termes del contracte d'intermediació, que presentava a primera vista una redacció poc afortunada.

Quart.- Ni l'Aute objecte del present recurs d'apel·lació ni tampoc la Sentència del que porta causa el mateix no es poden considerar ni il·lògics, ni absurds, ni arbitraris i no contenen cap vulneració de l' article 10 de la Constitució en les diferents vessants interessades per la part recurrent.

La interpretació del Pacte Tercer del contracte d'intermediació de constant referència efectuada per la Sala Civil, no només es deriva de la literalitat del contracte, sinó que s'avé amb la voluntat de les parts contractants: ORG000 i la senyora Daniela, succeïda processalment pel senyor Emili. I no només per l'exposat per la Sala Civil -contingut en el Fonament de Dret anterior-, sinó també pels següents raonaments que, tot i no ser necessaris donat els ja existents en les anteriors resolucions, afegim als efectes d'esvair qualsevol dubte que encara pugui existir al respecte:

- El contracte d'intermediació (28 de gener de 2016, foli 23 i ss.) és anterior al contracte privat de compra-venda i escriptura pública de venda, ambdós de data 10 de maig de 2017, del que es deriva que en el moment d'atorgar el primer es desconeixia l'abast tant dels deutes bancaris com del preu de les accions -o de la venda de la societat-. Noti's que segons la carta del senyor Brian (foli 151) el procés d'adquisició va durar aproximadament 18 mesos -que coincideix bàsicament amb el termini transcorregut entre els mencionats contractes-. Destaquem aquests extrems per quant tal i com es va dir en les resolucions de la Sala Civil, el fet de no poder restar de l'import net de venda de la societat, l'import dels deutes bancaris existents, evitava que en cas de ser aquests molt elevats o, com a mínim, superiors al preu de venda -com de fet va succeir-, la comissió es pogués quedar sense contingut.

- L'objecte de la venda eren les 1.000 accions de la societat " ORG001". El seu preu es va fixar en la suma d'1.122.000 € i aquest import es va establir amb ple coneixement de la situació econòmico-patrimonial i l'estat financer i comptable actuals de la societat " ORG001", i, tenint en compte que la societat compradora " ORG002" es feia càrrec dels deutes existents de la societat " ORG001". Aquests extrems deriven de l'escriptura pública de compra-venda quina còpia simple obra al foli 88 i següents dels autes, i que la part recurrent es queixava que la Sala Civil no en feia menció en les seves resolucions. Considerem molt important aquest darrer extrem, ja que evidencia que els deutes bancaris ja es van tenir en compte per fixar el preu de venda de la societat, que era -com s'ha dit de forma reiterada al llarg dels presents autes- d'un import d'1.122.000 €, sense perjudici de quin fos l'import global de l'operació. En tot cas, el que no es deriva de l'escriptura pública suara mencionada és que el preu de venda de la societat hagués d'incloure l'import assumit en concepte de deutes bancaris, ni molt menys que la comissió de l'intermediari hagués d'incloure els mateixos -quan ja s'havien valorat per fixar el preu de la venda de la societat-.

- Si de l'import net de venda de la societat s'hi resten (o descompten) els deutes bancaris assumits per la mateixa, l'import de la comissió hagués desaparegut, tot i haver-se acordat el dret a la seva percepció. Per això es va fixar expressament "sense descomptar-hi els deutes bancaris ...".

- Qualsevol import que l'intermediari vulgui reclamar per la gestió que hagués efectuat en relació als dits deutes bancaris, com per exemple la seva renegociació, resulta aliena a la discussió objecte de la present causa.

- Finalment, compartim el criteri de la Sala Civil relatiu a què en aquest supòsit, la interpretació del pacte Tercer del contracte constantment referit a bastament justificada, fa innecessari haver d'analitzar la resta d'arguments ja sigui de la resolució d'instància, ja sigui d'oposició de la part apel·lant.

Cinquè.- La decisió impugnada no conté cap vulneració del dret fonamental a la jurisdicció de l' article 10 de la Constitució en cap de les vessants invocades per la representació processal de la societat ORG000.

Procedeix, en conseqüència, la desestimació del recurs d'apel·lació interposat.

Sisè.- La desestimació del recurs d'apel·lació comporta la imposició de les costes derivades d'aquesta alçada a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat ORG000 contra l'Aute dictat en data 15 d'abril de 2026 per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, que confirmem.

SEGON.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.