Requisits de l'embargament preventiu (231/11)

Aute

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-231/11

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 4 de maig del 2011 la representació processal del Sr. Morell va formular demanda d'embargament preventiu sobre els béns i drets de la Sra. Águila per tal de garantir el pagament de la suma de 28.000 euros que la defenent havia retirat d'un compte corrent propietat de l'agent sense la seva autorització, més la suma que prudencialment es fixés en concepte d'interessos i costes del procediment.

II.- Malgrat haver estat citada mitjançant Edictes, la Sra. Águila no va comparèixer.

III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Aute en data 17 de maig del 2011 en virtut del qual decidia desestimar la demanda d'embargament preventiu interposada per la representació processal del Sr. Morell.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Morell i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es doni lloc a l'embargament sol·licitat.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'article 2 del Decret de u de maig del 1922, que manté en vigor la Llei Transitòria de Procediments Judicials de 21 de desembre del 1993, disposa que per decretar l'embargament preventiu és necessari per part del que el demana que presenti un títol executiu, o que, en cas de no ser executiu el títol que presenta, doni caució suficient per tal de respondre dels perjudicis que pugui ocasionar; i per part de l'embargat, que no tingui béns immobles coneguts o establiment suficient a respondre de la quantitat reclamada, o que hi hagi perill de que faci desaparèixer sos béns en perjudici dels creditors.

Com ha posat reiteradament de relleu la jurisprudència dels Tribunals andorrans, per tal que es pugui estimar la demanda d'embargament que es sol·licita, el demandant ha de provar que es donen en aquell cas concret el que la doctrina denomina fumus boni iuris i periculum in mora i, malgrat la dificultat que en ocasions pot existir per provar l'existència d'aquests requisits, són nombroses les resolucions que concedeixen aquesta mesura entenent que s'han complert.

La prova de l'existència del fumus boni iuris assegura prima facie que la petició apareix com mereixedora de tutela per la mesura cautelar, sense perjudici que sigui en el procediment principal a on s'hagi de verificar si realment s'ha d'estimar o no la demanda. Pel que fa al periculum in mora s'exigeix la seva prova perquè, en cas d'existir, hi ha perill de que la Sentència no pugui ser finalment executada per haver desaparegut durant la tramitació del procediment béns sobre els quals executar-la.

II.- Pel que fa al primer requisit, la part que sol·licita l'embargament en aquest procediment fonamenta la seva demanda en l'argument que l'any 2008 entre el seu mandant, que en aquell moment tenia 71 anys, i la Sra. Águila, que llavors en tenia 46, es va iniciar una relació sentimental que els va portar a que l'any 2010 decidissin protocol·litzar el conveni privat en virtut del qual es constituïen en parella estable a efectes registrals. En aquest context el Sr. Morell va autoritzar a la Sra. Águila per tal que pogués disposar dels diners que ell havia dipositat en el compte bancari número XXXX de l'entitat ORG_0 mitjançant el qual es feia pagament de les despeses comunes dels convivents. Manifesta l'agent que, aprofitant-se d'aquesta facultat, la Sra. Águila es va apropiar de la suma de 28.000 euros i posteriorment li va comunicar que deixava la relació sentimental que els unia, raó per la qual considerava que hi havia indicis suficients del seu dret a reclamar a la defenent uns diners que eren exclusivament de la seva propietat i aportava la corresponent caució.

III.- Malgrat els arguments de la recurrent i en el mateix sentit que l'Hble. Batlles, entenem que de les proves que consten a les actuacions no es deriven indicis suficients per decretar l'embargament preventiu dels béns de la defenent de que l'agent tingui dret a reclamar-li els imports dels què manifesta que aquesta s'ha apropiat. Fins i tot sense posar en dubte que els diners dipositats al compte corrent del ORG_0 provenien d'uns ingressos realitzats exclusivament pel Sr. Morell, perquè és cert que el dret a la disposició solidària d'un compte corrent no comporta per si sol un dret de copropietat sobre els diners que s'hi ha ingressat, i admetent, també en principi, la possibilitat de que les quantitats retirades per la Sra. Águila no anessin destinades a satisfer les necessitats que generava la convivència, sinó exclusivament els seus propis interessos, el que no es pot dubtar és que l'agent va autoritzar a la seva parella per tal que pogués disposar d'aquests diners i com, per la seva condició de titular del compte corrent, tenia al seu abast la possibilitat de conèixer els moviments que es feien en el mateix, cal entendre, a manca de prova en contrari en les presents actuacions, que va permetre que aquesta fes lliurement reintegraments concrets per destinar-los a les finalitats que desitgés, ja que ell no ho supervisava.

Per aquesta raó, si, mentre va durar la relació que els unia, el demandant va acceptar que la defenent tingués accés lliurement al seu compte corrent sense efectuar cap control, el que no pot fer, una vegada ha desaparegut la causa que va motivar aquesta confiança, és pretendre deixar sense efecte retroactivament el consentiment que en el seu moment va atorgar degut a l'afecte que sentia per ella, encara que és cert que és possible que la defenent s'hagués aprofitat d'aquest afecte per buidar el compte de l'agent quan ella ja no el sentia, trencant després la relació.

IV.- Pel que fa al requisit de que existeixi un periculum in mora per tal de decretar l'embargament, tampoc aquest es pot estimar acreditat, ja que el fet que el Sr. Falip manifesti que la Sra. Águila li ha dit que ja s'havia emportat part dels diners fora del Principat, malgrat pugui ser cert que aquesta no té lligams al País, o que no té ingressos propis, cap d'aquests extrems ha estat provat. Fins i tot, encara que es cert que la defenent no s'ha oposat a la demanda en no poder ser localitzada, tampoc aquest fet acredita que hi hagi perill de que la Sentència que es dicti no es pugui executar finalment, ja que la Sra. Águila ha estat citada exclusivament per edictes perquè l'agent no ha indicat a quin domicili se li havia de notificar la demanda i, malgrat no hagi estat possible conèixer a on resideix, no consta que hagi marxat del Principat.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Morell contra l'Aute dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 17 de maig del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.