Competència judicial internacional. Declinatòria per submissió de les parts a tribunals estrangers en contracte de compravenda de béns mobles. Eficàcia derogatòria de la clàusula de submissió i fur del domicili del demandat. Resolució dictada en compliment de la Sentència del Tribunal Constitucional del 13 de març del 2026 (causa 2025-99-RE).

Aute

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000144/2025

ORIGEN: 1000220/2024 - 0

NIG: 5300542120240002419

AUTE 000107-2026 DE 03/07/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 03/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000144/2025

Nig : 5300542120240002419

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00107 A

AUTE 000107/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Maribel

Advocada: Sra. Ramona

Apel·lat: Sr. Nil

Representant: Sra. Stéphane

Advocada: Sra. Judit

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Competència judicial internacional. Declinatòria per submissió de les parts a tribunals estrangers en contracte de compravenda de béns mobles. Eficàcia derogatòria de la clàusula de submissió i fur del domicili del demandat. Resolució dictada en compliment de la Sentència del Tribunal Constitucional del 13 de març del 2026 (causa 2025-99-RE).

Andorra la Vella, a 3 de juliol del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 24/10/2024, la Sra. Maribel formulava demanda contra el Sr. Nil, sol·licitant que es dictés Sentència condemnant el darrer a satisfer-li l'import de 30.000.- €, més els interessos legals des del dia 23/09/2023, i el pagament de les costes processals, incloent-hi les despeses de reclamacions extrajudicials i les taxes.

2.- El 9/01/2025, la representació processal del Sr. Nil articulava declinatòria per manca de competència internacional dels òrgans jurisdiccionals andorrans, per submissió expressa a la jurisdicció dels Tribunals espanyols, sol·licitant que es dictés Aute declarant aquesta manca de competència, acordant l'arxivament de les actuacions i imposant a l'adversa les costes ocasionades.

3.- El 21/02/2025, la Sra. Maribel contestava la declinatòria oposant-se al seu triomf.

4.- Per Aute del 30/05/2025, la Secció Civil 1 de la Batllia estimava la declinatòria formulada per la part defenent, arxivava el procediment i establia que la jurisdicció competent per resoldre el conflicte relatiu al contracte de compravenda de béns mobles signat el 20/09/2023 era la del Regne d'Espanya, amb imposició de les costes processals a la part agent.

5.- La Sra. Maribel va articular recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant que es revoqués l'aute dictat en la instància, que es declarés la competència de la jurisdicció andorrana i que es retornessin les actuacions a la Batllia, sense fer pronunciament en costes, tot destacant que els motius de l'apel·lació intervenien exclusivament sobre la interpretació de normes jurídiques. La representació processal del Sr. Nil s'hi va oposar i, per Aute del 19/09/2025, es decidia no donar lloc a la prova documental proposada per la part apel·lada.

6.- Per Aute d'aquesta Sala Civil del 12/11/2025 es va estimar el recurs d'apel·lació, es va declarar nul·la la clàusula de submissió als Tribunals espanyols incorporada al contracte del 20/09/2023 i es va reconèixer la competència dels Tribunals andorrans, amb imposició al Sr. Nil de les costes ocasionades en la instància.

7.- La representació processal del Sr. Nil va interposar recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional contra l'aute esmentat, per presumpta vulneració del dret a la jurisdicció reconegut a l' article 10 de la Constitució , en els vessants dels drets a un procés degut contradictori i amb igualtat d'armes i a obtenir una decisió judicial congruent que no produeixi indefensió efectiva.

8.- Per Sentència del 13 de març del 2026, recaiguda en la causa 2025-99-RE, el Tribunal Constitucional ha decidit: (i) estimar parcialment el recurs d'empara; (ii) declarar la vulneració del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconegut a l' article 10 de la Constitució ; (iii) declarar que no s'ha vulnerat el dret a un procés degut contradictori i amb igualtat d'armes, ni el dret a la defensa; (iv) anul·lar l'aute del 12/11/2025 i retrotreure les actuacions davant d'aquesta Sala perquè, amb plenitud de jurisdicció, dicti la resolució que sigui procedent en Dret; i (v) no efectuar imposició de les costes processals del recurs d'empara.

9.- En compliment d'aquesta Sentència, procedeix dictar nova resolució del recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Maribel contra l'Aute de la Batllia del 30/05/2025.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del litigi, abast de la present resolució i compliment de la Sentència del Tribunal Constitucional.

El present litigi té el seu origen en el contracte de compravenda del 20/09/2023, pel qual la demandant venia al demandat els mobles, els electrodomèstics, els televisors i altres ensers domèstics situats a l'interior d'un apartament, pel preu de 60.000.- €, dels quals segons se sosté en l'escrit de demanda, el comprador n'hauria pagat 30.000.- €. En allò que aquí interessa, el contracte atorgat a Andorra però redactat en llengua castellana, incorpora un pacte sisè en virtut del qual, en cas de produir-se un conflicte entre les parts relatiu al que s'hi havia establert, ambdues es comprometien a quedar sotmeses als jutjats i tribunals espanyols, renunciant a qualsevol fur propi. La clàusula, traduïda al català, estableix literalment:

"En cas que es produís un conflicte entre les parts relatiu a l'establert en el present contracte, ambdues parts es comprometen a quedar sotmeses als jutjats i tribunals espanyols, renunciant a qualsevol fur propi."

La Batllia va estimar la declinatòria del demandat tot considerant que, en virtut de l'autonomia de la voluntat, prevalia el pacte de submissió als tribunals espanyols, malgrat que ambdues parts residien a Andorra i que el contracte s'hi havia executat. La Sra. Maribel es va alçar contra aquesta decisió i, per Aute del 12/11/2025, aquesta Sala va estimar el recurs, va declarar nul·la la clàusula de submissió i va reconèixer la competència dels Tribunals andorrans. Aquell aute ha estat parcialment anul·lat pel Tribunal Constitucional, l'abast de quina decisió convé delimitar.

D'una banda, el Tribunal Constitucional ha descartat que la decisió d'aquesta Sala incorregués en cap incongruència extra petita o que vulnerés els drets a un procés degut contradictori, a la igualtat d'armes o a la defensa, en considerar que la qüestió central sotmesa a la Sala consistia, precisament, a determinar si la clàusula que atribuïa la competència als tribunals espanyols s'aplicava o no, de manera que l'anàlisi de la validesa i l'eficàcia d'aquesta clàusula s'inscrivia plenament dins l'objecte del recurs d'apel·lació. Aquesta Sala conserva, doncs, plena jurisdicció per examinar la validesa i l'eficàcia del pacte de submissió.

De l'altra, el Tribunal Constitucional ha estimat l'empara per un únic motiu: ha considerat que la conclusió segons la qual la clàusula resultava inaplicable es fonamentava en una citació parcial i en una interpretació il·lògica dels articles 54.1 i 57 de la Ley de Enjuiciamiento Civil (LEC). En síntesi, observa que, en no designar la clàusula cap circumscripció determinada, el propi article 54.1 de la LEC remet a les normes de competència territorial, les quals permetrien identificar el tribunal espanyol competent, de manera que d'aquelles disposicions no es podia deduir, sense més, que la clàusula impedís l'accés a la Justícia.

Aquesta Sala no reitera el raonament censurat ni el fonamenta en els termes de l'aute anul·lat. Examina de nou la qüestió amb plenitud de jurisdicció i, afrontant directament l'observació formulada pel Tribunal Constitucional sobre les normes de competència territorial, continua considerant que la competència per conèixer del litigi correspon als Tribunals andorrans, per les raons que s'exposen tot seguit.

Segon.- Marc general de la competència internacional en l'àmbit contractual en el dret andorrà. Autonomia de la voluntat i validesa de la clàusula com a estipulació contractual.

En les resolucions del 09/07/2025 (TSJC 048/2025 i TSJC 080/2025), i respecte de la competència dels Tribunals andorrans en l'àmbit contractual, aquesta Sala ha sostingut:

"Amb caràcter general i amb relació a la competència jurisdiccional, hem posat de manifest que, en dret andorrà, el criteri general és el del domicili del demandat (actor sequitur forum rei) i que en l'àmbit contractual resulta competent el tribunal del lloc on es va signar el contracte o bé on s'ha d'executar, com a criteri subsidiari (en cap cas alternatiu) al fur general, exigint-se en aquest supòsit que concorri una relació intensa que connecti el fons del litigi amb el territori andorrà. D'altra banda, també s'ha indicat que el fur general de competència cedeix quan concorre un fur específic [...] i quan les parts, de forma expressa o tàcita, se sotmeten a la jurisdicció dels òrgans judicials d'un determinat Estat (vegeu en aquest sentit, entre altres, l'aute del 27/11/2008, rotlle TSJC 140/2008)."

D'aquesta doctrina, reiterada igualment en l'Aute del 08/11/2023 (rotlle TSJC 101/2023) i en l'Aute TSJC 059/2011, del 31/05/2011, en deriven dues premisses que cal retenir. La primera: en matèria de competència internacional, el principi rector continua essent el del domicili del demandat (actor sequitur forum rei), de manera que el fur del lloc de celebració o d'execució del contracte no opera com a fur alternatiu ni concurrent, sinó merament subsidiari, i sempre que existeixi una connexió material real i significativa amb el territori andorrà. La segona: el fur general cedeix davant d'un pacte de submissió vàlidament formulat i apte per atribuir la competència a una jurisdicció estrangera determinada, en virtut de l'autonomia de la voluntat de les parts, llevat que s'acrediti una causa de nul·litat o que la matèria afecti l'ordre públic. Aquesta aptitud del pacte per desplaçar efectivament la competència és, com es veurà, allò que aquí manca.

Pel que fa a la validesa intrínseca de la clàusula com a estipulació contractual, aquesta Sala comparteix l'apreciació de la Batllia i la confirma. El contracte presenta una estructura elemental, integrada per sis clàusules breus i clarament redactades, que ocupen una sola plana i no ofereixen cap complexitat tècnica susceptible de confondre una persona que actuï amb una mínima diligència. La clàusula sisena, relativa a la submissió, està expressada en termes inequívocs i la seva comprensió no exigeix coneixements jurídics especialitzats. Aquesta circumstància descarta, a priori, qualsevol vici del consentiment per error o engany, i la càrrega d'acreditar-ne la concurrència correspon a qui el pretén. La part apel·lant no ha aportat cap element objectiu que permeti inferir que la seva voluntat fos viciada; la seva argumentació es fonamenta en una apreciació subjectiva de desavantatge derivat de la seva manca de formació jurídica, la qual no constitueix per si sola causa d'invalidesa, ni transforma un acord entre dues persones físiques que actuen per compte propi en un contracte d'adhesió. Cal concloure, doncs, que la clàusula és vàlida com a estipulació contractual.

Ara bé, la validesa de la clàusula com a estipulació contractual no es confon amb la seva eficàcia per derogar la competència dels Tribunals andorrans. Una cosa és que el pacte sigui vàlid entre les parts i una altra, ben diferent, que sigui apte per excloure la jurisdicció del fur natural del litigi, atribuint-la efectivament a una jurisdicció estrangera. És aquesta segona qüestió la que esdevé decisiva i la que s'examina tot seguit.

Tercer.- Eficàcia derogatòria de la clàusula de submissió i competència dels Tribunals andorrans.

El Tribunal Constitucional ha estimat l'empara per un únic motiu de motivació: l'aute anterior va deduir de manera il·lògica, a partir dels articles 54.1 i 57 de la LEC, que la clàusula impedia l'accés a la Justícia, sense considerar que aquell article 54.1 remet, en defecte de submissió a circumscripció determinada, a les regles legals de competència territorial que permetrien identificar el tribunal competent. Aquesta Sala afronta directament l'observació i conclou, que tampoc aquelles regles permeten atribuir la competència a un tribunal espanyol en el present supòsit i això per les raons següents.

El Sr. Nil és titular d'una autorització de residència i treball andorrana amb vigència fins al mes d'octubre del 2026 (vegeu per això la citació efectuada pel servei de Nuncis), la qual, en virtut del que disposen els articles 53 i 73.a) de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració , imposa al seu titular l'obligació de residir al Principat d'Andorra de forma permanent i efectiva, sota pena d'anul·lació de la mateixa autorització. En conseqüència, la mera titularitat d'aquesta autorització pressuposa, per imperatiu legal, que el centre de vida del Sr. Nil es troba situat al territori andorrà. Enfront d'aquesta realitat, i a l'únic efecte d'ancorar la competència espanyola, el demandat es va limitar a designar el domicili del seu pare aportant una certificació d'aquest on s'exposa que el demandat "se encuentra temporalment en mi domicilio, como consecuencia del tratamiento medico que està recibiendo en la actualitat en la Ciudad de Valencia", sense justificar cap establiment permanent en aquella localitat, ni que hi radiqui el seu centre d'interessos vitals, i ni tan sols que s'hi trobi empadronat. Aquest darrer extrem és especialment revelador: figurar empadronat a Espanya seria incompatible amb la residència andorrana que el demandat conserva plena i actual, i requeriria una baixa prèvia que aquí no concorre. La presència a València és accidental i temporal, vinculada a un procés de rehabilitació sense vocació de permanència; el domicili, entès com a residència habitual amb animus manendi, se situa a Andorra i en qualsevol cas, corresponia al demandat que és qui invoca la connexió espanyola per fonamentar la declinatòria que articula, acreditar que el mateix té establert el seu centre d'interessos en aquest indret i no a Andorra. S'hi afegeix que el contracte va ser atorgat, executat i desplega els seus efectes a Andorra, on es troben els béns objecte de la compravenda.

Una volta realitzada aquesta precisió, convé ressaltar que la clàusula 6ª del contracte abans transcrita remet als jutjats i tribunals espanyols de manera genèrica, sense designar cap circumscripció. En no complir el requisit de designació precisa exigit per l'article 55 de la LEC, no constitueix una submissió expressa operativa, extrem que el Tribunal Constitucional mateix constata, i la identificació de l'òrgan competent reverteix a les regles legals de competència territorial (article 54.1). Ara bé, el fur general és el del domicili del demandat (article 50.1 de la LEC): la competència correspon al tribunal del domicili del demandat a Espanya i, en defecte de domicili, al de la seva residència en aquell territori. D'aquí que, en l'eventualitat d'una submissió genèrica sense designació, la competència dels tribunals espanyols només resultaria admissible si el demandat hi tingués el domicili o, si més no, la residència. Cap dels dos pressupòsits no concorre: el demandat té el domicili i la residència a Andorra. Tampoc els furs subsidiaris de l'article 50.2 -lloc on es trobi, última residència a Espanya o domicili de l'actora- no condueixen a cap tribunal espanyol: l'estada a València és accidental, no hi consta cap última residència, i la part agent resideix igualment al Principat.

Finalment, quant als arguments del demandat articulats davant del Tribunal Constitucional fonamentats en el Reglament (UE) núm. 1215/2012 (Brussel·les I bis) i en els articles 22 bis i 22 quinquines de la LOPJ pertanyen al pla de la competència judicial internacional, però no vinculen aquesta Sala. Un òrgan jurisdiccional andorrà determina la seva competència internacional d'acord amb la seva pròpia llei (lex fori). Andorra no és Estat membre de la Unió Europea, no és part del Conveni de Lugano del 2007 i no està vinculada per cap conveni equivalent amb Espanya: el Reglament i la LOPJ regeixen els tribunals espanyols i de la Unió, no aquesta Sala. No es declara que la clàusula sigui incapaç de produir efectes davant els tribunals espanyols, el que es declara és que, en el cas concret, la clàusula no atribueix la competència a cap òrgan espanyol determinable i no és, per tant, apta per derogar el fur natural andorrà: ja sigui el domicili del demandat, com si es tracta del lloc de celebració i d'execució del contracte i el de situació dels béns condueixen tots a Andorra.

Escau, en conseqüència, estimar el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Maribel, revocar l'Aute de la Batllia del 30/05/2025, declarar que la clàusula de submissió als tribunals espanyols incorporada al contracte del 20/09/2023 no deroga la competència dels Tribunals andorrans, reconèixer aquesta competència i retrotreure les actuacions a la Secció Civil 1 de la Batllia perquè, admetent la demanda i emplaçant en forma el demandat, continuï el procediment segons Dret.

Quart.- Costes.

Pel que fa a les costes processals, la complexitat jurídica de la qüestió debatuda, posada de manifest per les decisions divergents adoptades en la instància i en aquesta alçada i per la mateixa intervenció del Tribunal Constitucional, evidencia la concurrència de seriosos dubtes de dret que justifiquen no efectuar una imposició de les costes ocasionades en la instància a cap de les parts. Tampoc no escau fer pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada, en coherència amb la petició formulada per la pròpia part apel·lant i amb allò que disposa l' article 354.2 del Codi de Procediment Civil .

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Maribel contra l'Aute de la Secció Civil 1 de la Batllia del 30/05/2025 que es revoca declarant que la clàusula de submissió als jutjats i tribunals espanyols incorporada al contracte de compravenda de béns mobles del 20 de setembre del 2023 no deroga la competència dels Tribunals andorrans, i RECONÈIXER la competència internacional dels Tribunals andorrans per conèixer de la reclamació articulada.

SEGON.- RETROTREURE les actuacions a la Secció Civil 1 de la Batllia perquè, admetent la demanda i emplaçant en forma el demandat, continuï el procediment segons Dret.

TERCER.- NO fer imposició de les costes processals causades en la instància ni en aquesta alçada.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.