INCIDENT DE NUL·LITAT. No es tracta d'una tercera instància. Es reprodueixen els mateixos arguments ja examinats en la sentència. (1000024/2016)

Aute

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 1000024/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000011/2018

AUTE 45-2018

PARTS:

Demandant incidental : Bonet

Representant : Sr. Daza

Advocat : Sra. Garzón

Demandat incidental: MI GOVERN

Representant : Sr. Valverde

Advocat : Sra. Villalba

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, dinou d'octubre de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist l'incident de nul·litat plantejat a les actuacions número 1000024/2016, havent estat observades les prescripcions legals. És ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

La representació de la societat Bonet. en data 11 de juliol del 2018, presentà incident de nul·litat d'actuacions, contra la Sentència de la Sala Administrativa 53/2018 de data 22 de juny del 2018.

En la seva demanda, presenta els arguments següents: la sentencia no està degudament motivada

El M.I. Govern va presentar escrit de contesta en la seva contesta de data 25 de juliol del 2018.

FONAMENTS DE DRET

Primer : Com aquesta Sala ha jutjat en diverses ocasions, el recurs basat sobre l'article 10 de la Constitució no es pot considerar com una tercera instància.

En termes generals, convé recordar que l'incident de nul·litat d'actuacions que regula l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, no constitueix una nova instància processal, on es puguin revisar els pronunciaments de la resolució impugnada, sinó un remei extraordinari encaminat a esmenar les vulneracions del dret fonamental a la jurisdicció que s'hagin produït en un procediment conclòs mitjançant sentència o altra resolució ferma.

Més concretament, el dret a la jurisdicció es pot configurar com el dret matriu del qual deriven tots els drets contemplats en els apartats primer i segon de l'article 10 de la Constitució, és a dir: dret a un Tribunal imparcial, igualtat de parts, bilateralitat, contradicció, duració raonable, presumpció d'innocència en matèria sancionadora, assistència lletrada, decisió fonamentada en dret, Tribunal predeterminat per la llei, dret a no confessar-se culpable, a no declarar contra un mateix, i a ser informat de l'acusació. Si transposem aquesta definició al cas que ens ocupa, aquesta Sala estima que, al seu criteri, no s'ha comès cap vulneració "in iudicando" o "in procedendo" de l'article 10 de la Carta Magna.

Segon En aquest cas, la societat Bonet. es limita a repetir els arguments ja presentats en primera i segona instància. Però el procediment de l'incident de nul·litat no constitueix una nova instància.

Sobre el fons, la sentència està motivada: la carta de requeriment no té efectes jurídics immediats i, per conseqüent, el recurs és prematur. Si s'escau, la societat podrà recórrer contra una resolució sancionadora de l'Administració.

Per tant, no existeix una vulneració al dret a la jurisdiccio en el sentit de l'article 10 de la Constitució.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, acorda :

1r.- Desestimar l'incident de nul·litat que formulat per la representació de la societat Bonet. en data 11 de juliol del 2018 contra la sentència de la Sala Administrativa número 53/2018.

2n.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes.

Aquest Aute és ferm i executiu.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.