Aute de prova (0300/08)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

AUTE

TSJC- 300/08

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de setembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 29-10-2004 la representació processal de la Sra. Bernat va interposar demanda envers el Sr. Moliner, la mercantil Pérez, Codina, Blasco i Cepeda, segons la qual sol·licitava la condemna solidària dels defenents a la indemnització de tots els costos que originin el retorn de l'immoble de la seva propietat al seu estat originari, amb imposició de les costes processals. En data 11-11-2004 l'agent va desistir de la seva demanda envers la mercantil Blasco.

Per Aute de 18-3-2005 es van acumular els processos 217-5/2004 i 259-4/2004 i en l'audiència del dia 6-5-2005 els defenents van oposar-se a la demanda.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 3-10-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que estimant en part la demanda formulada en data 29 d'octubre del 2004 per la Sra. Bernat, contra els Srs. Moliner, Codina, Blasco, Cepeda i ENTITY_6:

Donar lloc al desestiment en la instància en curs entre la Sra. Bernat i la societat Blasco, sense imposició de costes processals.

Condemnar solidàriament al Sr. Codina i a la companyia Cepeda a pagar a la Sra. Bernat la quantitat de 4.200 euros, augmentada amb els interessos legals comptadors des de la data de la fermesa d'aquesta sentència, imposant-los les costes processals causades a l'actora.

Absolem al Sr. Moliner i a Pérez, sense fer especial imposició quant a les costes processals a ells causades".

III.- La representació processal de la part agent i del Sr. Codina i Cepeda van formular recurs contra la sentència d'instància.

Pel que fa al recurs de la part agent, aquesta en el seu escrit de sentència, de data 15-12-2008, sol·licita que es procedeixi, amb anterioritat a dictar sentència, a la pràctica de la prova IX, inspecció ocular, i la prova pericial sol·licitada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part agent, en el seu escrit de conclusions, demana la pràctica d'una prova d'inspecció ocular, ja proposada en la instància, per a constatar que l'edifici del XXXX, es troba torçat a l'esquerra i que es requereixin als perits per tal que determinin sobre els extrems que interessa en el seu escrit de conclusions.

Aquesta Sala ha de resoldre la referida petició de prova d'acord amb la retirada doctrina de la Sala que desenvolupa l'article 73 LTPJ, segons la qual, la pràctica de la prova en aquesta alçada precisa de:

La petició de prova s'hagi efectuat i la mateixa no hagi estat atesa o bé s'hagi desestimat de forma inadequada.

Que consti la protesta de la part que sol·licita la pràctica de la prova, front la resolució denegatòria de la instància.

Que la prova esdevingui útil i pertinent per a la resolució del litigi.

A les actuacions consta que, en data 21-10-2005, la part agent va sol·licitar com a prova a practicar la inspecció ocular i la pericial requerida. Consta també que per providència de data 30-5-2008 es va declarar impertinent per innecessària la prova IX inspecció ocular i resta també acreditat que, segons escrit de conclusions de 26-9-2008, es formulà protesta (foli 1125) per la denegació de la prova d'inspecció ocular i es demana que es requereixi als perits per a completar els dictàmens elaborats.

Consegüentment, esdevé clar que la part agent protesta per la denegació d'una prova proposada i denegada per l'òrgan judicial a quo i sol·licita també que, atès que, al seu criteri, la prova pericial ha estat incomplerta, es requereixi als perits per a donar resposta a una sèrie d'extrems, bàsicament adreçats a determinar el cost de tornar l'edifici al seu estat originari, diferenciant-lo del cost dels danys merament estètics.

II.- Aquesta Sala considera innecessària per a la resolució del litigi la pràctica de la prova d'inspecció ocular, tota vegada que amb els dictàmens pericials que obren a les actuacions i amb el recull de les dades fàctiques que en els mateixos es contenen, resten suficientment acreditats els danys que reflecteixen els esmentats informes. Qüestió diferent esdevé la petició de requerir als perits, fonamentada en una manca de completesa dels seus informes pericials.

En aquest sentit, s'ha de posar de relleu que la demanda sol·licita la condemna solidària a la indemnització consistent en el retorn de l'edifici al seu estat originari, de forma que és evident que no solament reclama els danys merament estètics sinó també aquells derivats del descalçament del mur mitger dels edificis. I, en el mateix sentit, la prova pericial que va sol·licitar demanava que es precisessin les treballs de reparació per a tornar l'edifici al seu estat originari.

De la fase probatòria, s'extreu que el Sr. Arcos assenyala que va portar a terme al recalçament del mur (foli 963) sense que es comprometés l'estabilitat estructural de l'edifici i conclou (foli 964) que amb la tècnica emprada es poden produir assentaments de la paret mitgera, encara que entén que sense els resultats dels controls, però segons la lectura dels fisuròmetres, la paret està estabilitzada.

De la pericial d'Engitec, requerida a instància de la part agent, resulta que la tècnica emprada no és l'adequada (foli 1032) perquè "En cas d'assentament (com el produït) no permet cap actuació rectificadora". Tanmateix considera que la paret ja s'ha estabilitzat.

Quant a la pericial I.-A. resulta també que (foli 1090) els danys s'ha produït per l'assentament de la paret mitgera, derivats de la construcció de l'immoble adossat.

III.- En consonància amb el que s'ha indicat i el que ressurt de la proves practicades, esdevé oportú prendre en consideració el que va assenyalar el perit judicial en el procés penal i també com a testimoni en les presents actuacions. Així, de la pericial judicial del Sr. Morales (foli 123) s'extreu que aquest va requerir, per a completar la seva pericial, de l'arquitecte director de l'obra que certifiqués que l'assentament havia quedat definitivament estabilitzat. En el complement de peritatge de 21-2-2003, manifesta que és possible que hagi empitjorat la situació d'assentament diferencial. I en la testifical del propi perit (foli 494) aquest contempla la possible existència d'altres danys diferent dels observables, que podien aparèixer en els propers anys i que en el moment del peritatge no es podien detectar.

D'acord amb tots aquests extrems, aquesta Sala acorda com a prova a realitzar en aquesta instància, per part del perit Sr. Morales, que dictamini sobre:

1.- Si l'edifici es troba torçat cap a l'esquerra, com indica la recurrent.

2.- Si els treballs indicats en els peritatges permeten posar recte l'edifici i quin seria el cost per a retornar-lo al seu estat originari.

IV.- No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

NO DONAR LLOC a la prova d'inspecció ocular (IX) sol·licitada per la part agent i SÍ DONAR LLOC a la prova pericial en els termes indicats en el fonament II in fine d'aquesta resolució. No procedeix la imposició de les costes d'aquesta instància.

Així per aquesta nostra resolució, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.