Incident nul·litat (3100609-2010)

Aute

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000105/2016 ORIGEN: 3100609/2010 - 00

NIG: 5300542120150001222

AUTE

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 13 de febrer del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs Magistrats Gibert i Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Aquesta Sala va dictar sentència, de data 29-11-2016, amb la següent part dispositiva: "DECIDEIX ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Gaya contra la mercantil Oller SAU i condemnar aquesta darrera al pagament de la quantitat de 75.842,85 euros, amb més els interessos legals des de la contesta a la demanda i amb imposició de les costes processals a la part defenent. Quant a les costes d'aquesta alçada, la desestimació del recurs de la part defenent s'ha de traduir en la imposició de les costes processals a la part que l'ha promogut, mentre que l'estimació del recurs de la part agent ha de comportar la no imposició de les costes d'aquesta alçada en relació al seu acolliment."

II.- la representació processal del la societat Oller, SAU, va formular, en data de registre 14-12-2016, incident de nul·litat d'actuacions contra la referida sentència d'aquesta Sala, segons el qual i pels motius continguts demanava que: "es declari la nul·litat de la Sentència de 29 de novembre del 2016, dictada per aquest Tribunal Superior de Justícia, en haver-se vulnerat l'art. 10 CA, i es doni lloc a les pretensions d'aquesta part recollides en el recurs d'apel·lació de data 27 de juliol de 2016, tot desestimant les pretensions del Sr. Gaya, sense fer especial pronunciament en costes en haver-se estimat el present incident." Seguidament en el seu ATRESSÍ DIC ÚNIC, sol·licitava que : "en mèrits de l'art. 18.4 bis de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, el Tribunal acordi la suspensió de la Sentència impugnada, fins la resolució definitiva de la qüestió plantejada."

La part contrària es va oposar a l'incident de nul·litat d'actuacions per escrit de data de registre 20-12-2016 i va sol·licitar, en atenció als arguments exposat en el cos de l'escrit, la confirmació íntegra de la Sentència dictada per la Sala Civil d'aquest M.I. Tribunal Superior de Justícia de data 29-11-2016, condemnant al pagament de les costes processals ocasionades pel present incident, incloses les despeses d'advocat i procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part defenent formula incident de nul·litat d'actuacions perquè entén que la sentència de la Sala, de 29-11-2016, vulnera el seu dret a la jurisdicció en el dret a obtenir una resolució fonamentada en dret, per error i arbitrarietat, i per altra part, per vulnerar el dret a la defensa i contradicció, així com el procés degut.

Quant al primer extrem, assenyala que l'agent ni en la carta de 29-06- 2010 (doc. 53), ni a la demanda ni a la rèplica, defensa el fet que les parts fixessin l'import degut l'any 2010 sinó que ho introdueix en seu de conclusions. Afegeix que la posició de defensa de la part agent era la invalidació del document com a prova, de forma que en els escrits rectors la part no dóna al document la importància que li atribueix aquest tribunal, sinó que ho considera una declaració unilateral. Entén que a l'escrit de conclusions es modifica la causa petendi i al·lega que el document ha de ser entès com un passament de comptes. Afirma que es va acceptar deure la quantitat de 13.045,83 euros i practicar el descompte del 25%, però no és cert que s'hagi reconegut deure la resta d'imports, de manera que la valoració de l'al·legació de la part promotora de l'incident per part del Tribunal és incongruent, arbitrària i incoherent, ja que va més enllà, fins i tot, de la interpretació de la pròpia part agent.

II.- Aquest primer greuge no pot ésser atès. De la lectura de la demanda i de l'escrit de rèplica, ressurt que la part agent fa referència al document de descompte, que no es trobava en el seu poder i que fou aportat a les actuacions més tard per la part defenent, i, en consonància amb l'existència i l'eficàcia que es pugui atribuir a aquest, peticiona, en primer terme, la condemna a l'abonament de la quantitat de 101.123,79 euros i, subsidiàriament, "si es considera que el document de descompte té alguna validesa actual, aplicar el descompte del 25% exigit per l'adversa" del total abans indicat; és a dir, la suma de 75.842,85 euros, amb més els interessos.

Per altra part, no té massa sentit l'afirmació de la promotora de l'incident que la part agent no atribueix al document la significació que li dóna el Tribunal Superior, sinó que pel Sr. Gaya es tracta d'una declaració unilateral que el vincula front a la principal. En efecte, quin sentit tindria que unilateralment el Sr. Gaya reconegués un descompte del 25% de totes les factures reclamades sinó s'acceptés el descompte com a incentiu per l'empresa deutora del reconeixement de tot el llistat de factures degudes. Seria absurd que unilateralment el creditor rebaixés un 25% l'import del seu crèdit sense obtenir a canvi la determinació de les factures degudes. La precedent afirmació de la promotora s'alinea amb la defensa mantinguda a la contesta a la demanda, en la que només reconeix deure una factura del llistat i sobre aquest que s'apliqui el descompte del 25% i refusar la resta de factures degudes.

Pel que es refereix a l'al·legació que la part agent pretenia la invalidació del document de descompte com a prova i que la Sala va més enllà de la pròpia interpretació admesa per la part agent, s'ha de posar en relleu que l'agent demanava la ineficàcia del document com a prova (encara que digués la invalidesa) perquè aquest no havia estat aportat a les actuacions per la defenent fins passat el període d'al·legacions, però sustentava també que a la petició de la demanda i a la rèplica efectuava una petició subsidiària que tingués en consideració el descompte del 25% si el document era apreciat com a prova eficaç per part de la Sala. I en idèntic sentit, es van admetre les conseqüències de l'apreciació del document en els escrits rectors de la fase d'al·legacions i també en seu de conclusions.

Per tant, l'estudi de les al·legacions relatives a l'eficàcia del document de descompte no han estat introduïdes ex novo en l'escrit de conclusions, sinó que des de la demanda i la rèplica ja s'articula una petició subsidiària de descompte sobre les factures reclamades i, una volta aportat el document per la defenent a les actuacions, s'efectuen al·legacions sobre l'abast probatori d'aquest; finalitat pròpia dels escrits de conclusions. En conseqüència, cap vulneració del principi de defensa, d'igualtat o de contradicció que addueix la part promotora s'ha produït en el present supòsit, havent de desestimar-se la pretesa infracció de l'article 10 CA.

III.- El segon motiu en el que es fonamenta l'incident de nul·litat d'actuacions consisteix en que s'argumenta que la defenent només va reconèixer deure l'import de 13.045,83 euros i l'aplicació del descompte del 25%, però no ha reconegut uns fets com els que li atribueix el Tribunal. La valoració de l'al·legació de la defenent per part del Tribunal és arbitrària, incongruent i incoherent.

Indica que no s'entén ni es detalla a la sentència per quin motiu el tribunal entén que es deuen les quantitats exposades de manera que el document unilateral, com va entendre el tribunal a quo, solament obliga a l'actor. Afegeix que el tribunal ha infringit l'article 10 CA per quant no raona com el document de 2010 té eficàcia vinculant per a les parts. Així, manifesta que no es precisa en quina prova es recolza la conclusió del tribunal, ni com s'arriba a entendre que es va convenir la liquidació de les factures, tota vegada que és un document unilateral, per la qual cosa el raonament del Tribunal és manifestament arbitrari.

Pretén la promotora de l'incident substituir la valoració de la prova realitzada per la Sala i les conseqüències jurídiques atribuïdes a aquesta, així com la interpretació del document de juny de 2010, de descompte, per la seva pròpia valoració i interpretació, titllant a la realitzada per la Sala d'arbitrària.

La Sala valora la prova documental practicada i es refereix essencialment al document de 1-06-2010, que conté un llistat de factures de dates del 31-05-2008 a 31-05-2010, a les factures que es troben a les actuacions i que es recullen en el llistat del foli 335, de manera que conclou que aquest document desplega una eficàcia de reconeixement de deute entre les parts que interromp la prescripció. I això perquè conté un llistat de factures, coincidents amb les que reclama l'actora, totes objecte del descompte del 25% i aquest document fou lliurat a la part promotora de l'incident pel creditor.

Ja s'ha exposat abans que l'atribució d'eficàcia probatòria al document es deriva, en primer terme, de la manca de sentit que suposaria entendre la confecció unilateral del document per llistar totes les factures degudes i reduir un 25% les mateixes sense l'acord del deutor. En segon terme, no tindria sentit, i esdevé incongruent, admetre la validesa i exigibilitat de la darrera factura del llistat, amb el descompte del 25% que conté el document, i refusar les altres factures. Així, la part promotora de l'incident solament atribueix eficàcia probatòria al document quant a una de les factures però sí reconeix procedent el descompte del 25%. Des d'aquesta òptica, s'ha d'entendre, com es recull a la sentència de la Sala, que la signatura del document per part del Sr. Gaya, emmarcada en la relació jurídica que vinculava a les parts, va comportar que l'any 2010 s'efectués una determinació de l'import degut i de les factures que li donaven suport.

I, a criteri de la Sala, la valoració d'aquests extrems probatoris i l'al·legació de la defenent de reconèixer solament el descompte pel que li interessa, significa atribuir efectes al document de 1-06-2010, i el desplegament de l'eficàcia a la relació jurídica establerta entre les parts. I, aleshores, d'acord amb els efectes d'aquest es va donar lloc a la pretensió subsidiària de la part agent, que s'adequava, a la relació de factures del document referit.

Per tant, cap arbitrarietat ni incoherència existeix en l'apreciació per part del Tribunal de l'al·legació del reconeixement parcial del deute i del descompte ni tampoc es pot entendre que l'argumentació del tribunal sigui arbitrària, sinó que exposa les raons per les que atribueix plena eficàcia probatòria al document de 1 de juny de 2010. Altra cosa és que la valoració del document no coincideixi amb la que efectua la part promotora de l'incident, però la resolució de la Sala recull l'aparell argumental pel qual procedeix atribuir efectes probatoris i d'interrupció de la prescripció al document de 1-06-2010.

IV.- La desestimació de l'incident de nul·litat comporta la imposició de les costes processals a la part que l'ha promogut (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR l'incident de nul·litat promogut per la representació processal de Oller, SAU contra la sentència, de data 29-11-2016, dictada per aquesta Sala. Procedeix efectuar imposició de les costes processals a la part promotora de l'incident.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.